La situació es repeteix cíclicament, i sempre, per greu que sigui, fa riure. Un individu va a l’hospital perquè s’ha introduït per via rectal algun objecte contundent que no pot evacuar. L’ampolla de refresc és un clàssic i sempre em fa pensar en aquella recepta del Gordon Ramsay del pollastre farcit de llauna. L’últim episodi, molt comentat al bar, ha estat el del senyor que va anar a urgències (a l’hospital Rangueil, de Tolosa) amb molt mal a la zona que no dic, perquè rimaria. Al conducte hi havia un objecte que, seguint un rigorós codi deontològic, els metges van procedir a extreure. I vet aquí que, mentre anava sortint, van comprovar que no era, precisament, un fuet. Era un obús de la Primera Guerra Mundial. Feia 20 centímetres de llarg i 3 d’ample, de manera que no ens hem d’imaginar un Enola Gay. Però esclar, per precaució, van haver de trucar als artificiers. Per sort, l’arma era del 1918 i no presentava cap risc de focs artificials, més enllà del gaudi del pacient. Parlo amb tots vostès, lectors, amb certa franquesa escatològica, perquè venim d’on venim. La nostra figura literària més cèlebre és la d’en Patufet, el nen expulsat per un bou, via rectal, com glossa el poema: “El bou va fer un pet i va sortir en Patufet”.

No és del tot estrany que hi hagi persones que acudeixin a urgències perquè s'han introduït algun objecte al recte i no se'l poden treure. El que és més excepcional és que l'objecte en qüestió sigui un obús del 1918. El personal sanitari de l'Hospital Rangueil, a Tolosa de Llenguadoc (Occitània), va quedar estupefacte diumenge a la matinada quan va descobrir que l'objecte que un jove de 24 anys que havia ingressat a urgències tenia al recte era un obús de la Primera Guerra Mundial. La notícia la recullen diferents mitjans francesos, com Le Figaro, France 3 i La Dépêche du Midi.

Tothom ha vist alguna vegada una pel·lícula d'acció, i el sergent dels Mossos d'Esquadra Gustau Aparisi no n'és cap excepció. Ell, subcap de la unitat especialitzada en explosius de la policia, els Tedax, observa atentament la pantalla cada cop que una bomba està a punt d'explotar. I gairebé sempre s'emporta una decepció: "Esclata i els dos protagonistes corren a càmera lenta. L'ona de l'explosió els segueix darrere seu a la mateixa velocitat. És fals, estan més que morts: l'ona va a 10.000 metres per segon", afirma. Aparisi diu que en el seu sector se sol repetir una frase: "Si sents l'explosió vol dir que estàs viu". La ficció és ficció i sovint té poques coses de realitat. Com el cable vermell que el protagonista talla quan queda un segon perquè la bomba exploti. I l'aconsegueix desactivar. "No és tan fàcil. No hi ha un color que cal tallar", rebat el sergent dels Mossos. Una de les poques coses que sí que es poden complir és que una trucada des d'un mòbil antic activi un sistema electrònic que provoqui una forta detonació. 

A simple vista, comenten investigadors de la Guàrdia Civil, aquella casa semblava una masia com moltes altres a Catalunya. Solitària, allunyada del nucli de Montmajor (Berguedà) i envoltada de camps. Un tractor, un taller amb eines. Hi vivia un matrimoni d'avançada edat amb el seu fill, un home de 41 anys. Ell és un "pagès" d'una família de pagesos. La realitat, però, era un altre: al taller de les eines la Guàrdia Civil hi ha trobat mitja tona de material per fabricar explosius. Hi havia tota mena de precursors i substàncies químiques per fabricar artefactes que comprava per internet. El cos policial espanyol el defineix com un dels decomisos d'explosius més importants que s'han fet a Espanya.

“No hi tinc res a veure”, “no en sabia res, ho vaig veure per la televisió”, “no hi vaig tenir cap mena de participació”. Aquestes són algunes de les respostes dels set acusats, que han negat la seva presumpta relació amb els tres atemptats amb explosius que es van perpetrar el desembre del 2012 al prostíbul Paradise de la Jonquera. Els processats han respost només als seus advocats, davant la demanda d’entre 4 i 26 anys de presó que sol·licita la Fiscalia. Aquesta setmana s’ha celebrat el judici a l’Audiència de Girona i aquest dijous ha deixat el cas vist per a sentència. 

A l’hora que hem gravat aquesta anàlisi, els 7 CDR detinguts a l’Audiència Nacional han sigut traslladats davant el jutge i s’han acollit al dret a no declarar. S’han passat 72 hores en una caserna de la Guàrdia Civil a Madrid i el que ha passat allà és incert, entre altres raons perquè gairebé tot el que sabem ho ha dit la mateixa Guàrdia Civil. Reconstruint dades aquí i allà tenim que sembla que la Fiscalia no mantindrà l’acusació de rebel·lió i que segurament els acabarà imputant per “terrorisme amb finalitats secessionistes”.

L'alarma que va donar ahir divendres un bussejador per la presència d'uns possibles projectils a les aigües de Badalona ha quedat, finalment, en un ensurt. Els artefactes, que han comportat el desplaçament d'un vaixell de l'armada fins a Badalona, han resultat ser cinc pilars de formigó. Així ho han confirmat fonts de la Guàrdia Civil després que els militars hagin fet una petita detonació a 25 metres de la platja per comprovar-ho. La zona de la platja ja s'ha reobert al públic: s'han retirat les tanques i la bandera vermella que hi onejava també s'ha canviat per una de verda. Al cap de deu minuts, els primers banyistes ja ocupaven l'aigua.

L'armada espanyola determinarà si l'objecte sospitós que un banyista ha vist aquest matí dins l'aigua a la platja del Cristall de Badalona és un explosiu. El bany continua prohibit a tota la platja, on s'ha hissat la bandera vermella fins a nou avís. També s'ha acordonat una part de la costa, però la Guàrdia Civil ha dit que el risc que exploti el possible artefacte "és nul". Està previst que l'armada arribi a Badalona de matinada i que aquest dissabte al matí es faci una reunió per concretar com s'actuarà.

El passat 20 de juny, el Parlament Europeu va aprovar modificar el reglament de precursors de materials explosius del 2013, la normativa que havien de complir tots els països i que impedia vendre alguns dels materials utilitzats per a la fabricació de bombes casolanes -com les que volien utilitzar els terroristes del 17-A en el seu pla original- en determinats volums i concentracions excepte en el cas que es disposi d’una autorització específica per al seu ús.

L'aeroport de Frankfurt ha sigut parcialment desallotjat aquest dimarts durant dues hores per un error de seguretat, segons ha informat la policia federal alemanya, cosa que ha paralitzat el trànsit aeri en plena temporada de vacances. "La causa de l'evacuació de la terminal ha sigut una errada d'un agent de seguretat", ha explicat la policia a Twitter. "Tot i haver donat positiu en la prova d'explosius, s'ha permès a una família francesa de quatre membres abandonar el control de seguretat", han afegit.

Un home ha mort aquest dimecres arran d'una explosió que s'ha produït en un pou d'una finca privada del terme municipal de Roquetes, al Baix Ebre. Segons han informat els Mossos d'Esquadra, la víctima estava cavant un pou utilitzant explosius de fabricació casolana quan la càrrega li hauria explotat de manera accidental. L'avís s'ha rebut poc abans de la una de la tarda.

Els Mossos d'Esquadra han desarticulat una banda criminal que robava diners de caixers automàtics fent-los volar amb l'ús d'explosius. Els delinqüents, alguns amb antecedents a països europeus, també cometien robatoris a domicilis i estafes bancàries. La investigació, iniciada l'abril de l'any passat, s'ha fet en dues fases i s'han detingut un total de 23 persones, la majoria d'origen xilè.

La Guàrdia Civil de Barcelona és pionera amb un nou projecte que comprova la seguretat privada de l'Aeroport del Prat. Agents infiltrats, vestits de paisà, intenten creuar el control de seguretat amb simulacions d'artefactes explosius als seus equipatges. Us ensenyem l'oficina d'anàlisi i investigació en seguretat aeroportuària i com funciona el control de duana.

La policia ha abatut aquest dijous al migdia un home que ha intentat entrar en una comissaria del barri de la Goutte d'Or de París (18è districte, al nord) amb un ganivet a la mà. Segons ha explicat un portaveu del ministeri de l'Interior francès en declaracions als mitjans locals, l'individu hauria atacat un agent al crit d''Al·lahu-àkbar' [Al·là és el més gran].

Quatre delinqüents han destrossat aquesta matinada un caixer automàtic d'una entitat bancària de Barcelona després de col·locar-li un potent artefacte explosiu que ha fet esclatar el dispositiu.