Les nits caloroses no només impedeixen descansar, sinó que influeixen directament en la salut i en els índexs de mortalitat arreu del món. És la principal conclusió d'un estudi internacional liderat pel Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) que ha analitzat els efectes de la temperatura de l'aire nocturn en 178 localitats de 44 països entre el 1990 i el 2018. La investigació, feta a través d'instituts de recerca de Catalunya, Galícia i Andalusia, revela que les nits caloroses estan associades amb un augment de la mortalitat de fins al 3%.

El Sistema de Monitorització de la Mortalitat (MoMo) de l'Instituto de Salud Carlos III –l'única eina que permet radiografiar gairebé en temps real les defuncions que tenen lloc diàriament a l'Estat– estima que entre el 16 de maig i el 13 de juliol han mort 300 persones a Catalunya per causes atribuïbles a la calor. El mes de juny es calcula que van ser 55, i aquest juliol la xifra s'enfila ja fins a les 245.

L'onada de calor que va colpejar Europa entre el 23 de juny i el 2 juliol va disparar les temperatures fins a 4 °C i va augmentar el nombre de defuncions esperables per a aquest període de temps, especialment a Itàlia, Catalunya i França. La responsable d'aquestes "morts silencioses" –perquè no es registren i les estimacions oficials dels governs poden trigar mesos a publicar-se o no fer-se públiques mai– va ser la crisi climàtica provocada per la crema de petroli, gas i carbó, segons un estudi dirigit per l'Imperial College de Londres i la London School of Hygiene & Tropical Medicine.

Les morts de dones durant l'embaràs o el part han caigut un 40% aquest últim segle, però tot i això les xifres encara són esfereïdores. El 2023, 260.000 dones van perdre la vida a tot el món durant l'embaràs, el part o el postpart immediat. És una mort maternal cada dos minuts de mitjana, segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), que tem que les xifres tornin a elevar-se per les retallades en cooperació sanitària internacional que estan fent diferents països, encapçalats aquest any pels Estats Units.

Els naixements a Espanya han augmentat per primer cop en una dècada. És una dada positiva, però envoltada de matisos i en un context poc favorable. De fet, segons les dades publicades aquest dimecres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), l'any 2024 es van registrar 322.034 naixements a l'Estat, un augment d'un 0,4% respecte al 2023. On més han pujat és a Cantàbria (+13,3%) i a les Balears (+5,7%). Ara bé, el 2024 també es van registrar 439.146 defuncions, un 0,7% més que l'any anterior. El saldo vegetatiu, per tant, és negatiu: hi va haver 114.937 defuncions més que naixements.

L'augment de les temperatures a causa del canvi climàtic s'associa a greus conseqüències per a la salut física i mental de les persones. El 2023 va ser l'any més càlid registrat en el conjunt del planeta, amb onades de calor que van tenir un impacte directe en la mortalitat dels països europeus. Ara, un estudi publicat a la revista The Lancet adverteix que les morts per calor es triplicaran a Europa a finals de segle, una situació que serà especialment greu a Espanya, Itàlia, Grècia i diverses zones de França.

Cada vegada som més conscients dels efectes que el canvi climàtic té sobre la nostra salut. Un dia se'l relaciona amb l'agreujament dels virus que poden afectar els humans i l'endemà amb la contaminació i una rebaixa de l'esperança de vida similar al tabaquisme. Ara un estudi ha determinat que l'escalfament global podria augmentar la mortalitat entre els pacients ingressats per malalties respiratòries durant l'estiu.

Parlem de síndrome de mort sobtada sempre que hi ha una mort de forma inesperada en persones prèviament i aparent sanes o bé que desconeixien patir alguna malaltia. Si ens referim específicament a les dels lactants, són aquelles morts que es donen entre el primer mes i els dos anys de vida. Els estudis determinen que als països occidentals la prevalença de la mort sobtada és de cinc casos per cada 100.000 nadons nascuts vius.

Les relacions socials són un element essencial del benestar de les persones. Fa temps que se sap que tenen un paper fonamental en el manteniment de la salut. De manera paral·lela, també se sap que els sentiments d’aïllament social i de solitud influeixen negativament no només en la vida mental i en la sensació subjectiva de benestar, sinó també en molts aspectes fisiològics que afavoreixen el desenvolupament de malalties orgàniques.

L'any passat, es van registrar 84 accidents mortals a les carreteres catalanes. I d'aquests, la meitat van ser a causa de xocs frontals. Envair el carril contrari, ja sigui per una distracció, per un gir del terreny o bé per un avançament és una situació més habitual del que seria desitjable i les estadístiques d'accidents constaten que des del 2010 la xifra de sinistres s'ha estancat i no aconsegueix baixar més. Ara el Govern ha volgut posar fre a aquestes xifres, que són un problema generalitzat no només a Catalunya sinó al conjunt de l'Estat. "Un vehicle de cara és un perill que tenim assumit i no té per què ser així. Els humans ens podem equivocar o distreure, però també podem evitar que la conseqüència sigui un accident mortal fent diferent les carreteres", ha assegurat el director d'Infraestructures de la Generalitat, David Prat.

Hem perdut anys de vida. L'equació és simple: quan la mortalitat augmenta molt, la nostra esperança de vida disminueix. I això és el que ha provocat la pandèmia després de milions de morts arreu del món en un període força breu de temps. Ara bé, l'impacte del virus en la retallada de l'expectativa de vida ha estat desigual en funció dels països i, a més, el covid no pot explicar per si sol tots els canvis que ha anat experimentant internacionalment aquest indicador, que proporciona la mitjana d'anys que s'espera que continuï vivint una persona. Un estudi publicat aquest dilluns a la revista Nature intenta demostrar que, després d'un primer any de pandèmia (el 2020) mortífer, el 2021 bona part dels països de l'oest d'Europa (amb esperances de vida elevades abans del covid) han pogut frenar aquesta pèrdua. Fins i tot països com Suïssa, França i Bèlgica –i una mica més lluny, Espanya– han aconseguit remuntar l'indicador. En canvi, la població d'Europa de l'Est i dels Estats Units encara ara pateix dèficits "sostinguts i substancials" en l'esperança de vida que, molt probablement, s'allargaran en el temps.

Amb 58 anys, Gaspar Noé (Buenos Aires, 1963) s’ha fet gran, o almenys prou gran per començar a pensar en la mort i dedicar-li la seva pel·lícula més tendra. En una pantalla partida en dos, Vortex aborda la decadència d’un matrimoni ancià: una càmera segueix la dona (Françoise Lebrun), amb demència i desorientada; l’altra s’està amb el marit (Dario Argento), amb problemes de cor. El poder destructiu del temps s’acarnissa amb els dos personatges, observats sense filtres sentimentals però amb una humanitat sorprenent en l’autor de Clímax i Irreversible.

Les morts atribuïbles a la pandèmia que va declarar-se al món avui fa tot just dos anys podrien ser moltes més que els 5,9 milions de què parlen les xifres oficials entre el gener del 2020 i el desembre del 2021. Un estudi publicat a la revista científica The Lancet defensa ara que el còmput real de sobremortalitat podria arribar a ser tres cops més elevat i situar-se en els 18,2 milions de defuncions. L'informe ha recopilat dades de morts per totes les causes per setmana i mes dels anys del covid i de fins onze anys abans. A partir d'aquesta informació, ha fet un model per poder estimar l'excés de morts global durant la pandèmia.

La pèrdua de vides és la cara més dramàtica de la pandèmia que ha sacsejat el món i a Catalunya la factura és esfereïdora: 79.780 persones van morir el 2020, un 23,6% més que l'any abans, segons l'informe definitiu de defuncions i causes de mort del 2020 elaborat per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). L'escreix de mortalitat és de gairebé 16.000 defuncions i la causa principal va ser el covid. Del total de 15.884 catalans contagiats que no van superar la malaltia en els primers deu mesos de la crisi sanitària, 12.871 van donar positiu en una prova diagnòstica i 3.013 patien símptomes compatibles amb la infecció però van poder accedir a un test. La sobremortalitat catalana (23%) és superior a la mitjana espanyola, que se situa en un 18%, amb unes 75.000 morts més que el 2019, segons l'INE. Per comunitats, Madrid és la que presenta la pitjor dada, amb un 41% més de morts respecte a un any abans, seguida de Castella-la Manxa (32,7%) i Castella i Lleó (26%), tal com ja va avançar l'ARA. 

L’explosió de contagis registrats en les últimes setmanes han arribat també a les residències de gent gran i de persones amb discapacitat. En les últimes dues setmanes hi hagut un repunt tant dels positius com de les defuncions: si fa 15 dies hi havia 89 casos, l'última setmana són 597 (+570%). Així mateix, ha augmentat el nombre d’usuaris morts amb covid: si fa dues setmanes es va detectar una sola defunció, entre el 18 i el 24 de juliol han pujat fins a 30 les morts setmanals. Una xifra que, a final de mes, serà més alta: els dies 25 i 26 hi ha comptabilitzades 15 defuncions més, però són xifres que no estan consolidades i que podrien créixer en els pròxims dies. 

La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, va fer aquest dijous el seu discurs d'investidura totalment aliena a les terrorífiques estadístiques sobre l'excés de mortalitat durant el 2020 que va fer públiques l'INE. Aquest organisme va certificar el que altres fonts ja havien apuntat però que ara es confirma: la sobremortalitat a la Comunitat de Madrid va superar de molt la catalana i va més que duplicar la mitjana espanyola. En concret, si la mitjana de l'excés de morts va ser del 17,7% al conjunt de l'Estat, a Madrid es va enfilar fins al 41,2%, mentre que a Catalunya va ser del 23,5%. El País Valencià i les Illes Balears es van situar per sota de la mitjana, amb un 10,4% i un 7,1%, respectivament.

Barcelona, juntament amb Madrid, és una de les ciutats més poblades d'Europa. La planificació de les urbs, per tant, esdevé clau per al benestar dels milers de persones que hi conviuen. Un nou estudi de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) ha conclòs que un 7% de les morts a l'any a Barcelona estan provocades per la planificació urbana i el transport.

En l’aniversari del primer confinament per protegir-nos col·lectivament del covid-19, és hora de balanços i reflexions. Des de la perspectiva històrica em sembla molt útil i alliçonador comparar-ho amb el precedent més semblant: la grip de 1918. Va ser la darrera gran pandèmia mundial. De fet, en diem de 1918 però va rebrotar i mantenir-se fins a 1920. Amb tot, la mortalitat més alta va produir-se el 1918. No se sap amb certesa quanta gent va morir arreu del món del que es va conèixer com la "grip espanyola”, no perquè vingués d’Espanya sinó perquè va ser a Espanya, estat neutral durant la Primera Guerra Mundial, que se’n parlava obertament a la premsa. Els fets a Espanya van alertar els altres països que patien la grip, però amb censura informativa. Es parla d’entre cinquanta i cent milions de morts, que, comparats amb la població mundial de l’època, representa entre un dos i un quatre per cent.  L’equivalent a la població mundial actual, hauria estat entre cent cinquanta i tres-cents milions de morts. Afortunadament, res a veure amb el que ha passat a data d’avui.  Les reaccions de les autoritats han estat molt més ràpides gràcies a una informació més globalitzada i transparent. La reacció en termes de salut pública ha estat molt transversal i la reacció sanitària i científica ha estat espectacular i exemplar.