Fa gairebé 15 anys que impulsem millores en la qualitat institucional de les nostres administracions amb l’objectiu d’assolir una major complicitat amb la ciutadania i, per tant, una major legitimitat social. Es tracta d’un conjunt de reformes orgàniques com la transparència, la rendició de comptes, l’Administració oberta, la integritat i lluita contra la corrupció, sistemes interns de compliance, etc. Tot plegat es va desplegar amb bon criteri, ja que aquests ingredients de qualitat institucional representaven l’eterna assignatura pendent de les administracions nacionals en comparació amb les dels països més avançats i madurs en el pla democràtic. Passar de la retòrica a la pràctica no ha estat senzill i les administracions han hagut d’invertir un volum extraordinari de recursos per poder implantar aquestes estratègies. El resultat de tot això genera dues paradoxes. La primera: que, de manera sorprenent, els ciutadans corrents han acollit amb absoluta indiferència totes aquestes novetats. La segona: que els esforços organitzatius per complir aquestes noves exigències han anat en detriment de la qualitat dels serveis públics i, en aquests moments, la legitimació social de les administracions públiques està, segurament, en el seu moment més baix en les darreres quatre dècades. En definitiva: hem impulsat uns instruments per gaudir de major complicitat social i el resultat ha estat just el contrari. Posem sobre la taula algunes reflexions sobre el que ha esdevingut durant els darrers anys:

El sector públic torna a pagar més tard que el sector privat. En concret, l'any 2024 les administracions públiques van pagar de mitjana al cap de 67 dies. Això no només suposa haver incrementat el termini de pagament a les empreses en dotze dies respecte a l'any 2023, sinó també superar en tres dies el termini de pagament del sector privat, segons ha denunciat aquest dijous la Plataforma Multisectorial contra la Morositat (PMcM) que lidera el president de Pimec, Antoni Cañete, a través d'un nou informe sobre la situació de la morositat a Espanya. Aquesta situació, en què el sector públic paga més tard que el sector privat, no es donava des de l'any 2014, quan l'Estat encara es trobava enmig de la Gran Recessió.

Setembre –per a d'altres ho és el gener, amb l'arrencada de l'any nou– és un mes de propòsits, de posar en marxa plans i objectius per a la resta del curs. Per a molts treballadors, aturats o joves acabats de sortir de la universitat que aspiren a entrar a l'administració pública també és sovint el moment de posar-s'hi de debò i començar a estudiar unes oposicions. A quin d'aquests exàmens és més adient presentar-se, però, dependrà de moltes variables com ara la formació i qualificacions requerides per optar a la plaça, el temps mínim necessari per preparar-se i, per descomptat, la situació econòmica i familiar de cada persona. L'ARA ha volgut preguntar a algunes acadèmies especialitzades en cursos per aprovar oposicions quines són les més demandades, les proves més assequibles pel que fa a la dedicació i el cost de contractar reforços com el que ofereixen ells.

Einstein va tenir una relació molt rígida amb els seus pares. Només quan el seu pare era al llit de mort li va donar permís per casar-se amb Mileva Maric. A les cartes, sempre parla de la seva mare com d'una farisea, és a dir, falsa. Fa unes dècades es va saber que Mileva i Einstein, quan encara no estaven casats, van tenir una primera filla anomenada Lieselr que va morir molt petita a causa de l’escarlatina.

Missió: reduir el consum energètic en plena crisi dels preus. Això és el que s'ha proposat el govern espanyol amb l'aprovació aquest dimarts d'un pla d'eficiència energètica per al sector públic, que de fet ja preveia el paquet de mesures aprovades per fer front a les conseqüències econòmiques de la guerra a Ucraïna. Amb aquest pla el govern vol "donar exemple" a la resta d'administracions públiques, però també al sector privat, perquè impulsi actuacions que ajudin a l'estalvi energètic. Les principals mesures van des del control de la temperatura fins a l'ús racional dels espais i l'executiu estima reduir en un 20% el cost energètic.

El govern espanyol, les comunitats autònomes i els sindicats han tancat aquest dilluns un acord sobre el pla de xoc per reduir la temporalitat a les administracions públiques. El ministeri presidit pel Miquel Iceta s’ha compromès amb Brussel·les a reduir en un termini de tres anys fins a un màxim del 8% l’elevat volum d’interins que hi ha als ajuntaments, les diputacions o els governs autonòmics, inclosos l’educació i la sanitat. Les administracions tindran l'obligació de convertir en fixes unes 300.000 places a través d'oposicions. Després de setmanes de negociacions, l'executiu de Pedro Sánchez ha aconseguit un acord que "inclou reivindicacions fonamentals amb prou garanties", segons subratlla Comissions Obreres (CCOO).

Les oposicions a funcionari de l'Estat en què prima la capacitat memorística passaran a la història. El ministre d'Administracions Públiques, Miquel Iceta, ha presentat un pla estratègic aquest dimecres per modernitzar els processos selectius de l'Administració General de l'Estat que reduirà a la meitat la durada de les oposicions i en què es valoraran més les aptituds de la persona que no pas la seva capacitat de memoritzar un temari. "Fins ara les oposicions estaven molt centrades en els coneixements. Volem introduir la variable de les competències i aptituds", ha resumit Iceta. Segons el ministre, es tracta de "reduir el pes de la memorització i reforçar el caràcter pràctic". Els canvis previstos en les posicions seran graduals però alguns ja es començaran a aplicar la setmana que ve amb la convocatòria de 10.000 places.

En aquest últim mes he hagut de fer diversos tràmits en línia. No sóc un hacker, però tampoc un analfabet digital. En alguns he estat fins a quatre dies seguits fent intents i dedicant-hi hores. El que hauria de ser una cosa senzilla i intuïtiva no ho és gens. Ni senzill, ni intuïtiu, ni ràpid. Només tenint certes habilitats movent-te per la xarxa pots acabar alguns tràmits, i de vegades has de dedicar hores a aprendre-les per obtenir el resultat desitjat. Llàstima que quan ja has descobert la manera el següent tràmit és amb una altra administració i, per tant, amb una altra lògica i uns altres impediments i problemes. L'únic aprenentatge que te'n queda és que el pròxim tràmit tampoc serà fàcil, que els problemes seran diferents i que també serà entretingut. Buscant bibliografia dels errors i dels problemes a la xarxa acabes superant-los gairebé tots, no tots, però cal una habilitat informàtica força per sobre de la mitjana habitual.

La despesa relacionada amb el covid-19 ha fet que el deute del conjunt de les administracions públiques creixi un 10,3%, 122.439 milions d'euros. Segons les dades que ha publicat aquest dimecres el Banc d'Espanya, al tancar l'exercici del 2020 el deute públic espanyol se situava en 1,3 bilions d'euros, xifra que equival al 117% del PIB del país. És un tancament d'any rècord, però no la xifra més elevada mai registrada: aquest límit es va superar el novembre passat. És a dir, al comparar dades mensuals, el deute públic era 1.292 milions d'euros més petit al desembre que el mes anterior, quan s'arribava al màxim històric d'1,31 bilions.

Un dels descobriments més lamentables que ens ha deixat la pandèmia és la poca eficàcia d’alguns serveis de l’administració pública. Repassem? Tramitar i cobrar els ERTO, o les ajudes als autònoms, o inscriure una mort al registre civil, o les ajudes a l’hosteleria... La màquina de l’administració burocràtica no ha respost amb la mateixa eficàcia que la sanitat o l’educació.

Dos treballadors de l'administració pública que fan les mateixes feines però tenen contractes diferents poden tenir una diferència salarial del 29%. La dada l'ha feta pública aquest dijous la Federació de Treballadors Públics de la UGT, que denuncia la falta d'un conveni únic dins l'administració que "no discrimini" segons el contracte.

Crítiques de Foment del Treball a la resposta de les administracions públiques a la pandèmia. La patronal ha qüestionat aquest dimecres la gestió hospitalària de la crisi sanitària i ha exigit que es reobrin les escoles, així com l'allargament dels terminis dels expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO).

El fet que determinats països tinguin una administració pública potent ens porta sovint a fer una interpretació esbiaixada del rol que ha d’adoptar l’estat. Suècia, o França mateix, finança sectors públics molt potents i eficaços que tenen com a missió, també, optimitzar l’activitat econòmica. Des d’aquí pensem que els països nòrdics posseeixen serveis socials avançats perquè algú ha decidit tornar-se bo i emprar diners en l’interès públic. Desconeixem l’alt nivell d’exigència i iniciativa privades que transpiren aquelles societats. Indolents com som, no volem assabentar-nos d’una realitat que allí tenen molt clara: l’estat no genera riquesa, només l’administra. La riquesa la generen els particulars. I els serveis socials d’un país han de tenir la dimensió de la seva butxaca. Per això, fins i tot el suec més subvencionat té un esperit molt més liberal que qualsevol català.

Catalunya és la comunitat autònoma amb menys funcionaris per cada mil habitants, així com amb un pes més baix dels treballadors públics sobre el total de la població en actiu, segons un informe de la patronal Pimec elaborat amb les últimes dades publicades del govern espanyol.

El deute del conjunt de les administracions públiques va augmentar en 7.144 milions d'euros entre els mesos de maig i juny. Aquest creixement situa el deute públic en 1,162 bilions, una xifra que representa un nou màxim històric, segons les dades que ha publicat aquest divendres el Banc d'Espanya. En termes interanuals, el deute de les administracions públiques ha crescut un 2,45%.

És la primera vegada des que Brussel·les vigila els comptes de l'Estat que Espanya compleix amb l'objectiu fixat. El ministre d'Hisenda i Funció Pública, Cristóbal Montoro, ha presentat aquest dimecres les xifres de l'execució pressupostària del 2016 i ha confirmat el que fa unes setmanes havien avançat tant ell mateix com el president Mariano Rajoy i el ministre d'Economia, Luis de Guindos. Tots tres havien assegurat que Espanya compliria sobradament l'objectiu del 4,6% del dèficit públic que Brussel·les va fixar per a Espanya. Finalment, l'Estat ha tancat el 2016 amb un dèficit públic del 4,54% del PIB comptant ajudes financeres, i un 4,33% si es descompten aquestes ajudes.

Queda poc per acabar legislatura i el govern espanyol finalment formalitza una dels eixos dels seus quatre anys a la Moncloa: la reforma de les administracions. La vicepresidenta de l'executiu central, Soraya Sáenz de Santamaría, ha xifrat en més de 18.000 milions d'euros, "l'estalvi" acumulat des del 2012 amb la supressió d'institucions i l'eliminació de duplicitats. Ara, amb l'aprovació de dos avantprojectes de llei en consell de ministres, el govern de Mariano Rajoy busca estipular per llei aquesta racionalització del sector públic. En total, els últims tres anys s'han suprimit un total de 2.029 empreses i organismes públics, sobretot gràcies a l'actuació de les comunitats autònomes que s'han acollit a aquestes retallades.

El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, està decidit a demostrar que la supressió d'organismes autonòmics que planteja el govern espanyol no suposarà l'estalvi que preveu l'executiu de Mariano Rajoy. Així, aquest divendres ha presentat un informe en què compara el cost de la seva institució i la del Defensor del Poble i que evidencia que l'organisme estatal no és un exemple d'eficiència. De fet, entre el 2009 i el 2013 el Síndic de Greuges ha reduït un 32,92% el seu pressupost, fins als 5,9 milions d'euros, mentre que el Defensor del Poble només l'ha retallat un 12,14%, fins als 14 milions d'euros.

La reforma de les administracions públiques suposarà un estalvi d'aquí al 2015 de 37.700 milions d'euros. Segons la vicepresidenta del govern central, Soraya Sáenz de Santamaría, aquesta xifra surt de eliminació de mesures burocràtiques, "de l'aprimament de l'administració pública". Concretament, la reforma suposarà pressupostàriament un estalvi de 17.500 milions, i de manera directa un estalvi de 6.500 milions per a l'administració i de 16.300 per als ciutadans. Des de la Moncloa s'ha assegurat que "de cada euro que estalviarà l'administració s'estalvien, en costos d'oportunitat, dos euros al ciutadà".