El nou paquet de mesures econòmiques aprovades pel govern espanyol el 27 de desembre té com a objectiu principal ajudar les famílies més vulnerables, ja que són les que tenen més dificultats per arribar a final de mes a causa de l’augment generalitzat de preus. De retruc, la limitació directa en el creixement dels preus inclosa en alguna de les mesures persegueix l’objectiu secundari (però no menys important) de contenir l’espiral inflacionista, ja que, si s’acaba materialitzant, tindrà greus conseqüències tant econòmiques com socials.

La crisi energètica i de preus que passen Espanya i la resta d'estats membres de la Unió Europea ha obligat el govern espanyol a prorrogar per tercer cop un pla excepcional de mesures econòmiques per alleugerir les conseqüències econòmiques de la inflació causada, sobretot, per la guerra a Ucraïna. L'últim consell de ministres de l'any ha aprovat aquest dimarts un nou paquet de mesures de fins a 10.000 milions d'euros per afrontar la crisi energètica i de preus i que entrarà en vigor l'1 de gener. Entre les novetats principals hi ha mesures per contenir els preus dels aliments i de l'habitatge com la supressió de l'IVA per al menjar de primera necessitat i la limitació durant mig any de l'augment de preus del lloguer.

El govern espanyol, sota la batuta del ministeri d'Hisenda, ha enviat a Brussel·les el tradicional Pla Pressupostari. Enguany, però, amb una novetat: hi incorpora unes previsions diferents en paral·lel a les pressupostades als comptes públics per al 2023. Es tracta d'un escenari dos en què la part dels ingressos és molt més favorable que l'estimada per l'executiu, tant per a aquest 2022 com per al 2023, i que incorpora xifres actualitzades fins a l'octubre. De fet, el govern sempre ha subratllat que elabora uns comptes públics "prudents".

L'impost sobre les elèctriques torna a marcar la pugna entre els dos socis de coalició del govern espanyol, PSOE i Unides Podem. Dues setmanes abans que decaigui el decret de mesures per fer front a les conseqüències econòmiques de la guerra, les dues formacions estan negociant la seva pròrroga durant tres mesos més, és a dir, quines mesures continuen i quines altres es modifiquen o si se n'introdueixen de noves, com ara un impost sobre les elèctriques, com demana Unides Podem. De fet, és precisament en aquest últim punt on les posicions estan més allunyades.

Aquest és el tercer curs en què a Barcelona hi ha en marxa un renovador pla de xoc contra la segregació que ha sacsejat els centres educatius: a causa de les alarmants xifres de segregació escolar a la ciutat i amb l'objectiu d'evitar que es creïn escoles gueto, el Consorci d'Educació va decidir repartir els alumnes pobres (els que els serveis socials determinen com a alumnes amb necessitats socioeconòmiques especials) de manera "equilibrada" i "equitativa". La idea era detectar els alumnes vulnerables de P3 i 1r d'ESO –es calcula que prop d'un 14% dels menors de 17 anys viuen en pobresa extrema a Barcelona–, preassignar-los en un centre concret, que les famílies podien acceptar o rebutjar, i donar-los de franc les colònies, el menjador, les extraescolars i activitats d'estiu, tant si els tocava un centre públic com un de concertat.

Un mes després de la seva posada en escena –amb el nomenament del president i els consellers a l'ombra– el govern alternatiu del PSC ha presentat aquest dijous la seva primera proposta: un pla de xoc de 1.500 milions d'euros per fer front a la crisi social generada pel covid-19. Un document de 28 pàgines detalla les diverses mesures indicant els diners que s'hi haurien d'invertir i les persones que en sortirien beneficiades, així com els diferents fons d'on s'han de treure els diners. Tot com si es tractés d'un pla de xoc anunciat per Pere Aragonès, amb la diferència que el recorregut és més limitat: es presentarà en forma de moció al Parlament, es traslladarà el seu contingut a l'executiu català i, com a molt, alguna de les mesures acabarà convertida també en proposta de llei per part dels socialistes.

El Govern posa fil a l'agulla per començar a definir el pla de "reactivació econòmica i protecció social" per fer front a les conseqüències de la crisi sanitària. En una reunió extraordinària del consell executiu aquest dissabte, l'executiu ha aprovat la comissió governamental que elaborarà aquest pla, i que estarà presidida pel president de la Generalitat, Quim Torra. La comissió, que en el termini d'una setmana haurà d'haver definit la "visió estratègica i la cobertura de necessitats del pla", també estarà integrada pel vicepresident i conseller d'Economia, Pere Aragonès; la consellera de Presidència, Meritxell Budó; el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet; el de Treball i Afers Socials, Chakir El Homrani; la d'Empresa, Àngels Chacón, i la d'Agricultura, Teresa Jordà.

Després de l'estirada d'orelles de l'últim ple a l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, per la proliferació de narcopisos al Raval –l'oposició va reprovar la seva gestió–, avui el govern municipal ha aprovat un pla de xoc pensat per als mesos d'estiu que ha pactat prèviament amb el PDECat i que suposa ampliar la inversió prevista fins ara al Raval perquè arribi fins a 4,8 milions i es reforci la seguretat, la neteja, i l'atenció social i sanitària. Però la proposta només ha sumat els vots d'aquests dos partits, els d'ERC i el del regidor no adscrit, de manera que no s'ha assolit la treva política que demanava Colau per abordar la problemàtica del narcotràfic. Els grups no han vist amb bons ulls que, si el que es buscava era un gran acord de ciutat, el pla es negociés només a dues bandes i no tingués en compte totes les aportacions, i han reiterat les crítiques a la manera com Barcelona en Comú ha gestionat, fins ara, el centre de la ciutat. Cs, el PSC i el PP s'han abstingut i la CUP ha votat en contra de la proposta en entendre que el govern "ha caigut de quatre potes en les premisses de la dreta", a qui acusen d'"instrumentalitzar" el fenomen dels narcopisos per guanyar vots.

En plena polèmica pel professor de la UB que va fer tuits homòfobs contra Iceta, el candidat del PSC ha vinculat aquests atacs personals al clima generat pel govern de Puigdemont. "Vegem la raó del problema: quan un president ha dit als ciutadans que s'encarin als alcaldes, està obrint la porta a la violència verbal i qui sap si a l'altra".

Última crida del Govern a la CUP perquè aquest dimarts decideixi, en el si del seu consell polític, la retirada de l'esmena a la totalitat als pressupostos. Tant la consellera de la Presidència, Neus Munté, com el conseller de Salut, Toni Comín, han demanat als anticapitalistes que no frenin el debat dels comptes, els quals estaran en l'aire fins al darrer moment.

"La CUP hauria de poder anar –una mica– més endavant que els esdeveniments tant institucionals com en l'àmbit de la societat civil". Aquest és l'objectiu que s'han marcat els deu diputats de la CUP per enfrontar la nova etapa del procés sobiranista, la del procés constituent. Segons un document intern que el grup parlamentari portarà al consell polític d'aquest dissabte, al qual ha tingut accés l'ARA, els representants de la formació al Parlament consideren que el partit té la "imperiosa necessitat" de dotar-se d'una "base teòrica i posicionament polític propi" que permetin esquivar les "contradiccions i contraposicions" que sorgiran tant a la comissió parlamentària de procés constituent com en els "espais de debat" que impulsarà la societat civil.

Els diputats de Junts pel Sí tenien una consigna, ahir: guardar silenci sobre el desenvolupament i el resultat de l'assemblea que ha celebrat la CUP a Sabadell sobre el futur de la legislatura i, més concretament, sobre la conveniència d'investir –o no– Artur Mas president de la Generalitat. El silenci, segons fonts de la coalició, es guardarà oficialment fins avui dilluns, que es reuneixen els òrgans directius de la formació al Parlament.

Com sempre a la CUP, l’última decisió la tindrà l’assemblea. En aquest cas, la que hi ha convocada aquest diumenge a Girona. Serà allà on la formació decidirà si accepta o no l’última proposta d’acord que Junts pel Sí va presentar ahir, en relació al pla de xoc d’emergència social valorat en 270 milions d’euros, el procés constituent, la ruptura amb l’Estat i la investidura d’Artur Mas com a president de la Generalitat.

Han passat exactament 19 dies des que Junts pel Sí va entregar a la CUP la seva primera proposta de pla de xoc social, fins que aquest dimarts els ha fet arribar la proposta definitiva d'acord per a la independència, la qual també inclou altres aspectes de la negociació, com el procés constituent o els passos per a l'aplicació de la resolució rupturista aprovada el 9 de novembre. Aquell primer document, avançat per l'ARA, incorporava 20 punts, però, des de llavors, ¿com ha evolucionat l'apartat social de la proposta de Junts pel Sí? ¿Quines de les altres mesures incloses en el seu document, el 'Fil a l'agulla', ha aconseguit la CUP sumar entre els compromisos de la coalició independentista?

El president d'ERC, Oriol Junqueras, ha celebrat aquest divendres la proposta de pla de xoc social que ha fet arribar JxSí a la CUP i s'ha mostrat convençut "que l'acord serà molt proper i serà una de les potes per investir un Govern amb l'estabilitat parlamentària". "Ja havia dit que seria molt fàcil posar-nos d'acord, perquè ja dèiem coses molt semblants", ha apuntat, i ha destacat que, "en el programa conjunt de JxSí, les qüestions socials ocupaven una part molt important i en bona part eren una aportació d'ERC".

La jornada de dijous va suposar un punt d'inflexió en les negociacions entre Junts pel Sí i la CUP. Després de dies de tensions i d'una escalada creixent de retrets entre la jornada nacional de debat de la CUP de diumenge i l'escenificació de dimarts pel que fa als zero acords als quals lamentaven haver arribat els anticapitalistes amb JxSí, dimecres va arribar certa calma i, al final, l'article a l'ARA de l'exdiputat David Fernàndez apostant per cedir dos vots per a la investidura d'Artur Mas si hi ha un pla de xoc "real i concret" sacsejava els ànims sobiranistes. I dijous, per fi, els equips negociadors es van tornar a trobar i van posar fil a l'agulla cap a un acord que desitgen les dues parts. Van acordar fusionar les quatre taules de negociació en una de sola i van fixar un calendari de treball amb l'objectiu de tancar un acord que l'assemblea de la CUP del dia 27 pugui debatre. A més, JxSí va portar una proposta de preacord de pla de xoc social amb 20 punts que els anticapitalistes volen concretar.

Enmig de l'escalada de retrets en el camp independentista, una veu crida a facilitar l'entesa. I no és una veu qualsevol. L'excap de files de la CUP al Parlament, David Fernàndez, proposa en un article a l'ARA que la seva formació cedeixi dos vots a Junts pel Sí per facilitar la investidura, si aquesta ve acompanyada d'un "pla de xoc real i concret". D'aquesta manera, els vots a favor d'Artur Mas sumarien 64 vots, per sobre dels 63 contraris, sempre que els altres 8 diputats de la CUP s'abstinguessin, com es desprèn de la proposta. En el text, que duu per títol 'Sortir-nos-en', Fernàndez suggereix, "ateses les tensions i dificultats –en part ben lògiques, que qui es discuteix darrere són, entre d'altres, dos projectes tan antagònics i contradits com CDC i la CUP–", "traçar la línia d'un mínim comú denominador".

ERC demana "generositat i pragmatisme" a CDC i la CUP per assolir un acord per fer govern aviat, ja que els republicans no veuen cap "pla B" ni "cap escenari alternatiu". "Si no hi ha acord, el que fem és que el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, sigui 'de facto' el president de la Generalitat, i això és dramàtic", ha afirmat el candidat d'ERC el 20-D, Gabriel Rufián, en relació amb les noves condicions del govern espanyol per accedir al fons de liquiditat autonòmica, tot i que prefereix trigar més i assolir un acord més estable.

Un debat de baix a dalt i a un ritme aliè al de la pressió mediàtica. Aquesta és la consigna que marca el 'modus operandi' de la CUP a l'hora de gestionar la negociació amb Junts pel Sí fins a la formació de govern i l'espinosa qüestió de la investidura del futur president. Des de CDC, totes les energies estan centrades que Artur Mas torni a ser president mentre ERC s'ho mira, per ara, des de la barrera. La candidatura d'Antonio Baños, però, vol mantenir la seva pròpia agenda, per molt que el focus polític i mediàtic l'intenti condicionar. És per això que al consell polític celebrat dissabte tres van ser els eixos que van marcar el debat i que corroboren que el seu full de ruta es manté inalterable: la ruptura amb Espanya, el pla de xoc social i, també, la renovació de cares. Aquest, però, serà l'últim tema que pensen posar sobre la taula perquè entenen que, primer, toca parlar de projecte. Això sí, no avalar ningú que representi la política de retallades continua sent la seva aposta.

les mobilitzacions contra els turistes al barri de la Barceloneta