El govern de la Generalitat va contenir l'any passat les despeses que passen d'un exercici a l'altre (despesa desplaçada) en situar-se en 4.726 milions d'euros, gairebé la mateixa quantitat que el 2023 (4.731 milions). En tot cas, es tracta d'un nivell rècord, segons les dades recollides pel compte general del 2024, elaborat per la Intervenció General, que supervisa els comptes públics.

Anticipant-me al previsible final del sistema de protecció sanitària de funcionaris Muface tal com l’hem conegut, marcat per la lliure elecció entre assegurança privada i assegurança general pròpia de la seguretat social (avui CatSalut, a casa nostra), voldria identificar l’emergència d’un nou problema que afecta les desigualtats en salut. Es tracta d’un fet ja observat, però que la sortida de funcionaris del règim Muface cap a l’assegurança pública pot agreujar en gran manera.

La primera decisió del govern de Salvador Illa en l’àmbit sanitari ha estat la creació d’un comitè d’experts per assessorar com s’ha de reformar el sistema sanitari català. Uns pocs dies després que la consellera Olga Pané assegurés en comissió parlamentària que no es farien nous grups per analitzar la situació del sector sanitari, sinó que es portarien a la pràctica les recomanacions i propostes que els anteriors governs han anat recollint, l’executiu ha aprovat aquest dimecres la constitució del Comitè d’Avaluació, Innovació, Reforma Operativa i Sostenibilitat del Sistema de Salut (abreujat com a Cairos). 

El segon fill de la Carla, el Luca, va néixer sa, però els seus pares es van adonar que tenia una petita malformació als genitals: un dels seus testicles no havia baixat com s'espera a partir dels sis mesos de vida. Després de celebrar el primer aniversari del menut, els pares el van dur a l'Hospital Sant Joan de Déu perquè l'operessin d'aquesta disfunció, "una operació senzilla i ambulatòria" que havia de permetre baixar el testicle dins de l'escrot. Un "cúmul d'errors", però, va obligar el Luca a ingressar al centre, primer a la unitat de cures intensives (UCI) i després a planta. Tot i que l'operació va anar bé, la criatura va sortir de l'hospital tres mesos després amb una paraplegia completa. Necessitaria cadira de rodes de per vida per una complicació mèdica. Quatre anys després, l'asseguradora del Servei Català de la Salut (CatSalut) ha indemnitzat la família amb 1,5 milions d'euros; una quantitat que tant la Carla com l'Oscar, el seu pare, coincideixen que "no compensa res".

Les llistes d'espera sanitàries es van disparar el 2020 a causa del coronavirus, que va monopolitzar tots els serveis i va alterar el funcionament normal dels centres d'atenció primària (CAP) i els hospitals. Però els esculls al sistema sanitari ja existien. Ara, la Sindicatura de Comptes ha fet una auditoria del temps que van esperar els pacients per sotmetre's a una intervenció quirúrgica, fer-se una prova diagnòstica o visitar-se per un especialista a la xarxa hospitalària pública l'any 2019. I ha conclòs que l'accessibilitat als centres va empitjorar respecte a l'any anterior: gairebé un de cada quatre pacients van ser atesos fora dels terminis fixats per la llei. De fet, la Sindicatura assegura que el Sistema Català de la Salut (CatSalut) no comprovava que la informació de les llistes d'espera (dates d'entrada i sortides del registre, prioritat assignada o motius de baixa, entre altres) coincidissin amb les dades reals i s'adeqüessin a la normativa.

El Servei Català de Salut (CatSalut) reclama una indemnització de 526 milions d’euros a les empreses que durant anys van pactar els preus de venda dels bolquers per a adults, un producte que a les farmàcies subvenciona la Seguretat Social per als pacients amb incontinència orinaria. Aquesta és la primera vegada que una administració pública espanyola reclama danys i perjudicis per l’acció d’un càrtel empresarial, explica a l’ARA Albert Poch, advocat del despatx Redi, que assessora l’organisme del departament de Salut en reclamacions de danys.

Novembre del 2019. Un grup de pacients i professionals sanitaris del CAP Doctor Lluís Sayé, conegut com a CAP Raval Nord, celebraven amb cava que aviat estrenarien ambulatori. Després de 12 anys de reivindicacions (incloent-hi una ocupació veïnal) i pugnes entre l'Ajuntament de Barcelona i les conselleries de Cultura i Salut, per fi deixarien enrere l’edifici de l'Antic Dispensari Antituberculós i s'instal·larien a la Capella de la Misericòrdia. L'ambulatori havia quedat obsolet: consultes amb poca ventilació, passadissos tan estrets que costa que hi passin les cadires de rodes i parets que cauen a trossos pel pas del temps. Ni tan sols la porta principal és automàtica. Els veïns brindaven eufòrics perquè Govern i consistori havien acordat el trasllat al vell edifici religiós, una reubicació que s’havia resistit per un conflicte amb el Macba, que la reclamava per ampliar les seves instal·lacions. Inicialment, es preveia que les obres per condicionar aquest entorn dessacralitzat com a centre sanitari acabessin a finals del 2022 i el CAP pogués entrar en funcionament el 2023. Però el calendari inicial era massa optimista i, gairebé tres anys després, la construcció continua a les beceroles. De fet, les obres encara no han començat i, segons confirmen a l'ARA fonts de Salut, el CAP no estarà enllestit almenys fins al 2025.

Adrià Comella (Vilanova de Segrià, 1972) va gestionar la pandèmia del coronavirus des de primera línia com a director durant tres anys del Servei Català de la Salut. Des del passat estiu és director gerent de l'Hospital de Sant Pau. Ha passat, doncs, de subministrar recursos als centres hospitalaris a demanar-ne. Aquesta setmana ha presentat Més Sant Pau, el pla estratègic per als propers vuit anys amb què l'hospital, degà de la medicina catalana, vol encetar una nova etapa que passa per la digitalització, el creixement en infraestructures, l'impuls de les àrees en què és capdavanter i l'empatia. I amb què Comella també confia en girar full del covid.

La directora del Servei Català de la Salut, Gemma Craywinckel, veu viable un escenari en què la gent vacunada tingui un accés "més fàcil" arreu, per exemple a esdeveniments culturals o d'oci, però no ho preveu en el curt termini. En aquest escenari futur, les persones no vacunades s'haurien de fer PCR o tests d'antígens per accedir als mateixos llocs i els inconvenients que pot tenir associat això podrien "acompanyar" per augmentar la vacunació. Aquesta possibilitat, però, de moment "no és plantejable", ha admès, perquè no tothom ha tingut accés encara a la vacuna.

El secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, i el president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós, han assegurat que Catalunya tindria 6.000 o 7.000 morts més si s'hagués actuat com ho ha fet la Comunitat de Madrid que governa Isabel Díaz Ayuso. En una conversa amb Antoni Bassas, els dos facultatius han posat de manifest les diferències en la gestió de la pandèmia entre les dues comunitats i han assumit que a Catalunya també s'han comès errors. Argimon ha aprofitat l'entrevista amb l'ARA per anunciar que aquest divendres “entre el matí i la tarda” arribaran a Catalunya 160.000 dosis d’AstraZeneca del milió de vacunes que ha rebut Espanya. “Començarem a administrar-les dissabte i continuarem diumenge i dilluns”, ha explicat, si bé ha matisat que divendres no inocularan vacunes. Quan s'entreguen les dosis, Salut necessita un cert marge de maniobra per comprovar els lots, fer noves citacions, descongelar els vials i distribuir-los.

La Unió Europea ha acordat els criteris bàsics per establir els "semàfors" que marquen l'estat de la pandèmia en cada país, un indicador unitari que serveix perquè tots coneguin la situació del seu entorn i puguin establir o no restriccions de mobilitat. El país o la regió té el semàfor en verd si té menys de 25 casos per 100.000 habitants, una dada que es coneix com a incidència acumulada, i un índex de positius en les proves PCR fetes inferior al 4%. I entra en vermell si té més de 50 casos per 100.000 habitants i un índex de positius de més del 3%. Són indicadors a 14 dies que, recordem-ho, serveixen per comparar la situació a nivell europeu, indiquen el grau de perill en cada país i condicionaran la mobilitat i els viatges a aquestes zones. Catalunya ara mateix està a 267,8 i un percentatge de positius del 8,15%. Estarem en vermell brillant al mapa europeu durant molt de temps encara.

L'increment exponencial dels casos de covid-19 a Catalunya, amb 1.597 nous positius confirmats per PCR notificats aquest dijous, evidencia que la tendència dels contagis és "creixent". Així ho ha definit aquesta tarda en roda de premsa el nou secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, que –com ja havia fet al matí en una entrevista a l'ARA– ha alertat que la situació en aquests moments és "crítica" per frenar l'expansió del virus. En aquests moments la taxa de contagis al país és de de 60,9 casos per cada 100.000 habitants, encara lluny dels 150 casos per cada 100.000 habitants que es van arribar a registrar al mes de març, però la situació –especialment a l'àrea metropolitana de Barcelona– anirà a més les pròximes setmanes fins que no facin efecte les restriccions imposades en diferents punts calents del territori. El coordinador de la unitat de seguiment del covid-19, Javier Mendioroz, ha afirmat que amb la taxa de reproducció actual "cada 7 dies es duplicarà el nombre de casos", i ha fet una nova crida a seguir les mesures de seguretat perquè no vagin encara a més.

El Servei Català de la Salut (CatSalut) està treballant per tal de poder garantir que l'Hospital del Pallars pugui oferir la prestació de la interrupció voluntària de l'embaràs (IVE) farmacològica. Preguntat per l'Ara Pirineus arran de la moció recentment aprovada en aquesta línia per l'Ajuntament de la Torre de Capdella, la delegació del Servei Català de la Salut a la regió sanitària de l'Alt Pirineu i Aran ha confirmat que "fins a l'actualitat no ha estat possible fer efectiva la prestació de l'IVE farmacològica, en no poder-se garantir els set dies de la setmana i els 365 dies de l'any amb els professionals no objectors". A més, afegeixen que "molt a pesar nostre, aquesta situació perdura a tot el territori des que la prestació es va incloure a la cartera de serveis".

La pandèmia ha trastocat per complet el sistema de salut i les conseqüències afecten tots els àmbits més enllà dels relacionats amb el covid-19. Mentre els hospitals estan recuperant a poc a poc el seu funcionament previ a la pandèmia, els CAP reben ara tot el pes assistencial tant pel que fa al seguiment dels nous casos de coronavirus com pel que fa a la resta de patologies de la població. Aquest mateix divendres, la consellera Alba Vergés feia una crida des de Lleida, on hi ha vuit rebrots preocupants tot i que de moment no estan obligant a fer un nou confinament, perquè la població amb símptomes de covid no anés a les urgències de l'Hospital Arnau de Vilanova sinó que es dirigís al seu CAP. L'objectiu és reduir la pressió sobre l'hospital, davant del qual s'han instal·lat unes carpes que serviran per fer detecció i cribatge dels casos lleus.

La pandèmia del covid-19 va obligar els centres d'atenció primària (CAP) a reinventar-se. Les atencions telefòniques i domiciliàries es van imposar en gran mesura a les visites presencials per facilitar el confinament i minimitzar el risc de contagis. En plena desescalada, però, l'activitat de la primària no ha tornat a l'estadi inicial. S'ha mantingut el triatge a la porta dels centres, on sovint es formen cues de pacients, i moltes atencions es continuen fent a distància. L'objectiu és evitar la concentració de persones a les sales d'espera, però Salut també hi veu una oportunitat per descongestionar i desburocratitzar el sistema i millorar la "qualitat" de l'atenció: "Totes les necessitats que es puguin resoldre telemàticament han vingut per quedar-se", afirma Jaume Benavent, referent d'atenció primària del CatSalut, i explica que la voluntat és mantenir per ara entre un 60% i un 70% de l'atenció no presencial als CAP, que tan sols era d'un 10-20% abans de la pandèmia.

Si sou dona, teniu 34 anys i sou diabètica –en general, bastant improbable sent tan jove–, en cas que us contagieu de covid-19 teniu menys de l'1% de probabilitats d'acabar hospitalitzada, menys encara d'haver de necessitar ser ingressada en una unitat de cures intensives (UCI) i encara moltes menys de morir com a conseqüència de complicacions derivades de la infecció.

Amb una llarga experiència dins dels departaments de Salut i Economia, Ivan Planas reflexiona sobre les virtuts i defectes del sistema català, i sobre els principals reptes de futur.

L’últim dilluns de març s’aixeca amb fred i pluja. A les portes de les Urgències maternoinfantil d’un gran hospital de Barcelona, un alt càrrec del sistema sanitari català manté una conversa telefònica: "Tinc 800 llits per repartir i tres respiradors dels bons", diu. Són dies de molta feina i tothom treballa a la primera línia. Els hospitals estan ampliant instal·lacions en pavellons i poliesportius per acollir malalts de covid-19. A l’altre costat de la línia telefònica l’interlocutor s’alegra, se suposa, de la notícia. "No pateixis, quan tot això acabi m’ho pagues amb un bon entrecot!", li respon el gestor, que encara no ha perdut el bon humor malgrat la situació.

El sistema de salut català té ara per ara marge als hospitals per donar resposta a la crisi del coronavirus, però "la tensió serà alta", alerta el director del CatSalut, Adrià Comella, que transmet més preocupació per com poden estar els hospitals els últims dies que per un moment actual en el qual "els hospitals treballen molt ordenadament".