Hong Kong condemna a 20 anys de presó l'activista pro democràcia Jimmy Lai

PequínEl Tribunal Superior de Hong Kong ha condemnat Jimmy Lai, una de les principals figures del moviment pro democràcia de Hong Kong, a 20 anys de presó per delictes contra la seguretat nacional. És la pena més dura dictada a Hong Kong sota la llei de seguretat nacional imposada per Pequín el 2020. La pena envia el clar missatge que Pequín no serà conciliador i tractarà els hongkonguesos tan estrictament com els habitants de la Xina continental. És a dir, que serà implacable amb els que gosen desafiar l'estat i els condemnarà a llargues penes de presó.

El gran magnat de la premsa de Hong Kong, de 78 anys, escoltava aquest dilluns al matí amb estoïcisme la decisió del tribunal que el considerava culpable de col·lusió amb forces estrangeres i de publicar material sediciós al seu diari, l'Apple Daily. La família de Jimmy Lai ha declarat que, a la pràctica, s'ha dictat una condemna de mort, atesa la seva edat avançada i el seu deteriorat estat de salut. El tribunal s'ha negat a tenir en compte aquesta situació com a atenuant per rebaixar la pena. Lai no podrà sortir de la presó fins d'aquí 18 anys, quan en tingui 96, ja que ha complert dos anys de presó preventiva.

Els seus advocats han criticat el judici, que s'ha fet sense jurat, i han declarat que la sentència és “el cop final a l'estat de dret a Hong Kong”. També han fet una crida als líders de tot el món perquè demanin al govern xinès la seva excarceració.

Jimmy Lai té ciutadania britànica i el primer ministre Keir Starmer va assegurar que havia intercedit per la seva llibertat en el recent viatge a Pequín. El president dels Estats Units, Donald Trump, també havia demanat a Xi Jinping la posada en llibertat de Lai. Organitzacions de defensa dels drets humans com Human Rights Watch, Amnistia Internacional o Reporters Sense Fronteres s'han sumat a les peticions de llibertat i les crítiques per la persecució a la llibertat de premsa.

Al costat de Jimmy Lai, han estat condemnats sis executius i editors més de l'Apple Daily a penes d'entre 6 i 10 anys, depenent del seu grau de col·laboració amb la justícia. Lai era el fundador del diari, el segon més llegit a Hong Kong, i era considerat un dels magnats dels mitjans de comunicació. A l'excolònia existia tradicionalment una bona premsa a semblança de la britànica, especialment l'econòmica. L’Apple Daily era considerat un diari sensacionalista que seguia de molt a prop els escàndols però també l’actualitat i feia anàlisi política, i tenia un clar biaix contrari a Pequín.

El diari va seguir àmpliament les multitudinàries manifestacions que el 2019 es van convocar primer contra l'aprovació de la llei d'extradició i amb el temps van derivar en protestes en favor de la democràcia i, fins i tot, de la independència. Precisament els articles i editorials publicats al diari han estat considerats material sediciós que incitava a la insurrecció. Els jutges també donen per provat que Lai va contactar amb governs estrangers perquè imposessin sancions a la Xina per la repressió de les protestes.

A la premsa estatal xinesa, l'única que hi ha al continent, a Jimmy Lai se l'ha descrit com un ciutadà britànic que vivia a Hong Kong des que va fugir de la Xina quan era petit i que havia esdevingut un “instigador antigovernamental i traïdor”.

Lai era considerat el prototip dels admirats homes de negocis fets a si mateixos a Hong Kong. Nascut a Canton, va arribar a Hong Kong de nen i va començar a treballar en fàbriques tèxtils. El 1981 va fundar la cadena de roba Giordano, que es va expandir per Àsia amb èxit, però amb la qual ja va tenir problemes amb el govern xinès. A principis dels noranta va començar la seva gran aventura als mitjans de comunicació i va fundar l'Apple Daily el 1995, anys abans de la retrocessió de Hong Kong a la Xina.

El 2020 el règim xinès de Xi Jinping va imposar la llei de seguretat nacional a Hong Kong per contrarestar el moviment pro democràcia a l'illa, que va provocar una onada de protestes durament reprimides i seguides de centenars de detencions, tancaments de mitjans, empresonaments de dissidents i exilis. Des de llavors, el panorama polític i les llibertats a l'excolònia han canviat dràsticament. L'Apple Daily va ser tancat el 2021, igual que altres diaris i pàgines web. La televisió pública està sotmesa al control sobre els continguts. I la majoria dels partits prodemocràtics s'han dissolt davant la por de ser acusats d'activitats subversives.

Mal exemple per a Taiwan

Des de Taiwan, que veu de prop l'amenaça de Pequín, s'han solidaritzat amb Jimmy Lai i han demanat que cessi la persecució. Però sobretot el govern ha destacat que la sentència posa en evidència que el model d'“un país, dos sistemes” no funciona, ja que la Xina no respecta la promesa de mantenir les llibertats feta als hongkonguesos.

"Això no és un fet aïllat ni un cas particular de Hong Kong, sinó un senyal d'alerta que el PCX (Partit Comunista Xinès) està accelerant l'exportació del seu autoritarisme", ha denunciat el Consell d'Assumptes Continentals de Taiwan, l'organisme encarregat de les relacions amb la Xina. I ha advertit que "la dolorosa experiència de Hong Kong" és una advertència per al poble taiwanès, que en el futur podria perdre les llibertats que tant els ha costat conquerir si acaben sota el govern de Pequín.