Política 13/04/2022

La Fiscalia rebaixa a 3,4 milions d'euros la reclamació a l'independentisme al Tribunal de Comptes

El ministeri públic manté l'acusació per l'1-O i l'acció exterior però limita a una tercera part els costos del Procés

4 min
La seu del Tribunal de Comptes, a Madrid.

MadridLa Fiscalia manté la seva ofensiva contra el Procés al Tribunal de Comptes, però en redueix la duresa. La demanda presentada aquest dimecres contra 35 excàrrecs del Govern per l'1-O i l'acció exterior de la Generalitat entre el 2011 i el 2017 rebaixa fins als 3,4 milions d'euros el cost econòmic del Procés que reclamarà en la fase d'enjudiciament que ara s'obre. És una tercera part dels 9 milions d'euros pels quals els acusats van haver de presentar fiança. Tanmateix, encara que la fiscal general de l'Estat, Dolores Delgado, nomenés al capdavant de l'organisme Manuel Martín-Granizo, de la Unió Progressista de Fiscals, el ministeri públic continua com a acusació al costat de Societat Civil Catalana, que fa uns dies ja va presentar la seva acusació.

Pel que fa a l'1-O, la Fiscalia xifra finalment en 1.219.838 euros la quantitat que considera que els dirigents independentistes haurien pogut gastar irregularment, mentre que la liquidació provisional era de 3.903.294 euros. De la mateixa manera, en la part que afecta la despesa en afers exteriors, el ministeri públic rebaixa a 2.209.503 euros la quantitat demanada, lluny dels 5.150.711 que es van liquidar inicialment. En el seu escrit complet, la Fiscalia detalla per quins fets ha de respondre cada acusat de manera solidària, ja que n'hi ha alguns que estan encausats per l'1-O i per Exteriors i d'altres que només per una de les dues branques.

Llibertat ideològica

A través d'un comunicat, l'organisme ha explicat resumidament els criteris que ha seguit per concretar l'acusació, que en el cas de l'acció exterior i el Diplocat havia suscitat molta polèmica: en la fase inicial del procediment s'havien inclòs viatges i programes a l'estranger de caràcter institucional que la delegada instructora del Tribunal de Comptes havia vinculat al Procés. "La demanda respecta i aplica un principi de llibertat ideològica en relació a la finalitat dels desplaçaments per impartir conferències o assistir a debats, jornades i presentacions de llibres. La majoria d'aquestes activitats no poden reputar-se dirigides exclusivament a publicitar el procés sobiranista", sosté la Fiscalia. "Les manifestacions que es fessin en el curs d'aquests debats, conferències o declaracions quedarien emparades pel dret fonamental a expressar i difondre lliurement pensaments, idees i opinions", afegeix. 

Un altre dels paràmetres que ha seguit el ministeri públic és el de la seguretat jurídica, amb l'objectiu que la seva denúncia no entri en contradicció amb el que hagin adoptat els tribunals. En relació a l'acció exterior, es tracta de dirimir si les activitats a l'estranger de les delegacions de la Generalitat i el Diplocat excedien les competències autonòmiques. Pren de referència la providència del Tribunal Constitucional de l'abril del 2015, que va suspendre la llei 16/2014 de l’acció exterior i de relacions amb la Unió Europea que va aprovar el Govern que llavors presidia Artur Mas.

Sobre l'1-O, agafa de guia el que va determinar el Suprem en la sentència del judici del Procés. Deixa fora de la demanda els exconsellers Joaquim Forn, Josep Rull, Carles Mundó, Santi Vila i Meritxell Borràs –absolts del delicte de malversació–, però manté els exiliats Toni Comín i Lluís Puig, atès que, malgrat no haver estat jutjats, Manuel Marchena va resoldre que van posar els seus departaments al servei de la votació. També està inclòs Puigdemont per ser el president de la Generalitat en el moment dels fets. La Fiscalia també deixa fora càrrecs intermedis com l'exsecretari d'Economia Josep Maria Jové i l'ex directora general Natàlia Garriga, dues interventores de la Generalitat i l'exdirector de Patrimoni Francesc Sutrias.

Un nou baló d'oxigen?

Els investigats pel Tribunal de Comptes van agafar aire quan la nova sala de justícia va decidir fa unes setmanes acceptar els avals de l'Institut Català de Finances per fer front a la fiança de 5,4 milions d'euros -els 300.000 addicionals són en concepte d'interessos- que la delegada instructora va imposar el juny de l'any passat. La decisió, presa per dos vots a favor i un en contra, permetia alliberar diners de la caixa de solidaritat i evitava l'escenari d'haver de presentar propietats personals com a garantia fins que no hi hagi una hipotètica condemna.

Malgrat la rebaixa econòmica, la reculada en la judicialització del Procés per la via comptable és parcial. La Fiscalia no ha considerat retirar-se com a acusació. El govern espanyol és conscient des de fa mesos que aquest és un front important en el context de distensió amb l'independentisme i la renovació dels dotze consellers pot acabar beneficiant els encausats en la fase judicial, tal com ha passat amb la qüestió dels avals de l'ICF. La sala de justícia la componen quatre persones, dues proposades pel PP i dues pel PSOE. La consellera que jutjarà el cas és Elena Hernáez, ex alt càrrec del primer govern d'Isabel Díaz Ayuso a la Comunitat de Madrid, però en cas d'apel·lació hi ha una majoria de membres designats pel PSOE que són, precisament, els que han donat llum verda als avals de l'ICF.

La renovació també va provocar que saltés el fiscal en cap del Tribunal de Comptes anterior, Miguel Ángel Torres, que a proposta del PP va passar a conseller. Ell va promoure una àmplia acusació que ara s'ha vist parcialment esmenada pel fiscal Martín-Granizo, més afí a Dolores Delgado. En part condicionada per la sentència del Suprem, la Fiscalia fa un petit gest però manté l'amenaça del Tribunal de Comptes.

stats