Junts no va signar dimarts les esmenes conjuntes registrades pel PSOE, ERC, Sumar, EH Bildu i el BNG a la llei d'amnistia, però hi ha votat a favor dos dies després. La ponència de la norma, reunida aquest dijous al Senat per les obres que hi ha al Congrés, ha incorporat al text les úniques vuit modificacions acceptades pels socialistes, que no toquen alguns dels aspectes més conflictius: el terrorisme i el lawfare. Els de Puigdemont han justificat el seu vot favorable pel fet que suposa "un pas" en la millora del text, si bé no les van rubricar per evidenciar que el que defensen són les seves esmenes en solitari.

La qüestió que previsiblement generarà més debat al congrés del PSC dels dies 13, 14 i 15 de desembre és el posicionament del partit en matèria lingüística. Els tres articles sobre el tema en la proposta de full de ruta que es debatrà han generat una quarantena d'esmenes de les agrupacions al territori. D'aquestes, n'hi ha cinc que rebutgen "flexibilitzar" l'actual model lingüístic a les aules, tal com defensa l'esborrany que va redactar la portaveu parlamentària dels socialistes, Eva Granados, i en la línia del que defensa aquest dijous l'expresident de la Generalitat José Montilla en un article a l'ARA. Del total d'aportacions, a més, hi ha una desena d'esmenes que reclamen que el text final inclogui específicament la defensa de la immersió lingüística o del català com a llengua vehicular a l'escola. A partir d'aquí, diversos ponents faran una nova proposta de text a debatre al congrés, que segons explica Granados es farà amb voluntat "extensiva" i "inclusiva".

El portaveu parlamentari del PP, Enric Millo, ha assegurat aquest dimarts que el Govern està “malversant fons públics” dedicant “temps, diners i esforços” a la construcció d’estructures d’estat. Per a Millo, CiU i ERC generaren “frustació” a tota la societat catalana i ha asseverat que seran els reponsables d'un "engany massiu" a tota la població. Així s'ha pronunciat, des del Parlament, sobre l'acord entre convergents i republicans per reformular les esmenes que contenen les estructures d'estat —tombades pel Consell de Garanties Estatutàries (CGE)— a la llei d'acompanyament dels pressupostos.

Acord de CiU i ERC per reformular les esmenes a la llei de mesures fiscals i financeres d'acompanyament dels pressupostos que el Consell de Garanties Estatutàries va dictaminar que eren inconstitucionals a instància del PP. Ambdós partits han presentat aquest migdia les esmenes reformulades per tal que s'adaptin al dictamen de l'òrgan consultiu per deixar clar que no busquen trepitjar competències de l'Estat, sinó preparar-se davant un hipotètic escenari de sobirania política. Així, tot el que havien de ser projectes de llei que comportaven d'una manera o altra l'assumpció de competències que no li són pròpies a la Generalitat ni li han estat transferides, ara seran plans directors davant l'"eventualitat" que aquestes competències passessin a ser de la Generalitat.

CiU i ERC ja han pactat la modificació de les seves esmenes a la llei d'acompanyament dels pressupostos de la Generalitat del 2015 que tenen com a finalitat implantar les denominades "estructures d'estat" per adaptar-les als criteris que assenyala el Consell de Garanties Estatutàries.

Un cop ha donat per tancar l'episodi del desencontre intern pel pacte antijihadista la setmana passada al Congrés, CiU està concentrada ara en negociar amb el PP i el PSOE les esmenes. El principal objectiu: evitar que l'independentisme pacífic quedi emmarcat en la categoria de terrorisme.

L'acord que han rubricat aquest dilluns els grups parlamentaris de CiU i ERC per aprovar els pressupostos del 2015 i la llei d'acompanyament inclou la creació d'un fons de protecció social de 100 milions extres que es destinaran al combat de la pobresa energètica, a l'increment de les partides per a dependència i places residencials, per a la renda mínima d'inserció, permetrà crear les beques menjador per a escoles bressol, entre altres mesures, com la recuperació de l'extra dels funcionaris i el pagament dels 44 dies del 2012 pendents de pagament als treballadors públics. Els diners sortiran dels interessos del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) que es deixaran de pagar després que l'Estat anunciés el desembre que els eliminava.

El debat dels pressupostos està estretament vinculat al desenllaç de les negociacions sobre el procés sobiranista. El projecte dels comptes del 2015 elaborat pel Govern començarà el debat en comissions la setmana vinent, i ERC ja va avançar que sense un acord per avançar eleccions votarà les esmenes a la totalitat de cada departament. I, en cas que es produeixi una entesa que per ara sembla difícil, els republicans han avisat que per terminis és incompatible aprovar els pressupostos el 4 i 5 de febrer, com està previst, i celebrar eleccions abans de Setmana Santa. L'encaix, per tant, sembla complicat: o pressupostos o eleccions. Tot i això, els republicans i la resta de grups han fet la seva feina i han registrat esmenes parcials als comptes i a la llei d'acompanyament per si CiU obté el suport d'algun altre grup que li permeti mantenir-ne la tramitació o per si assoleix un acord amb ERC que els faci compatibles amb el procés.

El Congrés enfila ja la recta final per aprovar el projecte de llei de seguretat ciutadana, la mesura estrella del ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, criticada tant des de l'oposició com per ONG, que consideren que es tracta d'una amenaça als "drets fonamentals". Per 23 vots a favor i 16 en contra, la comissió d'Interior de la cambra baixa ha donat llum verda a la l'anomenada també "llei mordassa". Tots els portaveus de l'oposició han manifestat aquest dimarts la seva voluntat de derogar el projecte si arriben al govern i de recorre-la al Tribunal Constitucional quan finalment hagi acabat tots els tràmits parlamentàries.

Els grups parlamentaris disposaran de vuit dies hàbils, a partir de l'1 de setembre, per presentar noves esmenes al projecte de llei de consultes populars no referendàries, segons ha acordat aquest dimarts la mesa de la diputació permanent. El temps permès acaba, així, dilluns 11 de setembre, dia de la Diada. Això succeeix després que divendres el Consell de Garanties Estatutàries (CGE) va trametre el seu informe en què dictamina que la proposta de llei de consultes és constitucional i estatutària, per una majoria de cinc dels nou magistrats.

La tercera reunió de la ponència al Parlament entre els partits per debatre la llei que ha de permetre la construcció de BCN World ha sigut quasi definitiva. Els partits han arribat a un consens en bona part del text, però encara falta l’acord definitiu en els temes principals, encara que el Govern ha acostat posicions amb el PP i el PSC.

Unió de Joves, la branca juvenil d'Unió, ha presentat una sèrie d'esmenes als nous estatuts de la formació que, entre d'altres aspectes, proposen limitacions de càrrecs públics dels membres de la formació i que la candidatura a president del comitè de govern es voti de forma uninominal. La direcció del partit liderat per Josep Antoni Duran i Lleida va fer una proposta dels nous estatuts, que s'hauran d'aprovar en un congrés extraordinari el 22 de febrer després de la negociació d'un centenar d'esmenes vives.

La llei Wert "nega la diversitat lingüística de les comunitats autònomes i suposa un atac al model d'immersió lingüística". PSC, CiU, ICV i ERC coincideixen en aquest punt i així ho han fet notar aquest dimarts a les esmenes a la totalitat a la Lomce que han presentat al Congrés dels Diputats.

El president de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, ha assenyalat aquest dilluns que se sent "agreujat" després que el Congrés dels Diputats, amb majoria del Partit Popular, hagi rebutjat totes i cadascuna de les esmenes del PP valencià per incorporar 144 milions d'euros més a l'assignació per al País Valencià en els pressupostos generals de l'Estat (PGE) 2013 i sols hagi aconseguit incrementar les inversions en 100.000 euros.