Els crits islamòfobs al camp de Cornellà-El Prat en el partit entre Egipte i Espanya han donat la volta al món i són un exponent molt preocupant del nivell de desacomplexament de l'extrema dreta arreu. El cas és especialment lamentable perquè el millor jugador de la selecció espanyola i probablement del món és un català de religió musulmana anomenat Lamine Yamal, criat al barri de Rocafonda de Mataró. L'estrella del Barça ha llançat un contundent missatge a través de les xarxes socials i ha titllat de "racistes" i "ignorants" els energúmens que dimarts van corejar tota mena d'insults, també a Pedro Sánchez, al camp de l'Espanyol.

Llegim a l’ARA que Vox recorre al català només a les comarques on és fort el partit de Sílvia Orriols. Han fet cartells amb l’eslògan de Plataforma per Catalunya, “Primer els de casa”, en una llengua o en l'altra, segons mercat, i tant. A les demarcacions de Barcelona i Tarragona veuran els cartells en castellà, mentre que a les de Girona i Lleida els veuran en català.

Malgrat que alguns vulguin guardar les aparences i mantenir viva la frontera entre la dreta i l’extrema dreta, la realitat és que les dretes es busquen, i cada cop més desvergonyidament. El tabú del pacte amb els neofeixistes està caient a tot Europa a mesura que les dretes conservadores o liberals no aconsegueixen aturar les fugues cap a l’extrema dreta. Cada dia incorporen més elements del pensament reaccionari: tornen els replegaments patriòtics, símptoma d’un moment de confusió creixent, amb absència d’autoritats referencials. Temps de desconfiança.

Quan el mes de juny de 2021 es va aprovar la llei d'eutanàsia, el suport a la iniciativa era molt ampli a la societat espanyola, que havia viscut casos emblemàtics com el de Ramon Sampedro (mort el 1998), que Javier Bardem va interpretar en la pel·lícula Mar adentro d'Alejandro Amenábar, o el d'Ángel Hernández, l'home que va ajudar a morir la seva dona, María José Carrasco, el 2019 i que va ser absolt del delicte de cooperació al suïcidi un cop va entrar en vigor la norma. Segons un baròmetre del CIS del gener de 2021, el 72% estava a favor de la llei i només un 15% en contra.

La líder de Reagrupament Nacional (RN), Marine Le Pen, no va fer cap valoració diumenge a la nit dels resultats electorals. Només va parlar –molt breument– el president del partit, Jordan Bardella, per felicitar-se de l'augment del nombre d'alcaldies. "És la progressió més important" en la història del partit. "Mai l'RN i els seus aliats no havien tingut tants càrrecs electes al territori francès", va afirmar Bardella, futur candidat del partit a les presidencials si la justícia confirma la inhabilitació de Le Pen.

Com ha dit a les xarxes l'escriptor Joan-Lluís Lluís, que la Maternitat d'Elna estigui sota el control dels feixistes de Reagrupament Nacional és un fet repugnant. També dolorós, pel seu fort contingut simbòlic. Per a qui no n'estigui al cas, la Maternitat d'Elna va ser una institució sanitària que va ser fundada l'any 1939 per la pedagoga i filantropa suïssa (també se la coneix com a Maternitat Suïssa) Elisabeth Eidenbenz al terme de la població d'Elna, a la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord, a pocs quilòmetres del camp de refugiats d'Argelers. La seva finalitat era acollir i ajudar les dones embarassades que es veien obligades a fugir exiliades a causa de la Guerra Civil Espanyola. Va estar en funcionament fins al 1944, quan la van tancar els nazis durant l'ocupació de França, i fins a començaments dels anys dos mil no se'n va recuperar la memòria. Aleshores l'Ajuntament d'Elna va adquirir l'edifici per convertir-lo en un memorial. Per conèixer-ne la història, són recomanables els llibres de la historiadora Assumpta Montellà sobre Eidenbenz i la Maternitat d'Elna, i també el documental –coproduït per TV3– La llum d'Elna, dirigit per Sílvia Quer.

L'extrema dreta no avança tant com voldria al conjunt de França, però suma nous ajuntaments i guanya força a la Catalunya Nord. Reagrupament Nacional (RN), el partit de Marine Le Pen, ja va revalidar fa una setmana l'alcaldia de Perpinyà per la via ràpida, amb majoria absoluta en primera volta, i aquest diumenge ha vençut a la segona volta de les municipals a Ribesaltes i Cànoes, al Rosselló. L'ultra Steve Fortel, a més, ha aconseguit la victòria a Elna, i el també polític d'extrema dreta Gilles Foxonet ha revalidat el seu mandat a Baixàs. "És una lliçó per al futur per a Catalunya i Espanya: dient que són feixistes no n'hi ha prou", assegura a l'ARA l'exbatlle d'Elna Nicolas Garcia. "Els catalans no podem guanyar", afegeix el regidor de Forques Jordi Vera, que subratlla que el 60% de la població prové de fora de la Catalunya Nord.

L'esquerra –malgrat les divisions dels partits– resisteix a les grans ciutats, mentre que l'extrema dreta de Marine Le Pen ha punxat. Les eleccions municipals franceses han deixat un mapa amb més alcaldies d’extrema dreta de les que hi havia fins ara, però Reagrupament Nacional (RN) no ha aconseguit l'èxit electoral que esperava. En molts municipis on el candidat d’extrema dreta havia aconseguit passar a la segona volta, finalment no ha obtingut la victòria. Els resultats –encara provisionals– demostren que l’extrema dreta, amb algunes excepcions, li costa superar el sostre del 50% dels vots i segueix sense penetrar a les grans ciutats. És un fracàs per a Le Pen, que havia arribat a tenir com a objectiu guanyar a Marsella.

Aquesta ha estat una setmana de campanya arreu de l'estat francès per la segona volta de les eleccions municipals de diumenge, però no pas a Perpinyà, on la primera volta va decidir amb el 50,61% dels vots que el batlle d'extrema dreta Louis Aliot revalidava el seu mandat. Va arrasar després de l'absorció d'una part de la dreta tradicional, fins i tot amb el suport públic de l'exalcalde Jean-Marc Pujol, el seu rival històric que va perdre en els comicis del 2020 i que feia onze anys que presidia l'Ajuntament.

Quan Hitler es va suïcidar tenia setze mil llibres. Actualment, se’n conserven uns 1.300 als Estats Units, entre la Biblioteca del Congrés i la de la Universitat de Brown. Són llibres subratllats i amb anotacions seves als marges de les pàgines. Què explica una biblioteca del seu propietari? Aquesta és la pregunta que vol contestar el documental Els llibres que Hitler no va cremar, que va emetre el Canal 33 aquest dimecres a la nit. Val la pena que el recupereu de la plataforma 3Cat. Produït per la televisió pública alemanya i el canal Arte, s’endinsa en la col·lecció de llibres de Hitler de la mà de Timothy Ryback, el gran expert mundial en la seva biblioteca. Hitler era un gran lector i un bon coneixedor de la literatura europea i de la història de la ciència. Però en cap cas el documental tracta d’investigar els seus gustos. El documental es fa preguntes més ambicioses: què ens expliquen aquests llibres sobre l'origen de les idees assassines de Hitler? Què ens expliquen de l’extrema dreta actual?

La primera volta de les eleccions municipals celebrades aquest diumenge a França confirma l'avanç de l'extrema dreta. Fins al pròxim diumenge no es coneixeran els resultats definitius, però el partit de Marine Le Pen, el Reagrupament Nacional (RN), ha aconseguit passar a la segona volta en la gran majoria de municipis on es presentava i competirà per aconseguir guanyar en ajuntaments en els quals fins ara no governava com Marsella, la segona ciutat més gran de França, Niça o Toló. "És una victòria immensa per al nostre moviment", ha assegurat Le Pen en un missatge a X.

Els francesos tornen aquest diumenge a les urnes per escollir els seus representants locals. França celebra la primera volta de les eleccions municipals, uns comicis que habitualment no tenen una dimensió nacional. Aquesta vegada, però, la proximitat de les eleccions presidencials –previstes per a la primavera del 2027– farà que la lectura dels resultats es faci en clau de política nacional. L'extrema dreta de Marine Le Pen, Reagrupament Nacional (RN), un partit que tradicionalment ha tingut una implantació local feble, vol que les municipals siguin el seu trampolí cap a l'Elisi.

La líder de l'extrema dreta independentista, Sílvia Orriols, ha tornat aquest dimarts a fer gala de la seva islamofòbia, un dels puntals del seu projecte polític, tal com ella mateixa reivindica. En una entrevista a Catalunya Ràdio, la cap de files d'Aliança Catalana (AC) ha defensat prohibir l'Alcorà, el text sagrat dels musulmans, amb l'argument que "el que s'hi diu és barbàrie". I no s'ha quedat aquí: "A la Bíblia també hi ha frases absolutament descontextualitzades, però la gràcia és que els cristians les sabem contextualitzar i actualitzar, no les interpretem literalment", ha dit, en un atac directe a les capacitats dels musulmans. "Ho diu la seva pròpia religió, l'Alcorà no és interpretable", ha afegit després, tot i que aquesta premissa només serveix per a determinades branques de l'islam.

En el món interconnectat d’avui, la defensa dels drets de les dones i els drets sexuals i reproductius és una responsabilitat compartida.

La defensa que fa Santiago Abascal del govern de Benjamin Netanyahu és inqüestionable, fins al punt que el primer ministre d'Israel ha arribat a rebre una delegació de Vox per agrair-los personalment el suport. L'extrema dreta espanyola fa bandera de la seva islamofòbia i no ha dubtat en prendre partit en el conflicte a Palestina. Però hi ha un grup de crítics dins de Vox que, també en això, discrepa de la cúpula. Són precisament alguns dels que han estat expulsats recentment del partit i d'altres que van plegar mesos enrere. El nucli díscol de Madrid, comandat per Javier Ortega Smith, està posant en el punt de mira Israel i el "lobi sionista".

Exhumar un crim pot tenir conseqüències imprevisibles. Quan l’advocat Damià del Clot i el periodista Albert Calls, autors de Dos morts i mig (Pòrtic), entraven a l’ARA per fer l’entrevista, van rebre una trucada. Finalment, havien localitzat una familiar d’una de les víctimes de l’assassinat ocorregut el 20 de novembre del 1980 en un bosc de Cabrera de Mar. No és l’únic fil que han intentat estirar des que van publicar el llibre que intenta aclarir un crim amb moltes ombres.

El sistema polític espanyol té plom a les ales. S’enfronta a una amenaça molt seriosa. No és la primera vegada que succeeix, però ara presenta un potencial més amenaçador. Durant la Transició, els hereus del franquisme i els representants de les forces democràtiques van bastir braç a braç un model que afavoria l’alternança entre dos grans partits. Aquest model, que evoca l’esquema de torns decimonònic, buscava preservar l’estabilitat, la principal preocupació en aquells anys incerts. Hi hauria, van planejar, una gran opció de centredreta i una altra de centreesquerra. El primer partit va acabar sent l’actual PP —després que la UCD saltés pels aires—; el segon, el PSOE. Per aquest motiu, a ulls d’alguns, la Transició culmina precisament amb la victòria de Felipe González el 1982. Se n’ha dit, d’aquest sistema, “bipartidisme imperfecte”.

"La ultradreta i la dreta ultra han anunciat el final d'aquest govern des del primer dia. Ara, a més, difonent falsos rumors sobre la meva salut". Així s'ha expressat aquest dijous Pedro Sánchez en un missatge a la xarxa social X en què ha desmentit que estigui malalt. El president espanyol ha reaccionat després que el mitjà d'extrema dreta Libertad Digital, propietat de Federico Jiménez Losantos, hagi publicat suposades informacions aquesta setmana que afirmen que pateix una "afecció cardiovascular". Una teoria que la diputada del PP Cayetana Álvarez de Toledo va amplificar aquest dimecres al Congrés.

Sempre he valorat els polítics que, quan toca, deixen de banda el guió i fan propostes que impliquen un cert risc. És el que acaba de fer el diputat d'ERC Gabriel Rufián a Madrid. Tot el meu respecte, malgrat que, com provaré d'explicar en aquest paper, ni la diagnosi ni la prescripció facultativa em semblen les adequades. La discussió sobre com han d’actuar els partits "a l’esquerra del PSOE" (sic) per evitar la dispersió del vot, inclosa la idea de presentar candidatures úniques per circumscripció, transita només la superfície d’un debat molt més profund. Ningú gosa entomar-lo, sigui per incomoditat ideològica i/o per por de no prendre mal en l'àmbit partidista. A la majoria dels països europeus, l’esquerra ha anat perdent la seva connexió amb les classes populars urbanes, així com amb una pagesia que avui es troba en un moment crític i a qui tothom ignora per una raó aritmètica: són pocs vots. La qüestió de fons, en definitiva, té poc a veure amb la tàctica electoral que plantejava Rufián i molt amb una qüestió de manca de representativitat real: ¿qui se sent interpel·lat avui per aquest tipus d'esquerres, qui hi arriba a percebre realment una solució? El tema és aquest, no un altre, i no té solució sense una rectificació que s'hauria d'haver produït fa temps.

35.000 bars van tancar a Espanya entre el 2010 i el 2023 segons dades de l’INE, l’Institut Nacional d’Estadística. Què es perd quan es tanca un bar? Això és el que ha estudiat a França Hugo Subtil, investigador expert en política econòmica i professor a la Universitat de Zúric.