Els Jocs Olímpics d'Hivern: un gran èxit que no pot amagar moltes ombres

BarcelonaEls Jocs Olímpics d'Hivern de Milà-Cortina d'Ampezzo 2026 ja formen part del passat. I dins del Comitè Olímpic Internacional es respira una barreja d'alegria i alliberament al veure que s'han superat amb una nota molt alta. Després de mesos patint perquè semblava que algunes instal·lacions no estarien preparades a temps, les autoritats italianes se n'han sortit organitzant una cita on gairebé res ha fallat, amb molt bon ambient i audiències rècord. També ha ajudat el clima. Just quan dins del COI hi ha hagut el debat d'incloure esports que tenen poc a veure amb el gel i la neu, per anar transformant els Jocs d'Hivern en una mena de Jocs de muntanya per no dependre de la climatologia, als Alps italians s'ha viscut l'hivern més fred en vint anys. Hi ha hagut tanta neu que els canons de neu artificial, que estaven preparats per si de cas, no s'han fet servir.

Han sigut els Jocs del gran èxit d'Oriol Cardona i de l'esquí de muntanya, un dels esports que debutava. La delegació espanyola ha aprofitat per treure pit d'aquest succés, perquè si no fos per aquest esport que fa anys que es cuida a Catalunya amb el centre de tecnificació de Font-romeu, els resultats haurien estat com gairebé sempre: pobres. Però tres medalles no poden amagar que Espanya obté pocs resultats en una cita on estats amb menys població, com els Països Baixos, o amb menys neu, com Austràlia, hi aposten més.

Audiències rècord

Segons el COI, a Itàlia dos de cada tres italians han seguit els Jocs. Itàlia ha embogit amb la competició, en gran part pel magnífic resultat dels seus esportistes, que han superat el seu rècord de medalles competint al mateix nivell que gegants com els Estats Units. Només Noruega –el país que sempre brilla–, amb Johannes Klaebo, que ha aconseguit sis medalles d'or, els ha superat. Noruega, amb 18 medalles d'or d'un total de 42, ha dominat per davant dels Estats Units, amb 33 medalles. 12 daurades, la darrera aquella de la final masculina d'hoquei sobre gel, on han derrotat el Canadà aconseguint tancar una ferida que portava 4 dècades oberta.

Als Estats Units, els Jocs han tingut una mitjana de 24,3 milions d'espectadors a les plataformes NBCUniversal, més del doble que en els últims Jocs d'Hivern a la Xina, amb esports com el patinatge artístic destacant especialment. A més, hi ha hagut nous públics com Austràlia, on s'ha apostat fort per l'esport d'hivern, o el Brasil, on han embogit davant les pantalles, gràcies al primer or d'un llatinoamericà, Lucas Pinheiro, en tota la història. Tot plegat ha fet créixer les audiències d'una cita d'hivern i el COI ha celebrat que les noves plataformes, l'estríming i l'ús de les xarxes socials per fer continguts virals hagin tingut un paper fonamental.

Els atletes, clau

De fet, els atletes han jugat el seu paper clau: han generat més de 1.400 milions d'interaccions als seus comptes de xarxes socials i, col·lectivament, ara arriben a gairebé mil milions de seguidors. Els atletes han entès els nous temps i han jugat amb les xarxes socials per apropar-se al públic i explicar el seu dia a dia. A diferència d'altres esports, aquests esportistes transmeten proximitat, amb una imatge positiva i històries de superació que han agradat molt. En esports com el patinatge artístic, ha predominat un ambient alegre, com es va veure a la gala final, en què rivals reien plegats i oferien espectacle. També han sigut els Jocs del gran èxit de les mares, ja que mai tantes dones que són mares havien guanyat medalles; de la normalitat del col·lectiu LGTBI+, i de les històries sorprenents, com la del noruec que va admetre després de guanyar una medalla que havia enganyat la seva parella, fet que va sorprendre a tothom.

La realització televisiva, que ha fet servir drons i ha aprofitat uns paisatges alpins preciosos, han estat clau per vendre bé uns Jocs en què s'han venut gairebé totes les entrades, ja que alguns dels països on més se segueixen els Jocs d'Hivern, com Alemanya, Àustria, Suïssa, els Països Baixos o els escandinaus, poden viatjar fins al nord d'Itàlia fàcilment. Els Jocs han venut 1.3 milions d'entrades, cosa que equival aproximadament al 88% del total disponible, segons els organitzadors. I el 63% de les entrades les han comprat persones vingudes de fora d'Itàlia. L'esport amb més espectadors ha sigut, curiosament, el biatló.

Moltes seus: sostenible, però menys ambient

Eren els primers Jocs de Kirsty Coventry com a presidenta del COI. Coventry, exnedadora de Zimbàbue, ha aparegut en tots els racons dels Alps, molt activa, defensant un model de Jocs, on, per segon cop, hi havia seus molt allunyades les unes de les altres, com havia passat a Pequín. De fet, alguns atletes s'han queixat d'aquest fet i han afirmat que faltava "sentiment olímpic", perquè en alguns pobles només es practica un sol esport i els esportistes ja es coneixen entre ells. "Si els nous Jocs han de ser així, confesso que em retiro", va dir l'esquiador alemany Linus Strasser. Coventry va respondre que havia anat "a tots i cadascun dels pobles" i que eren "exactament iguals", amb la voluntat de fomentar una interacció més gran entre la comunitat local i els esportistes, a més de fer uns Jocs més sostenibles i sense grans inversions.

La gran obsessió del COI era demostrar que organitzar uns Jocs d'Hivern valia la pena. Els següents tornen a ser als Alps, en aquest cas francesos, el 2030, després d'aquell llarg procés de selecció en què semblava que ningú els volia organitzar. Uns Jocs en què Catalunya va lluitar per fer-los als Pirineus i a Barcelona, però sense èxit. "Ha estat increïble veure l'enfocament en el llegat comunitari i com s'estan dissenyant els recintes per aportar valor durador a la vida quotidiana, creant oportunitats perquè els joves aprenguin esports com el luge, l'skeleton i el bobsleigh, i enfortint una de les comunitats més joves d'Itàlia. Aquesta sensació d'impacte a llarg termini, que ja es nota, és increïblement emocionant", va dir Coventry destacant com els italians han evitat obres faraòniques i han repartit els beneficis dels Jocs entre diferents seus. Els pròxims Jocs han d'anar en aquesta línia, ja que una ciutat de mar com Niça serà seu d'uns Jocs que exigiran molts quilòmetres per anar d'un esport a un altre. Tot això per evitar grans obres i no gastar tant, una de les línies que el COI defensa. Els Jocs del 2034 es faran a Salt Lake City, als Estats Units.

Coventry i una roda de premsa mal preparada

Coventry, però, no ha pogut amagar alguns problemes en un context de satisfacció general. En la roda de premsa de valoració, va dir que faria fora els seus responsables de premsa quan li van fer preguntes sobre temes dels quals ella "no sabia res": que una persona amb un càrrec dins l'esport rus va estar implicat en els casos de dopatge dels Jocs de Sotxi; que el president de la FIFA, Gianni Infantino, membre del COI, participava en actes polítics al costat de Trump, o que Alemanya no vol demanar ser seu dels Jocs del 2036, perquè no vol celebrar el centenari dels Jocs del 1936, organitzats per Hitler. "No m'han informat d'aquestes declaracions, potser algú del meu equip de comunicació haurà de ser acomiadat", va dir demostrant el seu caràcter fort.

En general, de moment els Jocs del 2026 no han patit escàndols de dopatge i les grans polèmiques han sigut polítiques: les manifestacions contra la presència d'agents de l'ICE a Itàlia, la retirada d'estelades i senyeres a familiars i amics d'Oriol Cardona i d'Ot Ferrer a l'esquí de muntanya, crítiques a esportistes d'Israel i, especialment, la guerra d'Ucraïna. A Kíiv s'han queixat de la presència d'atletes russos, no gaires, sota bandera neutral i especialment de la desqualificació de l'ucraïnès Vladyslav Heraskevych. El corredor de skeleton va ser expulsat perquè va insistir en portar un casc amb imatges de més de vint atletes ucraïnesos morts en la guerra a gran escala de Rússia contra el seu país. El Comitè Olímpic Internacional ho va considerar una violació de la Carta Olímpica, que prohibeix declaracions polítiques als recintes de competició. Un dels grans debats que haurà d'afrontar Coventry els mesos vinents serà, precisament, veure què passa amb els atletes russos i decidir si poden tornar a les cites olímpiques. Els següents Jocs seran a Los Angeles, a l'estiu, amb Donald Trump encara al poder. Una cita totalment diferent de la de Milà-Cortina d'Ampezzo, en la qual, tot i algunes ombres, ha presidit un ambient de germanor olímpica coincidint en uns temps foscos.