La malversació i el terrorisme vinculats al Procés podrien acabar a Europa. L'Audiència Nacional i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) es plantegen portar l'amnistia al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), pels casos dels CDR investigats per terrorisme i el que afecta a Josep Maria Jové, Lluís Salvadó i Natàlia Garriga. Jové i Salvadó estan acusats dels delictes de desobediència, prevaricació i malversació pels preparatius del referèndum de l'1-O (Garriga només pel de desobediència) i el jutge considera que se'ls podria aplicar la llei d'amnistia, però prefereix abans preguntar a tribunals superiors el seu encaix legal. D'aquesta manera, el magistrat ha demanat a les parts que es pronunciïn sobre si cal presentar una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) o un recurs d'inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional. Jesús María Barrientos es desmarca, així, del moviment que va fer el jutge Manuel Marchena en la causa de l'1-O al Tribunal Suprem, quan va descartar l'amnistia per als condemnats per malversació, entre els quals l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont.

El que no havia forçat l'amnistia ho han fet les eleccions del 12 de maig. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha ajornat el judici per l'1-O contra els dirigents republicans Josep Maria Jové, Lluís Salvadó i l'ara consellera de Cultura, Natàlia Garriga, perquè no coincideixi amb la campanya de les catalanes i els comicis. El judici, fixat pel dia 10 d'abril i amb vistes previstes fins al 29 de maig, queda doncs ajornat i aviat es fixarà una data que vagi més enllà de les urnes.

Moviment de pes en el procés judicial obert pel referèndum de l'1-O contra el líder d'ERC al Parlament, Josep Maria Jové; l'exdirigent d'ERC i president del Port de Barcelona, Lluís Salvadó, i la consellera de Cultura, Natàlia Garriga. Aquest dimarts, l'Advocacia de l'Estat ha presentat el seu escrit d'acusació, al qual ha tingut accés l'ARA, i demana una condemna de tres anys i mig de presó per a Jové pels delictes de desobediència i malversació atenuada -també demana per a ell set anys d'inhabilitació i una multa de 30.000 euros-, i una condemna d'un any d'inhabilitació i 18.000 euros de multa per a Garriga. En canvi, rebutja acusar Salvadó.

Vistos els antecedents, calia ser molt confiat per creure que el Suprem facilitaria deixar en un no res la resposta penal al Procés. No ho va fer quan va dictar sentència condemnant els principals dirigents independentistes pels delictes de sedició i malversació, i tampoc ho va fer més tard, quan el govern de Pedro Sánchez es va decidir a indultar-los. L'informe negatiu que els magistrats de la sala penal van elaborar llavors ja va impedir que les mesures de gràcia poguessin incloure la malversació. L'indult, per tant, ja va haver de ser parcial, conservant intacte el retret del mal ús dels fons públics. I l'intent de treure ara aquesta pedra de la sabata dels principals líders del Procés ha resultat, com es podia preveure, infructuós.

Cinc anys després dels fets de 2017, la lectura de l'escrit de la Fiscalia contra dos dels acusats d'haver organitzat el referèndum de l'1-O des del departament d'Economia que pilotava Oriol Junqueras, Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, demostra fins a quin punt les estructures de l'Estat es van sentir burlades i humiliades. I que, malgrat el temps passat, actuen amb ànim de venjança, exactament igual com ho va fer el Tribunal Suprem l'any 2019.

Després de més de cinc anys que es produïssin els fets, dos dels màxims representants del sottogoverno de l'1-O processats pel referèndum ja saben a què s'enfronten. La Fiscalia ha fet públic aquest divendres que demana set anys de presó per a qui el 2017 era secretari general de la Vicepresidència i Economia de la Generalitat, Josep Maria Jové, i sis anys i tres mesos per a qui era secretari d'Hisenda, Lluís Salvadó. Als dos, estrets col·laboradors d'Oriol Junqueras al Govern durant la tardor del 2017, els imputa els delictes de desobediència, de prevaricació administrativa i de malversació agreujada. Finalment, el fiscal també imputa un delicte de desobediència a l'aleshores directora de serveis de la conselleria de Vicepresidència i actual consellera de Cultura, Natàlia Garriga. En el seu cas, si fos condemnada, seria inhabilitada però no entraria a la presó. El posicionament de la Fiscalia torna a deixar en paper mullat la reforma del Codi Penal d'ERC i el PSOE que buscava l'efecte contrari: evitar la presó a dirigents processats com aquests.

Ja fa gairebé dos mesos que JxCat va abandonar el Govern, però encara no s'ha completat del tot la transició en alguns punts clau de l'administració. Aquesta setmana, per exemple, s'ha nomenat Antoni Segarra nou president dels Ferrocarrils de la Generalitat i, segons ha avançat La Vanguardia i ha confirmat l'ARA, Lluís Salvadó substituirà Damià Calvet com a president del Port de Barcelona. Salvadó, actual diputat d'ERC –a qui la mesa ha rebutjat suspendre–, era un membre destacat del sottogoverno durant la tardor del 2017 i fa pocs dies el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha obert judici oral contra ell per malversació i revelació de secrets.

A diferència de la presidenta de Junts per Catalunya, Laura Borràs, els diputats d'Esquerra Josep Maria Jové i Lluís Salvadó han esquivat la suspensió com a parlamentaris al Parlament. Ho ha decidit aquest dimarts la majoria independentista de la mesa —ERC, Junts i la CUP—, que ha tombat la petició de Vox d'apartar-los preventivament com a diputats arran de l'obertura de judici oral pels preparatius de l'1 d'Octubre. Jové i Salvadó s'asseuran al banc dels acusats per delictes de malversació, prevaricació i revelació de secrets, però la majoria independentista de la mesa ha considerat que es tractava de "persecució política" i que, per tant, el seu cas no s'havia de vehicular a través de l'article 25.4 del reglament. El PSC, per la seva banda, s'ha abstingut després d'haver demanat un recés en plena reunió per acabar de fixar la posició.

A principis de setembre el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va deixar clar en una entrevista a Els matins de TV3 quin era l'objectiu de la "desjudicialització": "Que ningú més entri a la presó i que torni l'exili". I és amb aquesta màxima que Esquerra treballa a Madrid i la Generalitat té abocats els esforços en la negociació que té oberta amb el govern espanyol. Aquesta setmana hi ha hagut un primer resultat amb la proposta de reforma del Codi Penal –criticada pels altres partits independentistes–, però el mateix president ja ha dit que hi poden haver més canvis en el delicte de malversació, per la qual cosa també van ser condemnats els líders del Procés i a la qual s'enfronten exiliats i una trentena de càrrecs del sottogoverno. ¿Evitaria això que més càrrecs entressin a la presó? No del tot: rebaixaria de forma substancial les penes privatives de llibertat a què s'enfronten –que poden arribar a 12 anys de presó–, però podrien ser condemnats per altres delictes. ¿I com es planteja aquesta reforma? És una incògnita, tot i que aniria en la línia de fer marxa enrere en el canvi que va introduir el PP el 2015 i que permet la condemna per aquest delicte sense haver-se lucrat personalment. Això sí: amb una fórmula que impedeixi que també se'n puguin beneficiar els investigats i condemnats per corrupció.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha tancat la instrucció de la causa contra Josep Maria Jové i Lluís Salvadó pels preparatius de l'1-O. El cas havia començat al jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona arran de les declaracions del jutge Santi Vidal, però per la condició d'aforats dels dos diputats d'ERC la causa va passar a mans de la sala civil i penal del TSJC. Fa més d'un any que la jutge va processar els dos exalts càrrecs del departament d'Economia pels delictes de malversació de fons públics, revelació de secrets i desobediència.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha desestimat els recursos presentats per Josep Maria Jové i Lluís Salvadó contra el seu processament pels preparatius de l'1-O. La interlocutòria confirma, com ja va fer la magistrada instructora a l'abril, el seu processament pels delictes de desobediència, prevaricació, malversació i revelació de secrets, i conclou que durant la investigació al jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona no es van vulnerar els seus drets fonamentals ni de defensa, ni tan sols quan se'ls van punxar els telèfons i es van escorcollar els seus despatxos i domicilis el 20-S. Fiscalia, Advocacia de l'Estat i Vox s'havien oposat als recursos.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) deixa els dirigents d'ERC Josep Maria Jové i Lluís Salvadó a un pas del judici oral. Aquest divendres, la magistrada instructora de la causa els ha processat pels delictes de desobediència, prevaricació, malversació i revelació de secrets per la seva participació en l'organització del referèndum de l'1-O. La Fiscalia i Vox, que exerceixen l'acusació, ara han de presentar els seus escrits. El tribunal fixa per a l'11 de març les declaracions de Salvadó i Jové, acorda la retirada dels seus passaports i els imposa una fiança de responsabilitat civil de 2,8 milions d'euros en el cas de Jové, i d'1,6 milions en el cas de Salvadó.

Més de dos anys després que el comencessin a investigar per l'organització del referèndum de l'1 d'Octubre, l’exsecretari d’Hisenda Josep Lluís Salvadó ha declarat davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que ha assumit la causa que l’afecta a ell i a l’ex número dos d’Economia Josep Maria Jové, pel finançament de l’1-O i el desenvolupament de la Hisenda catalana, que havia començat a investigar el jutjat d'instrucció 13. Segons fonts judicials consultades per l’ARA, Salvadó ha negat totes les acusacions, s’ha desvinculat de l’organització de l’1-O i ha assegurat que va desenvolupar al màxim la Hisenda catalana però sense sobrepassar les competències que Catalunya té delegades dins de la llei.

La jutge del tribunal d'instrucció número 13 de Barcelona que investiga els preparatius de l'1-O ha demanat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que assumeixi la causa contra l'exsecretari d'Hisenda Lluís Salvadó, actual diputat d'ERC al Parlament, pel seu "paper bàsic" en els preparatius de les denominades estructures d'estat del Procés.

La Fiscalia vol impulsar la investigació contra dos dels excàrrecs del Govern a qui dona un paper transcendental per a l'organització de l'1-O, tot i que no s'han assegut al banc dels acusats del Tribunal Suprem. Es tracta de l'exsecretari d'Hisenda Josep Lluís Salvadó i de l'ex número 2 d'Oriol Junqueras a Economia Josep Maria Jové. Tots dos formaven part de la macrocausa de l'1-O que investigava el jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona fins que van ser escollits diputats al Parlament. Des de llavors, la investigació contra Jové i Salvadó s'havia aturat. Recentment el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va assumir la causa de l'ex número dos d'Economia i ara la Fiscalia reclama que faci el mateix amb la part de la instrucció que afecta Salvadó, a qui atribueix un "paper indispensable" en l'organització del referèndum de l'1 d'Octubre.

Acabar amb 32 anys d'hegemonia convergent no podia ser una tasca fàcil, i menys quan JxCat havia sigut la força més votada en les municipals del 26 de maig. Però les negociacions –discretes– per a un tripartit d'esquerres entre ERC, el PSC i la CUP havien aconseguit avançar tant que, en els últims dies, pràcticament tenien a tocar l'acord de govern. Ni la pressió de l'espai postconvergent ni tampoc la de l'ANC –que avui s'ha concentrat davant l'Ajuntament contra el tripartit– havien aconseguit aturar la voluntat de les tres formacions de teixir una alternativa a Sant Cugat del Vallès. I tampoc van triomfar les pressions d'última hora de la direcció nacional d'Esquerra. Si no hi ha un gir radical, segons ha pogut confirmar l'ARA, aquest dissabte Mireia Ingla es convertirà en la primera alcaldessa d'ERC en un dels feus històrics de CiU.

El relat de la violència torna a aflorar al Tribunal Suprem amb el testimoni del guàrdia civil P9654OQ, que estava al càrrec de les actuacions en 19 centres de votació dels afores de Barcelona. En el seu interrogatori, ha avalat la 'trampa Fairy' de què va parlar Enric Millo en seu judicial i ha assegurat que a Sant Esteve Sesrovires es va llençar producte relliscant a terra davant l'arribada dels agents. També ha afirmat que en aquesta localitat es va produir un intent d'atropellament amb una motocicleta a un membre de la Guàrdia Civil i que, durant la detenció d'aquest ciutadà, va provar de prendre-li l'arma a un dels agents.

“Doncs mira, la que tingui les mamelles més grosses”, va dir el diputat d’ERC i secretari general adjunt del partit Lluís Salvadó durant una conversa privada que es va filtrar als mitjans després que la captés la Guàrdia Civil perquè tenia el seu mòbil punxat. El seu interlocutor era l’alcalde de Sant Carles de la Ràpita, Josep Caparrós, i durant la conversa Salvadó feia diversos comentaris masclistes -que van ser titllats d’“inapropiats” pel seu partit- sobre els “criteris” per triar la nova candidata a consellera d’Ensenyament. Proposava, per exemple, escollir una romanesa “com la dona de Puigdemont” o una brasilera, “que són resultones”.

El titular del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona –que investiga l'1-O– atribueix al vicepresident del Govern, Pere Aragonès, un delicte de desobediència per no haver impedit la celebració del referèndum de l'1-O tot i les resolucions dictades pel Tribunal Constitucional (TC). Així apareix en l'exposició raonada que el jutge Juan Antonio Ramírez Sunyer va enviar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a finals de juliol i a la qual ha tingut accés a l'ACN després que aquest dilluns hagi estat repartida a les parts. En aquest document, el jutge demana al TSJC que investigui Aragonès i també l'exsecretari general d'Economia Josep Maria Jové –en el seu cas per desobediència, malversació de fons públics i revelació de secrets–, ja que tots dos són aforats per ser diputats al Parlament.

Pablo Llarena ha rebutjat investigar Lluís Salvadó i Josep Maria Jové en la causa per rebel·lió que instrueix al Tribunal Suprem. L'exsecretari d'Hisenda i l'exnúmero 2 d'Oriol Junqueras a Vicepresidència ja són investigats per aquest delicte al jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona, però el magistrat va proposar que fos Llarena qui se n'encarregués. El jutge del Suprem, però, no veu indicis de la seva participació en els fets i es nega a acumular-los a la causa.