El 7 de novembre del 1893, l'alta societat barcelonina va acudir en massa al Liceu, perquè començava la temporada d'òpera amb Guillem Tell de Rossini. Santiago Salvador, que tenia vint anys llargs, va accedir als pisos superiors del teatre des del carrer Sant Pau i va veure el primer acte. Després d’un breu descans, quan va sonar Oui, vous l'arrachez à mon âme, va treure les dues bombes Orsini que portava amagades i les va deixar caure a la platea. Aquell dia, segons explica Èric Lluent (Barcelona, 1986), a La bomba del Liceu (ARA Llibres), Salvador va inaugurar una nova etapa històrica. Va ser l'autor del primer atemptat del terrorisme modern indiscriminat. Qui era Salvador? Qui el va ajudar i per què ho va fer? Per què parlem de terrorisme modern? A totes aquestes preguntes respon el periodista barceloní resident a Reykjavík.

El rus Mikhaïl Bakunin, pare de l’anarquisme, dotat per via familiar d’un tarannà aristocràtic, era capaç de relacionar-se amb grans dots de seducció amb tota mena de persones, superant barreres de classe i d’origen social i nacional. Era un ésser sociable. "La solitud voluntària és gairebé idèntica a l’egoisme, i l’egoista, pot ser feliç?", escrivia ja de ben jove, refusant així la suposada solitud perfecta de Rousseau. Tot això ho explica Josep Alemany en la suggeridora introducció al clàssic i gran bestseller de Bakunin Déu i l’Estat (Adesiara), que ell mateix ha traduït.

"De tant en tant em passa que curso obsessions per algun personatge o per algun episodi històric concret", explica Adrià Cortadellas, cantant i guitarrista del grup Fetus. "Doncs bé: ja fa uns mesos que m’ha agafat ben fort per Buenaventura Durruti i és per això que em veig obligat a recomanar fermament la lectura d'El curt estiu de l’anarquia. La vida i la mort de Durruti (1896-1936), de Hans Magnus Enzensberger", afegeix. Es tracta d'un llibre publicat originàriament en alemany el 1972, del qual Virus Editorial va fer una edició en català amb traducció d'Anna Soler Horta. L'obsessió de Cortadellas per Durruti ha coincidit amb les tasques per enllestir el nou disc de Fetus, Càntir nou fa aigua fresca, que es publicarà l'11 d'octubre i amb el qual la banda consolida la línia de punk-folk (amb Jaume Arnella i els Pogues al mirall) dels àlbums Sota, cavall i rei (2021) i La serra dels perduts (2022).

Queda poc rastre documental del sindicalista Salvador Seguí (Tornabous, 1886 - Barcelona, 1923), el Noi del Sucre. Mai hi va haver un judici contra els seus assassins i han desaparegut els seus expedients de la presó. No escrivia gaire i, per tant, tot el que es conserven de les seves paraules ho van redactar col·laboradors o són transcripcions més o menys acurades dels seus discursos. Tanmateix, la seva memòria ha sobreviscut al llarg d’un segle.

La lluita contra el poder i l'autoritat va portar l'anarquisme català a enfrontar-se a l'empresariat català i, encara més, a l'exèrcit, a les forces de l'ordre i a la Guàrdia Civil, a l'aparell de l'estat i a l'alta política. No va morir al segle passat sinó que, d'una manera o altra, l'anarquisme continua viu en la societat catalana. Almenys això creu l'historiador Xavier Diez, que acaba d'editar el llibre d'un anarquista que continua sent una figura incòmoda: Joan Garcia Oliver. Nascut a Reus, el 1902, i mort a l'exili mexicà, el 1980, el 1978 va publicar les seves memòries: El eco de los pasos (Ruedo Ibérico). Eren un miler de pàgines, que Diez ha reduït a 400 i que La Campana ha publicat amb el nom de Nosaltres, els sense nom. L'anarquista oblidat: de pistoler a ministre.

De l’article d’Ana Piacenza Nita Nahuel, periodista nascuda a Rosario (Argentina), publicat en el número 7 de Mujeres Libres (III-1937), una revista que va contribuir a fundar. Demà és el Dia Internacional de les Dones instituït per les Nacions Unides. Militant de la FAI en la Barcelona en guerra, Ana Piacenza també va dirigir la publicació Tierra y Libertad.

Avui fa tres anys en Ricardo Merino va fer una cosa que no acostuma a fer mai: votar. “Per la meva ideologia anarquista, no voto mai, perquè el meu model de societat no passa per un estat”, aclareix aquest combatiu i veterà anarcosindicalista de 56 anys de la CGT. L’últim cop que va passar per les urnes va ser fa més de trenta anys, concretament el 12 de març del 1986, en el referèndum per ratificar la permanència d’Espanya a l’OTAN. Tenia 22 anys. Des d’aleshores cap contesa electoral havia atret la seva atenció i ni tan sols les crides al vot útil per frenar la dreta l’havien fet canviar d’opinió.

Els anarquistes sabien molt bé què volien explicar a través de les fotografies que encarregaven i pagaven a fotògrafs professionals i a militants que captaven la revolució que es va propagar pels carrers de Barcelona entre el juliol del 1936 i el maig del 1937. Però aquest episodi de la memòria recent era poc conegut, perquè les fotografies, algunes envoltades encara de molts interrogants, havien sortit poc dels arxius.

Un llibre, Lletres de soldats. Cartes del front de l’Ebre (Fundació Carles Pi i Sunyer), dedicat per l’autora, Clara Capdevila, i tres cartes escrites el març del 1958, el desembre del 1970 i el febrer del 1971, amagades a les primeres pàgines. Totes firmades des de la població francesa de Sevran amb el nom de Josep i adreçades a un tal Enric. Llegint-les podem saber que s’estimaven molt, que van lluitar junts a la guerra, que van passar pels camps francesos i l’exili, que eren idealistes, que van compartir moltíssimes coses, que van ser fidels a les seves idees anarquistes fins al final, que creien en la igualtat i en la cultura, que tenien ganes de retrobar-se i abraçar-se. A les cartes el Josep explica que estava molt content perquè a França la seva filla Núria havia pogut estudiar a la Universitat, havia estat a les barricades del Maig del 68 i era una dona lliure “com les heroïnes del 36”.

La teoria dels Mossos d'Esquadra que els Grups Anarquistes Coordinats (GAC) són una organització terrorista anarquista que podria haver arribat a tenir prop d'una quarantena de membres i ha estat molt implantada a Catalunya ha rebut una tercera i contundent estocada judicial. L'Audiència Nacional ha arxivat de manera provisional el cas Pandora I, que s'afegeix a l'arxiu de Pandora II d'ara fa gairebé un any i a la sentència sobre l'atemptat a una església de Saragossa el 2013. Els onze detinguts el desembre de 2014 en el marc de l'operació Pandora I -set dels quals van passar un mes i mig en presó preventiva- queden ara, gairebé tres anys després, lliures de càrrecs.

La sisena novel·la de J.N. Santaeulàlia (Banyoles, 1955) està guiada per la derrota. Dos anarquistes a l’exili, el Quilis i el Pedro, decideixen tornar a Barcelona per buscar la Clara, la filla del segon. L’anhel per trobar la nena és el motor d’una història ambientada entre el 1938 i el 1941 que explora la supervivència dels perdedors en un context d’opressió i de postguerra.

Títeres Desde Abajo, la companyia de titelles que va ser acusada i fins i tot empresonada per enaltiment del terrorisme al mes de febrer, actuarà a Nou Barris el proper dilluns a la tarda amb motiu d'una festa per a nens que organitza la CUP a la Via Júlia per celebrar la castanyada. "Representarem una obra infantil que parla sobre la mentida", ha explicat Raúl García, un dels dos titellaires de la companyia. "La mentida també es pot entendre en la seva dimensió política, però en aquesta obra sobretot se centra en la relació d'amistat", ha afegit l'artista en declaracions a l'ARA.

L'Audiència Nacional ha arxivat la investigació contra els nou activistes anarquistes detinguts pels Mossos d'Esquadra l'octubre de l'any passat, en el marc de l'operació Pandora II. La magistrada carrega en la seva resolució contra la investigació de la policia catalana i assegura que no hi ha proves per vincular els arrestats amb una organització criminal o amb grups terroristes. Els advocats dels arrestats havien presentat un recurs on demanaven tancar la investigació i la jutge l'ha acceptat.

El líder del PSC, Miquel Iceta, lamenta les crítiques de la CUP als Mossos per l'operació d'aquest dimecres contra l'anarquisme, que es va saldar amb 9 detinguts. "La policia ha de fer operacions d'aquesta naturalesa. Què vol la CUP? Que no existeixi el departament d'Interior? La dissolució dels Mossos i la seva transformació en ONG?", s'ha preguntat irònicament Iceta en una entrevista a Ràdio 4.

Més d'un miler de persones han participat aquest dimarts a la tarda a Barcelona en una protesta de rebuig a l'operació policial del matí a la Kasa de la Muntanya i altres punts de Catalunya i de Madrid, contra grups anarquistes acusats de terrorisme, en què s'han detingut onze persones.

La CUP ha denunciat l'operació policial 'Pandora' contra "el moviment llibertari català". En l'operació, dirigida per l'Audiència Nacional per desarticular una presumpta organització terrorista anarquista, els Mossos han detingut onze persones. En un comunicat, la CUP considera que operacions com les d'avui són exemples d'una "deriva lliberticida i de la degradació de drets, llibertats i garanties fonamentals a l'Estat". Així mateix, ha volgut expressar la seva solidaritat amb els detinguts i els ateneus escorcollats "més encara", ha afegit, quan es fa des d'un tribunal d'excepció com l'Audiència Nacional, "detenint primer i cercant proves després i sota l'aplicació de la legislació especial antiterrorista".

Els Mossos d'Esquadra han detingut onze persones en un fort operatiu per desarticular "una organització terrorista anarquista" a la qual, segons la policia, s'atribueixen diversos atemptats amb artefactes explosius. Segons la policia catalana, aquestes persones pertanyerien "a una organització criminal amb finalitat terrorista de caire violent". Entre els detinguts hi ha un bomber de Barcelona, segons han confirmat fonts de l'Ajuntament. A més, segons han comunicat els Mossos, 7 dels detinguts són dones i 4 homes d'entre 31 i 36 anys i de nacionalitats espanyola, uruguaiana, italiana i austríaca.