Tres noms, tres històries. Jaume Pueyo (Badalona, 2001), Bernat Sellés (Lles de Cerdanya, 2003) i Marc Colell (la Seu d’Urgell, 2005) són els representants catalans d'esquí de fons als Jocs Olímpics de Milà-Cortina. Mai fins ara tres catalans s'havien classificat en una disciplina amb llarga tradició a casa nostra, però on sempre s'estava massa lluny de francesos, escandinaus o alemanys.

Tot i que el Govern encara hi insisteix amb la boca petita, no hi haurà Jocs Olímpics d'Hivern a Catalunya el 2030. Potser el 2034? El fet és que s'havia treballat en una candidatura que no va acabar de trobar l'encaix amb l'Aragó. El Govern, però, va començar a promocionar-la amb una campanya publicitària de la qual fins i tot es va veure i sentir un anunci a través de TV3 i Catalunya Ràdio. En una resposta parlamentària a la CUP, la Generalitat xifra en 329.682 euros el cost de la campanya.

Just quan el Comitè Olímpic Internacional (COI) segueix sense saber quina serà la seu dels Jocs Olímpics d'Hivern del 2030, el sector dels esports de neu segueix amb una barreja d'incredulitat i interès les declaracions dels portaveus del govern de l'Aràbia Saudita, que vol entrar fort en aquest camp malgrat que el país no té ara mateix cap pista d'esquí. En una terra on neva de forma molt ocasional als cims de muntanyes i té alguna nit freda al desert, el govern de Riad considera que les noves tecnologies i l'aposta per la neu artificial els poden permetre ser la seu dels Jocs Asiàtics d'Hivern de l'any 2029. I si se'n surten, valorar aspirar a portar uns Jocs Olímpics d'Hivern per primer cop a un país àrab.

"En cap moment ha sortit el nom del 2034", explica un càrrec local del Pirineu present a la trobada al Palau de la Generalitat d'aquest dilluns. Després que el Comitè Olímpic Espanyol (COE) renunciés definitivament la setmana passada a organitzar els Jocs d'Hivern el 2030, la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, ha reunit la taula territorial dels Jocs -amb càrrecs dels ajuntaments i consells comarcals del Pirineu i diputacions- per explicar-los una cosa ben diferent: que la porta del 2030 encara no està tancada, segons fonts presents a la trobada. En roda de premsa, Vilagrà ha anunciat que el Govern presentarà al juliol una proposta de Jocs únicament catalana. Ha dit que els "tempos" els portarà el COE i que després del desacord amb l'Aragó s'obre "una nova etapa". Per a Alejandro Blanco, la nova etapa condueix al 2034, però la Generalitat li presentarà la proposta aquest juliol "per si hi ha un gir de guió".

El somni egoista de Bernat Lavaquiol (Andorra, 1994) era competir en uns Jocs Olímpics d'Estiu i la seva fantasia més racional és que els Jocs Olímpics d'Hivern no arribin mai al Pirineu. Ha lluitat per les dues coses. Amb 18 anys ja estava a la selecció absoluta de caiac. Mentre portava l'escut d'Espanya al pit pel món es va afiliar a Arran per convèncer el seu alter ego polític. El va descobrir amb la seva àvia, que cantava cançons de la guerra amagada quan la democràcia feia anys que havia arribat. El va consolidar quan tenia 15 anys a les consultes populars per la independència, organitzant-les, però sense poder votar-hi. Per l'1-O, el recompte de vots es va fer a casa seva. Per les protestes postsentència, els estudiants de la UdL van ocupar el rectorat. Ell estava al darrere de tot allò. Llavors, el 2019, ja insistia que uns Jocs d'Hivern estaven al caure.

Dimarts a la tarda, un cop el president del COE, Alejandro Blanco, va dir que renunciava a optar als Jocs d’Hivern del 2030, a alguns càrrecs del Solsonès i l’Alt Urgell amb prou feines els va arribar la notícia. Aquella mateixa tarda explicaven que tots els seus esforços estaven destinats a sufocar els incendis que cremaven el seu territori. Fins i tot alguns feien de bombers voluntaris. En aquell moment, la fi dels Jocs no era una prioritat, però lamentaven que el foc era una evidència més de l’abandonament del Pirineu, de la deixadesa amb els boscos. Per a molts, els Jocs eren un bri d’esperança. Més d’un diu que el 1992 Barcelona va mirar per primer cop al mar. Ara, esperaven que el 2030 Barcelona mirés cap a la muntanya. S’hauran d’esperar al 2034?

Tot apunta que el Pirineu, Barcelona i Catalunya veuran avortada la possibilitat de guanyar la candidatura per organitzar els Jocs Olímpics d’Hivern de l’any 2030. Molt haurien de canviar les coses perquè no fos així.

"A l’Aragó tothom sabia que Lambán no volia els Jocs". Aquesta frase es repeteix un cop i un altre quan es parla amb diferents estaments polítics i socials aragonesos, però sembla que ni el COE ni la Generalitat en van ser conscients fins a última hora, quan es van estavellar contra la crua realitat. Per entendre, però, la posició del president aragonès, Javier Lambán, cal assenyalar tres factors clau, un de més conegut, i dos que no ho són tant.

La Generalitat, el Comitè Olímpic Espanyol i, fins i tot, la Moncloa (tot i que mai en públic) assenyalen el president de l'Aragó, Javier Lambán, com el màxim responsable del fracàs de la candidatura olímpica per als Jocs d'Hivern del 2030. Però Lambán no està disposat a deixar les crítiques sense resposta i intenta imposar un relat contrari al que defensen tots els altres actors implicats en la negociació. "Per defensar l'interès de l'Aragó, estic rebent una allau d'insults i desqualificacions del president del COE i de l'independentisme", ha piulat aquest dimecres al matí, l'endemà que Alejandro Blanco posés punt final a la candidatura conjunta. Però no s'ha limitat a això i ha arribat a defensar la tesi completament oposada a la de la resta: "El cert és que el govern de l'Aragó és l'únic que va buscar un acord fins a l'últim moment i ho seguirà fent de cara al 2034".

Avui hi ha dos temes greus; vells, però greus. Els Jocs del 2030 i el ministre Fernández Díaz dirigint personalment la policia patriòtica espanyola contra Jordi Pujol i el Procés.

L'executiva del Comitè Olímpic Espanyol (COE) s'ha reunit aquest dimarts per fer oficial l'adeu a la candidatura catalanoaragonesa als Jocs d'Hivern del 2030. "La candidatura conjunta entre Aragó i Catalunya no existeix, i no es pot materialitzar", ha dit el president del COE, Alejandro Blanco. El dirigent de l'olimpisme espanyol ha culpat del fracàs directament el president aragonès, Javier Lambán, i ha obert la porta a una candidatura només catalana per al 2034.

Constatat el fracàs de la candidatura olímpica, ara arribarà la batalla pel relat de qui carrega les culpes. ERC i Junts han sigut els primers a obrir foc aquest dilluns assenyalant el govern espanyol. La secretària general adjunta dels republicans, Marta Vilalta, ha acusat especialment el ministre Miquel Iceta d'haver cedit al "xantatge" de Javier Lambán per evitar enfrontar-se als barons territorials socialistes. També la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, ha criticat el "silenci clamorós" del ministre en tot aquest afer, i el portaveu de Junts, Josep Rius, li ha retret que hagi "mirat cap a una altra banda". Per a Junts, la retirada de la candidatura s'ha produït per criteris polítics i no esportius: "Espanya ha decidit anul·lar els Jocs abans que fossin exclusivament catalans".

Com en la novel·la de Gabriel García Márquez, la candidatura dels Jocs d'Hivern del 2030 era la crònica d'una mort anunciada des del moment en què el president aragonès, Javier Lambán, va decidir boicotejar-la per motius electoralistes. El fracàs de la candidatura, que ni tan sols s'ha pogut arribar ni a votar al territori ni a presentar davant del COI, deixa moltes ferides obertes i interrogants per resoldre.

Els prego que em disculpin l’autoreferència: el passat 15 de febrer vaig publicar aquí mateix un article (titulat "El moment de deixar-ho córrer") en què, prenent com a excusa irònica la intromissió de Societat Civil Catalana (intromissió, perquè ¿quants vots té SCC?, ¿a qui representa?) en el debat sobre els Jocs Olímpics d’Hivern de 2030, creia arribada l’hora d’abandonar definitivament un projecte tan problemàtic des del punt de vista climàtic, mediambiental, polític, territorial, etcètera.

El 13 de novembre del 2021, el Consell General d'Aran va organitzar una trobada amb presència del Comitè Olímpic Espanyol per donar un impuls als Jocs d'Hivern del 2030. Hi van acudir bona part dels càrrecs locals del Pirineu, a qui només d'arribar se'ls va oferir firmar un manifest a favor dels Jocs. Sorpresos, van descobrir que en el document apareixia amb el títol Barcelona-Pirineus-Saragossa. Llavors encara no sabien que en l’equació també hi entrava l’Aragó i es pensaven que la candidatura només seria catalana. Aquesta anècdota evidencia que no ha sigut mai fàcil integrar els dos territoris en el projecte, que finalment ha descarrilat. Un naufragi que es pot resumir en deu moments.

La candidatura conjunta de Catalunya i Aragó per als Jocs Olímpics d'Hivern del 2030 ha descarrilat de forma definitiva. El Comitè Olímpic Espanyol (COE) té previst fer l'anunci oficial en les pròximes hores, després d'haver-ho comunicat ja oficialment a les autoritats polítiques. Tal com va avançar l'ARA fa un setmana, el projecte estava contra les cordes i no s'acceptaria, almenys ara, una candidatura exclusivament catalana malgrat que des del COE es té clar qui és el responsable d'aquest fracàs: el president de l'Aragó, Javier Lambán, al qual acusen d'haver boicotejat la candidatura per "anticatalanisme" i "interessos electorals". Tot i això, mantenen l'esperança que la feina feta fins avui serveixi per presentar una altra candidatura per al 2034 que, aquest cop sí, sigui guanyadora. Aquest proper dimarts des de Madrid el president del COE, Alejandro Blanco, donarà els detalls públicament del fracàs de la candidatura en una roda de premsa. El mateix Blanco s'ha desplaçat aquest dilluns a Barcelona on ha explicat la decisió a la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà.

"El que es pretenia amb la candidatura conjunta era que l'independentisme català tornés a la pleta constitucional. Implicar-los en un projecte d'estat d'igual a igual amb una comunitat veïna pensant que, si resultava, estàvem fent un pas important cap a la normalització política del país". El president de l'Aragó, Javier Lambán, feia al maig aquesta explicació sobre el rerefons dels Jocs d'Hivern del 2030. Amb la viabilitat del projecte més que qüestionada per les seves pegues amb el lideratge de la Generalitat, el baró socialista es referia als Jocs com una "operació" de l'Estat per apaivagar el conflicte polític. "I el meu govern s'hi prestava encantat", va afegir a la Cope. El seu relat potser buscava la provocació, però contenia part de realitat i evidenciava els intents de l'Estat de practicar la diplomàcia de l'esport amb Catalunya.

La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, ha anunciat que la Generalitat prepararà els informes corresponents per presentar una candidatura pilotada des de Catalunya als Jocs Olímpics d'Hivern del 2030 en el que és un últim intent per salvar un projecte que sembla tocat de mort per la posició de l'Aragó. Tot apunta que el COE es disposa a renunciar a la candidatura per la manca d'acord, una decisió que seria un colofó lamentable a tot el procés, que es va començar a tòrcer quan el president aragonès, Javier Lambán, es va fer enrere de l'acord tècnic a què havien arribat les dues administracions per repartir-se les seus i els esports. Seria incomprensible que un projecte tan important, sobre el qual la ciutadania encara havia de pronunciar-se, no arribi ni tan sols a plantejar-se pels interessos electorals d'un baró socialista que ha fet del seu anticatalanisme la principal carta de presentació. Amb el seu obstruccionisme i el xantatge per canviar el que s'havia acordat, Lambán ha aconseguit posar-se en contra no només la Generalitat, sinó també el COE i –tèbiament, això sí– el govern espanyol.

Només falta que es comuniqui oficialment, però tothom té clar que la candidatura catalanoaragonesa per als Jocs d'Hivern no arribarà a bon port, per la falta d'entesa entre governs. Davant d'aquest escenari, la Generalitat ha anunciat aquest dijous que ja prepara una candidatura exclusivament catalana per optar al certamen esportiu. No sembla, però, una opció gaire viable, perquè el Comitè Olímpic Espanyol (COE) sempre té l'última paraula sobre la configuració del projecte i, fins ara, sempre s'ha mostrat refractari a uns Jocs organitzats en solitari per Catalunya. De fet, diverses fonts apunten que aquesta posició del COE ja ha estat comunicada a la Generalitat.