Les padrines ara són fosforescents. Van escatxigades de coloraines. Com les netes. Duen anoracs de color electricitat sideral. Pantalons elàstics de llima de vas de discoteca. Vambes de canvi de semàfor. El maquillatge existencial és tèxtil. Abans les padrines anaven de negre, fosques, endolades, monocromàtiques. Les d’avui també tenen dols. Queden juntes per caminar i fer espetegar les soques de la vida amb paraules que les escalfin. Però dins duen aquell marit que es va morir molt abans d’hora. Elles continuen caminant, però ho fan més soles que mai. I darrere les empaita l’ombra del cangueli. 

La felicitat és arribar a casa. El volant el mena una dona de 39 anys. A la panxa una copilot de 8 mesos. Darrere hi ha l’altra nena, de 3 anys. Quan s’obre la tanca i el cotxe llisca pel camí veu un test per terra. Alça els ulls. Els vidres mostren l’espectacle: dins hi ha ombres ultranervioses. Ella gira de patac. Espantada, esperitada. Ha de fugir de casa seua. Això va passar el passat dia 6. És Nadal enquistat i l’Horta de Lleida és un supermercat de raters, lladres, delinqüents. Una monarquia, dictadura, un feixisme afartant-se com un bufet lliure. El patiment necessita resposta.

Avui al mercat informatiu hi tenim de tot.

Hi ha dos territoris separats per més de 200 quilòmetres en dos extrems de Catalunya que comparteixen una característica que pot sorprendre: el Montsià i els Pallars lideren el rànquing les Àrees Bàsiques Policials (ABP) dels Mossos d'Esquadra on creixen més els delictes. Concretament, al Montsià és on va pujar més la delinqüència el 2023, amb un augment del 28,1%, i al Pallars van augmentar un 20,4%.

El 16 de juny del 1714, una dona anomenada Margaret Stevenson, de 28 anys, nascuda a Hammersmith, als afores de Londres, va ser executada a la forca per robar una peça de tela de seda de Pèrsia d'una botiga del centre de la ciutat. L'any anterior havia comès un altre robatori, havia sigut igualment condemnada a mort, però en última instància la reina Anna li va commutar la pena. Només sortir de la presó, va tornar als vells costums i ja no va tenir tanta sort.

La Policia Nacional ha fet una crida per localitzar 10 delinqüents buscats per diferents jutjats estatals i internacionals –alguns des de fa més de deu anys– que podrien ser amagats a Espanya. Entre ells hi ha un home de 53 anys, al qual se li atribueix la mort violenta de la parella el mes de març del 2023 a Sant Sadurní d'Anoia (Alt Penedès). Els delictes pels quals se'ls reclama són aquells amb les penes més greus, com ara homicidis, assassinats, violacions, abús sexual de menors i tràfic de drogues connectat a criminalitat organitzada d'alt perfil.

Sempre he vist Ponent com un raconet de gent de cor, treballadora i plena d’una població diferent de la burgesia eixamplina. Conec especialment Campclar, on he viscut mitja vida. L’altra mitja l’he passat dins una comissaria fent de gasetiller. Els pelacanyes recordaran noms com el Vicente Valero, el comissari Morales o Holgado, creador dels GEO. Tots ells han hagut de calmar les aigües desenes de vegades quan hi havia una sensació d’inseguretat quan es ponia la Lluna als barris de més enllà del riu. 

A poc a poc Barcelona ha recuperat els índexs d'activitat que tenia abans de la pandèmia, també en el camp de la delinqüència. Segons les dades del 2023, però, el total de delictes denunciats a la capital catalana encara és un 7% inferior al del 2019. Tot i això, la xifra global, 210.000, continua sent preocupant i obliga les autoritats a fixar-se com a objectiu prioritari la lluita contra la delinqüència en una ciutat amb tanta projecció turística com Barcelona. Una anàlisi de les dades més acurada, però, permet fer-se una idea més aproximada de com és aquesta delinqüència i, sobretot, com està evolucionant.

L'any passat a Catalunya es van resoldre 123.000 delictes. Des d'un furt fins a un assassinat, passant per una estafa, una agressió sexual i un robatori. Segons les dades dels Mossos d'Esquadra al qual ha tingut accés aquest diari, 55.419 d'aquests delictes els van cometre persones estrangeres i 68.555 autors van ser autòctons. Els immigrants cometen més delictes? L'any passat les persones amb nacionalitat espanyola en van cometre 13.136 més. El 2022, gairebé 16.000 més, i l'any 2021 pràcticament 17.500 més. Evidentment, per analitzar aquestes dades és important tenir en compte els percentatges. L'any passat el 42% de les persones denunciades van ser immigrants, mentre que el 58% van ser autòctons. La població estrangera a Catalunya representa el 16% de la població. Són el 16% i cometen el 42% dels delictes? Sí, és així, però aquestes dades tenen un context.

El pacte in extremis de Junts amb el PSOE, que prometia ampliar les competències en política migratòria per a Catalunya, ha tornat a posar sobre la taula el debat sobre la immigració. Dijous el secretari general de Junts, Jordi Turull, obria la porta –sense concretar– al fet que la Generalitat pogués fixar les condicions per decidir si expulsava "immigrants en situació irregular reincidents". Unes paraules que arriben en un context d’enduriment de la legislació migratòria, tant a les institucions europees com en diversos països del nostre entorn, on darrerament ha augmentat la severitat de les condicions per als estrangers, a remolc d'una extrema dreta que ha aconseguit imposar la retòrica antiimmigració. 

El robatori d'un telèfon mòbil a un home que esperava dins del cotxe per entrar al seu pàrquing a Barcelona va acabar ahir amb la víctima en estat crític a l'hospital. L'home, d'uns 60 anys, va perseguir el lladre, el va enxampar i s'hi va enfrontar, però va ser el que va sortir més malparat de la baralla: el van haver d'hospitalitzar per les múltiples contusions al cap que hauria rebut fruit de l'agressió de l'assaltant. Els Mossos d'Esquadra busquen l'agressor, que va fugir abans que arribessin les primeres patrulles policials.

"Un canal a la presó". Així definia un article de la revista de l'escola de dret de la Universitat de Boston la llista 30 under 30, realitzada anualment per la revista econòmica Forbes, que agrupa les persones més influents del món amb menys de 30 anys. El llistat, que justament aquest any ha complert 30 edicions, inclou diverses categories, des del món de l'espectacle fins al de l'empresa.

El 8 de març del 2010 hi va haver una gran nevada a Barcelona, tot va quedar col·lapsat i aquell dia va néixer la meva neta Carlota, sense que poguéssim ni tan sols desplaçar-nos a l'hospital. Des de llavors, cada 8 de març li dedico un article. Avui també m'agradaria fer-ho, i no només a ella, sinó també a les meves altres netes, la Gabriela, la Valentina, la Juli i la Valeria, que d'alguna manera representen les dones del futur.

L'agost del 2020 una nena de 12 anys va morir enmig d'un tiroteig mentre passejava el gos a la ciutat sueca de Botkyrka, a prop d'Estocolm. Va ser una víctima innocent de la guerra de bandes criminals del país escandinau, ja que, segons la fiscalia sueca, les bales anaven dirigides a dos joves que eren al mateix lloc, membres d'un grup rival del dels agressors. Des de finals d'octubre està en marxa a la capital sueca el judici contra els acusats del crim. Però n'hi ha un que no està assegut al banc dels acusats perquè es troba en parador desconegut, tot i que la policia creu que és a Turquia.

L’onada turística que ha retornat amb plena força ens posa damunt de la taula una evidència enutjosa: com més gran són el nombre i els recursos aparents dels possibles objectius, més delinqüents hi ha. Contra el que els benpensants solen dir, la petita criminalitat és funció directa de la prosperitat. Quan hi ha crisi econòmica disminueixen els delictes contra la propietat, bé sigui de moneders, bosses, mòbils o rellotges o de pisos. Les ocupacions no es produeixen només en funció de la pobresa dels ocupants. Es produeixen també en funció de la convicció que tenen que podran obtenir una bona compensació econòmica per abandonar la seva ocupació. Un excés d’ingenuïtat fa mal i pot arribar a ser còmplice de les màfies organitzades.  

A mesura que avança l'any, les dades delinqüencials s'acosten cada cop més a les del 2019. L’estiu d’aquell any, l’Ajuntament de Barcelona va parlar d’una “crisi de seguretat”, amb un màxim històric de delictes a la ciutat, però la pandèmia va capgirar la tendència. Ara, quan ja fa més de dos anys de la primera onada del covid, els Mossos d’Esquadra es preparen per a un estiu en què preveuen que hi pugui haver tanta delinqüència com el 2019. Algunes xifres ho demostren: fins al maig, els robatoris violents al carrer, les estrebades, han pujat un 4% i han passat de 6.158 a 6.406. Les violacions i els altres delictes sexuals també van a l’alça, amb percentatges de creixement superiors, malgrat que això s’atribueix al fet que es denuncien més.

El confinament va tenir un impacte clar en la delinqüència a la capital catalana, on es van reduir un 80% tots els delictes urbans, excepte els homicidis, a causa de les restriccions. Així ho conclou un estudi internacional en què ha participat la Universitat de Barcelona i que compara l'efecte dels confinaments en els índexs de criminalitat de 26 ciutats de 23 països d'arreu del món. Els resultats obtinguts mostren que Barcelona, l'única ciutat espanyola de l'estudi, és una de les que més va veure reduïda la delinqüència, juntament amb Lima (Perú) i Mendoza (Argentina).

Una impressora feia els retocs a la carcassa d'una pistola quan la policia va irrompre en un taller clandestí que es dedicava a la fabricació d'armes amb impressores 3D. És la primera vegada que es desmantella un negoci d'aquestes característiques a Espanya. L'operació es va produir a Santa Cruz de Tenerife, el setembre de l'any passat, però fins ara el jutjat que porta la instrucció del cas no havia decretat l'aixecament del secret de les actuacions, en què s'ha detingut un home.

Ningú s’hauria imaginat que un any després de l’estiu en què es va parlar d’una “crisi de seguretat” a Barcelona els delictes caurien un 28% a Catalunya i més d’un 40% a la capital catalana. L’inesperat covid-19 ha tingut un impacte sense precedents en la delinqüència, que, un cop tancat el primer any de la pandèmia, ha deixat un balanç que difícilment es tornarà a repetir. Com en tots els àmbits, el factor més determinant del 2020 ha sigut el confinament domiciliari, tot i que un altre dels efectes del virus és que “s’ha perdut la vida al carrer”, recorda el president del Col·legi de Criminòlegs de Catalunya, Daniel Limones. Això ha fet que es reduïssin les “oportunitats” per dur a terme alguns dels delictes més habituals.

La Catalunya dels barris vulnerables és una realitat sovint invisible. Molts prefereixen no veure-la. Molts mai han trepitjat una realitat incòmoda. Aquest cap de setmana a l'ARA l'hem volgut retratar: hi hem anat, hem parlat amb els veïns, hem preguntat als experts. El retrat que en surt és el d'unes àrees que se senten oblidades i estigmatitzades, atrapades en un cercle viciós de manca d'oportunitats i degradació urbana que no fa sinó podrir i eternitzar els problemes. Els intents de revertir la situació, que n'hi ha hagut, en la majoria dels casos mai han acabat de reeixir per falta de continuïtat i de mitjans. Les dues crisis d'aquest segle XXI han resultat letals per a uns barris que ara mateix viuen immersos en el drama de la pandèmia. Amb el problema de l'habitatge com a factor decisiu, l'atur, els dèficits educatius i de salut, la debilitat associativa i del comerç, i la petita delinqüència molts cops associada a les drogues són altres factors que es repeteixen en molts d'aquests barris, tant de l'àrea metropolitana de Barcelona (sobretot a l'eix del riu Besòs) com d'altres entorns urbans de les demarcacions de Girona, Lleida i Tarragona. D'aquests barris, n'hi ha de molt coneguts i marcats, mentre que d'altres, que igualment pateixen situacions degradades, són directament ignorats per una gran majoria de catalans. Com si no existissin.