"Tothom veia a venir el que passaria", explica a l'ARA Tom Grundy, editor en cap i fundador de Hong Kong Free Press (HKFP), l'últim gran diari independent que resisteix a la ciutat. Grundy fa referència a la sentència contra Jimmy Lai, magnat de la comunicació i fundador de l'extint Apple Daily, que va ser condemnat aquest dilluns a vint anys de presó per haver vulnerat la llei de seguretat nacional, imposada per Pequín el 2020.

Soldats israelians han clausurat aquesta matinada la redacció de la cadena qatariana Al-Jazeera a Ramal·lah, a Cisjordània. L'ordre de tancament, emesa pels jutges militars que controlen el territori palestí ocupat, és de 45 dies. La cadena ha emès en directe l'entrada dels soldats a la redacció i ha informat que cap dels seus treballadors ha resultat ferit i que han hagut d'abandonar les càmeres a l'oficina.

Les parets ennegrides per la humitat de la cel·la d’aïllament de la presó militar de Mariscal Zavala acullen des de fa dos anys el fundador i director d’El Periódico (de Guatemala), José Rubén Zamora. El periodista guatemalenc va ser detingut el 29 de juliol del 2022 al seu domicili i, des d'aleshores, està confinat en un espai de tres metres per tres metres i mig, on no es relaciona amb cap altre reclús. La seva única distracció és llegir llibres, caminar deu quilòmetres diaris i parlar des d'una cabina telefònica amb la dona i els tres fills. Qui va passar més de 30 anys denunciant a El Periódico la corrupció als diferents governs de Guatemala està ara en presó preventiva mentre espera que es repeteixi el judici pel qual va ser condemnat el 14 de juny del 2023 a sis anys de presó per blanqueig de diners i altres actius. Així mateix, ha de fer front a dues causes més que l’acusen de conspiració per a l'obstrucció de la justícia i ús de documents falsificats. L’ARA ha accedit a la presó per entrevistar Zamora, que defensa la seva innocència i assegura que no existeix cap prova que l’incrimini.

Estiu de 1789. París. A la nova Assemblea Nacional, els diputats conservadors que donen suport al rei s’asseuen a la dreta. Des de llavors, en política parlem de dretes i esquerres. En aquella assemblea sorgida de la Revolució Francesa, a la dreta hi havia sobretot sacerdots, aristòcrates i burgesos tradicionalistes; culpaven del que havia passat la "secta filosòfica" dels il·lustrats –Voltaire, Rousseau, Montesquieu, Diderot, D’Alembert...–, que anys abans havien revolucionat la visió del món a través de l’Enciclopédie (els primers volums es van publicar a la dècada de 1750). Els dels bancs de la dreta creien que havien enverinat la societat amb idees dissolvents contra l’ordre establert. No els faltava raó. S’estava produint un fenomenal canvi en les mentalitats.

Presó. Només és una paraula. Però quan la dius per descriure el teu possible futur, et deixa als llavis una sensació d’abatiment i un regust amarg, com la bilis.

Israel inicia una ofensiva contra els mitjans de comunicació en un intent de controlar el relat de la guerra a Gaza, almenys de cara als seus ciutadans. El govern de Benjamin Netanyahu prepara una regulació d'emergència per tancar temporalment tots els mitjans que, a criteri de Tel-Aviv, publiquin informacions que "danyin la seguretat nacional". Una mesura que està pensada, d'entrada, per aturar les emissions del canal qatarià Al-Jazeera.

"Ara el món sencer ja sap que el meu fill és víctima d'una injustícia, i no ha comès aquests crims de què se l'acusa", proclama orgullós Idriss Radi, pare del periodista marroquí Omar Radi. L'any passat la justícia del Marroc va condemnar el seu fill a sis anys de presó per haver comès un delicte sexual, cosa que les ONG de drets humans consideren una fabricació del règim. Ara se sent reivindicat, després de la resolució aprovada la setmana passada pel Parlament Europeu, que exigeix l'alliberament dels reporters presos al país nord-africà, i que menciona expressament el cas del seu fill, de 36 anys.

El 3 de setembre del 2013, Marc Marginedas (Barcelona, 1967) no va poder enviar la seva crònica de guerra per a El Periódico. Viatjava per tercer cop a les zones rebels de Síria per cobrir la ferotge repressió del règim de Baixar al-Assad contra el moviment democràtic i el van segrestar. Després de passar per diverses mans, va acabar capturat a Raqqa per l'Estat Islàmic amb un grup de 19 estrangers, la majoria periodistes i cooperants. Després de sis mesos de tortures i vexacions, va ser alliberat, com després ho serien Javier Espinosa i Ricard Garcia Vilanova, que cobrien el conflicte per a El Mundo. Sis dels seus companys de captiveri van ser assassinats, entre els quals el periodista nord-americà James Foley, decapitat en un macabre vídeo de propaganda fonamentalista. Una història que recull el documental Retorn a Raqqa, dirigit per Albert Solé i Raúl Cuevas, que han portat el periodista a tornar al lloc del seu captiveri, ara ja lliure del jou dels jihadistes. El film s'estrena aquest divendres i es podrà veure després a Movistar+ i TV3.

Shatha Hanaysha (Jenin, 1995) és la periodista palestina que estava al costat de Shireen Abu Akleh, la reportera d’Al-Jazira a Cisjordània, quan va ser assassinada per soldats israelians l’11 de maig. En una conversa telefònica amb l’ARA, emocionada però amb veu serena, explica com van anar els fets i com ha reaccionat la població i la professió.

La policia israeliana ha carregat aquest divendres al migdia contra la multitud congregada per acomiadar la periodista d’Al-Jazira Shireen Abu Akleh, assassinada dimecres a Jenín d'un tret per l'exèrcit israelià, segons van denunciar companys que cobrien amb ella una operació israeliana en un camp de refugiats. Els agents han atacat amb porres i granades de so la processó que portava el taüt –que gairebé ha caigut a terra– des de l’Hospital Francès de Sant Lluís, a tocar de la Ciutat Vella de Jerusalem, fins al Patriarcat grec, a l’interior de les muralles. Desenes de persones han resultat ferides.

Es deia Shireen Abu Akleh, tenia 51 anys i era una veterana periodista de la cadena de televisió qatariana Al-Jazira. Tota una icona del periodisme al món àrab que cobria la situació als territoris palestins des de l'any 2000, quan va esclatar la segona Intifada. Aquest dimecres al matí ha mort d’un tret al cap a mans de l’exèrcit israelià, afirma la cadena, mentre cobria els enfrontaments entre soldats israelians i palestins armats a la ciutat de Jenín, a la Cisjordània ocupada. En el moment dels fets, Abu Akleh anava identificada clarament com a periodista i portava casc i armilla antibales. La cadena qatariana ha acusat l'exèrcit israelià d'haver-la assassinat "a sang freda".

Uns mitjans polaritzats enmig d'un creixent caos informatiu. Així descriu l'estat de la llibertat de premsa al món el vintè informe de Reporters Sense Fronteres (RSF) presentat aquest dimarts, en què l'organització avalua l'exercici del periodisme en 180 països.

La Comissió Europea (CE) ha presentat aquest dimecres una proposta de directiva per augmentar la protecció dels periodistes i els defensors dels drets humans davant les amenaces legals i els litigis abusius, el que es coneix com a SLAPP (per les seves sigles en anglès). La comissió remarca que aquest tipus de demandes legals són una forma específica d’assetjament que es fa servir principalment per evitar o penalitzar que els professionals de la informació i els activistes es manifestin públicament sobre qüestions d’interès públic.

Un altre periodista en el punt de mira de la fiscalia russa després dels casos de Remzi Bekirov, Vladislav Iesipenko, Andrei Novaixov i Ivan Golunov (aquest últim va tenir sort i va sortir en llibertat després de demostrar-se que l’acusació era falsa). Ivan Safronov, en presó preventiva des del 2020, ha estat jutjat aquest dilluns per alta traïció, un càrrec que ell nega.

El règim de Putin ha suspès la publicació de Novaia Gazeta dies després de silenciar l’emissora de ràdio Ekho Moskvi i passades poques setmanes de la il·legalització de l’associació cívica Memorial. Eren els tres grans reductes de llibertat que quedaven a la Rússia de Putin. Al Kremlin tant se li’n dona que el director de Novaia Gazeta sigui el premi Nobel de la Pau Dmitri Muràtov ni que també ho fos Andrei Sàkharov, el fundador de Memorial. Novaia Gazeta havia tirat endavant amb el record dolorós de l’assassinat, l’octubre del 2006, de la reportera Anna Politkóvskaia, i ara tanca havent d’entomar la mort de la col·laboradora i redactora de The Insider Oksana Baulina en un bombardeig a Kíiv.

El periodista Pablo González, que porta quatre dies detingut, ha estat acusat d'espionatge per part de Polònia, país on es trobava cobrint la guerra d'Ucraïna. El reporter, que treballa per a mitjans com La Sexta, el diari basc Gara i Público, va ser detingut aquest dilluns per part de les autoritats poloneses quan sortia de l'hotel on estava hostatjat i es dirigia a cobrir l'arribada de refugiats a Rzeszów, prop de la frontera amb Ucraïna. Fins avui no s'han fet públics els motius de la detenció.

L’11 de febrer Mèxic es despertava amb la notícia que havien assassinat un altre periodista al país i se n’anava a dormir amb un espai de Twitter (converses d’àudio en directe) líder mundial sota el lema #TodosSomosLoret, en solidaritat amb un dels reporters estrella del país, Carlos Loret de Mola.

Citizen News, un mitjà online petit però crític amb el poder, és l'última peça a caure sota l'agressiva pressió contra la premsa independent a Hong Kong. La llei de seguretat nacional, imposada per Pequín el 2020, és una poderosa arma amb la qual qualsevol mitjà de comunicació pot ser acusat de sedició per expressar opinions o informacions contràries a la posició oficial del govern.

L’any que s’acaba ens deixa, políticament, els líders del Procés indultats i el primer president de la Generalitat d’Esquerra Republicana des d’abans de la guerra. Pere Aragonès va arribar al càrrec per unes urnes imposades, cosa que, en democràcia, hauria de ser un oxímoron impossible d’empassar. Les eleccions es van haver de convocar —que el temps mai no ho esborri— perquè es va inhabilitar el president Quim Torra per no haver retirat a temps una pancarta. A sobre, les eleccions es van celebrar el 14 de febrer perquè el TSJC es va passar la pandèmia per on li va semblar i va dir que d’ajornar-les a finals de maig, res de res. D’aquella jornada electoral, en van sortir quatre titulars. El PSC, amb Salvador Illa, havia agafat el relleu de Ciutadans com a partit més votat a Catalunya. La majoria independentista al Parlament era inèdita (74 de 135 escons). Esquerra superava Junts per un sol escó i 35.000 vots. I Vox entrava a l’hemicicle com a quarta força, per davant de la CUP, Podem, Ciutadans i el PP. Malgrat tots els malgrats, la repetició de govern entre Junts i ERC va ser possible. Per la voluntat electoral, els republicans s’havien guanyat la presidència. Aragonès va fer un executiu de cares noves (només repetien Puigneró i Jordà) que rebaixés tensions passades. De moment, a pesar de la pandèmia, dels delicats equilibris entre socis i de la falta de lideratge amb l’aeroport o els Jocs d’Hivern, el Govern governa. Si més no, gestiona a l’espera que agafi velocitat de creuer. Si una virtut han tingut ERC i Junts és que, sense tenir la majoria absoluta, han sabut pactar amb qui ha calgut sense posar línies vermelles. Hem vist que és compatible fer l’acord d’investidura amb la CUP, pactar els pressupostos nous de trinca amb els comuns i acordar el relleu de càrrecs caducadíssims (Síndic, Corpo, CAC) amb el PSC. La geometria variable és això. Política. Sense casar-se amb ningú, pactar amb qui sigui pel bé de tots.

]]>

El diari digital hongkonguès Stand News, un dels pocs mitjans crítics amb Pequín que quedava actiu, ha anunciat aquest dimecres que tanca i acomiada tots els treballadors. Ho fa després que la policia hagi fet una batuda a la seva redacció i a diversos domicilis, i hagi detingut set directius i exdirectius acusats de "conspirar per publicar informacions sedicioses".

]]>