L'ensorrament d'un edifici a Sallent ha disparat les alarmes aquest dimarts de matinada i ha requerit una ràpida actuació dels Bombers davant l'emergència. En total, dues persones han estat rescatades i tretze veïns més han hagut de ser atesos i evacuats per l'ensorrament en un bloc a la localitat del Bages, segons han informat els Bombers de la Generalitat, que han mobilitzat cinc dotacions.

Més enllà d’estar obligat a pensar en els drames de rostre adolescent d’aquests dies (sempre plens de patiments i desconcerts), ja porto un cert temps d’interrogatoris mediàtics sobre l’augment dels trastorns mentals entre adolescents. I, abans d’encetar cap resposta, sempre he de començar per negar la pregunta. ¿Augmenten els trastorns o, enmig d’una nova alarma, només mirem trastorns i amb mirades adultes trastornades? ¿Mirem infelicitats o comptabilitzem depressions? ¿Descobrim dolors i contrasentits de les seves vides o etiquetem com a idees suïcides els seus moments de desesperació? Són massa anys recordant que, sovint, són les mirades adultes que només cerquen i veuen problemes les que converteixen en problemes les vides adolescents.

Molts estudiants que han passat per l'Institut Llobregat de Sallent saben què és la nevera. Fins i tot els professors s'hi refereixen així. És una sala que queda a prop del pati i on acostuma a fer més fred. Entre altres coses, és l'aula on s'aïlla a estones els alumnes amb un mal comportament. Una de les crítiques de l'entorn familiar de l'Iván, el nen que va perdre la vida ara fa una setmana després de saltar del balcó de casa seva, és que, tot i que ell era víctima de les burles, el van enviar a aquesta sala alguna vegada. Creuen que la solució no era aïllar-lo.

"Alguna cosa ha fallat si avui estem parlant de dues víctimes menors d'edat. El Govern demana disculpes i assumeix la responsabilitat que li pertoca si no s'ha pogut evitar aquest intent de suïcidi i aquest suïcidi consumat". Amb aquestes paraules la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, s'ha referit al cas dels bessons de Sallent que la setmana passada es van tirar pel balcó de casa seva.

La investigació per saber per què l'Iván i la Leila, dos germans bessons de dotze anys que vivien a Sallent, van precipitar-se des del balcó de casa seva per suïcidar-se continua. Aquesta localitat del Bages plora la mort de l'Iván –diumenge va tenir lloc la cerimònia de comiat– i la Leila segueix hospitalitzada, estable i conscient, segons fonts pròximes a la família. Tant els Mossos d'Esquadra com el departament d'Educació ho investiguen com un cas multifactorial, en el qual no només un detonant explicaria el desenllaç. Entre tots els factors, la situació de bullying a l'institut ha anat prenent força els últims dies. Diversos companys d'institut alertaven dijous a l'ARA que sobretot l'Iván patia burles i vexacions, entre altres motius perquè s'estava plantejant un procés de trànsit. Ara Educació, tot i negar-ho al principi, ja no descarta el bullying. L'institut no només no el descarta, sinó que, segons ha pogut saber l'ARA, admet que l'Iván era víctima de burles i que per això diverses vegades el van haver d'aïllar.

Des de la pandèmia, és un assumpte que ha agafat relleu. Ara, a causa de la tragèdia de les bessones de Sallent, torna a estar de cop en primer pla. És un nou i dramàtic avís de la necessitat indefugible de prendre-s'ho com una qüestió de la màxima importància. Hi ha vides en joc. Com es detecten els casos greus? Què han de fer els pares? Com han d'actuar els mestres? Sembla evident que falten protocols i formació. Són moltes les famílies preocupades per com cal tenir cura de la salut emocional dels fills. Són molts els mestres desconcertats i alarmats per l'augment de problemàtiques entre els alumnes, comportaments i situacions que no saben com abordar. Tot plegat fa que cada cop hi hagi més consciència de la importància de fer front a aquesta realitat crítica.

En un portal del carrer Estació de Sallent (Bages) hi ha una muntanya d’espelmes. Amb el fred i el vent, moltes no tarden a apagar-se, però ràpidament arriba una nova espelma acabada d’encendre. Moltes són d’alumnes de l’Institut Llobregat, que sortint de classe han parat un moment davant de la casa de l’Ivan –nom que es feia dir el germà que va perdre la vida– i la Leila. Envien força a la Leila, que està hospitalitzada en estat greu a Sabadell, i guarden un record per a l’Ivan, que dimarts va perdre la vida després de saltar del balcó de casa seva, un tercer pis, juntament amb la Leila. Eren bessons i tenien dotze anys. Quan van saltar, el pare era a casa i la mare estava treballant en un bar del poble. A la família també hi ha un altre germà més petit. 

“Vam posar uns quants draps vells i els vam encendre al peu de la xemeneia. D’aquesta manera, després de molts anys, va tornar a sortir fum per la xemeneia de la fàbrica”, m’explica Pep Gonfaus, propietari de Cal Berenguer de Cabrianes (Sallent). Les càmeres, des de força distància, van filmar aquest moment en què Cal Berenguer simulava el retorn a l’activitat, per a la sèrie Temps de silenci.

"No passaran". Així de clara i concisa acabava Anna Gabriel el missatge enviat des de Ginebra a l'espai cultural La Fàbrica Vella de Sallent, que ahir es va bolcar en solidaritat amb l'exdiputada de la CUP, exiliada a Suïssa. Més de 600 persones van seguir amb atenció el seu discurs. Amb un somriure, que per uns minuts va semblar escurçar els 800 quilòmetres que la separen de casa, la de Sallent va agrair les mostres de suport rebudes des del municipi. Després de no comparèixer dimecres al Tribunal Suprem, l'exdiputada assegurava que "no hi ha tribunal ni partit que tingui la clau de la llibertat". Des de Ginebra també va fer referència a la carta que li va enviar des de la presó el president d'Òmnium, Jordi Cuixart, en què cita el poeta alemany Bertolt Brecht:"El millor regal que podem fer als altres és el nostre propi exemple".

La Comissió Europea (CE) ha demanat aquest dijous a Espanya que recuperi 5,8 milions d'euros concedits a l'empresa Iberpotash a Catalunya, en considerar que les ajudes públiques que va oferir a la minera són contràries a les normes comunitàries de competència.

A més de 900 metres de profunditat -6,25 vegades l’alçària de la Torre Agbar-, el minador grata la paret de la galeria per treure un mineral, la potassa, un producte que s’utilitza bàsicament com a fertilitzant. Però la potassa no surt sola. De cada tona del que s’extreu, aproximadament un terç és potassa i dos terços són sal. El que surt de la galeria es puja a la superfície en un skip, una mena de gran ascensor, i es trasllada en camió a les instal·lacions industrials, on se separa la potassa que es ven a tot el món. Part de la sal (1,4 milions de tones anuals, diu l’empresa) es ven a la indústria química o per desfer el gel de carreteres, però una altra part va a parar als runams, autèntiques muntanyes de sal.

Agents dels Mossos d'Esquadra de l'Àrea de Desactivació d'Artefactes Explosius TEDAX-NRBQ han localitzat aquest dijous al matí a la rectoria vella de Sallent (Bages) un total de 450 granades de mà, 7,6 quilos de dinamita, 160 metres de metxa lenta, 750 artefactes explosius improvisats amb els seus detonadors i metxa i 1.900 cartutxos de fusell del calibre 100 mil·límetres.

La granja torre d’en Roca s’encarregava de repartir llet fresca porta per porta a Sallent fa 100 anys. La crisi lletera els últims anys ha dut aquest negoci familiar a encetar una nova etapa en la qual, d’una banda, ha buscat la cooperació amb altres empreses per fer front a les noves regles del joc del sector i, de l’altra, s’ha llançat a obrir nous negocis dins del camp de l’alimentació, com ara la venda de sucs de fruites amb propietats saludables, que ara són “un autèntic boom”, subratlla Josep Maria Bosch, gerent de l’empresa.