El judici pel cas Kitchen ha arrencat aquest dilluns amb un nom en boca de tothom, però absent al banc dels acusats: el Partit Popular. L'Audiència Nacional està jutjant la presumpta operació que va orquestrar-se al si del ministeri de l'Interior, presumptament auspiciada per Jorge Fernández Díaz, per robar a Luis Bárcenas informació comprometedora per al PP. La Fiscalia demana penes de fins a dinou anys de presó per al comissari jubilat José Manuel Villarejo, però ha deixat fora del perímetre de la causa el PP i María Dolores de Cospedal, que va ser secretària general dels populars del 2008 al 2018. Durant la primera sessió, en el tràmit de qüestions prèvies, el PSOE –que està personat en el cas com a acusació popular– ha volgut posar èmfasi en la "connexió política" i ha comminat el tribunal a jutjar també el PP com a partícip a títol lucratiu –o responsable civil subsidiari– al·legant que va beneficiar-se de l'operació parapolicial, que pretenia ocultar les proves del cas Gürtel, que és el que va desencadenar la moció de censura contra Mariano Rajoy. Els socialistes també han sol·licitat que se suspengui el judici per reobrir la investigació sobre Cospedal i el seu exmarit, Ignacio López del Hierro.

Any 2013. Mariano Rajoy governa Espanya amb majoria absoluta i surten a la llum els papers de Luis Bácenas, que revelen l’existència d’una caixa B al PP. Arran d’això, el ministeri de l’Interior, amb Jorge Fernández Díaz al capdavant, dissenya i –segons el relat de la Fiscalia– posa en marxa una “il·lícita operació policial d’intel·ligència” amb la voluntat de robar a Luis Bárcenas, l’extresorer del PP, informació i proves que incriminin dirigents populars en el marc del cas Gürtel. L’objectiu final és “impedir” que arribin a mans dels investigadors. Cinc anys més tard, aquell judici per corrupció acaba amb la sentència que propicia la moció de censura que porta Pedro Sánchez a la Moncloa. I ara, tretze anys després, la cúpula de la policia patriòtica s'asseu al banc dels acusats, amb peticions de quinze anys de presó per part de la Fiscalia, en un judici que arrenca dilluns a l’Audiència Nacional i que haurà de posar llum a les maniobres de les clavegueres de l’Estat per protegir el PP. Els principals delictes de què estan acusats són encobriment, malversació, suborn, revelació de secrets i tràfic d’influències.

Aquesta setmana comencen a Madrid dos judicis que ben segur tindran un fort impacte en la política espanyola. Aquest dilluns arrenca a l'Audiència Nacional el judici pel cas Kitchen, i dimarts al Tribunal Suprem es jutjarà l'exministre i exsecretari d'organització del PSOE José Luis Ábalos pel primer cas que l'afecta, el d'una suposada trama per cobrar comissions per vendre mascaretes a diferents institucions de l'Estat.

L'any passat, la justícia espanyola va posar traves a la investigació judicial andorrana de l'operació Catalunya amb un arxivament de la comissió rogatòria. Es va fer per qüestions formals perquè suposadament no s'haurien explicat adequadament els motius de les imputacions, però en una resolució avançada per El Món i a la qual ha tingut accés l'ARA es torna a activar la causa en què es pretén la imputació de l'expresident espanyol Mariano Rajoy i els exministres de l'Interior i d'Hisenda Jorge Fernández Díaz i Cristóbal Montoro. La jutgessa Stéphanie Garcia ha tornat a emetre les comissions rogatòries a Espanya, a l'autoritat judicial competent, per poder citar els responsables polítics i judicials de la branca andorrana d'aquest suposat entramat contra l'independentisme.

Si Jorge Fernández Díaz és capaç de mentir dient que no reconeix aquella conversa amb Villarejo que tots hem sentit (“Negaré, fins i tot sota tortura, que aquesta reunió hagi existit"), no és estrany que ahir mentís dient que no va existir l’operació Catalunya. Al cap i a la fi, també diu que no sap res del cas Kitchen (els papers de Bárcenas), pel qual el fiscal demana per a ell 15 anys de presó i la causa que estigui suspès de militància pel seu partit mateix. 

"No tinc cap coneixement de l'existència d'una denominada operació Catalunya". És el que ha assegurat Mariano Rajoy a la comissió que investiga la guerra bruta contra l'independentisme al Congrés. L'expresident del govern espanyol i del PP ha negat ser coneixedor de res, tal com va fer quan va ser interrogat com a testimoni al judici del cas Gürtel, l'estiu del 2017, i a la cambra baixa en una altra comissió d'investigació sobre l'operació Kitchen a finals del 2021. "No puc convertir-me en un comentarista de què fan o de què no fan altres. S'han equivocat d'interlocutor. Jo no pinto res aquí, encara que hi estic molt a gust", ha remarcat amb el seu particular estil.

Des de fa més d’una dècada, la democràcia espanyola ha donat moltes mostres que no supera amb èxit la prova del cotó fluix. Si el freguem per damunt de les regles més elementals de l’estat de dret, sens dubte que sortirà emmascarat. El rosari d’escàndols que hem viscut és inacabable, però potser encara és més escandalós veure que queden impunes i justificats els abusos de poder que s’han comès per part dels aparells de l’Estat a l’hora de perseguir enemics i adversaris. Ens hem acostumat a l’escàndol per esgotament i ens hem acostumat a la impunitat davant la impotència que suposa veure com tot es tapa, es minimitza o es capgira. 

1. Operació Catalunya. L’expresident valencià Ximo Puig deia, a l’ARA, que l’operació Catalunya és “el més greu que ha passat en democràcia”. I Pedro Sánchez hi afegia: “Com no s’uneix Espanya és amb retallades, corrupció i la guerra bruta de Rajoy”. Ara veurem en què queda tot això. Els papers comencen a estar sobre la taula, resultat de diverses investigacions (i filtracions) periodístiques i no pas fruit d'actuacions ordenades dels poders de l’Estat. Documenten una verdadera guerra bruta, en temps de Rajoy i de l’inefable Fernández Díaz, l’home que considera que en nom de Déu tot li està permès.

Poca sorpresa, però sí un cert confort, davant de les informacions publicades per Eldiario.es i La Vanguardia. Poca sorpresa perquè era de domini prou públic la utilització dels cossos i les forces de seguretat de l'estat espanyol com a instrument de persecució política contra l'independentisme català, i fins i tot Pedro Sánchez i Grande-Marlaska havien fet esment de l'existència de l'anomenada policia patriòtica (i també Villarejo, de qui mai se sap si es mou per salvar la pell o per afany de protagonisme). I un cert confort perquè les informacions publicades tornen a posar l'escàndol de l'operació Catalunya a primera línia, i a més hi aprofundeixen. D'acord amb elles, l'operació Catalunya implica directament l'exministre Jorge Fernández Díaz amb tota la cúpula del ministeri de l'Interior dels anys del PP, el president Mariano Rajoy i tot el consell de ministres. Rajoy, segons el que s'ha conegut, rebia actualitzacions dels progressos de l'operació en informes que li arribaven en sobres blancs, seguint una vella tradició pepera. A més dels ja esmentats, hi surten especialment esquitxades Hisenda (i el ministre del ram, Cristóbal Montoro) i la cúpula judicial. Una menció a part per al conjunt de mitjans i periodistes que feien la feina bruta de la difamació i la posada en circulació de notícies falses. La festa, naturalment, la pagàvem entre tots els contribuents, amb càrrec als fons reservats de l'Estat.

Jorge Fernández Díaz sembla destinat a ser la persona vinculada al PP de més responsabilitat que pagui pel cas Kitchen. La causa que el jutge Manuel García Castellón ha instruït a l'Audiència Nacional sobre el robatori a l'extresorer Luis Bárcenas de documentació del cas Gürtel té l'exministre de l'Interior com a principal investigat, amb una petició de 15 anys de presó per part de la Fiscalia Anticorrupció, així com altres càrrecs inferiors del departament i la cúpula de la Policia Nacional d'aquella època de govern de Mariano Rajoy a l'Estat. Amb aquest escenari sobre la taula, ha decidit passar a l'atac i adherir-se a les peticions que reclamen que el tribunal inclogui el PP com a responsable a títol lucratiu al futur judici, segons ha avançat El País.

Amb la llei mordassa ja no és un jutge el que decideix si un ciutadà ha desobeït un policia, li ha faltat al respecte o s'ha negat a identificar-se: ho decideix el policia mateix, que multa directament, tal com explica el professor de dret constitucional de la Universitat de Sevilla Joaquín Urías. El canvi respecte a la legislació anterior és fonamental. I per això el Govern hi va posar un pas intermedi: a Catalunya l'expedient l'instrueix un funcionari de la conselleria d'Interior, no cap cos policial. Però aquesta solució és un pedaç. La realitat és que la llei de seguretat ciutadana que va aprovar el PP el 2015 va convertir els policies en jutge i part. Moltes sancions que abans les havien de decidir els jutges ara són responsabilitat de l'administració o, directament, del cos policial que les ha decidit. El resultat, segons les dades que Interior ha facilitat a l'ARA, són 132.000 sancions fins al 2022 només a Catalunya. La majoria, 74.425, per consum i tinença de drogues en espais públics, però més de 17.800 són per faltes de respecte als agents de l'autoritat, prop de 15.500 per desobediència, resistència a un policia o negar-se a identificar-se.  

I encara dèiem que eren una colla de dropos! Sí, potser sí que, com a president, Mariano Rajoy practicà la indolència dels que creuen que no cal encaparrar-se, perquè el temps soluciona tots els problemes. Però, per sota d’ell –i costa de creure que sense la seva aquiescència– hi havia al govern espanyol i al vèrtex del PP un nucli de dirigents d’un zel i d’una diligència formidables en la preservació d’allò que consideraven sagrat. Zelosos, diligents i mancats de qualsevol escrúpol jurídic, ètic o moral.

Una dècada després de la seva gestació, l’operació Catalunya s’obre pas als tribunals amb un recorregut incert. El núvol negre instal·lat sobre l’excomissari José Manuel Villarejo a l'Audiència Nacional amb una trentena de peces de la macrocausa Tándem ha propiciat que aflori el voluminós material que conservava. L’ARA ha pogut analitzar les seves agendes, una mena de diari de la seva activitat corrupta.

El judici a Laura Borràs s’acabarà aquesta setmana. Ahir va declarar, i dimecres sentirem les conclusions definitives. Ahir Borràs i els seus advocats van aplicar allò que la millor defensa és un bon atac: que la gestió dels contractes va ser cosa dels funcionaris del departament de Cultura i que els correus en què hauria donat instruccions per fraccionar contractes van ser mal custodiats i que van ser alterats. Ara correspon al jutge decidir si aquests arguments tenen prou força per estalviar-li una condemna a la presidenta del Parlament suspesa. Però abans d’acabar, Borràs fer un breu al·legat polític del qual destaquem aquesta idea: la investigació judicial va anar avançant a mesura que la seva carrera política va anar agafant més dimensió. Això és una evidència que difícilment canviarà la sentència del jutge, però que retrata un moment de la vida d’aquest país: els poders i institucions de l’Estat estan fent un sobreesforç, a vegades al marge de la llei, per desacreditar polítics escollits democràticament, ciutadans amb tots els drets, però independentistes.

L'escrit d'acusació de la Fiscalia Anticorrupció contra l'exministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz no permet cap dubte: la cúpula del ministeri va idear i va ordenar un operatiu per sostreure documentació a l'extresorer del PP Luis Bárcenas que pogués resultar incriminatòria per al partit. En l'operatiu hi van participar policies en actiu, la coneguda com a policia patriòtica i l'omnipresent excomissari Villarejo. Per tot plegat es demanen 15 anys de presó per a Fernández Díaz i el seu segon, l'ex secretari d'estat de Seguretat Francisco Martínez, així com per a dos comandaments policials, Eugenio Pino i Andrés Gómez Gordo. En el cas de Villarejo, la petició ascendeix fins als 19 anys.

Després de Rodrigo Rato i Jaume Matas, condemnats a presó, i Eduardo Zaplana, que va estar en preventiva, Jorge Fernández Díaz podria ser el quart ministre del PP privat de llibertat. En el cas de l’expolític català, es tractaria del primer vinculat a Mariano Rajoy, atès que va ser el titular d’Interior durant el seu primer govern, entre 2011 i 2016, i un dels homes de més confiança de l’expresident espanyol. Abans hi haurà d’haver judici, però la Fiscalia Anticorrupció demana d’entrada 15 anys de presó i 33 d’inhabilitació absoluta per a ell en el seu escrit d’acusació pel cas Kitchen, l’operació per robar a l’extresorer del PP Luis Bárcenas informació sobre corrupteles del partit. Fa un any i mig, davant el processament per aquesta peça separada de la macrocausa Tàndem focalitzada en l’excomissari José Manuel Villarejo, Fernández Díaz ja va perdre l’aura d’intocable al PP amb la suspensió de militància.

La via andorrana per investigar i eventualment jutjar alguns dels responsables de l'operació Catalunya de guerra bruta contra l'independentisme es refreda. El Tribunal Superior de Justícia de Madrid ha comunicat aquest dijous que paralitza la comissió rogatòria que la jutge andorrana havia emès contra l'expresident espanyol Mariano Rajoy i els exministres Jorge Fernández Díaz i Cristóbal Montoro. Al juny la justícia d'Andorra va imputar els tres exmembres del govern espanyol i va emetre una comissió rogatòria perquè se'ls lliurés tota la documentació del cas i se'ls demanés que designessin un advocat per defensar-se en territori andorrà. En definitiva, que es preparessin per declarar i per si havien de ser jutjats. Ara tot queda paralitzat de manera cautelar des d'Espanya.

La Fiscalia de Barcelona ha obert una nova investigació sobre la participació de l'exministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz i l'ex secretària general del PP María Dolores de Cospedal en l'operació Catalunya. El ministeri públic ha decidit iniciar diligències arran de la denúncia presentada la setmana passada per l'excap de la Policia Nacional a Catalunya Narciso Ortega, que també apuntava contra l'excomissari José Manuel Villarejo i l'ex secretari d'estat de Seguretat Francisco Martínez com a responsables de la trama per "obtenir informació i/o confeccionar proves falses que servissin per intimidar, extorsionar i/o desprestigiar persones que eren properes al moviment independentista català o hi estaven vinculades".

L'excap de la Policia Nacional a Catalunya Narciso Ortega ha denunciat aquest dimarts davant la Fiscalia l'exministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz, l'ex secretària general del PP María Dolores de Cospedal i l'excomissari José Manuel Villarejo arran de l'operació Catalunya. La denúncia, signada per l'advocat Jordi Pina i que també es dirigeix contra l'ex secretari d'estat de Seguretat Francisco Martínez, els acusa de presumptes delictes d'organització criminal, prevaricació, malversació i revelació de secrets. El document fa referència a les informacions i àudios publicats últimament en diversos mitjans sobre l'operació Catalunya. Una trama que, segons la denúncia, consistia en "obtenir informació i/o confeccionar proves falses que servissin per intimidar, extorsionar i/o desprestigiar persones que eren properes o estaven vinculades amb el moviment independentista català".

El Congrés crearà una comissió d'investigació sobre la branca andorrana de l'operació Catalunya de cara al pròxim període de sessions, després de les vacances d'estiu. La junta de portaveus ha donat llum verda aquest dimarts, amb el vot favorable del PSOE i Unides Podem, a la sol·licitud que fa dues setmanes van registrar les formacions sobiranistes de la cambra baixa. Haurà de ser el ple qui hi doni l'últim vistiplau, però el portaveu del grup socialista, Héctor Gómez, ha donat per fet que tirarà endavant. "Esperem que es posi en marxa com més aviat millor", ha anotat en roda de premsa.