Alejandro Blanco: Un judoka espanyolista que ha sintonitzat amb Catalunya

Tot apunta que Alejandro Blanco (Ourense, 1950) es decantarà per no postular-se per als Jocs d’Hivern del 2030 per la manca d’acord entre Catalunya i l’Aragó, però pel camí haurà exhibit públicament el seu suport a la Generalitat i les crítiques a Javier Lambán en el tèrbol procés de negociació de la candidatura olímpica. I això que fonts esportives catalanes no s’amaguen de subratllar el seu “espanyolisme”, condició que no li ha impedit donar suport a reivindicacions de l’esport català en alguna altra ocasió. El 2015 va fer costat a la protesta que una immensa majoria de clubs van impulsar contra el govern espanyol –van ensenyar-li una targeta vermella en un acte a l’Estació del Nord de Barcelona per denunciar greuge–, però perquè estava enemistat amb el llavors secretari d’estat per a l’Esport, Miguel Cardenal. Des de llavors les relacions són bones, tot i que abans Blanco havia estat “l’enemic a batre”, diuen fonts consultades, quan Catalunya volia un comitè olímpic d’igual a igual amb l’espanyol.

Tot i la bona sintonia actual, Blanco, llicenciat en ciències físiques i que com a esportista es va endinsar en el judo, esport en què és cinturó negre 7 Dan, entrenador i àrbitre, difícilment hauria truncat l’estratègia del PSOE acceptant una candidatura única de Catalunya. Fonts consultades asseguren que Blanco ha explicat en privat que Pedro Sánchez corria per casa seva quan preparava la tesi doctoral: Alejandro Blanco fill va ser membre del tribunal. Per això, afegeixen, el president del COE, algú que no vol que el secretari d’estat per a l’Esport li faci ombra, ha tingut llibertat per negociar la candidatura dels Jocs d’Hivern sense protagonisme públic del govern espanyol. Després d’aquest fracàs i del dels Jocs de Madrid 2020 –van ser a Tòquio–, ¿a la tercera anirà la vençuda?