Reeixida i estimulant, la 28a edició de la Fira Mediterrània de Manresa que acaba aquest diumenge després de tres jornades prèvies. Molt de públic en la majoria d’espectacles, sobretot en l’eix entre la plaça de Neus Català i la plaça de Sant Domènec, amb una participació activa del públic en les actuacions que promouen el ball, com la de La Coixinera. I un nivell artístic molt alt. Era previsible en els casos d’artistes consolidats com Sol Picó i Juan Carlos Lérida, La Venidera i Cocanha. I ha sigut sorprenent en casos emergents com L’Arannà i Alosa, i en la presentació de projectes tot just acabats de sortir de l’Obrador d’Arrel com Descasada de Magalí Sare i Pa d'Anna Ferrer.

Quan s'aixeca el teló apareix Anna Ferrer ajaguda en una superfície que després se sabrà que és la taula d'un obrador de pa. Al fons es projecten els noms d'una nissaga de forners, els Ferrer, que va néixer el 1885. Al cap d'una hora, és el pare de la cantant menorquina, Toni Ferrer, qui jau a l'obrador, i quan el teló del Teatre Kursaal de Manresa comenci a baixar mentre ressonen els aplaudiments del públic, mitja dotzena de pans són a l'escenari, com una ofrena. El que ha passat abans és Pa, el projecte amb què la cantant menorquina explica la seva relació amb el pa i, sobretot, la complexitat de sentiments que ha d'entomar perquè ella no continuarà la tradició fornera familiar. Estronca la continuïtat de l'arrel, i ho explica en l'espectacle inaugural de la Fira Mediterrània de Manresa, un lloc dedicat a la creació d'arrel tradicional.

La 28a edició de la Fira Mediterrània de Manresa, que va començar dijous i acabarà diumenge, proposa una programació artística que reuneix 135 funcions i 79 espectacles, 58 dels quals (el 73%) tenen caràcter d’estrena. El lema d’enguany, El batec de la creativitat, posa en valor la tasca d’impuls i acompanyament a la creació.

Jordi Fosas (1976) fa sis anys que dirigeix la Fira Mediterrània de Manresa, una cita ineludible per copsar el batec vivíssim de la creació musical i escènica relacionada amb la cultura d'arrel. "Arrel que ens parla en present és un dels lemes que més utilitzo", diu Fosas. Arrel que en la 28a edició que se celebra del 9 al 12 d'octubre creix amb artistes com Anna Ferrer, Sol Picó, La Maria, Alosa, Cocanha, L'Arannà, Glòria Ribera, Bilaka, la Cia Voël, Raül Refree amb el Niño de Elche i un focus en la creació balcànica.

Tarta Relena és un dels projectes musicals més insòlits i excitants sorgits a Catalunya en els últims anys. Les barcelonines Helena Ros i Marta Torrella, totes dues nascudes el 1994, el van aixecar combinant cant a cappella i intervencions electròniques, tradicions diverses i modernitats fora de clixés, tot plegat amb un repertori lingüístic que va del llatí i el grec al català i el judeocastellà. L'àlbum Fiat lux (The Indian Runners, 2021) i cançons com El suïcidi i el cant van deixar constància de la qualitat d'aquestes sibil·les inesperades responsables, a més, d'un directe certament magnètic. Ara fan un pas més enllà amb la publicació del disc És pregunta, editat pel segell francès Latency. El van estrenar en concert a la Fira de Mediterrània de Manresa, i la presentació a Barcelona serà el 28 de novembre a L'Auditori.

"Gràcies a la Fira Mediterrània de Manresa per confiar un cop més en nosaltres", va dir Marta Torrella cap al final del concert de Tarta Relena, el duo que comparteix amb Helena Ros. L'agraïment és just i pertinent. Un dels projectes musicals catalans més interessants dels últims anys sempre ha estat acompanyat per la fira. Hi van actuar el 2019, a la petita capella del Rapte. Hi van tornar el 2021 per presentar el disc Fiat lux, i aleshores el director artístic de la fira, Jordi Fosas, ja les va programar al Teatre Kursaal. I en aquest mateix escenari han estrenat les cançons d'És pregunta, l'àlbum que publicarà el segell francès Latency el 18 d'octubre. A més a més, aquest nou projecte ha comptat amb el suport de l'Obrador d'Arrel de la Fira Mediterrània, una iniciativa que comença a ser estructura de país.

"Forjar vincles amb altres cultures ens permet trencar l'aïllament que sentim arran de l'ocupació d'Israel", diu Iman Hammouri, activista cultural palestina i directora del Centre d'Art Popular de Ramal·lah. Des del 9 d'octubre, l'Associació Catalana per la Pau l'ha convidada a Barcelona per posar en marxa un intercanvi artístic amb Catalunya que s'allargarà fins al 2025 i que té com a objectiu acostar la cultura palestina al nostre país. Aquest cap de setmana Hammouri participa a la Fira Mediterrània de Manresa juntament amb el ballarí i coreògraf Sharaf DarZaid, que presentarà l'espectacle Love in the time of apartheid al Teatre Kursaal. A Manresa també fan un taller en què ensenyen a ballar la dabke, una dansa tradicional palestina. L'intercanvi intercultural culminarà la primavera del 2025 amb una actuació conjunta entre dansaires palestins i catalans, que en teoria s'ha de representar tant a Barcelona com a Palestina.

Quin privilegi poder compartir època amb Roger Mas. I quina gran idea que va tenir el cantautor de Solsona quan, ja fa més de dotze anys, va decidir entregar-se a la còpula artística amb la Cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona. El primer fruit saborós va ser un disc de portada negra (i lletres blanques) on, a més de remenar temes propis amb sonoritat de cobla, afegia versions d’altres tradicions com L’aigle noir, de la francesa Barbara, i la copla espanyola La bien pagá, perquè també es tractava de “mirar el món des d’aquesta sonoritat nostra i des d’aquestes espardenyes”. Així ho va recordar divendres al Kursaal de Manresa en la presentació en directe del segon volum (de portada blanca i lletres negres) d’aquesta aventura prodigiosa.

Divertida, sorprenent i engrescadora inauguració de la Fira Mediterrània de Manresa a càrrec del duo andalús Los Voluble i la companyia de dansa Mucha Muchacha. Activisme folklòric audiovisual, com és habitual en tot el que fan els germans Pedro i Benito Jiménez, prou coneguts a Catalunya des que van presentar Raverdial al Sónar de 2015. I activisme coreogràfic amb les ballarines Ana Botía, Marina de Remedios, Marta Mármol i Belén Martí Lluch, la mallorquina que va ser la coreògrafa de la sèrie La mesías i que també participa en els concerts d'Albert Pla. Dansa amb botes, com diuen elles, o amb espardenya.

Música, dansa, teatre, cultura popular, memòria, llegat i narració oral, destacant la riquesa de la creativitat contemporània. Això i més és el que trobareu, del 10 al 13 d’octubre, a Manresa, ciutat que es convertirà en el centre neuràlgic de les arts d’arrel amb la 27a edició de la Fira Mediterrània de Manresa (FMM). Amb el pas dels anys, aquesta cita s’ha consolidat com un dels principals mercats estratègics de l’Estat per a les propostes artístiques que combinen arrel, tradició i cultura popular com a motor creatiu. Enguany, la fira celebrarà la cultura popular i tradicional des de la dissidència, oferint una plataforma per a artistes que desafien les normes establertes.

Ho ha tornat a fer. Roger Mas (Solsona, 1975) continua donant la raó a qui el considera un dels grans de la cançó catalana. Després del magnífic disc Totes les flors (2021), síntesi pletòrica d'aptituds artístiques, publica aquest divendres Roger Mas i la Cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona. Vol. 2 (Satélite K, 2024), segon volum d'aquella inoblidable incursió en el so de cobla del 2012. La presentació oficial serà l'11 d'octubre a la Fira Mediterrània de Manresa i el 12 a l'Auditori de Girona. Abans en parla amb l'ARA, del disc i de la cara menys amable d'un ofici que defensa des de fa més de 25 anys.

Potenciar les arts d’arrel tradicional i posar el focus en les dissidències són els objectius principals de la 27a edició de la Fira Mediterrània de Manresa, que se celebrarà del 10 al 13 d’octubre del 2024. La programació inclourà 75 espectacles, 59 d’ells en caràcter d’estrena, de música, arts escèniques i cultura popular. El 55% de les propostes són de Catalunya, el 28% de la resta de l’Estat i el 17% internacionals. Enguany la fira dedica una programació especial al Magrib mediterrani, "una zona d’alta riquesa i diversitat artística, especialment de joves emergents, que treballen la tradició musical mitjançant nous llenguatges i sovint lluny de la seva terra d’origen", tal com detalla Jordi Fosas, director artístic de la fira.

La 26a edició de la Fira Mediterrània de Manresa, que se celebra del 5 al 8 d’octubre, desplega un programa molt estimulant, tant musicalment com en arts escèniques, que premia la creativitat. Aquest any presenta 84 propostes artístiques (48 de música i 36 d’arts escèniques), recupera la presència internacional i, més enllà de la Mediterrània, també posa el focus en la música gallega i la portuguesa. Com a pròleg, el Teatre Kursaal acull el dimecres 4 un concert de la Companyia Elèctrica Dharma, que celebra el cinquantè aniversari.

Rodrigo Cuevas (Oviedo, 1985) és una revolució en moviment constant. Amarat de tradicions populars que insereix en una nova música popular moderna i ancestral alhora, aquest agitador folklòric queer passa d'un cim com el disc Manual de cortejo (2019), produït amb el barceloní Refree, a un altre cim com Manual de romería (El Cohete-Sony, 2023), un àlbum produït amb el porto-riqueny Eduardo Cabra (ex Calle 13), que celebra amb naturalitat l'amor, el desig, la llengua asturiana, la tradició oral, els instruments de corda polsada i un bon bombo de techno. Rodrigo Cuevas actua el 7 d'octubre a la Fira Mediterrània de Manresa, amb les entrades exhaurides fa temps.

Un concert que connecta el transhumanisme i la transhumància dels Pirineus. O una reinterpretació de les cançons populars catalanes a través de sensors de moviment. O un espectacle que qüestiona la validesa del llegat històric amb noves eines tecnològiques. L’Orquestra de Músiques d’Arrel de Catalunya, Núria Andorrà, Gerard Franch i Maria Jover estrenaran tres propostes que apunten directament a l’eix vertebrador de la 26a edició de la Fira Mediterrània de Manresa: la intel·ligència artificial. “Sempre insistim en la tradició, però aquest any volem mirar cap al futur a través de la IA, aquesta eina que comencem a conèixer però que ens crea por, rebuig i interrogants”, diu Jordi Fosas, el director artístic de la fira d’arrel i arts en viu, que se celebrarà del 5 al 8 d’octubre en diversos espais de Manresa. 

El públic i els artistes es van passant una ampolla de ratafia i el més agosarats van buidant una copa rere l'altra. És una sobretaula però també un festival de cançons de tradició oral de Cassà de la Selva, batejat amb el nom d’Hostal Càntut, que durant la Fira Mediterrània s’ha instal·lat al restaurant Glaç, amb totes les entrades venudes, acollint comensals i músics. Entre els convidats, dissabte hi havia les Betzuca, que amenitzaven la sobretaula amb cançons com La Filomena i Les nenes maques al dematí entre els darrers xarrups i càntics espontanis. Francesc Viladiu, un dels impulsors del projecte Càntut, Premi Nacional de cultura 2022, s’ho mirava amb un somriure, assistint novament al miracle: com la música tradicional produeix una guspira interna que fa que tothom es tregui la vergonya de sobre, canti i piqui de mans.

La Fira Mediterrània de Manresa recupera totes les sensacions prepandèmiques en la 25a edició, que se celebra del 6 al 9 d'octubre. A més de la part professional, la programació artística inclou 71 propostes, de les quals 51 són estrenes. 38 són de música (54%) i 33 d’arts escèniques (46%), tot i que sovint es tracta d'espectacles transversals, sobretot quan combinen dansa i música. El carrer serà el gran protagonista de la inauguració i la cloenda d'una edició curulla d'estrenes i de presentacions discogràfiques.

A la Fira Mediterrània de Manresa cal agrair la xarxa de complicitats que ha anat teixint amb altres festivals, equipaments i agents culturals del país. Gràcies a això s'han pogut tirar endavant projectes com Més lloc per a la fosca, “un musical electrònic d’arrel” construït per Elvira Prado-Fabregat i Carles Viarnès a partir de la novel·la Solitud de Víctor Català i amb material de l’arxiu Càntut de cançons populars (quina eina tan fantàstica a l'abast dels creadors!). La col·laboració del Konvent de Berga, la Marfa de Girona, el Festival de Llegendes i el Museu de la Vida Rural, entre altres, ha culminat amb la realització de l'espectacle que aquest dissabte es va veure a la Capella del Rapte de Manresa. L'espai, la pedra, va potenciar els brams, udols i fúries del text, però també va dificultar el moviment escènic d’un projecte en creixement molt recomanable, en la línia del que van fer Clara Peya i Marc Rosich amb un altre text de Víctor Català, Infanticida, que van convertir en un monòleg musical interpretat per Neus Pàmies (i que es podrà veure al novembre al TNC).

Tarta Relena

Fira Mediterrània de Manresa. Teatre Kursaal. 15 d'octubre del 2021

Cura i expressivitat en la interpretació, moltíssima intenció en la tria del repertori i una posada en escena magistral. Així es pot resumir l'esplèndid concert de les Tarta Relena al Teatre Kursaal de Manresa en la programació de la Fira Mediterrània. No és cap novetat que el duo barceloní enlluerni en directe; ja ho va aconseguir el 2019 a la mateixa fira en una actuació magnètica a la Capella del Rapte. I el mateix va passar al juliol al Festival Grec de Barcelona en la preestrena d'algunes de les cançons del disc Fiat lux que han publicat aquest divendres. Són peces que miren amb llibertat contemporània tradicions sefardites, gregues, llatines, catalanes, georgianes i algunes que fins i tot s'acosten a la mitologia. Sempre amb la veu com a protagonista i l'electrònica com a companyia discreta, però necessària.

]]>

Amb un entusiasme que es contagiava es va estrenar dijous l’Orquestra de Músiques d’Arrel de Catalunya (OMAC) al Kursaal de Manresa, en el concert inaugural de la 24a edició de la Fira Mediterrània. Debut doble, perquè era la presentació de Trencadís, una composició de Daniel López, que a més ha dirigit la trentena de músics, incloent-hi la cantant menorquina Anna Ferrer. L’obra recull cançoner popular, poesia contemporània i l’ímpetu de la sonoritat tradicional. L'entusiasme també el va transmetre el director de la fira, Jordi Fosas, content de poder confirmar que els espectacles programats divendres, dissabte i diumenge ja seran amb el 100% de l'aforament; els de dijous encara eren amb el 70%. Fosa té més motius per estar content: d'una banda, 1.200 acreditats professionals; de l'altra, la posada en marxa de l'OMAC, un projecte sorgit de l'Obrador d'Arrel de la Fira Mediterrània en coproducció amb Olot Cultura, el Centre Artesà Tradicionàrius, Transversal Xarxa d’Activitats Culturals, la Marfà (Centre de Creació Musical de Girona) i els Ajuntaments de Tarragona, Sant Cugat del Vallès i Vilafranca del Penedès.

]]>