Política 18/06/2021

El Govern es proposa refer ponts amb les institucions de la UE

Aragonès viatjarà habitualment a Brussel·les per restablir els contactes trencats durant el Procés

2 min
El president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, i el president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, en una reunió el març del 2011 que tenia com objectiu impulsar el corredor mediterrani. .

Brussel·lesMarç del 2011. És l'última vegada que un president de la Generalitat, aleshores Artur Mas, s'ha reunit amb un president de la Comissió Europea, José Manuel Duaro Barroso. Fins llavors, Catalunya havia mantingut fructíferes relacions a Brussel·les, on catalans com Amadeu Altafaj havien ocupat càrrecs de primera línia. Però, a mesura que avançava el Procés, les relacions s'anaven enrarint. El 2013 Durao Barroso va rebutjar una segona trobada amb Mas i fins i tot va respondre-li per carta que no era cosa de Brussel·les pronunciar-se sobre un referèndum d'independència a Catalunya. I així fins a arribar a l'absoluta incomunicació. Ara, el govern de Pere Aragonès s'ha proposat recuperar el diàleg entre Catalunya i les institucions europees.

La Generalitat és conscient que ve d'un període d'absència, i fins i tot reticència, de les institucions comunitàries de parlar amb Catalunya, que sempre ha buscat en Europa el paraigua del diàleg i la mediació amb l'objectiu últim de pressionar el govern espanyol. Però l'agenda d'Aragonès fa un gir. Ja no es tracta d'internacionalitzar el Procés a tota costa, tampoc de renunciar-hi, però sí de reobrir finestres de diàleg amb les institucions, començant pels fons europeus Next Generation EU, i amb les aspiracions de restablir les bones relacions passades. Fonts pròximes a la presidència entenen que a hores d'ara seria pràcticament impossible aconseguir una reunió amb la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, també pel boicot de l'Estat a l'exterior, però asseguren que l'objectiu és reconstruir tots els ponts que siguin possibles.

Es tracta de demostrar tot allò que Catalunya pot aportar a la Unió Europea, tant en l'àmbit dels fons europeus antipandèmia que han de començar a arribar aquest estiu com en altres qüestions. Les mateixes fonts insisteixen que no es tracta d'aparcar el Procés o l'agenda independentista, sinó que comença per explicar què té Catalunya per aportar a l'exterior. Està previst, doncs, que el mateix Aragonès viatgi freqüentment a Brussel·les i hi intensifiqui la via diplomàtica. Actualment a les institucions europees hi ha catalans en posicions destacades, com el mateix Josep Borrell, històric polític antiindependentista, justament el responsable de la diplomàcia europea i amb el despatx al mateix carrer que la delegació del Govern davant la UE. El portaveu del Parlament Europeu, Jaume Duch, és un altre dels catalans a les institucions.

Tot i això, el Govern de la Generalitat encara no ha nomenat un delegat a Brussel·les, que actua de representant també davant les institucions. Cal recordar, però, que la cartera d’Exteriors l’ocupa Junts i, per tant, que el nomenament d’aquest càrrec serà decisió de la consellera d’Exteriors, Victòria Alsina.

stats