Carlota Elias tenia clar que necessitava un tema que la motivés per al seu treball de final de grau de criminologia. I es va trobar amb la paraula hibristofília: persones que senten atracció per criminals. Ho ha acabat convertint en el llibre Hibristofília, un cuento de (encerr)hadas.

Malgrat la treva segellada el passat octubre, Israel continua matant palestins. En concret, l'exèrcit israelià ha perpetrat un atac aquest divendres en una escola de la ciutat de Gaza i ha matat cinc persones, la majoria nens, segons ha comunicat en una nota la defensa civil de la localitat. El centre escolar està ubicat en la zona nord-est de la ciutat i es feia servir d'alberg per als desplaçats.

Era un triangle amorós. Ella, que no arribava a la cinquantena, feia dos anys que havia deixat aquell home perquè la maltractava. De fet, l'havia arribat a denunciar. Des de llavors, explicava que només el veia en comptades ocasions, sempre malament. Se'l trobava dormint en cotxes i amb la cartera buida, i sentia empatia perquè no tenia una vida fàcil. Això la portava a deixar-lo dutxar a casa, a cuidar-lo. Però ja està: la relació acabava aquí, perquè ella deia que estava bé amb una nova parella. Era el seu cap en un restaurant d'un polígon de Sant Jaume dels Domenys. Quan va ser l'última vegada que el va veure? La dona va dir que feia una setmana aproximadament.

Després que dilluns es confirmés l'assassinat d'una dona a Huelva a mans de la seva exparella, aquest dimarts la Policia Nacional investiga un altre crim masclista, aquest cop a Saragossa, d'una dona de 49 anys. El presumpte autor hauria estat la seva parella, amb qui convivia i que ja ha estat detingut segons la Delegació del govern a l'Aragó. A més, el ministeri d'Igualtat també ha confirmat en les últimes hores un altre assassinat masclista a Alacant que va tenir lloc el 24 d'octubre.

El pare de Rosa Peral, una de les condemnades pel crim de la Guàrdia Urbana, s'exposa a un any i quatre mesos de presó per suposadament haver mentit al judici a l'intentar exculpar la seva filla. Un acusat pot mentir per defensar-se davant d'un tribunal, però els testimonis ho tenen prohibit. Paco Peral ha estat jutjat aquesta setmana per un presumpte delicte de fals testimoni pel qual la Fiscalia també reclama que se li imposi una multa de 1.800 euros, segons l'escrit d'acusació a què ha tingut accés l'ARA i que el fiscal ha ratificat en el judici d'aquesta setmana. A més, pare i filla estan pendents d'un altre judici en què se'ls acusa d'ocultar béns per evitar indemnitzar la família de la víctima, i en què la fiscalia demana quatre anys de presó per a ella i tres i mig per a ell.

La Policia Nacional investiga si Remedios Sánchez, que compleix una pena de presó en un centre penitenciari gallec per haver assassinat tres ancianes a Catalunya fa vint anys, és l'autora de la mort violenta d'una altra dona gran, un homicidi comès fa uns dies a la Corunya. Els investigadors estan intentant saber si Remedios Sánchez va cometre un nou crim mentre es trobava de permís penitenciari.

Uns quants trets en una cleda d'ovelles a Sinnai –una zona muntanyosa de la província de Càller, a Sardenya– maten tres ramaders: Gesuino Fadda, de 56 anys; Giuseppe Fadda, el seu fill, de 24 anys; i Ignazio Pusceddu, un empleat, de 55 anys. Al lloc dels fets només queda un supervivent, Luigi Pinna, gendre de Gesuino Fanna, de 29, que queda ferit greu i és l'únic testimoni dels fets, que passen el 8 de gener del 1991. La policia té un sospitós principal: el pastor Beniamino Zuncheddu, que en el passat ja havia assaltat altres cledes d'ovelles. Acaba condemnat i es passa 33 anys a la presó, fins que es descobreix l'error conegut més greu de la justícia italiana: resulta que és innocent.

El xef mallorquí David Peregrina Capó, de 53 anys, i la seva dona, la brasilera Érica da Silva Santos, de 38 anys, han estat assassinats al Brasil, segons han avançat mitjans del país llatinoamericà. L'home va partir a Sud-amèrica el 2012 per fugir de la justícia espanyola, després de ser condemnat per una estafa immobiliària a Mallorca, han informat mitjans locals.

"El que abans eren cops de puny, ara són ganivetades". El primer i el penúltim crim de l'any resumeixen a la perfecció aquesta frase d'un investigador dels Mossos d'Esquadra. La nit de Reis dos homes (suposadament beguts) van començar a discutir en un local de l'Hospitalet de Llobregat. Van arribar a les mans i un va treure una navalla i va apunyalar l'altre, que va acabar morint. Dimarts passat, dos nois que es coneixien, un d'ells menor, es van endinsar en una discussió a Badalona. Tot va venir per un gos que passejava el major d'edat. Aquest últim li va clavar un cop de puny al menor, que va marxar i va tornar acompanyat del seu germà gran i la seva parella. Entre els tres, presumptament van apunyalar i apallissar el noi fins a la mort. Entre el crim de l'Hospitalet i el de Badalona han transcorregut 312 dies que han deixat una seixantena d'homicidis, una mitjana d'un crim cada cinc dies.

Front comú dels cossos policials de l'Estat –entre ells els Mossos d'Esquadra– i la Fiscalia per augmentar la protecció de les dones víctimes de la violència masclista davant el repunt d'assassinats. El mateix dia que la Fiscalia General de l'Estat ha emès una instrucció perquè es demanin més ordres de protecció i més polseres telemàtiques per protegir les dones, els Mossos s'han mostrat a favor d'augmentar-ne l'ús i han informat que a Catalunya només hi ha 38 dones que tenen aquests dispositius, anomenats Cometa, que permeten saber si un agressor ha vulnerat l'ordre d'allunyament i s'està acostant a la víctima a una distància no permesa. L'encarregada de facilitar la dada ha estat la portaveu del cos i cap de l’Àrea Tècnica de Proximitat i Seguretat Ciutadana, la inspectora Montserrat Escudé, que ha comparegut a Madrid després de participar en la reunió amb la resta de cossos de seguretat convocada pel ministeri de l'Interior per analitzar el repunt d'assassinats masclistes aquest principi d'any.

Les onze dones assassinades al desembre i les quatre més d'aquest mes de gener han encès les alarmes. El repunt, i sobretot el fet que en el balanç de l'any quatre de cada 10 víctimes havien denunciat el seu agressor, ha fet que el ministeri de l’Interior s’avingui a revisar el sistema de protecció integral, conegut com a VioGén, que es va posar en marxa l’any 2007 per donar als policies dades i informació amb què poguessin valorar el risc de cada dona que denuncia. Era el punt de partida perquè se'ls concedís una mesura de protecció (ordres d’allunyament o polseres electròniques, entre d'altres). 

Un jurat popular de l’Audiència de Barcelona ha declarat per unanimitat culpable d’assassinat amb traïdoria l’acusat d'haver matat Janet Jumillas. Els membres del tribunal han considerat provada la versió de la Fiscalia i l’acusació particular, que assegurava que Jumillas va ser atacada per sorpresa i va rebre ganivetades al coll i a l’esquena el març del 2019 a Cornellà de Llobregat. L’autor del crim, a posteriori, hauria netejat el pis i s’hauria desfet del cos, que no va ser trobat fins al cap de dos mesos enterrat en un descampat del Prat de Llobregat.

Darrerament, els assassinats reals s'han convertit en el principal aliment de les plataformes. Després del triomf de Dahmer a Netflix, Disney+ estrena demà una nova sèrie amb una mort brutal al seu centre: als anys 80, Candy Montgomery, una mestressa de casa de Texas, va ser acusada d'assassinar amb una destral la seva millor amiga, Betty Gore, després de tenir un afer amb el marit d'aquesta. Amb una perruca curta arrissada, Jessica Biel es transforma en la Candy, mentre que l'encarregada de donar vida a la víctima és Melanie Lynskey, que aquest any va ser nominada als Emmy per Yellowjackets.

Assassinava, es menjava parts de les seves víctimes i n'acumulava les restes al seu apartament, un habitatge que era totalment insalubre. Jeffrey Dahmer, conegut com El carnisser de Milwaukee, va ser un dels assassins més cèlebres dels Estats Units i, des de fa tres setmana, és el personatge que ha impulsat una de les sèries de Netflix al rànquing del més vist de la plataforma. Dahmer, cocreada per Ryan Murphy, es va estrenar sense campanya de publicitat i una mica d’amagatotis, però ja ha aconseguit superar les xifres de l’estrena de la quarta temporada de Stranger things. Des del seu llançament el 21 de setembre, acumula més de 496 milions de visionats i és la segona millor estrena d’una sèrie en anglès de la història de Netflix. La plataforma està tan encantada amb el resultat que ha estirat el xiclet amb la incorporació al seu catàleg de Conversations with a killer: The Jeffrey Dahmer Tapes, un recull d'entrevistes en què l'assassí confessa els seus crims.

La delegació del govern espanyol contra la Violència de Gènere ha confirmat l'assassinat masclista d'una dona de 68 anys a Benidorm (Marina Baixa). Agents de la policia en van trobar el cadàver ahir diumenge quan van anar fins a casa seva per notificar-li la mort del seu marit en un accident de trànsit –que hauria passat hores després del crim–. La mort de l'home, de 73 anys, va tenir lloc cap a les 22 h, quan el cotxe que conduïa va xocar frontalment amb un camió grua a la carretera N-332, al terme municipal de la Vila Joiosa.

Els set capítols de Por mandato del cielo, la creació més recent de Dustin Lance Black, estaran disponibles des d'aquest dimecres a la plataforma Disney+. En la minisèrie, que es va estrenar als Estats Units a l'abril, la fe del detectiu mormó Jeb Pyre serà posada a prova en el moment que li toca investigar el brutal assassinat d'una mare i una filla que són membres de la mateixa església que ell. Quan el marit de la víctima apareix ple de sang a l'escena del crim, el detenen com a principal sospitós. Però les explicacions que dona, les pistes que amolla sobre els anomenats "homes barbuts" i les creences profundes del policia fan que la investigació comenci a qüestionar l'Església de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies (o LDS en anglès) de la qual tots formen part.

Amb un fil de veu, la mirada fixa a terra i visiblement cansada, la Shaheen Azra, la mare de l’Arooj i l’Anisa Abbas –les joves de Terrassa de 24 i 21 anys assassinades al Pakistan perquè volien divorciar-se dels cosins amb qui havien estat forçades a casar-se fa un any– ha arreplegat forces i ha interromput el cònsol del Pakistan mentre parlava amb els mitjans per prendre la paraula: "Vull donar les gràcies. Gràcies per deixar-me tornar i gràcies a la policia pakistanesa, a les autoritats d'aquí i sobretot al consolat del Pakistan a Barcelona per ajudar-me", s’ha afanyat a dir amb l’ajuda d’una traductora. Unes passes més enrere, el seu fill més petit, de 13 anys, es mirava l’escena en silenci, darrera d’unes ulleres de sol força grans, que l’ajudaven a mantenir cert anonimat davant la munió de càmeres i flaixos que tenia al davant la família. 

Fa una setmana i un dia l’Arooj i l’Anisa Abbas, dues germanes de Terrassa, van arribar al Pakistan en avió. Van anar a una casa de la família a Gujrat, al Panjab, on també hi havia la mare, els seus germans i el seu oncle patern –i pare dels homes amb qui les havien compromès–. Van sopar tots junts i l’endemà alguns dels familiars les van assassinar perquè volien divorciar-se dels marits. La mare va intentar aturar els crims, però no se’n va sortir: va veure com disparaven davant seu un tret al cap de l’Anisa, de 21 anys, i després van tancar la dona a l’habitació del costat mentre mataven l’Arooj, de 24 anys. Van amenaçar de mort la mare dient-li que també li dispararien a ella, però els veïns, quan van sentir els primers trets, van avisar la policia pakistanesa, que al cap de pocs minuts ja era a la casa.

“He rebut moltes amenaces però no tinc por de res”. Ho diu Huma Jamshed Bashir, fundadora i presidenta de l’Associació Cultural Educativa i Social de Dones Pakistaneses (Acesop), una estona després d’haver muntat una concentració a Barcelona contra l’assassinat al Pakistan de les dues germanes de Terrassa que volien trencar els seus matrimonis forçats. L’acte de rebuig al doble crim ha reunit una desena de dones pakistaneses, i aquesta poca presència, per a Jamshed, és una revelació per si mateixa: “Són poques perquè estan vetades”.

Rubia Naz és portaveu de l’Associació Pakmir, una entitat de Montcada i Reixac que treballa per la integració de les dones pakistaneses. En una conversa amb l’ARA, Naz assegura que els matrimonis forçats només passen a “un nucli conservador” i que les seves pràctiques culturals “se sobreposen a la religió i a la comunitat”. “També ens indigna a nosaltres”, lamenta Naz, que demana reforçar la prevenció, però també treure l’estigma, perquè “ara no es pensi que totes les noies pakistaneses es casaran de manera forçosa i que qualsevol viatge al Pakistan és un matrimoni forçat”.