El matí ens ha portat un anunci: Pere Aragonès plega de la política. Ha informat que renunciarà al sou d’expresident i que treballarà a l’empresa de la seva família, que com és sabut té negocis relacionats amb el turisme, i començarà a donar classes a la Universitat de Vic.

Les càrregues dels agents antiavalots de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil de l’1 d’octubre del 2017 van acabar amb més de 900 persones ferides i unes imatges de brutalitat policial que van fer la volta al món. Sis anys després dels fets encara no s'ha registrat ni una sola condemna. Els pocs casos que s'han jutjat han acabat amb absolució i les grans causes o bé s'han arxivat o bé continuen pendents de judici. Hi ha 132 agents –alguns d'ells comandaments a peu de carrer durant la jornada del referèndum– que continuen processats i investigats. Una futura llei d'amnistia per a les causes del Procés com la que es discuteix ara podria fer canviar la seva situació. La gran pregunta, però, és si els policies de l'1-O n'haurien de formar part.

Milers de persones es manifesten per Grands Boulevards, al centre de París. És dijous 23 de març, jornada de vaga general, la primera després de l'aprovació de la polèmica reforma de les pensions. Un grup llança uns petards contra la policia. Els agents, de sobte, es dirigeixen cap al gruix de la manifestació –des d'on no havien sortit els petards– i carreguen amb violència contra la gent, que no es pot escapar. Els manifestants cauen a terra els uns a sobre dels altres, però la policia segueixen carregant amb la porra contra la muntanya de gent que ha caigut, alguns d'ells gent gran. "Hi ha el meu avi a terra!", crida un noi. Els agents l'ignoren i continuen amb els cops de porra. Les imatges, d'una gran violència, s'han viralitzat a Twitter.

El titular del jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona, encarregat de la investigació de les càrregues d'agents de la Policia Nacionals contra els votants del referèndum de l'1-O a Barcelona, ha decidit processar fins a 45 policies als quals imputa intervencions desproporcionades en 25 escoles de la capital catalana. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha comunicat aquest dimecres que el jutge ha tancat la instrucció i ha deixat a les portes d'un judici 45 agents del cos policial espanyol del 65 que estaven imputats. D'aquesta manera, el magistrat també ha arxivat la causa per a 20 policies. Ara, l'instructor dona 40 dies a la Fiscalia i a les parts, que conformen Irídia i diversos despatxos de Barcelona defensant els ferits i Òmnium i l'ANC com a acusació popular, perquè presentin el seus escrits d'acusació, el pas previ abans del judici. La instrucció ha sigut llarga i complicada: ha durat cinc anys i ha buscat determinar si les càrregues van ser desproporcionades i qui les va ordenar.

La duresa de les càrregues de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil contra la ciutadania que va anar a votar al referèndum de l'1 d'octubre del 2017 –amb més d'un miler de ferits– va desembocar en una onada de protestes contra la presència dels antidisturbis dels dos cossos policials a Catalunya. A Pineda de Mar, 496 agents de la Policia Nacional van marxar dels dos hotels on estaven allotjats des d'una setmana abans de l'1-O enmig de la cridòria de la població. Més de cinc anys després, dos càrrecs polítics del PSC al municipi –el tinent d'alcalde Jordi Masnou i l'exregidora Carme Aragonés– han admès a l'Audiència de Barcelona que van coaccionar els amos dels establiments perquè els fessin fora i han acceptat una condemna mínima d'un any de presó i un d'inhabilitació, després d'arribar a un pacte de conformitat amb la Fiscalia, que els demanava inicialment tres anys de presó.

Més de cinc anys després que Roger Español perdés un ull per l'impacte d'una pilota de goma que li va disparar un policia nacional durant les càrregues de l'1-O a l'escola Ramon Llull de Barcelona, el jutge que porta el cas ha decidit enviar a judici dos policies més pels fets. Són dos comandaments intermedis, que se sumen a l'escopeter autor del tret i al màxim responsable de l'operatiu a peu de carrer, que ja havien estat processats. El magistrat ha acceptat la petició de l'associació de drets humans Irídia, que porta la representació d'Español, i de l'Assamblea Nacional Catalana (ANC), que forma part del cas com a acusació popular.

Vist per a sentència el judici contra un veí de Vilajuïga (Alt Empordà) acusat de tirar una pedra contra els Mossos d'Esquadra durant una manifestació contra un acte de Vox el 2018 a Girona. La Fiscalia l'acusa dels delictes de desordres públics i atemptat contra l'autoritat i ha rebaixat la pena que sol·licitava: dels vuit anys i mig inicials als sis anys que ha demanat aquest dijous a la sala. La defensa, per contra, ha sol·licitat l'absolució del noi, que ha negat que tirés cap pedra.

Les càrregues de l’1 d’octubre del 2017 van acabar amb més de 900 persones ferides i unes imatges de brutalitat policial que van fer la volta al món. Cinc anys després dels fets, però, encara no s’ha registrat ni una sola condemna dels policies nacionals i guàrdies civils que van formar part de l’operatiu. Les investigacions que han anat més de pressa han acabat amb l’absolució dels agents o bé s’han arxivat definitivament per falta de proves. Hi ha dues causes que estan a punt d’anar a judici, però la seva tramitació s’ha encallat en l’últim any.

Després de més de quatre anys i mig d’investigació, el jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona ha deixat a un pas d’anar a judici Roger Español i quatre policies nacionals per les càrregues de l’1-O. El jutge Francesc Miralles processa Español perquè veu “escomesa a agents de l’autoritat” de l’home a qui els agents van rebentar l’ull amb una bala de goma. Pel que fa als quatre policies, un és l’escopeter que va disparar la pilota que va lesionar Español: segons el magistrat, “va incomplir les mesures de seguretat” sobre com fer servir el material d’antidisturbis. Un altre dels processats és el màxim responsable de l’actuació policial, “que va ser el primer” que va utilitzar la porra contra les persones assegudes a terra a l'Escola Ramon Llull de Barcelona. Hi ha dos policies més processats que, segons el jutge, també van fer servir la porra “incomplint la normativa” sobre el seu ús. En canvi, el magistrat exculpa els altres set agents que també estaven investigats per aquesta actuació.

Un policia donant una puntada de peu per darrere a un votant de l'1-O a l'Escola Infant Jesús de Barcelona, els agents que van colpejar en grup un home a l'Escola Àgora, un altre agent estirant per la bufanda una votant a l'Escola Pau Claris fins a gairebé escanyar-la. El que va tirar escales avall una altra ciutadana en aquest mateix centre o el que va trepitjar la mà a una dona i la va agafar pel coll a l'Escola Víctor Català. Són només alguns dels 37 nous policies a qui les entitats Òmnium, Irídia i ANC han demanat investigar al jutge que porta la causa per les càrregues de la jornada del referèndum a Barcelona, una macrocausa que ja suma 56 policies investigats i que, si s'accepten aquestes noves imputacions, arribaria a la norantena.

Les imatges de les càrregues de la Guàrdia Civil l’1-O a Dosrius (Maresme) són de les més recordades de la jornada. Cap a les dues del migdia, un escamot d’una vintena d’agents antiavalots apareixen pel pati de l’Escola Castell amb totes les proteccions posades, porra en mà i el casc amb la visera abaixada. Els del davant porten l’escut a l'alçada del pit, gairebé reproduint la formació tortuga que utilitzaven els soldats romans. Al darrere hi van agents de la policia judicial, coberts amb caputxes, i al final, una altra línia d’antiavalots. La formació avança en bloc cap a l’entrada de l'escola, on hi ha un centenar de persones concentrades a peu dret. Quan veuen els agents, la majoria aixeca les mans, i l’alcalde s’avança per parlar-hi. Però la comitiva policial avança en tromba passant per sobre l'alcalde i la resta de persones entre cops de porra i empentes. Unes hores abans s'havia produït una escena similar al centre Cotxeres del nucli de Canyamars, que va acabar amb diversos ciutadans lesionats.

L’any 2022 hauria de ser el dels judicis contra els agents que van participar en les càrregues policials de l’1 d’octubre del 2017, que van acabar amb més de 900 persones ferides i unes imatges de brutalitat policial que van fer la volta al món. Quatre anys després encara no s’ha registrat ni una sola condemna per als policies nacionals i guàrdies civils que van formar part de l’operatiu. Les investigacions que han anat més ràpid han acabat amb l’absolució dels policies o bé s’han arxivat per falta de proves. Però hi ha dues causes que estan a punt d’anar a judici. A Girona, el jutge ha processat 27 policies nacionals i un guàrdia civil per les càrregues a la ciutat i a Aiguaviva. A Barcelona, el jutge ha prorrogat fins al gener la investigació contra 67 policies per la intervenció en diferents centres i les lesions a Roger Español, que va perdre un ull per l’impacte d’una pilota de goma.

Les imatges d'agents de la Policia Nacional fent volar pels aires els votants asseguts a l'escala de l'IES Pau Claris l'1 d'octubre del 2017 o la puntada de peu voladora que va intentar propinar un dels policies a un ciutadà són algunes de les icones de la violència policial durant la jornada del referèndum. Les lesions als votants que eren en aquell punt formen part de la causa per les càrregues policials de l'1-O a Barcelona que investiga el jutjat d'instrucció 7 de la ciutat. Aquest dilluns un dels vuit caps de nucli de la Policia Nacional que va dirigir el dispositiu en aquest i altres centres de la capital catalana ha declarat davant del jutge Francisco Miralles. Segons fonts judicials, el comandament ha admès que tenia autoritat per ordenar als seus subordinats que aturessin les càrregues. Però no ho va fer perquè, segons el seu criteri, l'actuació dels agents va ser proporcionada.

Novetats en la causa que investiga l’actuació policial durant l’1-O a Girona i Aiguaviva. Després que la setmana passada el jutge ordenés processar 27 agents de la Policia Nacional i un guàrdia civil per haver causat lesions a votants, ara la Fiscalia ha presentat un recurs per intentar impedir que els agents s’asseguin al banc dels acusats. A l'escrit, al qual ha tingut accés aquest diari, demana que s'arxivi la investigació perquè considera que els delictes de lesions greus han prescrit i proposa que s'eximeixi els agents d'un comportament delictiu, tenint en compte que complien ordres judicials.

És una de les últimes causes que es van obrir per les càrregues de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil l'1 d'octubre del 2017 i una de les primeres que podria anar a judici. El jutge que investigava l'actuació de les forces de seguretat de l'Estat a Girona i Aiguaviva durant la jornada del referèndum arran de la querella col·lectiva impulsada per un grup d'advocats ha ordenat processar 27 agents de la policia espanyola i un guàrdia civil per lesionar diferents votants.

L'Audiència de Barcelona ha obert la porta a la possibilitat que l'escopeter que va treure un ull a l'activista Roger Español l'1-O amb una pilota de goma i la resta d'agents que formaven part del dispositiu siguin condemnats per un delicte més greu de lesions intencionades, amb una pena que podria arribar fins als dotze anys de presó. El jutge que investiga les càrregues de la Policia Nacional a Barcelona durant el referèndum –una causa en què hi ha una setantena d'agents i comandaments a peu de carrer investigats– havia fixat que el cas s'havia de jutjar només per un delicte de lesions per imprudència. Els advocats de l'entitat Irídia que porten el cas d'Español i l'acusació popular d'Òmnium Cultural havien recorregut la decisió al tribunal perquè també es pogués acusar aquests agents de lesions doloses o intencionades i l'Audiència ho ha acceptat.

Les imatges de l'actuació de la Policia Nacional a les escales de l'IES Pau Claris de Barcelona són de les més recordades de l'1-O. Els agents es van fer pas entre la multitud de votants que s'asseien als esglaons amb les mans enlaire estirant-los dels cabells, a bufetades i en alguns casos arrossegant-los escales avall. Una actuació que l'Audiència de Barcelona qualifica de "desproporcionada" en una nova resolució d'aquest dijous. El jutge del cas, Francisco Miralles, ja investiga diversos agents per la seva actuació individual a l'institut barceloní i havia rebutjat citar a declarar dos dels seus comandaments directes aquell dia, que actuaven sota els identificatius de GAMO 40 i LOBO 20. Diverses acusacions, entre les quals l'entitat per a la defensa dels drets humans Irídia, van recórrer la decisió i ara l'Audiència ha ordenat al jutge que interrogui els dos comandaments que eren a peu de carrer.