Les aules d'instituts i centres que ofereixen formació professional (FP) han reobert aquest divendres les portes després de l'estiu, però encara ho han fet amb algunes cadires buides. El període de matriculació a la FP va acabar el 8 de setembre amb més de 15.000 places vacants (15.232), una xifra que amb el pas dels dies i l'arribada de la matrícula viva s'ha aconseguit reduir: en tres dies s'han apuntat 3.000 persones i s'ha abaixat la xifra de cadires buides a 12.000. A l'agost, 14.840 alumnes no tenien plaça als estudis que desitjaven.

La nova llei de Formació Professional (FP) vol recuperar una figura que abans era molt comuna en els negocis de casa nostra: la de l’aprenent. La normativa, aprovada fa tres anys pel govern espanyol, i que les comunitats autònomes han començat a aplicar aquest curs, multiplica el nombre d'hores de pràctiques que fan els estudiants en un entorn laboral real i aposta perquè tot el model tingui un caràcter dual, sigui quin sigui el grau. Aquesta transformació, però, requereix molta més implicació per part de les empreses i aquí és on ha trobat el seu gran escull.

El Govern es va comprometre a no repetir l'episodi de l'any passat, en què més de 30.000 alumnes van començar el curs sense plaça a formació professional, i aquest dimecres posarà en marxa una mesura essencial per aconseguir-ho. Segons ha pogut saber l'ARA, per primer cop Educació publicarà les notes de tall dels graus de formació professional (FP).

Els certificats professionals són formacions curtes, majoritàriament d’entre 200 i 600 hores, que inclouen un període de pràctiques a l’empresa. Es tracta d’una titulació oficial de l’àmbit de la FP amb reconeixement en territori espanyol i europeu, que acredita una qualificació professional del Catàleg Nacional de Qualificacions Professionals.

És difícil imaginar quan veus la façana de qualsevol dels edificis que formaven l'antiga Fàbrica Batlló de Barcelona que ara, més de 150 anys després, a dins s'hi amaguen robots col·laboratius per simular processos de soldadura fent servir realitat augmentada o adolescents de 16 o 17 anys aprenent a crear nous objectes fent servir la impressió 3D. Les voltes i arcs dels edificis que fa un segle i mig acollien les màquines i operaris d'una fàbrica de cotó ara són l'espai diari de més de 3.000 alumnes que es formen per treballar, però amb un nivell de preparació de modernització que mai haurien imaginat els filadors que ocupaven el mateix espai fa dècades.

El departament d’Educació trucarà un per un els milers d’alumnes que enguany s’han quedat sense plaça de Formació Professional (FP) o finalment no s’hi han matriculat tot i haver tingut plaça assignada “per saber què estan fent exactament”. Ho ha anunciat aquest dimarts el secretari de FP, Francesc Roca, a la comissió d’Educació al Parlament per abordar els problemes viscuts en la matriculació d’alumnes. Segons ha concretat, la conselleria activarà 52 educadors socials arreu del territori per posar-se en contacte amb aquests estudiants. 

Eulàlia Flo, consellera delegada d’una multinacional nord-americana, inaugura un centre de dades a l'Hospitalet de Llobregat i diu que espera poder anunciar d’aquí poc la construcció d’un altre centre a Barcelona. Ho comento amb un enginyer informàtic d’una gran multinacional alemanya, establert a Barcelona, i m’expressa dos dubtes: fins a quin punt el preu de l’energia serà competitiu a Espanya però, sobretot, la necessitat de més desenvolupament local d’estudiants en carreres tecnològiques, perquè si aquestes empreses no troben aquí les persones formades que busquen ens les portaran de fora, amb els efectes coneguts sobre el preu de l’habitatge i altres externalitats.

Hi ha coses que cal consensuar per al bé del país. L’educació, en sentit ampli, n'és una. Però especialment, a hores d’ara, la formació professional i la seva organització s’han de transformar perquè hem de disposar d’una mirada més àmplia; cal actuar amb coratge i intel·ligència per donar una resposta clara i contundent al seu futur, que està profundament relacionat amb el futur del país. Aquest és l’objectiu del grup de reflexió creat ad hoc, responsable i autor de l’informe El futur de la Formació Professional a Catalunya. Algunes propostes, i organitzat a redós de la Societat Econòmica Barcelonesa Amics del País (SEBAP), de lectura disponible al web d’aquesta entitat.

"Entendre que la formació professional no és un model formatiu que hagi de garantir proximitat, sinó que ha de tenir un caràcter metropolità i de ciutat situant centres especialitzats en emplaçaments estratègics". Aquesta és la principal idea que ha servit de base per reorganitzar tota la FP de la ciutat de Barcelona. Una reordenació que implica que el curs vinent es posaran en marxa quatre nous centres de FP especialitzats a la ciutat. Tot plegat seguint un full de ruta que ha d'acabar l'any 2030 amb un total de 35 centres especialitats integrats que conformaran el mapa de la formació professional a la capital catalana.

Els Màsters de Formació Professional són programes d’especialització, dissenyats per ampliar els coneixements dels alumnes titulats en una formació professional de grau mitjà o superior. A Jesuïtes el Clot podeu trobar el Màster de Ciberseguretat en Entorns de la Tecnologia de la Informació. L’objectiu d’aquest màster és que els estudiants esdevinguin professionals capaços de definir i implementar estratègies de seguretat als sistemes d’informació, fent diagnòstics de ciberseguretat, identificant vulnerabilitats i implementant les mesures necessàries per mitigar-les.

Dotze de les millors escoles de formació professional en cuina i sala es van trobar ahir a Girona per competir entre elles. L'Institut Escola d’Hoteleria i Turisme de Girona, que era la vigent campiona, va acollir els estudiants, que havien de fer un còctel –un negroni, el tradicional, i afegir-hi com a màxim tres ingredients–, un bacallà amb cigrons, triar un vi que maridés amb el plat i justificar per què, i rematar l'àpat amb un bisbalenc. Tot plegat havia de ser servit a taula en un màxim de mitja hora.

Canvis en el procés de preinscripció a la formació professional (FP) de cara al curs 2024-2025. A partir de l'any que ve hi haurà tres grans novetats, algunes de les quals marcades per la nova normativa estatal: les places de cicles mitjans i superiors s'assignaran sobre la base de la nota, i no seguint l'ordre de petició com fins ara; les places reservades a alumnes que provenen d'altres FP augmentaran en detriment de la quota d'assignacions per al batxillerat, i es crearà un procés de repesca per cobrir les vacants quan acabi la preinscripció. L'objectiu, segons apunten fonts del departament, és "simplificar el procés" i "afavorir la continuïtat educativa" en els ensenyaments postobligatoris.

Hi ha fórmules gastronòmiques que brillen per la seva qualitat. D’altres, pel seu preu. I en tercer lloc, però més difícils de trobar, les que ho reuneixen una mica tot: un preu mòdic, una oferta sorprenent i una ubicació trencadora. Per als amants de les sorpreses i les propostes originals, al barri de la Devesa de Girona des de fa una vintena d’anys els migdies d’entre setmana s’hi poden fer àpats que són un vertader homenatge. L’Escola d’Hostaleria i Turisme de Girona, situada a només cinc minuts a peu de l’estació de tren i a deu del Barri Vell, ofereix un menú degustació per 35 euros amb maridatge inclòs que consta de dos aperitius, dos entrants, un plat de peix, un altre de carn, dues postres i petit fours. Dues hores d’espectacle.

La cursa per reordenar tota la formació professional (FP) de Catalunya abans del 2030 per adaptar els estudis a la demanda laboral ja està en marxa. I, de retruc, les primeres conseqüències derivades de la infinitat de canvis que ha d'experimentar el sistema educatiu els sis anys vinents. En les últimes setmanes quatre grans instituts de Barcelona i l'àrea metropolitana han vist com el Consorci d'Educació els comunicava que el curs que ve hauran de canviar del tot la seva activitat. Uns canvis que han caigut com una gerra d'aigua freda sobre els claustres de l'Institut Vall d'Hebron, la Guineueta, Pablo Ruiz Picasso i la Bastida, que han sabut que el curs 2024-2025 perdran línies d'ESO i de batxillerat, tancaran estudis de formació professional (FP) i en rebran de nous.

Amb el ressò encara ben viu de l'informe PISA a Catalunya, la consellera d'Educació, Anna Simó, s'ha reunit aquest dijous a Madrid amb la ministra del ram, Pilar Alegría, per presentar-li un pla de treball amb les propostes i les necessitats de Catalunya per poder revertir els mals resultats obtinguts en aquesta prova internacional. En concret, Simó ha demanat disposar de més finançament i recursos per, entre altres coses, destinar-los a l'acolliment d'alumnes nouvinguts a les aules catalanes, una atenció que ha retret que Catalunya hagi de fer "en solitari". A Catalunya hi ha matriculats 200.000 menors a l'educació obligatòria, gairebé un de cada quatre alumnes, i és un dels percentatges més elevats de l'Estat.

L’abandonament escolar és un desastre que compromet el futur de moltíssims joves. Però és un desastre que podem capgirar. Per fer-hi front haurem de buscar part de la solució, sens dubte, en els ensenyaments postobligatoris. 

Si pogués tenir moltes vides, i començar-ne una cada vegada, ara que al meu voltant els amics cauen malalts i penso que el temps s’escola, implacable, gota a gota, dia a dia, faria en cada vida una vida diferent. Soc escriptora, i no puc ser més feliç de ser-ne. Però també hauria sigut feliç sent arqueòloga, bàrman, pagesa, road manager. Dic això perquè l’ARA publicava una notícia —d’aquelles notícies que fa temps que intueixes— que deia: “Prou de DJ, necessitem fusters”. Explicava que la feina de tècnic de so té un 18,1% d'inserció laboral, mentre que la de fuster, més d’un vuitanta. Però, en canvi, no hi ha estudiants de fuster i sí de DJ.

El mercat de treball no és una màquina perfecta. Hi ha sectors on la feina escasseja i d'altres on falten mans. Esclar, no tothom pot fer de tot: per a la gran majoria de feines –per no dir totes–, cal tenir una preparació específica. Per això hi ha llocs de treball que no s'omplen, encara que l'atur segueixi sent rellevant. La manera d'abordar aquest decalatge ha de ser, doncs, des de la base, és a dir, des de la formació. Però no és tan fàcil. Perquè una cosa és el que demanen les empreses i una altra el que volen estudiar i al que es volen dedicar els joves. Casar aquests dos mons és un repte que fa temps que empaitem com a societat.

Cap d'ells havia pensat que aquesta seria la seva primera opció quan, fins i tot abans d'arribar a la majoria d'edat, els van demanar que escollissin "què volien ser de grans". Els set testimonis amb què ha contactat l'ARA van acabar, tard o d'hora, estudiant oficis tècnics o industrials que –per la manca de treballadors disponibles– van molt buscats per les empreses. Són professions amb futur i sectors que tant els centres de Formació Professional (FP) com els mateixos gremis intenten fer més atractius per als joves que ara mateix naveguen entre l'oferta de cursos a la recerca d'una feina amb bones condicions laborals i oportunitats a llarg termini.

Queden places buides en estudis d'oficis estratègics, falten places als graus per exercir feines amb poca inserció laboral i les persones que han adquirit coneixements per la seva experiència laboral troben massa traves per acreditar la seva qualificació. Aquests són alguns dels principals problemes de la Formació Professional (FP) que l'Agència Pública de Formació i Qualificació i els departaments d'Educació i Treball volen començar a solucionar a partir d'aquest mes de setembre. Per fer els primers passos cap a aquest objectiu, avui el Govern ha aprovat l'elaboració d'un mapa de centres de formació professional en funció de les necessitats laborals del territori i un nou decret de centres de FP integrada que oferiran la possibilitat d'obtenir en un únic espai certificats i títols professionals, orientació i acreditacions de competències.