Després de treure’s l’espina de rodar un thriller amb Ruta salvatge, Marc Recha (l'Hospitalet de Llobregat, 1970) ha pogut fer realitat un altre somni: rodar una pel·lícula al monestir de Poblet, la primera que es filma íntegrament allà. Centaures de la nit, que s'estrena aquest divendres, és un experiment en blanc i negre –la fotografia és de Peter Zeitlinger, col·laborador de Herzog i Ferrara– protagonitzat per un repartiment d'actors majoritàriament cecs, una de les pel·lícules més radicals i lliures del director de Pau i el seu germà.

Josep Tarradellas és un dels presidents de la Generalitat més citats per l'actual cap de Govern, Salvador Illa. Al Parlament, per a la investidura, fins i tot va deixar una carta al despatx de cada conseller amb el discurs de la presa de possessió de Tarradellas. Les referències al 125è president són constants en actes polítics, i aquest divendres ha citat els seus consellers al monestir de Poblet, on hi ha l'arxiu de l'històric dirigent que va restablir la Generalitat després de quatre dècades a l'exili. Per què Illa el reivindica tant?

Pere Aragonès va ser el primer president de la Generalitat que, amb l’arrencada del seu govern, llavors encara de coalició amb Junts, va endur-se els seus consellers de convivències. Aquest divendres el nou executiu de Salvador Illa enceta unes jornades de treball –des del Govern rebutgen dir-ne convivències, colònies o res que pugui sonar infantil– que s’allargaran fins dissabte al migdia, a Poblet (Conca de Barberà).

El 2024 ha sigut un any convuls per a Poblet, un dels conjunts monàstics més grans d’Europa i amb un simbolisme molt important per al país. Al gener va morir l’abat emèrit, Josep Alegre, i el mes següent el papa nomenava bisbe de Girona l’abat, Octavi Vilà. El fins ara prior, Rafel Barruè, ha estat l’escollit com a 106è abat de Poblet. L'11 de juliol rebrà la benedicció abacial.

El reial monestir de Santa Maria de Poblet ja té nou abat. El fins ara prior de la comunitat, Rafel Barruè, ocuparà el càrrec en substitució d'Octavi Vilà, que va ser nomenat bisbe de Girona pel papa Francesc. Barruè ha acceptat l'elecció i ha estat immediatament confirmat i instal·lat en el càrrec. Com a abat de Poblet assumeix automàticament la presidència de la Congregació Cistercenca de la Corona d'Aragó, integrada pels monestirs de Poblet, Santa Maria de Solius, Santa Maria de Vallbona i Santa Maria de Valldonzella de Barcelona.

L’abat emèrit del monestir de Poblet, Josep Alegre i Vilas, ha mort aquest divendres als 83 anys. En feia 27 que era monjo i 53 que era sacerdot. Va ser abat del cenobi cistercenc del 1998 al 2015, quan va ser rellevat al capdavant del monestir per Octavi Vilà i Mayo. Va seguir vivint a la comunitat, on els darrers temps se li va diagnosticar una malaltia sobtada que amb pocs mesos ha posat fi a la seva vida de servei a l'Església. Aquest mateix dimecres el seu amic i arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, el va visitar i li va administrar la santa unció i el viàtic.

Sobre el Reial Monestir de Santa Maria de Poblet s’han escrit rius de tinta. Tot i això, encara ara, hi ha coses noves a dir. A banda de l’escriptura, el cenobi de la Conca de Barberà també ha atret, des de la creació de la fotografia, tota mena de personatges que han retratat –o ho han intentat– les seves pedres.

El 31 d'octubre uns lladres van entrar al monestir de Poblet i es van colar a l'Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià. En aquest arxiu hi ha una important documentació, cedida per l'expresident, relacionada amb la Guerra Civil, l'exili i el restabliment de la Generalitat de Catalunya. Els lladres van poder accedir-hi amb eines que van trobar allà mateix i van aconseguir forçar "un armari d'endreços", segons explica a l'ARA l'abat del monestir, Rafael Barrué. Però no es van endur res de l'interior, ni van tocar un barret que havia sigut del president Tarradellas, ni l'ordinador portàtil que hi havia allà mateix. "Suposo que buscaven diners i es van pensar que en trobarien", explica l'abat preocupat.

Dilluns al matí, els responsables de l'Arxiu Tarradellas del monestir de Poblet van descobrir que durant el cap de setmana algú hi havia entrat i havia obert una caixa ignífuga on es guarden documents, tal com va avançar el programa Tot es mou de TV3 i va confirmar l'ARA. "Ha sigut un robatori amb força, perquè han accedit al recinte del Palau de l'Abat, seu de l'Arxiu Tarradellas, i també s'ha forçat l'accés a l'interior de l'arxiu –van confirmar a l'ARA fonts dels Mossos d'Esquadra de Tarragona, encarregats d'investigar el cas–. Desconeixem encara el contingut i el valor dels documents que s'han emportat. De moment, des de Poblet estan inventariant què falta. Ho sabrem durant les pròximes hores", explicaven aleshores. Al migdia, l'abat de Poblet, Octavi Vilà, ja deia que el personal de l'Arxiu "no ha trobat a faltar res".

L'abat de Poblet, Octavi Vilà, ha afirmat aquest diumenge que els membres del monestir se senten "profundament avergonyits, adolorits i penedits" davant del presumpte cas d'abusos sexuals per part d'un dels monjos a una nena de cinc anys. Els fets han transcendit aquesta setmana després que el religiós, de 68 anys, fos detingut pels Mossos d'Esquadra i suposadament confessés que hauria fet "un sol tocament" a la menor. Davant l'homilia en una missa al monestir, l'abat de Poblet ha lamentat que el monestir s'hagi convertit en "pedra d'escàndol per a creients i no creients", i ha insistit que la presumpta víctima "va observar un fet que, en cas de ser cert, mai hauria d'haver-se produït". Vilà també ha expressat el seu compromís de "lluitar contra tota mena d'abusos a l'Església i de fer del monestir, amb les oportunes mesures de prevenció, un lloc segur per a tothom".

Els Mossos d'Esquadra van detenir dimecres un monjo de 68 anys del monestir de Poblet per una denúncia d'abusos sexuals a una nena de 5 anys. El religiós, segons fonts del monestir, hauria reconegut haver fet un sol tocament. Segons un comunicat que ha emès el mateix monestir, els fets van passar el 15 d'agost. El monjo ha quedat en llibertat amb càrrecs aquest migdia, i ara serà el jutjat de primera instància número 3 de Valls l'encarregat de dur a terme la investigació. De moment, s'haurà de presentar periòdicament als jutjats, se li ha retirat el passaport i té prohibit acostar-se a menys de 200 metres de la nena. L'abat de Poblet, Octavi Vilà, va informar el mateix dimecres el Vaticà dels fets ocorreguts.

Sovint igual d’inescrutables, els camins de la política catalana i la religió s’han creuat en algunes ocasions al llarg de la història. La Caputxinada del 1966, la tancada d’intel·lectuals a l’abadia de Montserrat del 1970 o la fundació de l’Assemblea de Catalunya a l’església de Sant Agustí el 1971 són alguns exemples de sinergies entre el món eclesiàstic i el polític. En els últims anys, però, els flaixos de l’actualitat política sovint s’han dirigit al monestir de Poblet. Allà va dipositar els seus arxius el president Josep Tarradellas, però també més recentment el lehendakari, Iñigo Urkullu, va confiar en els cistercencs per custodiar els documents de la mediació entre els governs català i espanyol el 2017. Últimament també s’hi ha gestat l’embrió d’un nou partit -el PNC-, i una visita dels reis ha acabat amb aldarulls.

La notícia del dia és que vindran a Catalunya diners de la Unió Europea, perquè els 27 governs de la Unió han arribat aquesta matinada a un acord per repartir els fons de la reconstrucció econòmica d’Europa, delmada pels efectes del covid-19. I aquesta és la primera xifra: Europa desemborsarà 750.000 milions d’euros que, per entendre’ns, és una quantitat equivalent, més o menys, als pressupostos de cinc anys de la UE.

Des de fa uns dies es pot veure al Museu del Monestir de Poblet un nou quadre que fins ara no estava exposat: Cistell amb pomes i peres, una obra que s’ha vinculat recentmement al pintor aragonès Bernardo Polo, actiu a Saragossa durant la segona meitat del segle XVII. Aquesta atribució l’han realitzat els historiadors de l’art Joan Yeguas (Museu Nacional d’Art de Catalunya) i Damià Amorós (Museu del Monestir de Poblet) i es pot consultar a l’últim número de la revista Ars Magazine, especialitzada en art i col·leccionisme. Aquest quadre és l’única natura morta que trobem a les col·leccions patrimonials del monestir.

A Catalunya, el final de la temporada estiuenca coincideix amb el final de molts festivals de música. Quan la fresca dels vespres es comença a instal·lar a les localitats costaneres d'arreu i els estiuejants enfilen cap a les seves residències habituals, els concerts a l'aire lliure s'acaben. Per sort, molts d'ells havien reservat algun gran nom per al concert de tancament.

La tornada de les vacances serà moguda a tot l’escenari polític però especialment a l’entorn de JxCat. L’espai que lidera Carles Puigdemont té pendent resoldre la reordenació del moviment, format bàsicament per tres actors principals: el PDECat, la Crida i els independents de JxCat. Una conjunció de sensibilitats que no serà fàcil de gestionar. Fonts dels tres moviments admeten a l’ARA que és molt possible que el procés -que lidera en bona mesura l’expresident des de Waterloo- acabi amb alguna escissió. I un dels sectors amb més paperetes per protagonitzar aquesta escissió, coincideixen les mateixes fonts, és el del corrent més pragmàtic del PDECat, el que aposta per abandonar la confrontació amb l’Estat i obrir una nova etapa de diàleg.

Conèixer com ha sigut la vida monàstica dels últims vuit segles però amb les eines del segle XXI. És l’objectiu de la doble inauguració que s'ha escenificat avui al monestir de Poblet i que complementa la visita al monument: s’ha obert un nou Centre de Visitants amb recursos multimèdia al lloc on hi havia uns antics magatzems i s’ha doblat i renovat el recorregut expositiu del museu. Al monestir cistercenc, fundat el 1150 i Patrimoni de la Unesco des del 1991, encara hi conviuen prop d'una trentena de monjos de clausura. L'any passat va rebre 90.000 turistes.

Dins de les accions del Programa Cosmos Poblet, en què també s’emmarquen la conversió ecològica del monestir de Poblet i la celebració del Festival de Música Antiga -entre d’altres-, s’ha materialitzat l’ampliació i nova presentació del Museu del Monestir de Poblet.

“Aquí treballem les mateixes vinyes que treballaven els monjos al segle XII”. Ho diu Ricard Rofes, enòleg que s’encarrega dels cellers de Scala Dei i Poblet, situats en dos paratges privilegiats (un al cor del Priorat, l’altre a la Conca de Barberà) on es fan vins de vinyes centenàries. Són llocs que durant segles van ser exclusius dels monjos, una herència que ara es vol recuperar. “La història i el passat són un valor afegit d’aquests vins”, reconeix Rofes, que explica que a l’Europa medieval “els vins sempre havien estat relacionats amb l’Església i els monjos, que eren els que els elaboraven, tenien els coneixements per fer-ho i sabien aplicar les tècniques”.

El Centre de Recepció i Visitants del Monestir de Poblet ha impulsat unes visites temàtiques amb l’objectiu que els que hi participin redescobreixin el monestir des d’un altre punt de vista, amb més profunditat. Aquestes noves experiències per als visitants -un total de cinc- estan centrades en aspectes poc coneguts del cenobi, fora de la visita turística convencional. El públic accedirà a nous recorreguts per espais que habitualment resten fora dels ulls dels visitants. Aquestes visites temàtiques s’aniran programant durant l’any i es promocionaran per les xarxes socials. Les reserves es poden fer a visita@poblet.cat o per telèfon al 977 87 00 89. Els grups de més de 20 persones poden demanar aquestes visites temàtiques tot l’any.