Keum Suk Gendry-Kim (Goheung, 1971) és una de les escriptores i dibuixants de més pes en la literatura de Corea del Sud. Acostumada a treballar amb la realitat, les seves novel·les gràfiques recullen fets i testimonis de moments històrics com amb Herba (Reservoir Books, 2022), en què recollia el testimoni d'una esclava sexual de l'exèrcit japonès, i L'espera (Reservoir Books, 2023), on narrava el drama dels més de 130.000 coreans que van ser separats de les famílies durant la guerra. Ara, Gendry-Kim s'ha cenyit al moment més actual per enviar un missatge de pau entre les dues Corees. L'artista acaba de publicar El meu amic Kim Jong-un (Reservoir Books), amb traducció de Yasmine Bonjoch Luna, un llibre on s'aproxima a la figura del dictador a través d'entrevistes i trobades amb persones que el van conèixer, o que el van tenir a prop. Aprofitant la visita a Barcelona per presentar la novel·la, Keum Suk Gendry-Kim també participa al festival Kosmopolis del CCCB amb una xerrada aquest dijous a la tarda.

Demolicions de carreteres, llançament de globus amb escombraries, drons amb propaganda, i escalada d'amenaces verbals estan deteriorant les relacions entre les dues Corees fins a extrems desconeguts en la història recent. Pyongyang manté un joc de tensió amb els veïns del sud, als quals dijous passat va declarar formalment “estat hostil” en la Constitució nord-coreana. La mateixa setmana, l'enderrocament de les línies de carretera i ferrocarril que connecten amb el sud ha estat tota una demostració simbòlica que Kim Jong-un no contempla cap retrobament entre les dues Corees.

Viatjar a Corea del Nord com a turista tornarà a ser una possibilitat a finals d'any. L'hermètic país, que fa prop de cinc anys que està amb les fronteres tancades, anuncia que obrirà les portes al turisme internacional.

El règim de Kim Jong-un tensa un mica més la corda a la península de Corea. Per primera vegada, Corea del Nord ha mostrat al món imatges d'una planta d'enriquiment d'urani, un element imprescindible per fabricar armes nuclears. Les imatges s'han fet públiques a través de l'agència oficial de notícies del país pocs dies després que Kim Jong-un prometés augmentar "de manera exponencial" la mida de l'arsenal atòmic del país.

El moment culminant de la visita del president rus, Vladímir Putin, a la Corea del Nord de Kim Jong-un, la primera en 24 anys, ha tingut lloc aquest dimecres a la capital, Pyongyang, quan els dos líders han signat un pacte de defensa, que causa no poca inquietud tant a Seül com Washington i Kíiv. D'acord amb la informació que ha difós l'agència russa Tass, Putin ha destacat que "l'acord de col·laboració global establert preveu, entre altres elements, l'assistència mútua en cas d'agressió contra una de les parts". Kim ha dit que el seu país "no dubtaria" a socórrer Moscou en cas de necessitat, en virtut del pacte.

Alguns veïns de Corea del Sud han estat rebent aquesta setmana "regals" dels seus veïns del nord. En concret, Corea del Nord ha enviat cap aquest país més de 260 globus amb bosses de deixalles. És la resposta de Pyongyang a diferents campanyes d'organitzacions sud-coreanes que envien cap a Corea del Nord globus i ampolles amb propaganda contra el règim de Kim Jong-un, menjar, diners, medicines i discs durs amb música K-pop.

En l'hermètica Corea del Nord tot pot passar, com que desaparegui un conegut jugador de futbol que triomfava a Europa i ressorgeixi al cap dels anys, provocant tota mena de preguntes sobre la història de la seva absència. L'argument és digne d'una novel·la negra que barregi les ambicions esportives d'una dictadura comunista amb els diners, les sancions econòmiques, vols fantasmes i una pandèmia que va aïllar encara més el règim de Kim Jong-un.

Les fàbriques d'armament de Corea del Nord treballen a tota màquina per proveir l'exèrcit rus en la invasió d'Ucraïna a canvi d'ajuda econòmica, sobretot aliments i primeres matèries. Des de Corea del Sud han advertit els últims dies que el règim de Pyongyang hauria enviat uns 6.700 contenidors de material bèl·lic a Moscou des de la cimera que van celebrar Kim Jong-un i Vladímir Putin al setembre.

Kim Jong-un ha intensificat la retòrica de guerra en un moment en què ha fet més estreta la seva col·laboració amb Rússia. Experts dels Estats Units adverteixen que la situació a la península coreana és la més perillosa des del 1950. Cal veure si som només davant d'una nova provocació verbal del líder nord-coreà o si realment prepara el país per a una guerra.

La guerra d'Ucraïna està revifant aliances de la Guerra Freda. El líder de Corea del Nord, Kim Jong-un, viatjarà aquest setembre a Rússia per reunir-se amb el president rus, Vladímir Putin, i parlar de la possibilitat de subministrar armes al Kremlin per a la guerra d'Ucraïna, segons ha revelat el New York Times. Kim Jong-un podria viatjar en el seu tren blindat fins a Vladivostok, a l'extrem oriental de Rússia, segons aquest rotatiu, que apunta la possibilitat que la reunió es produeixi durant el Fòrum Econòmic de l'Est, del 10 al 13 de setembre.

Després d'un mes i mig d'inactivitat, aquest dissabte Corea del Nord ha tornat a fer una demostració del seu múscul militar amb el llançament d'un míssil balístic, aquest cop de llarg abast, en un gest que s'ha interpretat com un missatge d'advertència als Estats Units, dies abans que comencin unes maniobres militars amb Corea del Sud. El coet ha caigut a aigües de la zona econòmica exclusiva del Japó una hora després que fos disparat, segons ha informat Tòquio.

El règim de Corea del Nord ha ordenat un confinament de cinc dies a la capital del país, Pyongyang, arran de l'increment de contagis de malalties respiratòries, segons ha informat el portal NK News, especialitzat en aquest país asiàtic, citant una notificació oficial. Les autoritats nord-coreanes obliguen els més de tres milions d'habitants de la ciutat a quedar-se a casa almenys fins diumenge i a prendre's la temperatura diverses vegades al dia i informar-ne els hospitals per telèfon.

Corea del Nord ha llançat 17 míssils aquest matí de dimecres, i un d'ells ha caigut per primer cop a prop de les aigües territorials de Corea del Sud, uns 26 quilòmetres al sud de la línia divisòria de les dues Corees, i a uns 57 quilòmetres de la costa sud-coreana. Les sirenes han sonat a l'illa sud-coreana d'Ulleung, a uns 167 quilòmetres de la zona de l'impacte.

El líder de Corea del Nord, Kim Jong-un, ha inspeccionat personalment aquest dimecres un llançament de prova de dos míssils balístics de llarg abast que, ha especificat, tenen capacitat per anar equipats amb armes nuclears. Kim Jong-un ha expressat "gran satisfacció" amb els llançaments i l'agència nord-coreana KCNA ha afegit aquest dijous que els míssils provats havien estat ja "desplegats en unitats de l'Exèrcit Popular de Corea per a l'operació d'armes nuclears tàctiques".

Els jocs de guerra al Pacífic s'escalfen i el risc d'escalada és cada cop més evident. Dimarts a la matinada Corea del Nord va llançar un míssil balístic de rang intermedi molt a prop del Japó i va caure al mar. En resposta, Corea del Sud va llançar a la tarda un míssil des d'una base al sud de Seül, però alguna cosa va sortir malament: el projectil va seguir una trajectòria anormal i va acabar caient dins del mateix recinte militar. La població de Gangneung, on hi ha la base, va ser presa del pànic al creure que estaven sent atacats pels nord-coreans. Per acabar-ho d'adobar, els militars no han donat explicacions durant hores, fins que han hagut d'acabar-se disculpant davant les crítiques dels veïns, que van mostrar imatges d'un gran incendi a la base, i el malestar a les xarxes socials per la falta d'informació. El que havia de ser una demostració de força ha estat més aviat un tret al peu.

El tarragoní Alejandro Cao de Benós, fervent defensor del règim de Corea del Nord, ha entrat a la llista de cerca i captura de l'FBI. L'agència nord-americana l'acusa de conspirar juntament amb un ciutadà britànic per ajudar Corea del Nord a evadir les sancions econòmiques imposades pels Estats Units a aquest país asiàtic. Cao de Benós, fundador i president de l'Associació Amics de Corea, és el delegat especial del Comitè per a les Relacions Culturals amb Països Estrangers del règim de Kim Jong-un, i se'l considera l'ambaixador no oficial del govern nord-coreà a Espanya. Segons l'ordre de cerca i captura emesa per l'FBI, hauria reclutat un expert en criptomonedes dels Estats Units per prestar de manera il·lícita serveis relatius a criptomonedes i tecnologia blockchain al règim nord-coreà.

Des de fa més d'una setmana, la televisió estatal nord-coreana omple minuts i minuts d'emissió amb consells i recomanacions per tractar el covid-19. Cada dia a les 9.30 h del matí, un funcionari del règim apareix en pantalla per oferir les últimes dades sobre l'expansió de la pandèmia, que, almenys oficialment, ara sí que ha arribat al país. És el doctor Fauci nord-coreà, en aquest cas Ryu Yong Chol, que ha trigat més de dos anys a agafar el protagonisme dels seus homòlegs però que s'hi juga bastant més que ells, si es té en compte la tradició del règim nord-coreà de penalitzar els responsables polítics que no compleixen les expectatives amb càstigs que poden anar dels camps de concentració a la pena capital.

Anna Fifield és una de les persones que en sap més de Corea del Nord i del seu líder, Kim Jong-un, que al desembre va complir 10 anys al poder. Per al seu llibre El gran successor (Capitan Swing), aquesta periodista neozelandesa va entrevistar centenars de persones, moltes de les quals molt properes al dictador, com el seu xef japonès o la seva tia. Abans ja havia estat corresponsal del Washington Post en diverses capital de l'Àsia i ha visitat diverses vegades Corea del Nord. En les últimes setmanes, Pyongyang ha incrementat les seves proves de míssils. Per a Fifield, l'enfortiment del programa nuclear és una estratègia clara de Kim Jong-un per oferir a la seva població un sentiment d'orgull nacional. "Tots els desertors que he entrevistat odiaven el règim però estaven orgullosos que el seu país pogués tenir unes armes tan poderoses", diu. Un sentiment que pot voler reforçar en un moment de debilitat. Però el cert és que l'extravagant líder nord-coreà és encara un misteri per a molts.

Si és cert que Kim Jong-un té 37 anys –és un càlcul extraoficial, la seva biografia és secret d’estat–, el líder de Corea del Nord ja porta més d’una quarta part de la seva vida manant. Al tron de l’única dinastia comunista de la història va arribar-hi precipitadament, el 17 de desembre del 2011, arran de la sobtada mort del seu pare, Kim Jong Il. Deu anys després, l’hereu roig ha consolidat el seu poder en un mandat farcit de paradoxes.