Era l’estiu del 1992. George Weah acabava de fitxar pel París Saint-Germain després d’uns anys fent gols al Mònaco. Nascut en un dels països més pobres del món, Libèria, Weah s’havia convertit en un dels noms del moment al futbol europeu gràcies a la seva capacitat per fer gols i al seu físic, imponent. Però aquell estiu era un turista més a Nova York. Un turista que tenia les butxaques plenes, gràcies al futbol. Enamorat de la ciutat nord-americana, va obrir un compte corrent al Chase Bank dels Estats Units per tenir-hi els diners que estalviava. Weah va anar a l’oficina d’aquest banc de Manhattan, no gaire lluny de Wall Street, on el va atendre una treballadora, la Clar. Ella no sabia que tenia davant un esportista famós. Ell va enamorar-se de seguida d’una dona intel·ligent que li explicava com gestionar els seus diners. Dels negocis, van passar a les preguntes personals. Ella era jamaicana, ell liberià. Ella vivia als Estats Units, ell a París. Al cap d'un any es casaven.

La història de Libèria és tan particular que és l’únic país que es va independitzar d’una empresa privada. La Societat Americana de Colonització hi va enviar esclaus negres alliberats, que van fundar l’estat sobirà a finals del segle XIX. És a dir, la metròpoli no era un estat europeu, sinó una companyia. L’herència de l’esclavitud es barreja amb guerres civils i espolis que han deixat un paisatge geogràfic i humà devastat. El jove Silas Siakor ja veia que al seu país els boscos eren un negoci per a les multinacionals però que, en canvi, no repercutien en la població. Les seves investigacions van assenyalar Charles Taylor, un senyor de la guerra reconvertit en president del país, que va malvendre els recursos naturals per pagar armes i soldats.

L'exfutbolista George Weah serà investit aquest dilluns president de Libèria a l'estadi de Monròvia, que estarà ple de gom a gom. Els seus partidaris han passat la nit fent cua per presenciar la històrica cerimònia, a la qual també assistiran altres llegendes del futbol com el camerunès Samuel Eto'o, els nigerians Sunday Oliseh i Taribo West o l'ivorià Didier Drogba. Weah va guanyar les eleccions del desembre.

imposar a la primera volta de les eleccions per 10 punts

Els liberians han anat a les urnes aquest dimarts per decidir el primer traspàs de poder democràtic des del 1943. La que ha estat la presidenta del país els últims 12 anys, Ellen Johnson Sirleaf, ha esgotat els dos mandats màxims que li atorga la llei i ha de donar pas al relleu, molt disputat entre l'exjugador de futbol George Weah (del Congrés per al Canvi Democràtic, CCD) i el vicepresident de Johnson Sirleaf, Joseph Boakai (del Partit de l'Unitat, PU).

Libèria insta a l'abstinència sexual temporal per evitar la propagació de l'Ebola, enmig de temors que l'últim cas detectat pot haver estat a causa d'una relació. La dona, de 44 anys, va morir divendres passat però encara hi ha 221 persones sota control perquè van tenir algun contacte amb la pacient i, de moment, cap ha presentat símptomes.

La Unitat de Tractament d'Ebola (UTE) a Monròvia, ha donat aquest dijous l'alta a Beatrice Yardolo, l'última pacient infectada pel virus que quedava a Libèria i que després de dos setmanes de tractament ha abandonat el centre per seu propi peu, segons ha explicat el director d'aquest centre, el coronel xinès Yang Haiwei.

La presidenta de Libèria, Ellen Johnson-Sirleaf, ha afirmat avui que una de les grans prioritats del país africà és "treure els cadàvers de les víctimes d'Ebola de les cases i els carrers al més aviat possible".

Fa només deu dies la mort del director de l'hospital catòlic Saint Joseph de Monròvia, Patrick Nshamdze, va fer saltar totes les alarmes dins l'orde de Sant Joan de Déu. El virus d'Ebola havia contagiat bona part del personal del centre a la capital de Libèria. El 5 d'agost, l'ONG de la institució confirmava que el missioner espanyol Miguel Pajares, dues germanes més i un missioner també estaven contagiats. Llançaven un crit d'alerta perquè estaven confinats al centre a càrrec de només un infermer voluntari.

El Tribunal Especial per a Sierra Leone (TESL) ha sentenciat l'expresident de Libèria Charles Taylor a 50 anys de presó per crims de guerra i contra la humanitat, comesos durant la guerra civil a Sierra Leone (1991-2002), que va deixar més de 50.000 morts. Aquesta cort el va declarar culpable a finals d'abril. La fiscalia demanava 80 anys de presó per a Taylor, ja que aquest tribunal no pot imposar la cadena perpètua.

El Tribunal Especial per a Sierra Leone (TESL) ha declarat culpable d'onze càrrecs de crims de guerra i lesa humanitat l'expresident de Libèria Charles Taylor. Els va cometre durant la guerra civil a Sierra Leone (1991-2002).

L'oposició de Libèria s'ha retirat de la carrera presidencial després de denunciar "nombroses evidències de frau en un procés no democràtic". Els comicis es van celebrar el passat dimarts 11 i avui es fa el recompte de vots. Els darrers escrutinis indiquen que l'actual presidenta premi Nobel de la Pau, Ellen Johnson-Sirleaf, opta a la reelecció amb un 45,4% dels vots.

L'actual presidenta de la república africana de Libèria va arribar al poder l'any 2006 després del període de transició que va seguir la caiguda del règim de Charles Taylor. Antiga executiva bancària i funcionària de l'ONU, Ellen Johnson-Sirleaf ja havia intentat arribar a la presidència l'any 1997 però va ser precisament l'exsenyor de la guerra qui va fer-se amb el poder. La guardonada és la primera presidenta d'una república africana i encapçala un país que va quedar devastat per les dues guerres civils que va patir entre 1989 i 2003. Sirleaf encara la setmana vinent les eleccions presidencials on parteix com a preferida per renovar el càrrec.