Vox expulsa Ortega Smith, l'últim crític que quedava
La formació d'extrema dreta fulmina un dels seus fundadors per desacatar les ordres de la cúpula
BarcelonaL’enfrontament entre el portaveu de Vox a l’Ajuntament de Madrid i també fundador del partit, Javier Ortega Smith, i la cúpula de l’extrema dreta que lidera Santiago Abascal ve de lluny. Però els "desacataments" d’Ortega a la direcció estatal després de la recent decisió de ser rellevat com a portaveu municipal han provocat que sigui expulsat definitivament, segons ha avançat El Español i ha confirmat l’ARA de fonts de la direcció. "Es nega a acatar una resolució interna adoptada per unanimitat i Vox l’expulsa del partit cautelarment", sostenen, després de la decisió del comitè executiu del passat 12 de febrer.
En concret, es va decidir substituir-lo per Arantxa Cabello, però ell s’hi va negar en rodó. Cal recordar que Ortega no només és regidor i disposa de l’acta, personal i intransferible, sinó que també és diputat al Congrés, on podria presentar batalla. Ortega havia acusat Abascal reiteradament de muntar un partit com a "modus vivendi, com una agència de col·locació d’amics". Primer va ser destituït com a portaveu adjunt al Congrés, després d’haver estat apartat de portaveu i de secretari general anteriorment, a continuació va ser expulsat de la direcció estatal i, finalment, aquest dimecres l’han expulsat del partit –formalment està suspès cautelarment de militància, a l'espera que es ratifiqui l'expulsió de ple dret–.
Segons confirmen a l’ARA fonts de la direcció, la resolució de la substitució "va ser comunicada formalment a tots els regidors pel secretari general" i se’ls va demanar que la “notifiquessin” a l’Ajuntament immediatament. Però Ortega Smith es va negar a acceptar la subordinació a Cabello.
Les desavinences entre Abascal i Ortega han anat en paral·lel a la caiguda en desgràcia del dirigent madrileny. Es va donar a conèixer en el judici del Procés exercint l’acusació particular, i fa més de tres anys que presenta batalla interna a Vox, visitant crítics i reunint-se i fotografiant-se amb amics dissidents com el també l'exportaveu Iván Espinosa de los Monteros. Amb una batalla contundent contra la cúpula i seguint un perfil lliure, suposadament per defensar els ideals “originals” de Vox, ha conduït a una pugna fratricida que es pot multiplicar les pròximes setmanes. Ara es podria enrocar i mantenir les seves actes amb la condició de no adscrit. Nombrosos correus dels quals ha tingut constància aquest diari certifiquen que des del 3 d'abril de l’any passat se li havia comunicat el “malestar” perquè anava per lliure i no acatava els canals habituals de comunicació i presa de decisions de la direcció estatal.
Xocs constants
El reguitzell de correus i cartes de Garriga a Ortega aborden una varietat d'assumptes. A l'abril, segons confirmen fonts de la direcció, el dirigent català lamenta que no li hagi fet saber a l'oficina de la secretaria general la visita al grup municipal de Torrelavega, "un acte de partit amb contingut polític". "Entenc que es tracta d'un error de comunicació i que, encara que vas seguir els canals establerts, no ha arribat la informació a aquesta Oficina, amb el perjudici de coordinació que estic segur comprens genera, i les disfuncions que es produeixen". I va acabar amb un prec que s'aniria repetint els mesos següents: "Tu ets conscient, pels càrrecs que has exercit, de la importància de treballar coordinadament i seguint els procediments", va etzibar.
Però la relació cada cop es deteriorava més i ja el 20 de maig li va retreure la coincidència de la convocatòria d'una atenció als mitjans amb una altra convocatòria de premsa important del partit, cosa que posa bastons a les rodes de "la unitat del missatge" pel desgavell comunicatiu. Aleshores, se li va retreure que qui s'havia decidit que parlaria en la manifestació era la líder regional a l'Assemblea, Isabel Pérez Moñino. En la mateixa línia, el 7 de juliol el to va apujar-se per la crítica directa a un acord de Vox a Valladolid amb una zona de baixes emissions que, tot i molt afeblida, tirava endavant a la ciutat amb el suport del partit: "T'escric amb malestar [...] Busques notorietat encara que sigui a costa de crear divisió i entorpir el projecte. Aquesta actitud, sincerament, no ajuda", reblava Garriga.
Els correus i les cartes quedaven en un sac foradat, atès que Ortega feia la guerra pública, però no responia en privat a Garriga i el 8 de setembre el secretari general hi tornava, carregant contra la "distorsió, desenfocament i soroll innecessari" per part d'Ortega, tapant un altre cop la líder regional. "Et demano que actuïs amb responsabilitat i lleialtat", sostenia el secretari general. Mentrestant, Ortega anava difonent públicament que la lleialtat que ell volia seguir era exclusivament als seus "principis".
La carta definitiva va ser el 20 de novembre de l'any passat, quan a principis de mes li havien retirat el càrrec de portaveu adjunt al Congrés. "Encara que mai has respost ni a les meves cartes anteriors ni als meus missatges, no puc deixar de dirigir-me de nou a tu per a retreure't, amb tota claredat, la teva conducta reiterada", va sentenciar Garriga, criticant les seves entrevistes a El Debate i la COPE.
"No suma"
El moll de l'os és la "vulneració greu de les normes internes", elaborades pel mateix Ortega quan era el número dos d'Abascal. Tot plegat per qüestionar públicament l'estratègia del partit, que el mateix Garriga recorda que és una "falta molt greu". Però també arriba al retret per emprar "la narrativa que intenta imposar Gènova". Amb tot, en aquest enfrontament obert, en el darrer correu se li recordava que saludava amb "afecte" crítics com Espinosa, a qui ell havia fet "informes duríssims" per expulsar-lo.
Però també recorre al factor electoral. "Totes les enquestes, tots els estudis interns i totes les anàlisis d'impacte mediàtic coincideixen: el teu perfil, lluny de sumar, és avui un llast electoral i ni tan sols ets capaç d'inquietar la desastrosa gestió d'Almeida, on cap enquesta indica creixement per a Vox", va etzibar.
Abans de Nadal, Ortega va ser expulsat de la direcció estatal i al gener també se li va treure el càrrec de portaveu de justícia, mentre l'enviaven al galliner de la cambra baixa, ben lluny d'Abascal i de figures emergents com el flamant portaveu adjunt, Carlos Hernández Quero. Ell es va rebotar contra cadascuna d'aquestes decisions dient que no ho "entenia": "És injusta", va dir de la primera destitució important de l'any passat.
