El Consell de Garanties Estatutàries (CGE) ha avalat per unanimitat el decret del Govern per donar resposta al 25% de castellà a l'escola. Com recull l'ACN, l'òrgan constata que la norma no vulnera ni la Constitució ni l'Estatut "pel que fa a l'omissió de la declaració del castellà com a llengua vehicular", ni tampoc amb la renúncia a aplicar percentatges lingüístics. Van ser Vox, Cs i el PP els que van portar el decret al Consell i els que probablement faran el mateix a partir d'ara al Tribunal Constitucional tant amb aquest decret com amb la nova llei del català a l'escola, que també va rebre el vistiplau del CGE. En tot cas, el decret –en vigor des del 30 de maig– ja pot ser convalidat pel Parlament amb els vots d'ERC, JxCat i els comuns.

A Esquerra, Junts, el PSC i als comuns els ha costat dos mesos –des de l’acord fallit del 24 de març per reformar la llei de política lingüística– arribar a un pacte per respondre a la sentència del 25% de castellà. Les quatre formacions polítiques van arribar a temps per registrar la proposició de llei al Parlament dimarts a la tarda amb la previsió d'aprovar-la divendres, però no ho van fer amb un termini prou ampli tenint en compte la possibilitat que tenien Vox, Ciutadans i el PP de demanar un dictamen al Consell de Garanties Estatutàries (CGE). Com que la triple dreta va decidir dijous fer aquesta petició, els plans de la majoria sobre el català han quedat alterats i difícilment la nova iniciativa podrà tirar endavant abans del 31 de maig, el termini que ha fixat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per aplicar la resolució judicial. El Consell té set dies hàbils per dictaminar i, segons diverses fonts consultades, l'informe no estarà enllestit abans de dimarts de la setmana que ve.

Seguint el guió que estava previst, el Parlament va aprovar ahir la designació de sis membres del Consell de Garanties Estatutàries i va renovar així els juristes que tenien el mandat caducat, inclòs el president d’aquesta institució, Joan Egea. Els noms proposats per Esquerra, Junts i el PSC que entraran a formar part del Consell són els juristes Enoch Albertí i Mercè Barceló (promoguts pels republicans), Laura Díez i Eduard Roig (a proposta del PSC) i Montserrat Rosell i Francesc Esteve (per iniciativa de Junts). Ara bé, amb la seva elecció no s’enllesteix la renovació d’aquest organisme estatutari que vetlla per l’adequació de les normes a la Constitució i a l’Estatut. D’acord amb la llei, està format per nou membres, sis dels quals són nomenats pel Parlament i tres pel Govern per a un període de nou anys. A banda dels sis membres que tenien el mandat caducat i que havia de renovar la cambra per una majoria de tres cinquenes parts, ara també cal rellevar Francesc de Paula Caminal, nomenat el 2013 per l’executiu d’Artur Mas. Tal com va avançar ahir El Periódico, el substitut encara està pendent d’acord entre ERC i Junts. A diferència del Parlament -en què els tres partits han pogut impulsar els seus candidats-, en aquest cas els socis de coalició han d’arribar a un consens. Margarita Gil i Joan Vintró, que es perfila com a president del Consell, van ser designats el 2017 i el 2019, respectivament, i encara els queda mandat.

Després d'anunciar dimecres els noms per rellevar el síndic de greuges, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i el Consell Audiovisual de Catalunya, aquest dijous Esquerra, Junts i el PSC han anunciat els perfils que aterraran al Consell de Garanties Estatutàries i a la Sindicatura de Comptes a partir del mes de gener, després de fer els tràmits necessaris al Parlament. Segons un comunicat emès per les tres formacions, els juristes Eduard Roig, Mercè Barceló, Francesc Esteve, Laura Díez Bueso, Montse Rosell i Enoch Albertí ocuparan les places caducades del Consell de Garanties. A la Sindicatura de Comptes promouen Miquel Salazar com a síndic major, a més de Llum Rodríguez, Ferran Roquer, Maria Àngels Cabasés, Josep Viñas, Manel Rodríguez i Anna Tarrach com a membres de l'ens.

Sovint des de Catalunya s'han criticat els organismes pendents de renovació a Madrid –fins fa poc estaven caducats el Tribunal Constitucional i el Tribunal de Comptes, i encara s’ha de renovar el Consell General del Poder Judicial–, però el cert és que les institucions catalanes pateixen el mateix bloqueig. Des de fa almenys una legislatura desenes de càrrecs estan caducats o pendents d’omplir, una situació que després del 14-F el PSC, Esquerra i Junts –els tres primers partits a les eleccions– es van comprometre a desbloquejar abans d’acabar l’any. ¿I quan falten deu dies per al 2022, en quin punt està? No han arribat a un acord amb prou temps per portar-lo al ple del Parlament i complir la promesa, però fonts parlamentàries creuen que sí que podrien anunciar un pacte aquesta setmana i concretar els tràmits parlamentaris per fer-lo efectiu al mes de gener. Aquest dimecres hi ha prevista una reunió, discreta –com han estat tots els treballs–, per decidir si es tanca de forma definitiva el pacte per renovar fins a set organismes: el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC); la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes, el Consell de Garanties Estatutàries; l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades i la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP).

Si el Govern obté prou suport, els pressupostos no hauran de passar pel Consell de Garanties Estatutàries (CGE), s'aprovaran el 23 de desembre i l'1 de gener Catalunya tindrà nous comptes. L'únic element extern que podia demorar-ne l'aprovació era un recurs al Consell, però Ciutadans s'ha quedat sol –Vox i PP li han girat l'esquena– i no tindrà recorregut perquè es necessiten catorze diputats o dos grups parlamentaris. Mentre la negociació pels pressupostos posa a prova la unitat independentista a la cambra, la primera que s'ha trencat ha sigut la unionista. Primer, Vox ha descartat portar els comptes al CGE perquè estudia anar directament al Tribunal Constitucional –els portaveus de l'extrema dreta diuen que no confien en el Consell– si hi detecta partides il·legals. I, poc després, fonts del PP consultades per l'ARA també han rebutjat anar a l'òrgan consultiu. El motiu no té res a veure amb el de Vox: els populars consideren que el recurs tindria poques probabilitats de prosperar i afegeixen que només hi van quan hi ha dubtes raonables sobre la legalitat.

Després de validar la setmana passada els pressupostos de la Generalitat, el Consell de Garanties Estatutàries (CGE) ha fet públic aquest divendres el dictamen sobre la llei d'acompanyament dels pressupostos. Una resolució que respon al recurs presentat per Ciutadans i que avala els nous impostos i modificacions fiscals pactades entre el Govern i els comuns -només aconsella acotar millor la bonificació de part de l'impost de successions- però que qüestiona un altre dels pactes a què, tal com va avançar l'ARA, havien arribat l'executiu català i Catalunya en Comú: segons l'ens consultiu, el canvi legal que promovia la llei d'acompanyament per legitimar que l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat es personessin com a acusació popular en causes judicials és inconstitucional.

Un organisme de la mateixa Generalitat fa trontollar per primer cop la legalitat del nou decret llei aprovat el desembre passat per l'executiu per intentar pal·liar els efectes de l'emergència habitacional de Catalunya. El Consell de Garanties Estatutàries ha emès un dictamen que considera "inconstitucional" alguns punts del decret llei del Govern de mesures urgents per millorar l'accés a l'habitatge que el Parlament va validar a principis d'aquest mes. Després que la norma acordada amb el PSC i els comuns passés el filtre parlamentari, Cs va demanar un dictamen a l'organisme sobre la legalitat del text, que planteja que els bancs i els fons han d'oferir lloguer social també als ocupes que puguin demostrar una situació de vulnerabilitat abans de desnonar-los. Segons va avançar Crónica Global i va poder confirmar l'ARA, l'informe de l'organisme, que no és vinculant, conclou que dos punts del decret llei son "inconstitucionals".

Es compleixen dos anys de la sessió del Parlament que va marcar el camí sense retorn al referèndum de l’1-O i al xoc entre la Generalitat i l’Estat. El ple del 6 i 7 de setembre del 2017 va donar llum verda a la llei del referèndum i a la de transitorietat jurídica. Dues sessions maratonianes i crispades que van deixar empremta per sempre més a l’hemicicle. Per als grups contraris a la independència, “un cop d’estat” i “una vulneració dels drets de la minoria”. Per als partidaris, un moviment indispensable per dotar d’un corpus jurídic el trajecte cap a l’estat propi. En l’epicentre de la polèmica, una pregunta a resoldre: si la majoria independentista de la mesa del Parlament, l’òrgan director de la cambra, podia permetre aquell debat malgrat les advertències en contra del Constitucional. El TC va resoldre l’abril d’enguany que aquell dia es van vulnerar els drets de l’oposició.

El 6 i el 7 de setembre de 2017 la majoria independentista va fer servir quatre ressorts controvertits per donar llum verda a les lleis. El primer, admetre a tràmit les lleis malgrat les advertències del TC. El segon, negar a l’oposició el seu dret a demanar un informe al Consell de Garanties Estatutàries. El tercer, ignorar un escrit dels lletrats que advertia dels riscos de seguir endavant. Finalment, apel·lar a l’article 81.3 (el 83.3 després de la reordenació dels articles del reglament de la cambra) per “alterar l’ordre del dia” del ple, incloure-hi les normes i liquidar el debat en dos dies.

El decret que fa unes setmanes va aprovar el Govern per permetre que el departament de Territori i Sostenibilitat pugui limitar el preu del lloguer en zones amb un "mercat de l'habitatge tens" contravé alguns articles de l'Estatut i la Constitució. Així ho ha sentenciat per unanimitat el Consell de Garanties Estatutàries, un organisme consultiu, que ha avisat el Govern que envaeix les competències del govern espanyol.

El Consell de Garanties Estatutàries (CGE) recorda que, després de la publicació de "qualsevol proposició de llei", la mesa del Parlament ha d'obrir un "termini" perquè els grups puguin fer peticions de dictamen a l'òrgan. Així consta en la seva resposta al PSC i Cs, que han demanat directament al CGE un informe sobre la llei de l'1-O després que el ple acordés per majoria suprimir aquesta possibilitat en la tramitació de la norma que ha de donar cobertura al referèndum.

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha reivindicat aquest divendres el treball del Consell de Garanties Estatutàries (CGE) davant un Estat "que és capaç de fer servir les clavegueres per vulnerar l'estat de dret".

Considerada per molts l'origen del procés, la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut serà, per una vegada, aliada de Junts pel Sí i la CUP. El tribunal va suprimir l'any 2010 el caràcter vinculant de les decisions del Consell de Garanties Estatutàries, per la qual cosa la resolució d'aquest divendres que considera inconstitucional el compromís explícit sobre el referèndum als pressupostos només és orientativa.

CiU i ERC ja han pactat la modificació de les seves esmenes a la llei d'acompanyament dels pressupostos de la Generalitat del 2015 que tenen com a finalitat implantar les denominades "estructures d'estat" per adaptar-les als criteris que assenyala el Consell de Garanties Estatutàries.

El conseller de la Presidència, Francesc Homs, ha assegurat aquest dijous al vespre en una entrevista al programa '.Cat' de TV3 que "l'important és poder fer les estructures d'estat". Ho ha assenyalat en referència a la decisió del Consell de Garanties Estatutàries (CGE) de dictaminar en contra de la majoria de les esmenes impulsades per ERC i avalades per CiU sobre la Hisenda pròpia i d'altres aspectes claus per construir un estat.

CiU i ERC han evitat aquest dimarts validar l'aposta per crear noves estructures d'Estat recollida en el seu acord pressupostari i esperaran fins l'últim moment per incorporar-les a la llei de pressupostos i a la llei d'acompanyament dels comptes, amb l'objectiu d'eludir una possible impugnació de les dues lleis davant el Consell de Garanties Estatutàries per part del PP.