Societat 02/02/2021

El covid deixa entre un 21% i un 53% més de morts a Madrid que a Catalunya

6 min
Mortalitat a Catalunya i Madrid
Disponible en:

Barcelona / MadridEls demògrafs asseguren que les estadístiques de moviment natural i sobremortalitat mai no havien despertat tant interès general com en els últims onze mesos, des que la pandèmia del covid va esclatar. Les morts són la cara més amarga de l’epidèmia i, alhora, l’indicador que millor reflecteix el grau de penetració del virus a llarg termini: com més elevada és la transmissió, més víctimes mortals hi ha. Espanya és un dels països que més pèrdua de vides ha patit a causa del covid, un total de 58.319 segons l’executiu que encapçala Pedro Sánchez, i Madrid és la comunitat més afectada després d’una primera onada virulenta i un degoteig incessant i sostingut de casos des del mes d’agost.

En l’informe que emet cada dia el ministeri de Sanitat, on s’unifiquen les dades de totes les comunitats, Madrid arrossega 12.578 defuncions des del març, dues de cada deu víctimes a l’Estat. Però l’impacte és molt més gran segons el Sistema de Monitoratge de la Mortalitat Diària (MoMo), l’eina que radiografia els excessos de defuncions respecte a altres anys. A Madrid, entre el març i el desembre, van morir 49.559 persones, 16.865 més del que esperava el MoMo (32.694) per al 2020.

Catalunya també va viure una primera onada molt crua, uns rebrots complicats a l’estiu i una incidència de 800 casos per 100.000 habitants a l’octubre. Per això acumula 9.404 defuncions (el 16% de tot l’Estat) i una sobremortalitat d’unes 15.928 víctimes. S’esperaven unes 51.398 defuncions, però finalment se’n van produir 67.326. Cal tenir en compte que la Comunitat de Madrid té 6,7 milions d’habitants i Catalunya en té 7,7 milions.

Tot i que en les dues comunitats l’estela del virus és molt macabra, els registres apunten que les dades madrilenyes són significativament superiors a les catalanes, especialment a la primera onada. L’informe de la Moncloa constata que el covid ha deixat un 53% més de morts a Madrid per milió d’habitants que a Catalunya. La Comunitat ha registrat 1.855 víctimes per milió d’habitants. En canvi, i tenint en compte que hi viuen un milió de persones més, a Catalunya s’han produït 1.208 morts per cada milió d’habitants. Si a Catalunya, amb la seva població, hi hagués hagut la mateixa taxa de mortalitat que a Madrid, haurien mort un total de 14.283 persones, 4.879 catalans més.

Segons les dades MoMo, la diferència de mortalitat no és tan elevada però es manté en un contundent 21%. Les 15.928 víctimes a Catalunya suposen un excés de 2.047 morts per milió d’habitants, mentre que a Madrid les 16.865 morts representen 2.487 víctimes més per milió d’habitants.

També l’Institut Nacional d’Estadística (INE), el principal productor de dades demogràfiques, revela que Madrid ha patit més mortalitat, però les dades són provisionals i només corresponen al primer semestre del 2020. L’estudi confirma que a Catalunya es van produir un 31% més de decessos entre el gener i el juny respecte al mateix període del 2019, mentre que a Madrid l’augment va ser del 64%. L’increment que apunten les dades de l’INE (33%) se situa dins la forquilla de mortalitat que ofereixen Sanitat (53%) i el MoMo (21%).

“No hi ha dubte que quasi tot l’excés correspon al covid”, assegura el director del Centre d’Estudis Demogràfics, Albert Esteve. “I hem d’anar molts anys enrere per trobar precedents d’un increment de mortalitat tan gran d’un any per l’altre. Probablement, fins a la Guerra Civil”, afegeix.

Dades de postguerra

Amb 262.373 morts, un 19,6% més que l'any anterior, la primera onada ha disparat la mortalitat a Espanya a nivells no vistos des de la Guerra Civil, segons l'estadística provisional de l'INE

Restriccions diferents

Les corbes de mortalitat de Madrid i Catalunya van seguir un patró molt similar durant la primera onada. “A tots dos territoris, a Madrid una mica abans, feia temps que el virus circulava sense ser detectat i, quan es declara l’estat d’alarma el 15 de març, la corba de defuncions ja havia crescut moltíssim”, explica Esteve. Totes dues experimenten un creixement exponencial en pocs dies de diferència (el 3 de març i el 17 de març, respectivament) però culminen en pics de diferent alçada: mentre que Catalunya l’assoleix el 30 de març, a Madrid es produeix tres dies abans.

Un cop s’acaba la desescalada i els governs autonòmics recuperen el control, cada regió s’autoregula i poc després viu una segona onada força diferent. Catalunya registra un nou pic a l’estiu, just després que s’acabés l’estat d’alarma, a causa dels brots al Segrià i l’àrea metropolitana de Barcelona. Entre el juliol i el desembre, el Govern decreta confinaments municipals, veto a l’activitat econòmica i límits a l’hostaleria fins a set vegades per controlar la corba.

Els experts asseguren que imposar restriccions està estretament vinculat a una reducció de la propagació, dels contagis, de les hospitalitzacions i, per tant, de les morts. “Les comunitats que fan un esforç de control aconsegueixen abaixar abans les incidències i les morts”, assenyala el biofísic del Grup de Biologia Computacional i Sistemes Complexos de la UPC Daniel López. Amb tot, i després d’un setembre convuls pel relaxament social a l’estiu i la tornada laboral i escolar, la incidència torna a disparar-se a Catalunya per segon cop i, amb ella, les defuncions.

A Madrid la corba recupera la tendència ascendent al juliol també, però durant dos mesos aconsegueix mantenir-se al mateix nivell i amb petites oscil·lacions. “Aquests mesos es va generant un excés de morts més considerable que el que pot provocar un sol pic elevat, però la corba no acaba de disparar-se”, assenyala el metge de medicina preventiva i salut pública de l’Hospital Universitari de Móstoles Javier del Águila. I d’aquest fre neix el miracle madrileny, és a dir, la idea que es pot frenar la pandèmia sense afectar pràcticament la mobilitat i garantint l’obertura de sectors d’alta interacció social com l’hostaleria, tal com defensa la presidenta de la Comunitat, Isabel Díaz Ayuso.

“És cert que durant setmanes es produeixen reduccions, però no suficients, perquè el mínim que vam tenir van ser 200 casos per 100.000 habitants”, explica l’epidemiòloga de l’Associació Madrilenya de Salut Pública Pilar Serrano. Progressivament, però, la incidència torna a escalar i l’Estat decreta un estat d’alarma per a la Comunitat davant la inacció del govern. “Les restriccions han estat molt menys contundents que les catalanes. Cap expert com cal pot avalar les mesures madrilenyes”, denuncia Del Águila.

Les hipòtesis dels experts

¿Com s’explica que Madrid hagi tingut un degoteig de morts però Catalunya visqués un gran pic a l’octubre si s’havien anat desplegant restriccions més dures? No se sap. Cap dels experts consultats s’atreveix a assenyalar una causa.

Demògrafs i epidemiòlegs anticipen que fer comparatives entre regions és molt complex perquè en l’evolució epidemiològica hi ha en joc una gran multiplicitat de factors. “Les situacions poden ser comparables en un 95%, però aquest petit marge de diferència, les singularitats, impedeix treure conclusions”, confirma Del Águila. “És molt difícil aïllar les causes específiques i reals per entendre les diferències entre comunitats”, corrobora Esteve. “A cada regió hi ha una dinàmica diferent, només es poden fer hipòtesis”, secunda el cap d’estudis de població del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), Diego Ramiro.

Segons Ramiro, el patró de transmissió del covid a Madrid és força similar al de la pandèmia de la grip de 1918. Aleshores la Comunitat també va ser una de les primeres zones a tenir el pic més fort de mortalitat, però a la segona onada va afectar més altres llocs, entre els quals Catalunya i Castella i Lleó. “Aquesta segona onada es va allargar força i en alguns territoris van experimentar el que se’n diu reonades, onades molt seguides en un període curt de temps”, relata Ramiro. Sorprenentment, és el que ha passat a Catalunya a l’octubre i al desembre amb la segona i tercera onada.

Però, aterrant de nou al 2021, cap expert consultat troba una explicació al miracle madrileny. Els demògrafs asseguren que cal tenir en compte aspectes com la densitat poblacional, la distribució territorial de les persones més vulnerables, la mobilitat interna (conurbacions) i externa i la major o menor habilitat de les autoritats per monitorar que les restriccions s’estan complint.

Els geriàtrics també hi tindrien un rol important. Un terç de les morts dels últims dos mesos a Catalunya han tingut lloc en un dels 1.045 geriàtrics del país. Madrid, que només compta amb mig miler de centres, només hi ha registrat 75 defuncions en el mateix període. “Caldria veure si a Madrid el virus ha estat afectant gent més jove”, planteja Del Águila. Una altra porta oberta seria la de la immunitat: el virus va expandir-se tant els primers mesos a la capital que un estudi va constatar que un 18% de la població a Madrid tenia anticossos. A Catalunya la xifra era de l’11%.

A hores d’ara, però, en plena tercera onada, sembla que tornen a canviar les tornes: mentre la corba a Catalunya va de baixada, lenta però segura, Madrid la té disparada. El govern de Díaz Ayuso està registrant 5.000 contagis diaris, una xifra molt elevada que a Catalunya es va aconseguir abaixar amb restriccions. “La incidència actual a Madrid és brutal, s’acosta al miler de diagnòstics cada 100.000 habitants, i l’augment de morts és pràcticament inevitable. El dany ja està fet: tindrem un nombre de morts inassumible i vergonyós”, lamenta Serrano, que advoca pel tancament de l’hostaleria per fer front a les pròximes “setmanes difícils”.

El MoMo, la font més acreditada per vigilar la mortalitat

A l’ARA fem servir, durant tota la pandèmia, els indicadors del departament de Salut per seguir l’evolució del covid a Catalunya, però en aquest article utilitzem dues fonts diferents: el ministeri de Sanitat, ja que és l’únic registre que homogeneïtza les dades de les comunitats, i el Sistema de Monitoratge de Mortalitat Diària (MoMo), que fixa quina era la xifra de morts prevista a cada comunitat i quina s’ha produït finalment. Segons els experts, aquesta és la millor font per comparar la mortalitat entre Madrid i Catalunya.

stats