Fins la setmana que ve, l’alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, haurà d'assistir a totes les sessions del judici que ha començat aquest dilluns a l'Audiència de Barcelona, en què està acusat per la instal·lació sense llicència de dues antenes de telefonia mòbil en el seu primer mandat al consistori (2011-2015). La Fiscalia acusa Albiol de prevaricació urbanística i ambiental i li demana una condemna de dos anys i deu mesos de presó, deu anys d'inhabilitació i una multa de 9.000 euros.

Els acostaments entre defenses i acusacions abans d'un judici són habituals, però el moviment que ha fet un dels acusats en el cas de presumpta corrupció que afecta la líder de Junts, Laura Borràs, pot capgirar el judici que comença aquest divendres. La presidenta suspesa del Parlament i un empresari col·laborador seu, Isaías Herrero, s'enfronten a una petició de sis anys de presó i 21 d'inhabilitació per part de la Fiscalia, que acusa Borràs de fraccionar diversos contractes quan estava al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes per poder-los adjudicar a dit a Herrero. Segons ha avançat La Vanguardia i han confirmat fonts judicials a l'ARA, ara aquest empresari hauria sondejat la Fiscalia per acostar posicions i mirar de buscar un pacte de conformitat que li permetés rebaixar la condemna a canvi de confessar els fets.

Una jutge de Barcelona investiga dotze càrrecs i funcionaris de l'Institut Català de la Salut (ICS), l'Hospital de la Vall d'Hebron i l'Ajuntament de Barcelona per presumptes irregularitats en la cessió de l'espai on es va obrir la llar d'infants de l'hospital, que ha tancat recentment i que hauria operat sense les llicències pertinents. La causa està oberta pels delictes de malversació i prevaricació. Va ser una infermera del centre, exmembre d'UGT, qui es va decidir a portar als tribunals les irregularitats després de tenir-ne coneixement. Segons els seus advocats, Miguel Durán i Miguel Ángel Duran (de Duran & Duran Advocats), des del 2013 "s'hauria produït una situació d'il·legalitat absolutament coneguda, tot i que tothom va mirar cap a un altre costat".

Junts per Catalunya ha interposat una querella per prevaricació contra els membres de la Junta Electoral Central que van decidir excloure l'expresident Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí de les eleccions europees. Una decisió que va acabar revocant la justícia.

La fiscalia ha sol·licitat a la sala segona del Tribunal Suprem que arxivi la denúncia presentada pel president de la Generalitat, Quim Torra, contra l'expresident del govern espanyol Mariano Rajoy i l'exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría per prevaricació. Considera que negar-se a publicar el nomenaments dels consellers a la presó o a l'exili no pot ser considerat un acte "injust i arbitrari". Quim Torra va presentar una denúncia per prevaricació davant la negativa de l'Estat de publicar al 'Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya' (DOGC) –ho havia de fer perquè s'estava aplicant el 155– els nomenaments dels consellers. Ara el Tribunal Suprem haurà de decidir si tramita la denúncia o fa cas als arguments de la fiscalia i l'arxiva.

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha presentat aquest divendres una querella per prevaricació contra Mariano Rajoy i Soraya Sáenz de Santamaría per la seva negativa a publicar els nomenaments dels consellers presos i exiliats al 'Diari Oficial de la Generalitat'.

El president, Quim Torra, ha anunciat en un comunicat que en la primera reunió del consell executiu prendran l'acord de querellar-se per prevaricació contra el govern espanyol. També presentaran un recurs d'inconstitucionalitat contra l'aplicació de l'article 155.

La mesa del Parlament ha decidit aquest divendres, en reunió extraordinària, interposar una querella contra Pablo Llarena i, si cal, fer-la extensiva a la sala del Tribunal Suprem si confirma totes les decisions del jutge que instrueix la causa del Procés sobre els drets polítics dels diputats de la cambra. Tal com van anunciar ja ahir els partits independentistes, és la resposta política que volen donar al magistrat de Tribunal Suprem que ahir va tornar a vetar la investidura del diputat de JxCat Jordi Sànchez, negant-li la llibertat o qualsevol altra mesura —com el permís penitenciari o la videoconferència— per poder defensar el seu programa a l'hemicicle. Llarena també va empresonar Jordi Turull el 23 de març, després de sotmetre's a la primera volta del debat d'investidura.

L'exdirectora de Medi Ambient de la Generalitat, l'ecosocialista Núria Buenaventura, ha quedat finalment absolta del delicte de prevaricació pel que havia estat condemnada per un jutge de Barcelona. L'Audiència Provincial ha acceptat el recurs i dona la raó a l'exdiputada d'ICV al Congrés tal com ha avançat el diari digital Rubítv i ha confirmat l'ARA. La sentència, amb data de 17 de febrer, reconeix que la caça d'ocells amb vesc que havia autoritzat Buenaventura no era indiscriminada, a diferència del que defensava la Fiscalia i que havia motivat la condemna contra ella en primera instància de tres anys i mig d'inhabilitació.

La magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que investiga la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i tres membres més de la mesa per haver tramitat la resolució del referèndum ha donat una setmana a la cambra perquè li entregui tota la documentació referent a la tramitació de la resolució sobre la votació, anul·lada pel Tribunal Constitucional (TC).

No ha calgut cap convocatòria oficial del referèndum previst per al setembre, ni tan sols un anunci o una declaració pública d’algun dels dirigents del govern de Carles Puigdemont. La Fiscalia Superior de Catalunya va obrir ahir una investigació per esbrinar si la Generalitat ja ha posat en marxa els preparatius per fer efectiva la votació prevista per després de l’estiu. A diferència de l’estratègia seguida amb la consulta del 9-N, en què la fiscalia va reaccionar un cop ja s’havia dut a terme la votació, aquest cop el ministeri públic té la intenció d’anticipar-se a qualsevol moviment que efectuï l’executiu català. L’objectiu, segons fonts consultades per l’ARA, és evitar que la votació -prohibida pel Tribunal Constitucional (TC)- es materialitzi, a diferència del que va passar el 9 de novembre del 2014.

La Fiscalia Superior de Catalunya no es conforma amb la inhabilitació d'entre dos anys i un any i mig per a Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau. El ministeri públic va anunciar ahir que recorrerà la sentència del 9-N feta pública dilluns pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i que reclamarà al Tribunal Suprem que condemni també l'expresident de la Generalitat i les exconselleres per un delicte de prevaricació. El fiscal busca així aconseguir a Madrid una sentència més dura contra Mas, Ortega i Rigau.

30 minuts. Això és el que ha durat la declaració de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Segons fonts judicials, Forcadell només ha contestat a les preguntes de la seva defensa, però no a les de la Fiscalia ni a les de la jutge del cas, i ha interpel·lat el tribunal: "Jo tinc el deure de protegir la inviolabilitat dels diputats, com vostès tenen el deure de protegir la meva".

El Tribunal Suprem ha reduït la condemna a l'exdiputat de Convergència Xavier Crespo, a qui el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va inhabilitar durant 9 anys i mig per acceptar suborns d'un empresari rus, Andrei Petrov, quan Crespo era alcalde de Lloret de Mar. El Suprem l'absol del delicte de prevaricació i rebaixa la inhabilitació a 2 anys i mig.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha decidit admetre a tràmit la querella de la Fiscalia contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, per permetre la votació de les conclusions de la Comissió d'Estudi del Procés Constituent.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) decidirà dilluns que ve si investiga la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, per permetre la votació sobre les conclusions de la comissió d'estudis del procés constituent. La Fiscalia s'ha querellat contra Forcadell per desobediència i prevaricació. El Tribunal Superior de Justícia ha designat aquest dijous els magistrats que prendran la decisió.

La fiscal general de l'Estat, Consuelo Madrigal, ha ordenat al fiscal en cap de Catalunya, José Maria Romero de Tejada, que presenti una querella contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, per permetre la votació amb què la cambra catalana va tirar endavant el full de ruta de la desconnexió.

La Fiscalia demana 10 anys d'inhabilitació per a l'expresident català, Artur Mas, i nou per a les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau, per haver convocat la consulta sobiranista del 9-N. Gairebé dos anys després de querellar-se contra tots tres, els fiscals del cas, Francisco Bañeres i Emilio Sánchez Ulled, han presentat l'escrit d'acusació davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

Un jutge de Barcelona ha condemnat a tres anys i mig d'inhabilitació l'exdiputada d'Iniciativa (ICV) Núria Buenaventura per haver autoritzat 3.374 llicències per caçar ocells protegits amb una tècnica prohibida el 2009, mentre era directora general de Medi Ambient de la Generalitat. El magistrat entén que Buenaventura va prevaricar.