L'actor i director de cinema Eduardo Casanova ha anunciat que té VIH a través del seu perfil d'Instagram: "Avui trenco aquest silenci tan desagradable i dolorós després de moltíssims anys. Un silenci que guardem i patim moltíssimes de les persones amb VIH".

Ja hi ha set persones al món que s'han curat del VIH. El setè és un home conegut com el segon pacient de Berlín, que l'any 2009 va rebre un diagnòstic positiu del virus i el 2015 un altre de leucèmia. Per tractar el càncer el pacient va rebre un trasplantament de cèl·lules mare d'un donant, una teràpia amb la qual en unes poques persones que també eren seropositives s'havia aconseguit no detectar la presència de VIH a la sang. No obstant això, en tots els casos en què hi ha precedents de curació els donants eren homozigots, és a dir, tenien dues còpies idèntiques d'un gen amb una mutació que es considera protectora davant del virus. Aquesta vegada, però, els investigadors de l’Institut de Salut i de la Universitat de Berlín han aconseguit curar el pacient amb les cèl·lules d'un donant que només tenia una de les dues còpies amb la mutació, cosa que suggereix que el grup de donants amb el potencial d’eliminar el VIH podria ser més gran del que s’esperava.

Un terç dels diagnòstics de VIH a Catalunya es fan tard, quan els pacients ja han tingut una infecció oportunista o quan el sistema immunitari ja ha començat a deteriorar-se. Passa el mateix amb la meitat dels diagnòstics a Europa, tal com ha alertat aquesta setmana l'Organització Mundial de la Salut (OMS). Els retards en el diagnòstic són, precisament, una de les principals raons que els experts assenyalen com a motiu pel qual els diagnòstics no han baixat de 3.000 casos nous anuals en els últims quinze anys.

Fa 40 anys que el VIH va emergir com a epidèmia i, avui, 32.579 persones conviuen amb aquest virus només a Catalunya. El 2019 es va aprovar a l'Estat un tractament, la profilaxi preexposició (PrEP), que el prevé, però, tal com va avançar l'ARA, hi ha llistes d'espera de fins a 30 mesos i s'estan registrant contagis mentre els pacients esperen rebre el fàrmac. Aquest dimecres, el centre comunitari BCN Checkpoint –un dels pocs autoritzats per distribuir-lo– ha demanat al departament de Salut més recursos per reduir l'espera i frenar el tràfic no regulat de la PrEP al mercat negre.

Raphael J. Landovitz és una de les veus més autoritzades al món en prevenció i control del VIH. És el director del centre per a la identificació, la prevenció i el tractament del virus de la Universitat de Califòrnia a Los Angeles (UCLA) i cap de la Divisió de Malalties Infeccioses de la David Geffen School of Medicine de la mateixa universitat, des d'on lidera recerques clíniques d'impacte mundial sobre la malaltia. Ha visitat Barcelona amb motiu de la jornada pensada per trencar barreres d'accés a la píndola preventiva del VIH, un tractament anomenat profilaxi de preexposició (PrEP), que ha organitzat el BCN Checkpoint, centre de referència del control de la infecció. A Catalunya, les llistes d'espera pel tractament són cada cop més grans, el Govern desconeix quantes persones hi ha pendents de rebre'l i ja s'han detectat les primeres infeccions entre persones que fa més de dos anys que estan a la cua per una píndola que els hauria protegit del virus.

Fa cinc anys que existeix una estratègia completament efectiva per prevenir la infecció del VIH, però a Catalunya encara no està disponible per a tothom. Les persones que volen accedir al tractament, una píndola anomenada profilaxi preexposició al VIH (PrEP), han d'estar més de dos anys en espera i ja s'han detectat casos d'infeccions a les llargues llistes. Tal com va avançar l'ARA, almenys una vintena de persones en espera s'han infectat per culpa de les dificultats d'accés i les entitats especialitzades adverteixen que aquesta xifra seguirà creixent si no s'hi destinen més recursos. A més, el departament admet que desconeix quantes persones hi ha en llista d'espera. Ara, però, assegura que està treballant en un sistema de registre formal i regulat que "permetrà disposar d'informació exacta sobre el nombre de persones interessades a rebre el tractament" i, així, endreçar el desgavell que hi ha actualment.

"He hagut de canviar la meva vida per complet. No em sembla normal haver-me infectat després d'anys esperant el tractament. És un problema del sistema sanitari", es queixa el Martí [nom fictici per preservar la seva identitat], que ha estat més de dos anys i mig a la llista d'espera per la píndola preventiva del VIH, un tractament anomenat profilaxi de preexposició (PrEP). Fnalment, s'ha acabat contagiant i, com ell, almenys una vintena de persones més ho han fet per culpa de la manca d'accessibilitat al tractament, segons denuncia el BCN Checkpoint, centre de referència del control de la infecció a Catalunya. Fonts consultades per l'ARA avisen que, o hi ha una inversió més gran per agilitzar l'accés a la PrEP, o hi haurà més casos.

Les infeccions de transmissió sexual (ITS) són un problema de salut pública arreu d'Europa. A casa nostra, són cada cop més nombroses: des del 2010 augmenten un 32,4% de mitjana cada any, i només el 2023 se'n van diagnosticar 37.571 casos. Ara hi ha una llarga llista d'espera per aconseguir la píndola preventiva del VIH, un tractament anomenat profilaxi de preexposició (PrEP). Al BCN Checkpoint, que és el centre de referència en la lluita contra el VIH i les ITS a la capital catalana, hi ha 4.000 persones pendents de començar el tractament, però el temps d'espera ja és de dos anys. Els professionals es queixen que no tenen prou recursos per atendre tothom i lamenten que el procés es dilata tant que ja estan detectant els primers infectats entre els usuaris en espera. Segons ha pogut saber l'ARA, el centre ja ha començat les obres per mudar-se a un edifici més gran a partir del febrer de l'any que ve per revertir aquestes llistes d'espera.

"És un greuge per a totes les persones que estem en espera des de fa anys. Només volem cuidar la nostra salut. Sento que podria viure la meva sexualitat d'una manera molt més tranquil·la", explica amb resignació l'Alexis, una de les persones pendents de començar a prendre la píndola preventiva del VIH, un tractament anomenat profilaxi de preexposició (PrEP). Té 27 anys i fa més d'un any i mig que és a la llista d'espera del BCN Checkpoint. Aquest centre de referència del control de la infecció a Catalunya té unes 4.000 persones pendents de començar el tractament, però el temps d'espera ja és de dos anys. Els professionals es queixen perquè no tenen prou recursos per atendre tothom i lamenten que el procés es dilata tant que ja estan detectant els primers infectats entre els usuaris en espera.

En només dos mesos de govern, l'administració de Donald Trump ha posat en perill els avenços en l'erradicació de la sida dels últims 25 anys i ha posat en alerta els organismes que vetllen per la salut global. Aquest dilluns les Nacions Unides han quantificat les afectacions de les retallades del fons de cooperació nord-americà USAID en la prevenció i el tractament del virus de la immunodeficiència humana (VIH) i han arribat a la conclusió que això pot provocar fins a 2.000 infeccions diàries.

Dijous, el Senat va confirmar com a secretari de Salut dels Estats Units Robert F. Kennedy Jr., un negacionista de la ciència que alguna vegada ha afirmat que no hi ha cap vacuna que sigui segura i eficaç, que ha dit que la covid podria haver estat manipulada genèticament per no afectar jueus i xinesos, i que ha dedicat més de 100 pàgines del seu últim llibre a reviure la idea que el VIH no provoca la sida.

Només els últims deu anys s'haurien pogut fer un total de 165 trasplantaments a pacients de VIH amb els òrgans de 65 persones que van morir d'aquesta malaltia. Però hi ha una normativa que ho prohibeix: el 24 de juny del 1987 es va crear una ordre que impedeix que les persones amb la síndrome de la immunodeficiència humana puguin ser donar òrgans entre si. Amb aquest exemple, la ministra de Sanitat, Mónica García, ha anunciat aquest dilluns la intenció de derogar la norma en el marc del Dia Mundial de la Sida.

El nombre de noves infeccions declarades per VIH a Catalunya es manté estables. L'any passat es van notificar 481 nous diagnòstics de VIH, segons les dades del Centre d’Estudis Epidemiològics sobre les Infeccions de Transmissió Sexual i Sida de Catalunya (CEEISCAT). Dels nous casos d'infecció, la principal via de contagi ha estat la sexual: més de la meitat dels nous diagnòstics es van produir entre homes que tenen sexe amb altres homes, i un terç dels casos van ser entre homes i dones heterosexuals. Les dades les ha fet públiques el departament de Salut amb motiu del Dia Mundial de la Sida, que se celebra aquest diumenge.

Nou avenç per trobar la cura del VIH. Un home conegut com a pacient de Ginebra s'ha convertit en la primera persona del món en curar-se del virus rebent un trasplantament de cèl·lules mare que no presenten la mutació CCR5Δ32, una de les mutacions genètiques responsable dels dos tipus de resistència que el cos pot oferir davant la infecció del VIH. L'estudi, publicat a la revista Nature Medicine i liderat per l'Hospital Universitari de Ginebra i l’Institut Pasteur, s’ha dut a terme en el marc del consorci IciStem, cocoordinat per IrsiCaixa –centre impulsat conjuntament per la Fundació la Caixa i el departament de Salut de la Generalitat de Catalunya– i la Universitat d’Utrecht.

La mortalitat atribuïble al virus de la immunodeficiència humana (VIH) ha caigut dràsticament en els últims 20 anys, i ha passat de les 1.700 defuncions anuals a l'Estat a les 300 actuals. Gràcies als antiretrovirals, s'ha convertit en una malaltia crònica com qualsevol altra i arreu del món comencen a aparèixer els primers pacients curats. Tot i això, les persones seropositives encara pateixen un important estigma social. Ho explica Jordi Jiménez. "Fa dotze anys que convisc amb el VIH, però només en fa dos que soc una persona visible", afirma.

La Mar té 62 anys i en fa més de 30 que li van diagnosticar el virus de la immunodeficiència humana (VIH). A més, té síndrome de fatiga crònica, depressió major, deteriorament cognitiu i un extens quadre clínic que li impedeix fer vida normal i treballar. Així i tot, l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) li va denegar el 2021 la situació d'incapacitat permanent a instàncies de l'Institut Català d'Avaluacions Mèdiques (ICAM) en considerar que podia desenvolupar amb normalitat una activitat laboral retribuïda. Ara, quatre anys després, el jutjat social 33 de Barcelona ha donat la raó a l'afectada i li reconeix el dret a rebre una pensió d'invalidesa per la seva situació d'incapacitat permanent absoluta.

L'Hospital Clínic, un dels centres sanitaris de referència per a l'atenció de les malalties infeccioses, atén un cas nou del virus de la immunodeficiència humana (VIH) cada cinc dies. En total, els professionals de l'hospital barceloní fan seguiment d'unes 7.000 persones amb VIH a l'any, el 20% dels diagnosticats de Catalunya. El ritme de noves infeccions s'ha alentit respecte del 2018 –s'han detectat 75 nous positius; fa cinc anys n'eren 200–, però els casos no deixen de proliferar. Medicaments com la píndola que evita la infecció, la profilaxi de preexposició (PrEP), han contribuït a limitar-ne l'expansió, però el seu desplegament encara no és total i, per tant, tampoc ho és la seva eficàcia. Malgrat que es va començar a finançar l'any 2019 i ja hi ha unes 9.000 persones en tractament, actualment la demanda creix sense aturador i les llistes d'espera poden excedir l'any.

El virus de la immunodeficiència humana (VIH) s'ha convertit en una malaltia crònica com la diabetis o el colesterol. Amb un comprimit al dia o una injecció cada tres mesos n'hi ha prou perquè les persones seropositives puguin tenir una esperança de vida com la que tenien abans de la infecció. De fet, la mortalitat atribuïble al VIH ha caigut dràsticament els últims vint anys gràcies als antiretrovirals –s'ha passat de les 1.700 defuncions a les 300 actuals– i ja l'any 2018 el govern espanyol va actualitzar la llei de contracte d'assegurances per prohibir les clàusules que discriminen aquest col·lectiu. Ara bé, encara hi ha companyies que els exclouen, de forma directa, denegant-los la cobertura, o indirecta, apujant-los els preus.

Adam Castillejo (Caracas, 1980) ha viscut la meitat de la seva vida amb una doble sentència de mort. O això li deien els metges. Amb només 23 anys li van diagnosticar el virus de la immunodeficiència humana (VIH) i una dècada després, una leucèmia greu. La seva, però, és una història de supervivència que s'estudiarà a les facultats. És el pacient de Londres, la segona persona al món que ha aconseguit curar-se alhora del VIH i del càncer amb un complex trasplantament de cèl·lules mare. Convidat per la Fundació Lluita contra les Infeccions", Castillejo visita Barcelona per primer cop i assegura que es dedicarà en cos i ànima a canviar la narrativa estigmatitzadora del VIH.

Avenç significatiu en la lluita contra el VIH. Un estudi internacional que compta amb la participació d'investigadors catalans de l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa i l'Hospital Clínic Barcelona-Idibaps ha detectat una nova variant genètica que fa que l'avenç d'aquest virus sigui més lent. Aquesta descoberta, publicada a la revista Nature, arriba després de l'estudi genòmic a 3.879 persones que convivien amb el VIH però encara no havien iniciat un tractament antiretroviral. Ja s'havien fet estudis anteriors d'aquesta tipologia, però majoritàriament eren persones caucàsiques i no s'havia identificat aquesta variant. Ara, en canvi, totes tenen ancestres africans i sí que s'ha detectat la variant genètica.