La hipòtesi que la víctima del tiroteig al número 200 de Consell de Cent, a Barcelona, està relacionada amb el crim organitzat guanya pes. Segons ha pogut saber l'ARA, a l'interior del pis on residia des de feia poc l'home, s'ha localitzat una arma i dos passaports de nacionalitat croata. Per aquest motiu, i per la manera com es va produir l'assassinat –a trets, per l'esquena i al portal de l'immoble on vivia–, els Mossos d'Esquadra sospiten que el cas es pot tractar d'una execució en l'àmbit del crim organitzat.

Ofensiva policial contra el tràfic de marihuana. Els Mossos d'Esquadra han desplegat a les cinc del matí d'aquest dimarts més de 400 agents en dos dispositius contra el crim organitzat establert a Catalunya i vinculat al tràfic de drogues i armes. El doble operatiu ha arribat a nombrosos punts del territori català (una vintena de poblacions diferents) i, segons confirmen fonts del cos consultades per l'ARA, s'han practicat 29 detencions. Alhora, la Guàrdia Civil també ha engegat un operatiu contra el narcotràfic a Barcelona i a Girona, amb 19 escorcolls i fins a 22 arrestos. En total, aquest matí s'han efectuat fins a 51 detencions entre els dos cossos policials per tràfic de droga.

La companyia minera Poderosa ha confirmat aquest cap de setmana que 13 dels seus treballadors, que havien estat segrestats feia una setmana per bandes criminals, han estat assassinats. Aquest dilluns, familiars dels 13 miners morts han pogut finalment identificar els cadàvers, mentre creixen les protestes contra el govern peruà per haver perdut el control de la zona de Pataz, al nord-oest del país, en mans del crim organitzat. La mateixa empresa Poderosa, per a la qual treballava l'empresa R&R que havia contractat els homes, va confirmar que els seus treballadors segrestats havien estat "cruelment assassinats pels criminals aliats de la mineria il·legal".

Un clima càlid amb hiverns molt suaus, un sempre efervescent sector turístic en què invertir, una nombrosa població estrangera entre la qual confondre's i una societat que obri els braços i no pregunti massa si les persones que arriben ho fan amb la cartera plena i amb ganes de gastar.

Les xarxes de narcotràfic han desencadenat una espiral de terror i violència sense precedents a l'Equador. El president del país, Daniel Noboa, ha declarat l'estat de guerra davant dels atacs fets pels càrtels en diversos llocs del país –que han deixat almenys onze morts– i ha ordenat el desplegament de l'exèrcit i la policia per acabar amb els grups del crim organitzat, als quals ha declarat terroristes. Deu homes encaputxats han irromput dimarts a la nit en una televisió de Guayaquil i han pres com a ostatges un grup de treballadors a punta de pistola: mentre els periodistes els imploraven en directe que no els fessin mal s'han sentit alguns trets, fins que s'ha tallat el senyal. La policia, alertada via SMS, ha detingut 14 persones per l'assalt a la televisió i ha alliberat els ostatges. També s'han assaltat diverses comissaries i casernes de bombers. Diversos atacs diferents en diversos punts de Guayaquil durant tot el dia de dimarts van deixar onze morts, segons la premsa local.

Aquesta setmana un noi de 15 anys ha estat condemnat per l'assassinat del líder d'una banda de narcotraficants en un centre comercial de Malmö. Fa dos mesos, la policia va trobar el cadàver d'un noi de 14 anys en una zona boscosa al sud d'Estocolm. Dues setmanes més tard, va aparèixer mort un altre jove de la mateixa edat també en una àrea forestal a prop de la capital sueca. La policia continua investigant el cas, que vincula a la guerra de bandes i, de moment, ha detingut un noi de 15 anys acusat d'estar involucrat en almenys un dels assassinats.

Aquesta és una història de crims, drogues i segrestos, però tot comença en un partit de futbol. El 28 de novembre del 2021 l'Espanyol rebia la Reial Societat. Les Brigadas Blanquiazules, el seu sector més radical, estaven fent la prèvia al bar Los Cazadores. Hi va entrar un grup nombrós d'encaputxats i van destrossar-ho tot. L'abril del 2022, els Mossos d'Esquadra van detenir tres homes per aquest assalt. Un es deia Francisco, però tothom el coneix com a Paco el Gordo. La policia li va requisar dos telèfons, els van buidar i es van adonar que allò anava molt més enllà: havien topat amb els Casuals, un grup criminal especialment temut vinculat als Boixos Nois, els ultres del Barça.

Els Mossos d'Esquadra eren conscients que els tres francesos que el dimecres 3 de maig van cosir a trets dos joves a Salou eren perillosos, però no s'imaginaven fins a quin punt. Aquella mateixa nit els agents van poder detenir uns dels assaltants a l'àrea de servei del Mèdol de l'AP-7, a l'altura d'Altafulla. Se suposa que van fer una parada mentre tornaven cap a França. En el moment de la detenció, el noi, de 24 anys, estava fora del cotxe amb què havien fugit de Salou i, per sort, no anava armat. Però dins del vehicle hi havia un autèntic arsenal: un kalàixnikov, dues granades i pistoles.

"Aquí veureu la diferència entre el món miserable dels furts famèlics i l'alta societat, on els crims anaven per altres camins, es matava molt i es guanyaven molts milions", anuncia Andreu Martín, que amb una llarguíssima i prolífica trajectòria com a escriptor de novel·la negra comissaria l'exposició Crim i delicte, que es pot veure al Museu d'Història de Catalunya fins al 26 de febrer. L'exposició retrata una època, la postguerra espanyola, a través de la delinqüència, però també mostra com actuava una policia amb pocs recursos: "Quan els preguntaves si tenien ordinadors se n'enreien, ni tan sols tenien cotxes", assegura Martín. "Era una policia que perseguia i castigava, paranoica", afegeix l'escriptor.

Marcelo Pecci, conegut fiscal paraguaià especialitzat en el crim organitzat, gaudia de l'últim dia de la lluna de mel amb la seva dona en una platja paradisíaca de Barú, a Colòmbia, quan dos homes se li van acostar a la platja i un d'ells li va disparar dos trets que el van matar.

Fa temps que es repeteix que Catalunya s’ha convertit en un país productor de marihuana, i aquest fenomen serveix per explicar l’impacte que pot tenir el crim organitzat en un territori. El principal canvi que ha suposat el cultiu massiu de la marihuana ha sigut haver passat de ser una via d’entrada de les drogues a Europa –sobretot de la cocaïna i l’haixix– a ser una zona que alguns grups veuen com una oportunitat per produir-hi el cànnabis que després exportaran. Però l’amenaça no és només la violència que implica el cultiu de la marihuana entre les bandes que s’hi dediquen –a Catalunya s’han sumat tretze homicidis en els últims quatre anys–, amb un augment de la circulació de les armes de foc, sinó les “transformacions socials” que se’n deriven.

Un matí d'agost del 2013 els transeünts del carrer Mac Mahon, en ple Barri Xino de Milà, van observar incrèduls com tres dones asiàtiques completament nues, amb les mans i els peus parcialment lligats, saltaven des d'un balcó. Van explicar que havien estat segrestades durant 24 hores en un apartament, al qual havien acudit atretes per una suposada feina. Va ser el penúltim episodi d'una guerra entre grups rivals de la temuda màfia xinesa.

Joan Queralt fa 33 anys que investiga el crim organitzat; com a periodista sempre s’ha interessat pels poders paral·lels, a l’ombra. Als anys 70 va viure a l’Amèrica Llatina i va molestar prou el règim argentí del general Videla per haver de tornar a Barcelona amenaçat. Enyorat, es va fixar en Itàlia, i allà hi va trobar el doble estat, les clavegueres dels serveis secrets i el crim. Investigant la lògia P-2 va topar amb la màfia i des de llavors la combat explicant-la, un acte “de militància”, diu. L’últim llibre que ha publicat és Mafias & economía & política. Ilegalidad económica y crímen organizado en la era de la globalización.

Com funcionen les màfies? Com han evolucionat? Al dossier d'aquest diumenge ens dediquem a respondre aquestes preguntes i posem el focus en el món del crim organitzat. Radiografiem el funcionament de les màfies a escala mundial, situant els principals grups internacionals al mapa, i mirem com s'han adaptat a la pandèmia mentre busquen maneres d'infiltrar-se a les institucions i noves oportunitats amb el cibercrim. També hem posat la lupa a casa nostra per abordar l'amenaça de la marihuana a Catalunya i d'altres activitats il·lícites amb què operen les organitzacions criminals. Per poder entendre-ho tot millor també hem parlat amb el periodista Joan Queralt, que fa 33 anys que es dedica a investigar el món del crim organitzat.

Vivia a Barcelona sense ostentació, però quan sortia de la ciutat es gastava els diners en iots, cotxes d’alta gamma i portava rellotges de luxe. La Guàrdia Civil va entrar fa un mes a casa seva i el va enxampar al menjador amb cinc mòbils i dos quaderns d’anotacions mentre estava coordinant operacions a alta mar. Se’l va definir com un dels narcotraficants més buscats internacionalment i, segons la investigació, va aprofitar la seva experiència en el tràfic d’haixix del Marroc a Espanya per muntar també una altra ruta africana de cocaïna. Aquest és un exemple que en un món globalitzat les organitzacions criminals no es queden al marge i busquen la manera d’estendre’s tot i les adversitats. Amb el covid han demostrat la capacitat d’adaptar-se a una pandèmia, continuar-se lucrant i mantenir l’afany de corrompre les institucions.

La Comissió Europea vol perseguir amb més contundència els crims mediambientals. La proposta de nova directiva europea presentada aquest dimecres a Brussel·les planteja la tipificació de nous crims com el comerç il·legal de fusta, l'exportació il·legal de residus o l'extracció il·legal d'aigua, per exemple, i establir sancions de manera coordinada que vagin des de multes fins a penes de presó, passant per l'exclusió de l'accés a finançament públic. En el marc del moviment global creixent que reclama la tipificació de l'ecocidi en els codis penals nacionals i fins i tot en el Tribunal Penal Internacional, la Unió Europea mou peça per intentar coordinar a nivell comunitari un enduriment de les sancions i la persecució d'aquests tipus de delictes.

La Guàrdia Civil ha detingut 13 persones de la banda criminal llatina Blood en diverses localitats del País Basc, Madrid i Barcelona. Entre els arrestats hi ha els dirigents a escala estatal de la banda, que estaven localitzats a la capital catalana, segons una nota del cos militar recollida per l'ACN. Els detinguts estan sent investigats pels delictes de pertinença a organització criminal, assassinat en grau de temptativa, diversos delictes contra les persones, contra la salut pública i per tinença il·lícita d'armes prohibides, entre d'altres. Onze dels detinguts han ingressat a la presó. A més, un altre integrant, que complia pena a la presó de Soto del Real, està sent investigat per delictes greus. La investigació va començar després de detectar l'assentament d'un bloc, terme amb què denominen als seus grups territorials, a Vitòria. La banda aspira a controlar determinats espais geogràfics establint-se en diverses regions del país mitjançant la formació de grups i la realització de diverses activitats delictives en la seva zona d'influència.

Mark Rutte està acostumat a moure’s en bicicleta o a peu, malgrat que és la figura política més important dels Països Baixos. Primer ministre des del 2010 –ara, en funcions, tot i que acaba d’assolir un pacte per reeditar la coalició que va governar l’anterior legislatura–, Rutte s’ha popularitzat per transmetre una imatge de polític pròxim. No li agrada haver d’anar envoltat d’escortes ni amb una caravana de cotxes seguint-lo constantment. A partir d’ara, però, no tindrà més remei que acceptar-ho. Les autoritats neerlandeses han reforçat la seva seguretat aquesta setmana després de confirmar que és objectiu d’un intent d’atac o segrest per part del crim organitzat.

Una forta explosió va despertar de cop els veïns d’un bloc de pisos del centre de la ciutat sueca de Göteborg dimarts a la matinada. De seguida un incendi es va estendre per l’edifici i va deixar una vintena de ferits, quatre d’ells de gravetat. Quatre veïns van haver de ser ingressats a l’UCI, tot i que aquest dimecres ja només n’hi quedava un. Unes 150 persones han hagut de ser desallotjades de casa seva i, de moment, no saben quan hi podran tornar. 

El periodista neerlandès Peter R. de Vries ha mort aquest dijous en un hospital d'Amsterdam, nou dies després d'haver sigut tirotejat en un carrer del centre de la ciutat, segons ha informat la família. De Vries tenia 64 anys i era molt conegut als Països Baixos per la seva llarga trajectòria com a reporter d'investigació sobre el crim organitzat. El 6 de juliol al vespre, quan caminava per la Lange Leidsedwarsstraat cap al lloc on havia deixat el cotxe aparcat, va rebre cinc trets, un dels quals al cap.