L’any 2022 un bomber de la Generalitat va fer 1.173,25 hores extres, que van suposar gairebé 30.000 euros de sobresou. En teoria els funcionaris públics de la Generalitat no haurien de fer hores extres i tenen un límit de 350 hores anuals. Un màxim que, des de fa més d’una dècada, s’han saltat sistemàticament centenars de bombers per cobrir les mancances del cos. Falten bombers i el departament d’Interior ha normalitzat que la falta de personal es cobreixi de manera estructural mitjançant hores extraordinàries. Hores que, de fet, no són extraordinàries, sinó programades: no es tracta d’un allargament de jornada perquè s’està apagant un incendi, sinó de guàrdies que s’adjudiquen a quatre dies vista.

Els agents dels Mossos d'Esquadra destinats a la ciutat de Barcelona es redistribuiran a partir de l'1 de novembre. Això implicarà que, amb els mateixos efectius que hi ha a la ciutat, els Mossos seran més presents "als llocs sensibles", centrats sobretot en el districte de Ciutat Vella. És l'anunci que ha fet el secretari general del departament d'Interior, Brauli Duart, després de la Junta de Local de Seguretat de Barcelona, que ha tractat l'augment dels fets delictius a la ciutat: entre el gener i l'agost d'aquest any han crescut un 19%. És el mateix percentatge d'increment que també s'ha registrat en els robatoris amb violència i intimidació.

Núria Llorach torna a exercir, des d'aquest dilluns, les funcions de presidenta de la Corporació Catalana de Mitjans Audivisuals (CCMA). El consell de govern de l'ens públic l'ha escollit novament com a vicepresidenta –amb funcions de presidenta, ja que aquest càrrec està vacant formalment des de fa dos anys– després que aquest mateix dilluns el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya hagi publicat el nomenament del fins ara vicepresident amb funcions de president, Brauli Duart, com a secretari general d'Interior, a les ordres del nou conseller, Miquel Buch. El consell també ha aprovat el nomenament de Rita Marzoa com a secretària, un càrrec que durant els últims mesos havia ocupat Llorach.

Brauli Duart torna a desenvolupar formalment des d'aquest dimecres les funcions de president del consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). L'11 d'abril del 2016 s'havia apartat del càrrec de president de manera temporal per motius de salut, però ara, "superada aquesta situació", recupera les funcions com a màxim responsable dels mitjans públics catalans. Formalment, però, Duart -que va seguir com a conseller quan va abandonar la presidència- no ocupa el càrrec de president, per al qual l'hauria d'haver nomenat el Parlament, sinó el de vicepresident, per bé que amb funcions de president.

Brauli Duart ha comunicat aquest dilluns al consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) la seva decisió d'abandonar temporalment la presidència d'aquest organisme, per motius de salut. Tot i així, Duart es mantindrà com a membre del consell.

"Criteris estrictament professionals". Aquests són, segons el president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), Brauli Duart, els únics motius que ha conduït al nomenament de Saül Gordillo com a nou director de Catalunya Ràdio.

La vicepresidenta del Govern i número 8 de Junts pel Sí, Neus Munté, ha titllat de "surrealista" la compensació als partits que no van participar a la Via Lliure (PP, C's, PSC, UDC i Catalunya Sí que es Pot) imposada per la Junta Electoral Central (JEC) a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) (CCMA). "Considero surrealista parlar en termes de compensació davant d'una convocatòria d'aquestes característiques, impulsada per dues entitats socials i cíviques com l'ANC i Òmnium, i que no l'ha fet cap partit polític", ha criticat Munté a RAC1. "Acato la decisió de la JEC però no l'entenc", ha reblat la vicepresidenta, que ha recordat que el PP volia impedir la retransmissió de la Via Lliure: "Un clar atemptat a la llibertat d'expressió i de premsa".

El nou president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), Brauli Duart, no descarta un expedient de regulació d'ocupació (ERO) a TV3 i a Catalunya Ràdio, però deixa clar que serà "l'últim recurs" i que abans s'exploraran totes les vies possibles. Amb tot, ha insistit a 'Els matins' de TV3, en la primera entrevista des que va ser escollit pel Parlament, que s'han d'"ajustar els costos" com estan fent tots els organismes públics. Duart ha afegit que les retallades s'aplicaran "mantenint el model de servei públic". És a dir, segons ha definit: "Entretenir amb continguts de qualitat".

CiU i PP han arribat a un acord per a la composició del consell d'administració de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). El candidat presentat pels populars, Armand Querol, ocuparà la vicepresidència de l'ens, tal com reclamaven, mentre que un dels proposats per Brauli Duart, presidirà l'ens. Per contra, el PSC es podria quedar només amb un vocal.

Tot i que CiU va pactar amb el PP la reforma de la llei de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), els nacionalistes intenten no deixar el PSC fora del consens. La composició del nou consell d'administració és per llei de 3 membres de CiU –entre els quals el president–, 2 del PSC i 1 del PP –que ostenta una vicepresidència–. Amb aquest esquema, es fa molt difícil incorporar els socialistes, però CiU no desisteix i encara manté un canal d'informació obert. La condició del PSC és que el president, que ara passarà a ser el director general, sigui una figura de prestigi, independent, de consens i que pugui considerar "pròxima" a a seva sensibilitat. En aquest sentit, sona amb força el nom de Fèlix Riera, director de l'Institut Català d'Empreses Culturals, militant d'Unió per amb bones relacions amb el món socialista.