"El cas de Joana Sagrera i Guix sembla un fulletó tràgic, però va ser un cas real que va fer història, perquè es tracta del primer cas documentat de detenció il·legal al psiquiàtric de Sant Boi", afirma Enric Vicens, metge psiquiatre i responsable de docència i d'estudis del Parc Sanitari Sant Joan de Déu. Vicens, que va presentar el cas en una taula rodona celebrada al centre sanitari, explica que Joana Sagrera (1817-1874) era la filla d'una important i benestant família valenciana que es va casar, quan tenia 22 anys, amb el reusenc Miquel Nolla. El matrimoni va tenir tres fills, el més petit dels quals va morir quan tenia set o vuit anys, i eren els rebesavis de l'exalcaldessa de València, Rita Barberà. El marit devia ser ambiciós i emprenedor perquè va reconvertir el negoci tèxtil de la família de la dona en un important negoci de gres porcellànic, que exportava arreu del món i decorava els palauets d'algunes de les famílies més acabalades d'Europa. La fàbrica es va construir en uns terrenys que va heretar la Joana, per desig de la seva mare, Anna M. Guix.

Ni la Bruixa d'Or ni la Manolita poden superar tanta sort acumulada com la que ha tingut Sant Boi de Llobregat. Tres grans premis de la loteria de Nadal han caigut a la mateixa ciutat –el segon, el tercer i el quart– i han desfermat una eufòria col·lectiva desbordada, amb clàxons sonant, ampolles de cava que s'esgoten i la gent preguntant-se si han estat afortunats per l'atzar. Prop de 8,5 milions d'euros ben repartits entre la gent. Si fa no fa, aquest diumenge bona part dels santboians han ensopegat amb diversos agraciats o en coneixen algun, tant si han caminat pel centre com pel barri de Marianao. I els administradors han donat les gràcies a la Mare de Déu de Montserrat i als calbs, per raons diferents.

És una ruta d'una mitja hora a peu, amb un total d'una mica més de dos quilòmetres, pel centre de la ciutat de Sant Boi de Llobregat. Comença al carrer de Joaquim Rubió i Ors i acaba al carrer de la Plana, a pocs metres de l'ajuntament i la parròquia del municipi. És exactament el recorregut que ha fet aquest divendres a la matinada un piròman (o diversos, encara no és clar) que ha anat provocant incendis per allà on passava. El balanç ha pujat fins a 15 motos socarrimades, dos cotxes cremats i les façanes de tres blocs de pisos ennegrides.

Regna la calma al Parc Sanitari Sant Joan de Déu de Sant Boi de Llobregat, on s'ubicava l'antic psiquiàtric de Sant Boi. Tot el complex té un aire nòrdic, auster i al mateix temps amable. La poca alçada dels edificis que el formen i l'abundància de zones enjardinades en potencien la sensació de confort. Entre tant blanc, crida l'atenció l'antiga bugaderia feta amb maó, que encara segueix en funcionament, i la xemeneia de l'antiga bòbila en la línia de la laborteràpia, que estava en voga aleshores. I tot plegat esclata en arribar al conjunt modernista que es conserva al cor del complex, un jardí xinès que inclou un reguitzell d'estructures espectaculars, en el seu moment plenes d'aigua, que l'arquitecte David Agulló Galilea atribueix des de fa uns anys a Antoni Gaudí i Josep Maria Jujol: la cova-cascada, és a dir, una gruta de rocalla amb forma de cova i muntanya coronada per un baldaquí; una gruta també de rocalla que té forma de drac i que contenia una capella dedicada a la Mare de Déu de Lourdes, i una plaça amb mitja dotzena de bancs guarnits amb trencadís.

L'ARA va publicar fa un mes un reportatge amb unes xifres esfereïdores: la mort de 2.454 persones entre 1936 i 1939 als psiquiàtrics de Sant Boi de Llobregat. Teníem les xifres, perquè són les que es conserven al cementiri: en un municipi que aleshores tenia uns 10.000 habitants, hi va haver 3.240 enterraments. En molts casos hi consta el lloc de defunció: carrer Doctor Pujadas, 24 (1.220 defuncions) i carrer Doctor Pujadas, 26 (1.232). A la primera adreça hi havia el psiquiàtric de dones, i a la segona, el d'homes.

Les xifres són esfereïdores i molt difícils d'explicar. Entre 1936 i 1939 al cementiri de Sant Boi de Llobregat, un municipi que aleshores tenia uns 10.000 habitants, hi va haver 3.240 enterraments. Segons Carles Serret, historiador i responsable de l'Arxiu Històric de Sant Boi, en molts casos hi consta el lloc de defunció: carrer Doctor Pujadas, 24 (1.220 defuncions), i carrer Doctor Pujadas, 26 (1.232 defuncions). A la primera adreça, hi havia el psiquiàtric de dones i, a la segona, el d'homes. Són 2.452 persones en tan sols tres anys. La més jove tenia 10 anys i el més gran, 97. "Als motius de defunció hi consta desnutrició, pel·lagra, caquèxia, enterocolitis, diarrees i septicèmia. Té a veure amb les creixents penúries econòmiques i les dificultats d'abastament que es van viure a la rereguarda republicana", assegura Serret. Entre els molts documents que guarda Serret, hi ha els rebuts del cementiri. L'1 de gener de 1938, es van cobrar 780 pessetes pels "drets d'enterrament de 78 cadàvers de dones el mes de desembre". Com podien morir 78 dones en tan sols un mes?

El vagó d'un tren que transportava potassa ha bolcat a la corba de l'entrada de l'estació de Sant Boi de FGC aquest dimarts a la tarda i ha impactat contra la cabina d'un tren de passatgers que sortia en aquell moment de l'estació per la via del costat. A causa de l'impacte, el maquinista del tren de passatgers ha mort i una vuitantena de persones han quedat ferides.

La van violar per torns a l'interior d'un cotxe en un descampat. Ella "mai va prendre la iniciativa" per mantenir relacions sexuals amb els homes que la van agredir i "en cap moment va consentir" les pràctiques. L'Audiència de Barcelona ha condemnat a vint anys de presó cadascun dels tres acusats de violar una jove a la sortida d'una discoteca entre Molins de Reis i Sant Boi de Llobregat el 2018 i els obliga a indemnitzar la víctima amb 45.360 euros. La sentència dona total credibilitat al relat de la noia, que durant el judici va explicar que la seva vida "ha canviat completament" des de la brutal agressió. “Arran del trauma no sé com gestionar-ho tot, encara no surto sola, haig d’anar acompanyada i no parlo amb desconeguts”, va relatar.

El Sergio és el pare de la Yaiza, la nena de quatre anys assassinada per la seva mare fa dues setmanes a Sant Joan Despí. Ha volgut fer pública una carta en què, d’entrada, lamenta la mort de l’Anna i l’Olivia, les nenes d’un i sis anys de Tenerife assassinades pel seu pare i demana combatre el masclisme. També expressa el seu suport a la mare de l’Anna i l’Olivia i explica que “mai havia sentit tant dolor” com amb la mort de la Yaiza. Assegura que tant el pare de les nenes de Tenerife com la mare de la seva filla són "monstres". Sobre el seu cas, diu que la seva exparella es va emportar la nena “amb l’únic objectiu” de fer-li mal: la dona va declarar que feia dos o tres mesos que es plantejava matar la filla per la disputa que mantenia amb el pare.

Els Mossos d'Esquadra han detingut aquesta tarda una vigilant de seguretat privada d'una caserna militar de Sant Boi de Llobregat per amenaçar amb l'arma un company de feina, segons ha avançat SER Catalunya i han confirmat fonts policials a Europa Press.

La 30a edició del Festival Altaveu tindrà un to reivindicatiu: el director del certamen, Jordi Turtós, ha reunit una desena de concerts de músics com El Petit de Cal Eril, Ferran Palau i els nord-americans Boytoy, amb el lema 'Alça la veu', per reclamar la llibertat d'expressió. "Enguany la llibertat d'expressió s'està veient amenaçada i cal defensar-la", diu Turtós.

Tres dels sis homes investigats per agredir sexualment una noia a la sortida d'una discoteca de Molins de Rei el 19 de maig van al·legar davant la jutge que van mantenir relacions sexuals amb ella però que van ser consentides, segons ha pogut saber l’ARA. Els homes van declarar als jutjats el passat 22 de juny. Fonts pròximes a la investigació consultades per aquest diari asseguren que els altres tres investigats van negar qualsevol relació amb els fets. La titular del jutjat d’instrucció 1 de Sant Boi de Llobregat els ha deixat en llibertat amb càrrecs però els ha intervingut el telèfon mòbil per buscar imatges o converses relacionades amb els fets.

La història dels Flamin’ Groovies és com la d’aquells actors secundaris que no aconsegueixen ser unes estrelles de Hollywood però que acaben tenint més prestigi que els primers. Amb el seu tercer disc, Teenage head (1971) es van avançar al punk amb una relectura salvatge i poc glamurosa del blues-rock i el garatge clàssics. No contents amb això, i després de disputes internes i contractes fallits amb multinacionals que van impedir el seu èxit massiu, el grup de San Francisco, liderat per Cyril Jordan i Chris Wilson, va establir el cànon del power-pop modern, un estil caracteritzat pel contrast entre melodies dolces i guitarres vigoroses. Ho van fer amb tres àlbums que van aparèixer amb la marca de Sire Records, el segell on van compartir protagonisme amb Ramones, Dead Boys i Talking Heads. D’aquest trio d’obres mestres en destaca la inaugural Shake some action (1976), que reformulava el mur de so de Phil Spector en clau guitarrera i amb una energia que els grups de punk de l’època veneraven. De fet, també va marcar el pop-rock independent ianqui dels anys 90 de grups com Cracker, Yo La Tengo i Wilco. Els californians tenien un superpoder especial: feien les millors versions del planeta. Es van apoderar d’originals dels Beatles, els Rolling Stones, els Byrds o Ike& Tina Turner.

El jutge ha decretat presó provisional per la dona detinguda per matar la filla de 4 anys dissabte passat a Sant Boi de Llobregat i ha ordenat que ingressi a la unitat psiquiàtrica del centre penitenciari, segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia.

Els Mossos d’Esquadra van detenir ahir a la tarda una dona per la mort de la seva filla de 4 anys a Sant Boi de Llobregat. El 112 va rebre cap a dos quarts de set de la tarda un avís en què s’alertava que en un pis a l'avinguda Onze de Setembre una dona hauria mort la seva filla. Quan hi van arribar ho van constatar i van detenir la presumpta autora per un delicte d’homicidi, segons van informar en un comunicat.

Els alcaldes de Sant Boi de Llobregat, Viladecans, Gavà i Castelldefels, quatre dels cinc municipis que formen part del delta de Llobregat, han reclamat aquest matí que es desenterri el projecte per fer arribar una línia ferroviària soterrada fins a les seves ciutats. També volen que es construeixi un carril bus segregat a la C-245, la carretera que va en paral·lel a l’autopista C-32 i que uneix les quatre poblacions. Es tracta de desenvolupar dos dels projectes previstos en el pla director d’infraestructures per al període 2001-2010 i que la crisi econòmica ha aturat 'sine die'.