El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha tornat del seu viatge del Japó i de Corea convençut que el futur de l'acció exterior de la Generalitat passa per l'Àsia. Tant és així que el seu govern ja treballa en un pla per intensificar les relacions entre Catalunya i el continent, que es presentarà en els mesos vinents, i que podria suposar obrir noves oficines a la Xina o a l'Índia. Ara bé, el PSC no sempre ha estat igual d'entusiasta amb l'expansió de la xarxa de les delegacions a l'exterior. Sense anar més lluny, el 2023 va exigir a l'aleshores president, Pere Aragonès, que frenés l'obertura de noves oficines aquell any. Han canviat els socialistes el seu discurs ara que Salvador Illa mana a la Generalitat?

Salvador Illa inicia aquest dilluns un viatge oficial al Japó i la República de Corea per reafirmar la posició de Catalunya com a pol d'inversió. En aquest context, l'ambaixador del Japó a Espanya des de l'any 2022, Takahiro Nakamae, atén l'ARA al seu despatx a l'ambaixada japonesa enmig d'una agenda marcada per la difusió de l'Exposició Universal que enguany acull el país nipó.

El passat dimecres 7 de maig el Parlament de Catalunya va aprovar la llei de creació del cos d’acció exterior i de relacions amb la Unió Europea, un cos funcionarial especialitzat en relacions internacionals que, tot i tenir cobertura estatutària, no s’havia arribat a crear.

El Parlament ha aprovat la llei per crear el cos d'acció exterior i Unió Europea de la Generalitat. Una iniciativa d'ERC que, de fet, venia de l'anterior legislatura amb el Govern presidit per Pere Aragonès, i que ha tirat endavant aquest dimecres, amb l'aval del PSC, Comuns i CUP. Per la seva banda, Junts i Aliança Catalana se n'han desmarcat amb una abstenció i tant Vox com el PP hi han manifestat un rebuig frontal. Fins i tot la dreta i l'extrema dreta espanyolista han protagonitzat un debat convuls i hi ha hagut una forta picabaralla amb greus acusacions creuades entre populars i republicans.

El compromís més cridaner del pacte d'investidura entre el PSC i Esquerra Republicana és el que fa referència al nou model de finançament singular. Sobre el finançament singular ja s'ha escrit molt i s'escriurà més en els propers temps, perquè la cosa va per llarg. Un aspecte que no ha cridat tant l'atenció és el de l'acció exterior de la Generalitat. Després d'anys d'instrumentalització d'aquest àmbit en pro de la causa independentista, és lògic interessar-se pel nou enfocament del Govern en l'etapa post-Procés.

Cada dissabte havent dinat, els 80 alumnes de l’Escola Catalana de Londres assisteixen a classes de català a la New North Academy, situada al benestant barri d’Islington, a quatre passes del centre de la ciutat. Són infants d’entre 1 i 16 anys, fills de famílies que tenen almenys un progenitor català i que no volen que els fills perdin la seva llengua. Fa vuit anys que un grup de famílies joves van organitzar-se i van iniciar aquest projecte educatiu: van buscar un equip pedagògic català que tingués la titulació necessària tant per ensenyar a Catalunya com al Regne Unit. Fins ara hi impartien una programació lliure pensada per familiaritzar els infants amb la llengua, el patrimoni literari i les tradicions catalanes, mentre que a partir del curs que ve aplicaran un currículum oficial del departament d’Educació i rebran les acreditacions homologables a les dels alumnes a Catalunya.

Les relacions entre Esquerra i Junts no eren gens fàcils quan compartien govern, però ara que són exsocis encara s'han complicat més. La mostra més evident ha estat aquest dimecres a la sessió de control del Parlament, on el president, Pere Aragonès, que acostuma a tenir un to baix en les rèpliques, ha esclatat contra el president del grup parlamentari de Junts, Albert Batet: "Presentin una alternativa viable [sobre el futur del Procés] i no les fantasies del senyor Canadell".

No va tardar ni un mes a fer el primer viatge institucional com a president de la Generalitat, i després de pujar a l'avió per primer cop anar a l'estranger s'ha convertit en una pràctica recurrent per a Pere Aragonès. En dos anys ha fet 16 viatges a 14 països diferents i quasi 65.000 quilòmetres amb l'objectiu de tornar a posar la presidència de la Generalitat al mapa. Aquests dies està fent el viatge més ambiciós, que l'ha portat a Colòmbia, l'Uruguai, l'Argentina i Xile. Una expedició amb molts actes i contactes a l'agenda, però també amb alguns contratemps i decepcions. Una fotografia representativa d'aquests dos anys amunt i avall.

El Govern ha reconsiderat la seva posició de fa uns mesos i finalment sí que obrirà noves delegacions a l'exterior en aquest mateix mandat. Des del seu viatge institucional a Llatinoamèrica, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, n'ha anunciat una de nova amb seu a Colòmbia. Ho ha fet, precisament, des de Bogotà, poc abans de la reunió que tenia prevista aquesta passada nit (hora catalana) amb el president del país, Gustavo Petro. La que havia de ser la trobada internacional de més alt nivell des que el repulicà lidera l'executiu català, però, s'ha hagut d'ajornar finalment per una "qüestió rellevant d'ordre públic i violència" al sud de Colòmbia, segons fonts dels dos executius. El president, per contra, s'ha reunit amb els ministres d'Exteriors i Hisenda.

No hi haurà Delegació de la Generalitat a Israel. En una compareixença aquest dijous al Parlament per explicar les línies d'actuació del departament, la consellera d'Acció Exterior, Meritxell Serret, ha descartat obrir una delegació al país hebreu perquè la prioritat passa, ha dit, per "consolidar les delegacions existents amb més recursos". En qualsevol cas, Serret ha assenyalat que no n'han aturat l'obertura perquè "no hi havia cap previsió de fer-la, més enllà d'intencions", després d'afirmar que no hi havia "cap decret ni dotació pressupostària per desplegar-la".

El 5 de febrer del 1990 el president dels EUA, George Bush, rebia a la Casa Blanca Jordi Pujol. Amb una estàtua de Sant Jordi a la mà, el president de la Generalitat explicava a Bush pare que compartien onomàstica i que el sant de tots dos era el patró de Catalunya. Tot i que la trobada només va durar sis minuts i no es va fer al Despatx Oval, sinó a la biblioteca de l’ala oest, on els presidents reben les visites que no es poden incloure a l’agenda oficial, va posar en relleu la capacitat que tenia Pujol per projectar Catalunya al món amb reunions al més alt nivell. Sis anys més tard, Bush li retornaria la visita al Palau de la Generalitat ja com a expresident.

La Fiscalia no afluixa en la seva persecució ideològica de l'independentisme. Aquest dimecres es va conèixer a grans trets quina és finalment la demanda que manté contra 35 excàrrecs del Govern per l'1-O i l'acció exterior de la Generalitat entre el 2011 i el 2017, en una causa que és clarament política i injusta des del seu origen. No té cap lògica que l'acció exterior de la Generalitat, que en el seu moment va ser perfectament legal i no va ser impugnada davant cap tribunal, sigui investigada per un òrgan administratiu que té l'objectiu de castigar econòmicament els oponents polítics per una causa, en tot cas, que ja ha estat jutjada en un procés penal. Dit això, l'única cosa bona que es pot treure d'aquesta demanda, el contingut total de la qual encara no s'ha donat a conèixer, és que el fiscal del tribunal, Manuel Martín-Granizo, de la Unió Progressista de Fiscals, rebaixa considerablement els diners que considera que es podrien haver malversat. Dels nou milions d'euros inicials s'ha passat a 3,4 milions, i, el que és més significatiu, la justificació que dona per a aquesta reducció és que "la demanda respecta i aplica un principi de llibertat ideològica", de manera que considera que els debats o conferències que es poguessin haver fet fora estaven emparats per la llibertat d'expressió.

Reunió amb el govern de Baden-Württemberg amb el gasoducte Midcat entre els temes d’interès. Visita a les instal·lacions d'IBM a Stuttgart, anunci d'una inversió de 10 milions de la multinacional Freudenberg a Parets del Vallès i visita al centre d'acollida de refugiats de Berlín. És el resum del viatge a Alemanya del president de la Generalitat, Pere Aragonès, amb agenda de diversos dies i seguiment diari dels mitjans com quan va anar ara fa uns mesos a França (també ha visitat Brussel·les i Escòcia), i que s'ha assemblat més als que feien els seus predecessors abans de l'eclosió del Procés que no pas als que feia Quim Torra la legislatura passada. No se l'ha sentit parlar, almenys en públic, ni d'autodeterminació ni de repressió –més enllà de respondre a alguna pregunta a la premsa catalana–, i ha focalitzat els objectius en les relacions econòmiques i de solidaritat. Tot plegat, mentre Puigdemont freqüenta la Catalunya Nord i organitza viatges –com el de Sardenya que li va costar la detenció– focalitzats en el Procés. ¿Són compatibles, les estratègies de Puigdemont i d’Aragonès?

Mentre la guerra d’Ucraïna ho ocupa tot, no volem passar per alt un parell de notícies. 

En paral·lel a l'obertura de sis noves delegacions de la Generalitat a l'estranger, l'activitat exterior del Govern en les pròximes setmanes també tindrà el focus posat en els viatges del president. Un dels objectius que Aragonès es va fixar des del principi del mandat va ser reactivar la presència internacional de la Presidència de la Generalitat, truncada primer pel 155 i després per les restriccions que va imposar la pandèmia a l'hora de viatjar. Així, segons ha pogut saber l'ARA, la setmana vinent -dies 16 i 17- el president posarà rumb a Alemanya. No serà l'única expedició que té prevista en els mesos vinents.

Enmig de la pressió del jutjat d'instrucció número 18 de Barcelona i sota la lupa del Tribunal de Comptes, però l'acció exterior de la Generalitat continua. La consellera Victòria Alsina ha presentat aquest dilluns l'estratègia del Govern a l'exterior, que inclou l'obertura de sis noves delegacions a l'estranger aquest 2022. Un desplegament que suposa, entre d'altres, l'arribada per primer cop de delegacions de la Generalitat a l'Àsia.

Després que el Tribunal de Comptes reclamés 4,1 milions d'euros per l'1 d'Octubre i 5,4 milions per l'acció exterior de la Generalitat en la primera fase del procediment –el que es coneix com les actuacions prèvies–, ara arriba el moment en què les parts han de decidir si formulen (o no) demanda contra els encausats abans del judici. Un pas que finalment només ha fet Societat Civil Catalana. En una resolució d'aquest divendres, el Tribunal de Comptes constata que l'entitat "Advocats Catalans per la Constitució", la Generalitat i el Diplocat –com a suposades administracions perjudicades– i l'Advocacia General de l'Estat no han presentat res. D'aquesta manera, declara el tribunal, queden apartats del procediment.

El Consell per la República ja té un govern, amb Carles Puigdemont al capdavant, una assemblea de representants, amb 121 escons, i ara també una conselleria, "el ministeri lliure d'Exteriors". L'ens amb seu a Waterloo es vol nodrir de "representants arreu del món" que es dedicaran a "explicar el conflicte català". Poden ser voluntaris.

Encara que des del 2015 hi hagi una conselleria d'Exteriors a la Generalitat, l'acció a l'estranger és una qüestió transversal que més o menys exerceixen tots els departaments. De fet, aquest era el motiu pel qual prèviament havia penjat de Presidència com a matèria que s'endinsava en tots els àmbits de l'executiu. És a dir, més enllà de la tasca de la conselleria que ara pilota Victòria Alsina, la resta de departaments també tenen presència fora de Catalunya. Acció Climàtica, per exemple, va ser qui va representar la Generalitat a la cimera COP26; Empresa coordina les oficines d'Acció a escala empresarial, i Cultura fa polítiques sectorials a través de l'Institut Ramon Llull. Per combinar totes aquestes activitats i que la Generalitat tingui una única veu a l'exterior, l'actual consellera vol que a partir d'ara tots els departaments es coordinin al màxim. Aquest dilluns ha reunit els secretaris generals i alts càrrecs de les conselleries amb aquest objectiu.

El govern espanyol ha indultat els nou presos polítics independentistes condemnats per l’1 d’Octubre, però les causes judicials pel Procés van més enllà: des dels exiliats processats pel referèndum fins al jutjat 13, passant per les investigacions al Tribunal de Comptes. I és en aquest últim tribunal especial on demà l’independentisme té una cita important: se li comunicarà la fiança que el tribunal reclama a 41 excàrrecs del Govern -entre ells l’expresident Carles Puigdemont, l’expresident Artur Mas i l’exvicepresident Oriol Junqueras- arran de la investigació de l’activitat exterior de la Generalitat des del 2011 fins al 2017. La xifra pot arribar als 5 milions d’euros, als quals se suma ja el pagament dels 4,1 milions que el mateix tribunal reclama per l’1-O, que també s’investiga en el mateix procediment. L’encarregada de jutjar-ho serà l’exministra del PP Margarita Mariscal de Gante.