L’economia de l’atenció –o de la dispersió– ha afectat també el món dels culebrons. A la Xina ja fa uns anys que agafen embranzinda els “serials en vertical”: ficcions de menys de dues hores, partides en microepisodis d’un o dos minuts i filmades renunciant al format apaïsat del cinema o la televisió, per adaptar-se a les pantalles dels mòbils sense haver-les de girar. El negoci suposa ja al país asiàtic uns ingressos de 5.000 milions de dòlars o, el que és el mateix, el 70% de la centenària indústria cinematogràfica tradicional. I és previst que el 2027 el negoci s’hagi disparat fins als 14.000 milions d’euros. Amb aquestes credencials, la resta de la indústria al món comença a mobilitzar-se. I el govern xinès ha activat diversos mecanismes per assegurar-se que les trames afavoreixen els valors del seu règim, per exemple en termes de promoció de la natalitat.

L’impuls de Catalunya Media City pivota en bona part per la transformació de les Tres Xemeneies del Besòs, però també passa per Terrassa. El Parc Audiovisual de Catalunya (PAC) que hi ha a la cocapital vallesana doblarà superfície de rodatges, amb una ampliació que li permetrà tenir dos platós nous de grans dimensions: un de 2.200 metres quadrats –el més gran del país– i un de 1.000 metres quadrats. El cens de platós de finals del 2023 indicava que, a Catalunya, dels 68 platós disponibles només tres superaven els 1.000 metres quadrats.

La fira audiovisual per excel·lència, l'Integrated Systems Europe (ISE), que s'ha celebrat al recinte de Gran Via de la Fira de Barcelona, ha tancat aquest divendres una edició que ha batut tots els rècords. L'esdeveniment ha finalitzat "superant totes les expectatives", segons declaracions del seu director general, Michael Blackman. L'ISE clausura així la seva edició més gran, amb 85.350 assistents –un 15,5% més– de 168 països diferents, i consolida Barcelona com la capital de l'audiovisual.

"L'audiovisual és un sector estratègic, dels més transversals que tenim a Catalunya". Així presentava el secretari d'Empresa i conseller delegat d'Acció, Jaume Baró, l'estudi sobre la incidència del sector audiovisual a Catalunya, elaborat juntament amb el Clúster Audiovisual de Catalunya i presentat aquest dilluns com a prèvia de la fira audiovisual per excel·lència, l'ISE, que se celebrarà a la Fira de Barcelona la setmana que ve. A més de Baró, en la presentació de l'estudi hi ha participat el president del Clúster, Miquel Rutllant, i el director general de l'ISE, Mike Blackman.

Mai tantes persones havien trepitjat aquest saló, que abans de Barcelona s'havia celebrat en altres ciutats com Ginebra o Amsterdam. L'Integrated Systems Europe (ISE) ha fet balanç aquest divendres de l'edició més exitosa dels seus 20 anys d'història. Entre dimarts i dimecres d'aquesta setmana el congrés ubicat al recinte de Fira de Barcelona a la Gran Via de l'Hospitalet de Llobregat ha rebut la visita de 73.891 assistents de 162 països. És un rècord des del naixement de l'esdeveniment el 2004 i representa un increment del 27% respecte als congressistes del 2023.

El congrés internacional de la indústria audiovisual Integrated Systems Europe (ISE) obrirà les portes aquest dimarts a la Fira de Barcelona amb l'objectiu de superar la barrera dels 40.000 visitants. El saló ocuparà sis dels vuit pavellons del recinte firal de la Gran Via, a l'Hospitalet de Llobregat, amb un 30% més d'espai per als expositors en comparació amb l'edició del 2022.

Al passeig Marítim de Marbella, a tocar de la platja de Venus, s'alça un dels hotels més luxosos i imponents de la ciutat. Per arribar-hi, cal superar una garita de seguretat i enfilar un pas de llambordes flanquejat per un bosquet de pins i palmeres. Al capdamunt de l'edifici, unes lletres daurades anuncien El Fuerte. Des del 1957, l'hotel ha acollit un munt de personalitats, com el poeta Rafael Alberti, l'actriu Penélope Cruz o el totpoderós Walt Disney, però també ha estat l'escenari d'un dels fracassos més sonats del món cinematogràfic. El 1959 s'hi va rodar la pel·lícula Scent of mystery, el primer film de la història dotat amb una tecnologia que semblava cridada a revolucionar-ho tot: l'Smell-o-vision. Amb la instal·lació d'unes ampolletes de perfum a les sales de cinema i un sistema perquè les fragàncies s'alliberessin seguint la projecció, l'innovador sistema prometia als espectadors una experiència immersiva única: notar les olors de les escenes que anaven apareixent a la pantalla. 

Coincidint amb la celebració dels premis Gaudí en aquest dossier si Catalunya pot arribar a ser una potència audiovisual al món i què s'hauria de fer per aconseguir-ho. Després d'uns anys de precarietat, el govern ha reforçat el finançament de sèries i pel·lícules. Però ¿n'hi ha prou si TV3 continua sense ser el motor de l'audiovisual català?

El ventall actual de plataformes per veure sèries i pel·lícules és pràcticament inabastable. Si un malalt de l'audiovisual vol estar al dia de totes les novetats, la despesa en quotes de serveis de streaming pot ser força elevada. Però si el nostre objectiu no és estar a l'última sinó simplement gaudir de continguts que ens semblen interessants, hi ha una alternativa que sovint passem per alt: les plataformes gratuïtes i legals que es financen a través de publicitat. Són més petites i menys conegudes, però estan agafant rellevància: als Estats Units, la plataforma HBO, que està immersa en un procés de retallades econòmiques, ha començat a vendre els drets d'algunes de les seves sèries més conegudes a serveis d'aquesta mena, coneguts com a free ad-supported streaming (FAST). Aquest model de negoci, que fins ara era residual, està contagiant les plataformes més populars. Tant Netflix com Disney+ ja han posat en marxa tarifes més barates que inclouen publicitat a l'inici i durant l'emissió dels seus continguts.

Els agents implicats per tirar endavant el hub digital, audiovisual i del videojoc de Sant Adrià de Besòs han expressat aquest divendres el seu “ferm compromís” perquè aquest equipament a cavall entre la indústria i la universitat estigui llest el 2030. Una de les peces fonamentals serà la Catalunya Media City (CMC), que se situarà a l'edifici de turbines, just al costat de les tres xemeneies gegantines que presideixen l'horitzó del litoral barceloní des de fa dècades. Serà una instal·lació que acollirà espais de recerca, producció i postproducció, amb una inversió necessària estimada de 450 milions d'euros.

El grup Mediapro ha assolit un acord amb els seus creditors per refinançar el seu deute, és a dir, per modificar les condicions amb les quals s'havia de tornar aquests diners.

Tots estem molt orgullosos dels centres de recerca i de com l'aposta clara que s'hi va fer fa uns anys ha servit per atreure talent i posicionar Catalunya entre els territoris capdavanters a Europa en alguns àmbits significatius de la recerca. Això ha estat així perquè hi va haver una voluntat política clara per la ciència com a motor del creixement social i econòmic del país. En conseqüència, s'hi van dedicar mitjans i hi va haver un consens polític per blindar aquesta àrea. És, sens dubte, un sector en el qual s'ha de continuar invertint, que s'ha de mimar i que no es pot abandonar. Però ara és el moment de fer una altra gran aposta urgent i important. Cal que ens convertim en un dels centres de l'audiovisual europeu. Avui en dia el pes d'un país al món es mesura sobretot per la seva influència en l'àmbit audiovisual i digital i n'hi ha prou amb veure l'aposta clara que va fer Corea del Sud en aquest sentit, imposant la K-culture a tot el món, per entendre de què estem parlant.

Després del regust amarg que deixa la negociació política per a la llei audiovisual espanyola, el pròxim partit per al sector –i per la llengua– es juga en l’àmbit industrial. Davant d’un Madrid que pugna per convertir-se en el gran hub audiovisual del sud d’Europa, Catalunya projecta també una macroestructura que ajudi les empreses del sector a ser competitives en un entorn cada cop més globalitzat. Es tracta del Catalunya Media City, que s’ubicarà al recinte de les Tres Xemeneies, a cavall de Sant Adrià de Besòs i Badalona. 

"Moltes vegades, decidir ser tu mateixa et causa problemes. Per tant, decideixes ser una altra persona i agafes trets que t'agraden de l'altra gent, com la manera de caminar o el somriure. En part, per això vaig decidir ser actriu: havia estat actuant tota la vida", explica l'actriu i tiktoker Emma Cunill, que protagonitza la websèrie Lisa, produïda per la UVic i Abacus. Cunill es fica en la pell de la Lisa, una noia que arriba a la universitat per estudiar el grau en enginyeria mecatrònica. L'Emma, en aquest cas, comparteix un tret important amb la Lisa, i és que tant l'actriu com el personatge que interpreta tenen un trastorn de l'espectre autista (TEA), una condició crònica que comença a la infància i dificulta la comunicació social recíproca.

El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) ha anunciat els guanyadors dels Premis eduCAC, adreçats a l’alumnat i al professorat dels centres educatius de Catalunya, que tenen com a objectiu fomentar l’educació en comunicació audiovisual. A l’edició d’enguany s’hi han presentat 88 treballs.

L'ARA ha organitzat un debat moderat pel cap de Mèdia, Àlex Gutiérrez, sobre el futur del català a l'audiovisual. En l'acte hi han participat la consellera de Cultura, Natàlia Garriga; Judith Colell, presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català; Enric Gomà, escriptor i divulgador de la llengua; Núria Llorach, presidenta en funcions de la CCMA, i Francesc Escribano, productor de Minoria Absoluta i exdirector de TV3.

Els dubtes per la nova onada de la pandèmia i la preocupació per la cancel·lació de reserves han fet efecte en una de les principals fires de l'any a Barcelona. El saló del sector audiovisual Integrated Systems Europe (ISE) ha anunciat aquest dimarts que s'ajorna "pel creixent impacte de la variant òmicron a Espanya" i que se celebrarà tres mesos més tard del previst, entre el 10 i el 13 de maig. Estava previst que aquest esdeveniment se celebrés entre l'1 i el 4 de febrer, unes setmanes abans que el Mobile World Congress, que ahir assegurava que no es mourà de dates.

Fa molts anys que treballem i lluitem per poder viure plenament en català. Hem aconseguit fites inimaginables com a país, tot i tenir davant governs de l’Estat que ens han posat i ens seguiran posant bastons a les rodes, amb l’únic objectiu de fer de la nostra llengua una llengua minoritzada. A la dècada dels 80, la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió va fer entrar el català a tots els menjadors de casa. Tothom tenia televisor i es va fer una feina excel·lent a l’hora de produir, triar i doblar al català continguts audiovisuals que enganxarien tots els públics a la pantalla sota una mateixa llengua. De retruc, el català esdevenia idioma de socialització, de joc, de carrer, d’aventura i de vida; un idioma, al cap i a la fi, d’imaginari compartit i útil. Aquest èxit de país, però, lluny d’actualitzar-se, s’ha anat dissolent amb el pas del temps. Malauradament, ja fa molts anys que l’audiovisual en català és el convidat de pedra d’un arraconament lingüístic que afecta sobretot joves i nouvinguts, incapaços de trobar prou oferta per tal de prendre-la com a referència d’ús lingüístic i inspiració creativa. Hem perdut pistonada, i la falta de referents que parlin català a la televisió, a les xarxes socials i als videojocs està fent accelerar la caiguda de l’ús del català. Les dades són demolidores: només un 3% de l’alumnat de 4t d’ESO consumeix sempre o sobretot continguts audiovisuals en català.