Les històries de Cesc Gay (Barcelona, 1967) tornen a viatjar de l’escenari a la pantalla. Després de Sentimental, que adaptava el seu debut com a dramaturg (Els veïns de dalt), el director ha convertit 53 diumenges, l’obra que va estrenar al Teatre Romea el 2020, en la seva primera pel·lícula original de Netflix: 53 domingos, que arribarà a la plataforma aquest divendres. La trama i els personatges es mantenen gairebé intactes: tres germans miren de trobar-se un dia per decidir què han de fer amb un pare que comença a repapiejar i la dona d’un dels germans, que gaudeix amb l’espectacle de veure’ls discutir. El que sí que canvia és el repartiment: Javier Cámara, Carmen Machi, Javier Gutiérrez i Alexandra Jiménez interpreten els papers que al teatre feien Pere Arquillué, Marta Marco, Lluís Villanueva i Àgata Roca.

The invite, el remake produït per Hollywood de la comèdia de Cesc Gay Sentimental que s'ha estrenat fa uns dies al Festival de Sundance, ha estat adquirida per l'estudi A24 per més de 10 milions d'euros. Olivia Wilde dirigeix la pel·lícula i lidera un repartiment que també compta amb Seth Rogen, Edward Norton i una Penélope Cruz tenyida de rossa. Wilde i Rogen interpreten la parella que a Sentimental encarnaven Griselda Siciliani i Javier Cámara, i Norton i Cruz són el matrimoni que en la versió original interpretaven Alberto San Juan i Belén Cuesta.

Amb més de vint-i-cinc anys d'ofici com a cineasta, Cesc Gay (Barcelona, 1967) és un dels directors més fiables del cinema català, un autor amb passió per explicar històries i un sòlid talent per crear personatges i escriure diàlegs. A Mi amiga Eva, que s'estrena aquest divendres, aparca els homes desconcertats que tant li han funcionat en el passat i acompanya una dona (Nora Navas) casada i amb fills en l'aventura més inesperada de la seva vida: reinventar-se amb prop de 50 anys com a dona soltera a la recerca de l'amor. És una de les seves pel·lícules més juganeres, una comèdia agredolça amb rerefons dramàtic que reivindica les segones oportunitats i el romanticisme en temps de Tinder.

Encara que el títol d'Historias para no contar piqui l'ullet a les Historias para no dormir de Chicho Ibáñez Serrador, la comèdia que Cesc Gay ha estrenat aquest dimecres al Festival de Sant Sebastià no remet a l'humor negríssim de la mítica sèrie de terror sinó a l'habitual ironia agredolça del director barceloní, amb dosis justes de mala bava i tocs de romanticisme. Deu anys després d'Una pistola a cada mà, Gay torna al cinema episòdic amb una pel·lícula amb cinc històries independents unides per l'interès en el costat més ridícul de la gent i per les coses que callem i les que inventem, secrets i mentides que ens defineixen potser més que les veritats.

És ben feixuc moure el material d’un rodatge. Si és per la muntanya encara més, esclar. I si és per rodar-hi de nit –quan són necessaris un munt de focus–, suposa una feinada de por. Però per a Cesc Gay no hi ha inconvenients insalvables per explicar amb el cinema una història al lloc adequat. “Sort que vam rodar al setembre i hi havia disponibilitat de jeeps i poca gent a la muntanya”, m’explica el director i coguionista (amb Tomàs Aragay) de Ficció, un film sobre un director de cine (Eduard Fernández) en hores baixes que decideix anar tot sol al Pirineu per escriure el guió de la seva propera pel·lícula. Allà hi retrobarà vells amics, i hi trobarà l’amor (“Ens hem enamorat una mica, oi?”, diu ella –Montse Germán–; disculpeu l’espòiler, que no revela, però, el desenllaç).  

REW

<<

Els poquíssims records que té la Mi Hoa Lee de la seva infància a Las Palmas són els que li van explicar en comptagotes la família materna. “Els meus pares van morir en un accident de cotxe quan jo tenia cinc anys”, puntualitza. Una confessió tan íntima sobta. I ella ho capta. “No passa res”. Somriu. Es remou a la cadira. Els ulls li brillen. Hi ha ferides invisibles, però ella continua ferma. “El meu pare era coreà. Es va enrolar en un vaixell de pesca i va anar a parar a les Canàries. Allà va conèixer la meva mare. Era una dona jove que havia fugit de casa seva, on eren molt estrictes”. Quan els seus pares van morir, la Mi Hoa i els seus dos germans grans van anar a viure amb la família materna a Girona. Als 16 anys es va independitzar. “Volia viatjar”, diu. Fa una pausa. “Probablement fugia d’alguna cosa tot i no ser-ne conscient”. I torna a somriure.

]]>

Al llarg dels sis capítols que la conformen, Félix, la sèrie de Cesc Gay per a Movistar+, destaca en dos aspectes dins del panorama nacional de ficció televisiva. En la línia habitual del director, el protagonista d’aquest thriller es distancia del rol típic de personatge masculí que ha triomfat en les sèries contemporànies. I, a més, està situada a Andorra, que es revela com un escenari desaprofitat al cinema i a la televisió.

]]>

Entre els encerts que cal atribuir a Tres anuncios en las afueras hi ha la precisió amb què el seu director i guionista, Martin McDonagh, ha volgut perfilar l’ambigüitat dels personatges. La pel·lícula, un dels èxits cinematogràfics d’aquest 2018, transita entre la comèdia negra, el drama costumista de l’Amèrica profunda i la crònica criminal. El valor del film és que aconsegueix que l’espectador senti empatia, rebuig i ofuscament de forma paral·lela a l’evolució de les llums i ombres dels protagonistes. Una prova d’aquesta humanització és que els personatges no tenen un futur resolt, bastant en coherència amb la presència constant d’interrogants sense resposta durant tota la pel·lícula. Així és com apareixen els crèdits de The end a la pantalla i els espectadors continuen asseguts a la butaca, reflexionant sobre l’avenir dels personatges i les conseqüències que derivaran de les seves decisions.

]]>

A l’interior d’un bar barceloní, que simula un de Madrid, Leonardo Sbaraglia intenta suportar com pot la xafogor mediterrània enfundat en un jersei hivernal. Ell és el Félix, el protagonista de la primera sèrie de Cesc Gay per a Movistar+, que s’ha rodat, en part, a la capital catalana. Assegut en un tamboret i envoltat de records de l’Atlètic de Madrid, l’actor argentí assaja una escena amb Pere Arquillué, que interpreta l’Óscar, el seu company en aquesta aventura, que s’estrenarà el 2018. La història explica la recerca que inicia el Félix, un escriptor, per trobar la Julia, una noia oriental de qui està perdudament enamorat malgrat que pràcticament no es coneixen.

]]>

Una història d’amor a Andorra entre un argentí i una xinesa que ha desaparegut. Aquesta és, a grans trets, la base narrativa de Félix, la sèrie que Cesc Gay prepara per a Movistar+ i que la cadena defineix a partir d’una barreja de molts gèneres diferents: “un thriller”. El cineasta català és el creador, l’autor del guió -juntament amb Tomàs Aragay, amb qui ha escrit també la majoria de les seves pel·lícules- i el director d’una ficció que es va començar a rodar aquest dilluns i que Movistar+ té previst estrenar a principis de l’any que ve.

]]>

'Truman' no ha tingut rival als Gaudí. La pel·lícula de Cesc Gay sobre el retrobament de dos vells amics s'ha endut sis dels onze premis als quals estava nominada: millor pel·lícula de llengua no catalana, direcció, guió, actor principal (Ricardo Darín), actor de repartiment (Javier Cámara) i actriu de repartiment (Dolores Fonzi). Un ple en les categories artístiques que ha eclipsat els quatre premis tècnics d''El rey de la Habana' (música, muntatge, fotografia i vestuari) i 'Anacleto: Agente secreto' (direcció de producció, direcció artística, so i efectes visuals).

]]>

Ricardo Darín no vol ni sentir a parlar de premis. “No m’interessen -assegura-. No hi ha res millor que l’agraïment del públic. Pretendre que et donin premis és un acte de supèrbia”. Tanmateix, el seu paper a Truman, el nou film de Cesc Gay, l’obligarà a pujar a més d’un escenari i pronunciar uns quants discursos d’agraïment. L’argentí interpreta el Julián, un actor malalt de càncer que busca una casa per al seu gos i es prepara per morir; un personatge senzill, sense trampes, que Darín omple d’humor, tendresa i veritat. Al setembre ja es va endur juntament amb Javier Cámara la Concha de Plata del Festival de Sant Sebastià.

]]>

La 59a edició del BFI London Film Festival 2015. El certamen internacional, que es va inaugurar aquest dimecres amb la projecció de la pel·lícula 'Suffragette' de la directora britànica Sarah Gavron, exhibirà un total de 240 films de 72 països diferents.

]]>

Tot i que les funcions del debut teatral de Cesc Gay, 'Els veïns de dalt', acaben el proper 17 de maig, el muntatge tornarà al Teatre Romea de l'11 de novembre al 24 de gener de 2016. L'obra ha tingut una gran acollida del públic: l'han vist més de 26.000 espectadors. Entre setembre i octubre farà una gira que passarà per diferents teatres de Catalunya i les Illes Balears, com el Teatre Monumental de Mataró, el Teatre de La Passió de Cervera, el Teatre Kursaal de Manresa, el Teatre Principal de Terrassa, el Teatre Municipal de Girona, dins del marc del Temporada Alta, i el Teatre Auditori de Manacor.

]]>

Cesc Gay fa el salt al teatre com a director teatral amb 'Els veïns de dalt', una comèdia protagonitzada per Pere Arquillué, Àgata Roca, Nora Navas i Jordi Rico. L'obra, de la qual també n'és l'autor del text, es diferencia de l'estil més dramàtic i íntim de les seves pel·lícules. El Teatre Romea l'acollirà a partir d'aquest dijous i fins el 17 de maig.

]]> L'adéu a un gran amic de la infància, l'humor i les reflexions personals són els trets principals de 'Truman', la nova pel·lícula de Cesc Gay. El rodatge comença ara i està previst que duri 7 setmanes entre Madrid, Amsterdam i Canadà. Javier Cámara interpreta a Tomás, un professor d'universitat a Canadà que va a visitar per sorpresa al seu millor amic Julián (Ricardo Darín), un actor argentí amb una vida desenfrenada que ara viu a Madrid i pateix una malaltia greu.

]]>

Cesc Gay serà reconegut pel Festival de Màlaga amb el premi Eloy de la Iglesia. El guardó és un reconeixement a la trajectòria artística del cineasta barceloní. El festival malagueny, dedicat al cinema espanyol, ha concedit el premi a Gay perquè "és un clar exemple dels joves creadors que es caracteritzen per la recerca d'un cinema personal i innovador".

]]>