El nou TNC de Carme Portaceli arrenca amb la Víctor Català
La temporada 2021-2022 comença amb l’aforament al 70% però amb l’esperança d’arribar aviat al 100%
BarcelonaCarme Portaceli s’ha estrenat com a directora artística del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) citant Hillary Clinton. “Deia que hi havia tres coses molt importants en el moment d’iniciar una nova etapa: l’herència, la realitat i el projecte”, ha explicat Portaceli en la presentació de la temporada 2021-2022, que de moment obrirà al 70% de l'aforament, però amb l'esperança d'arribar aviat al 100%. De l’herència, a més de tenir cura del patrimoni teatral, vol agafar “el millor” de l’autoria catalana contemporània a partir de Josep Maria Benet i Jornet i normalitzar “en el nostre repertori” noms com Lluïsa Cunillé, Helena Tornero, Guillem Clua i Sergi Belbel, que “han creat una trajectòria dramatúrgica catalana d’un alt nivell d’excel·lència i han estat reconeguts internacionalment”.
De les paraules als fets: Benet i Jornet (1940-2020) serà recordat a la Sala Gran, on Sílvia Munt dirigirà Desig (del 27 de gener al 6 de març). L’autoria catalana contemporània estarà representada a la Sala Petita, entre d’altres, per Helena Tornero, de qui Ricard Soler Mallol dirigirà Nosaltres (del 7 d’octubre al 7 de novembre), una història sobre la identitat dels fills dels immigrants; i per Victoria Szpunberg, que estrenarà El pes d’un cos (del 12 de maig al 12 de juny), una obra que aborda la precarietat del sistema de cures de la gent gran i que està inspirada en l’experiència de l’autora durant la malaltia del pare, el poeta Alberto Szpunberg, mort el novembre del 2020.
“Una dona extraordinària”
L’herència, afegeix Portaceli, també inclou fomentar les adaptacions teatrals de novel·les, memòries i assajos, com passa en dues de les produccions més rellevants de la temporada. Per una banda, La Víctor C., en què Anna Maria Ricard Codina transforma en material teatral textos de la Víctor Català (1869-1966), concretament dels llibres Tots els contes i Mosaics. Rosa Renom encapçala el repartiment del muntatge que dirigirà Portaceli a la Sala Gran del 30 de setembre al 7 de novembre. “L’Anna Maria ha escrit una obra meravellosa, i jo soc molt feliç d’obrir la temporada amb un homenatge a una dona extraordinària”, diu Portaceli. La presència de la Víctor Català es completa amb la recuperació de La infanticida, el magnífic monòleg protagonitzat per Neus Pàmies i amb música de Clara Peya que es podrà veure a la Sala Tallers del 4 al 7 de novembre. L’altra adaptació de la temporada és la d’Els homes i els dies, l’impressionant dietari de David Vilaseca (1964-2010). La dirigirà Xavier Albertí (exdirector del TNC) a partir de la dramatúrgia de Josep Maria Miró del 21 d’abril al 29 de maig a la Sala Gran.
Diu Portaceli que el TNC ha de “generar opinió” i ha de ser “un punt de trobada”. És aquí on entra en escena la realitat, també fonamental a l’inici d’una etapa segons Hillary Clinton. La realitat social i política amara tota la programació, i de manera més explícita en peces com La cresta de la ola, una producció de la companyia La Estampida dirigida per José Troncoso sobre “l’obsessió per triomfar”. Amb influències del teatre de La Zaranda, La cresta de la ola es veurà a la Sala Tallers de l’11 al 28 de novembre. També de Madrid arribarà Prostitución, que Portaceli va programar en la seva etapa al Teatro Español. Al TNC s’estarà del 2 al 23 de desembre, amb direcció d’Andrés Lima i un repartiment amb Carmen Machi, Nathalie Poza i Carolina Yuste, l’actriu extremenya que està recollint elogis unànimes pels papers en pel·lícules com El cover i Chavalas.
Més realitat: la Sala Petita acollirà del 30 de juny al 17 de juliol Europa bull, premi Quim Masó 2018, la punyent reflexió sobre les pors europees creada per Jordi Oriol. També passarà pel TNC el premi Quim Masó 2020, El nedador del mar secret, l’adaptació que Jumon Erra ha fet de la novel·la del nord-americà William Kotzwinkle, del 9 al 19 de desembre a la Sala Petita.
Lligams internacionals
Pel que fa al projecte, aquesta primera temporada "travessada" per la defensa de "la diversitat" ja mostra la naturalitat amb què Portaceli vol relacionar-se tant amb l’escena dels Països Catalans com amb els festivals i teatres públics de l’Estat, d’Europa i l’Amèrica Llatina, i espera poder treballar en una xarxa mediterrània que inclogui la dramatúrgia de països com el Líban i Egipte, “dels quals ens hem desconnectat”. De la complicitat amb el Teatre Principal de València sorgeix la possibilitat de programar La casa del dolor, de Víctor Sánchez Rodríguez (Sala Petita, del 20 de gener al 20 de febrer). La relació amb Xile comença amb la producció del TNC Fuego fuego, dirigida per Manuela Infante (Sala Tallers, del 13 de gener al 6 de febrer); el propòsit de Portaceli és poder portar a Xile teatre en català subtitulat. De la col·laboració europea hi ha esdeveniments com l’estrena mundial d'Ils nous ont oubliés, l’adaptació d’El forn de calç de Thomas Bernhard que dirigirà Séveriene Chavrier a la Sala Gran els dies 12 i 13 de març (en francès amb subtítols en català); "un Bernhard brutal, directe i divertit", avança Portaceli. Per cert, d’un altre autor europeu, Eugène Ionesco, es representarà Macbett, amb direcció de Ramon Simó (Sala Petita, del 24 de març al 24 d'abril). I en anglès serà A man of good hope, de la companyia sud-africana Isango Ensemble (Sala Gran, del 18 al 21 de novembre).
