La Bioeconomia Forestal als Pirineus –Bio For Piri en la seva nomenclatura– és el projecte que la Fundació Catalunya La Pedrera ha desenvolupat aquests dos últims anys per a la prevenció d’incendis forestals i la gestió del bosc, l’impuls de la bioeconomia forestal i la transferència de coneixement al territori. L’estratègia busca convertir l’amenaça dels grans incendis forestals en oportunitat per al desenvolupament rural i la conservació de la natura. Sota aquesta premissa, la jornada celebrada ahir a l’auditori de La Pedrera va centrar el debat en quatre casos d’èxit.

Sense professionals que treballin el paisatge, els governs estan abocats a fer un recompte anual d’hectàrees cremades cada cop més extens. La crisi climàtica, el despoblament rural i el fins ara modest pressupost dedicat al sector forestal han anat adobant el terreny perquè els incendis siguin cada vegada més freqüents, imprevisibles i virulents. El que es coneix com a megaincendis –difícils d’aturar per als humans i la maquinària– han provocat focus incontrolables i simultanis al nord-oest de la Península, i devastadors a Catalunya, com el de la Segarra, o el del Parc Natural dels Ports, tots dos amb víctimes mortals. Davant d’aquestes tragèdies, el debat se centra en els plans de prevenció d’incendis: són suficients, adequats i ben finançats?

Restriccions per accedir a dos paratges naturals per evitar-ne la sobreocupació. Un mes abans que anys anteriors, aquest dissabte s'ha activat la prohibició per als cotxes d'entrar dins del Parc Natural del Cap de Creus, que s'allargarà fins al pròxim 11 de setembre. En aquest mateix període l'accés motoritzat a l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona, hi haurà restriccions per als vehicles de motor per poder aparcar a l'àrea d'esplai del pantà de Sau.

"La pluja de la setmana passada ens ha donat un petit respir, però la ferida de la sequera és molt gran als boscos catalans", afirma contundent la directora general de Boscos i Gestió del Medi del departament d'Acció Climàtica, Anna Sanitjas. L'acumulació de tres anys de sequera ha portat els boscos al límit: masses senceres d'arbres es moren en bloc, la fauna desapareix i el risc d'incendis augmenta a un ritme vertiginós. Què s'està fent, doncs, per pal·liar-ho? Des de la conselleria asseguren que treballen en dos aspectes principals: d'una banda, les actuacions "d'emergència" adoptades per fer front a la greu sequera; i, d'una altra, les destinades a prevenir els incendis. "Totes estan centrades a generar paisatge en mosaic i preparar els boscos", subratlla Sanitjas.

"Sabràs portar l'autocarregadora?", "Ja aguantaràs les temperatures?". Des de fa anys les dones lluiten per la inserció al món laboral i cada vegada es trenquen més sostres de vidre, però encara queden sectors tradicionalment masculinitzats en què la paritat continua quedant lluny, i el forestal n'és un. Les dones que treballen al bosc sovint conviuen amb els prejudicis sobre la seva condició física, habilitat o resistència. "Encara hi ha una mica de por a ser menyspreada, a les mirades, als comentaris, en aquestes feines «d'home», que requereixen força o tècnica", explica l'Anna Barea, que fa uns sis anys que treballa a la Mancomunitat de Municipis Berguedans per la Biomassa.

Fins fa 60 o 70 anys, tenir un alzinar significava tenir un roc a la faixa extraordinari. Encara a mitjan segle passat, molts dels boscos gironins es dedicaven al carboneig. Però l’arribada de la bombona de butà a les cuines i el boom dels combustibles fòssils va posar fi a tot un món: a Catalunya hi havia una vintena d’oficis de bosc, de bosquerols a carboners, passant per traginers, pegaires o quadrejadors, recordava en un article a l’ARA el doctor en ciències ambientals, geògraf i naturalista Martí Boada. Ara és difícil trobar colles per talar. El bosc ha perdut valor, però la crisi energètica per la guerra a Ucraïna els ha tornat a posar en el punt de mira: aquest any la llenya s’ha encarit almenys un 30% i el gran problema és que és difícil trobar-ne.

Des d'aquest dimecres 15 de març fins el proper 15 d'octubre no es podrà encendre cap foc al bosc, segons ha informat el departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. Aquesta prohibició té com a objectiu establir una sèrie de mesures per prevenir els incendis forestals.

Els Bombers de la Generalitat han donat per controlat aquest diumenge a tres quarts de vuit del vespre l'incendi forestal que crema al parc natural dels Ports.

L'incendi que crema des d'aquest dimarts i que afecta les comarques del Garraf i l'Alt Penedès s'ha donat per controlat aquest dimecres cap a dos quarts de set de la tarda després d'un balanç de 636 hectàrees cremades. Segons ha informat la subdirectora general operativa dels Bombers, Anna Martín, el vent de marinada ha deixat de bufar i, per tant, no ha revifat cap punt calent. Encara continuen treballant a la zona una quarantena de dotacions terrestres i 6 mitjans aeris, tot i que al llarg de la tarda s'aniran retirant i només quedaran 8 dotacions terrestres durant la nit per fer tasques de vigilància. Martín ha dit que si la situació no varia, demà al matí el foc es podria donar per extingit.