El misteri i l'alegria de la música de les Tarta Relena enlluerna la Fira Mediterrània

Tarta Relena

Fira Mediterrània de Manresa. Teatre Kursaal. 15 d'octubre del 2021

Cura i expressivitat en la interpretació, moltíssima intenció en la tria del repertori i una posada en escena magistral. Així es pot resumir l'esplèndid concert de les Tarta Relena al Teatre Kursaal de Manresa en la programació de la Fira Mediterrània. No és cap novetat que el duo barceloní enlluerni en directe; ja ho va aconseguir el 2019 a la mateixa fira en una actuació magnètica a la Capella del Rapte. I el mateix va passar al juliol al Festival Grec de Barcelona en la preestrena d'algunes de les cançons del disc Fiat lux que han publicat aquest divendres. Són peces que miren amb llibertat contemporània tradicions sefardites, gregues, llatines, catalanes, georgianes i algunes que fins i tot s'acosten a la mitologia. Sempre amb la veu com a protagonista i l'electrònica com a companyia discreta, però necessària.

Com al Grec, a Manresa Marta Torrella i Helena Ros han desplegat el misteri basat en el cant a cappella immerses en un dispositiu escènic creat per Pol Arroyo i Marc Xaxàs, d'Oscila Studio, i format per un cercle lluminós i un interessant joc de llums i ombres que aprofitava tota l'amplitud de l'escenari. Elles tan aviat cantaven des de dins de la gàbia circular com des de fora, i feien servir les ombres per entrar i sortir de la foscor amb el vestuari canviat sense comprometre el ritme de l'actuació. Van ser sibil·les vingudes del final del temps per cantar versos de Lorca i, a El suïcidi i el cant, emissàries de la veu de les dones paixtu de l'Afganistan, els versos improvisats de les quals va aplegar el filòsof Sayid Bahodín Majruh; l'ovació del públic al final d'aquesta cançó la confirma com una de les més engrescadores del disc, sobretot per la progressió rítmica, com de ritual màgic, i per la contundència de versos com "Ves-te'n lluny, amic meu, bon viatge i bon vent, / dels amants n'eres un més, i ara me'n trobaré cent!"

Atenció també a Nunc aperuit nobis, a la manera com viatgen al segle XII per homenatjar la mística, compositora, artista i mil coses més Hildegarda de Bingen, amb un feix de llum violeta que deixa constància del seu paper com a pionera feminista. És un detall subtil, com el minimalisme electrònic amb què completen el misticisme de la composició. A Stabat mater, amb la mateixa subtilesa i mitjançant corrents rítmics subterranis, van conduint una canònica interpretació del patiment de la Mare de Déu cap a un context de festa il·legal, seguint un procés de dessacralització semblant al que elles mateixes han posat en pràctica col·laborant en la gira de Maria Arnal i Marcel Bagés.

El favor del públic, tant amb el repertori nou com amb l'antic, ja va ser pràcticament incondicional en el tram final, quan Ros i Torrella es van mostrar més desinhibides per cantar al goig de l'amor, fins i tot en l'adeu, dels versos de Safo de Lesbos en grec antic. I al bis, posseïdes per l'esperit d'unes Grecas mallorquines, van amplificar l'alegria amb la tonada So de pastera, amb el teatre repicant la tornada "tira-li cosetes a n'es davantal / no els hi tiris fortes que li faràs mal". Magnífic concert que certifica també el bon ull de la Fira Mediterrània, que el 2019 ja havia confiat en les Tarta Relena quan tot just eren un duo emergent. Divendres, en un Kursaal per fi amb possibilitat d'oferir el 100% d'ocupació, elles van agrair la confiança a l'equip que dirigeix Jordi Fosas.