El cervell de Jeanette Winterson (Manchester, 1959) és tan privilegiat que és capaç de connectar els contes de Les mil i una nits amb els perills de la intel·ligència artificial, la importància de les biblioteques i una lliçó encara vàlida de la psicoanàlisi. "Sense imaginació no hi ha futur —defensa des d'una de les sales de la Universitat Oberta de Catalunya, poc abans de rebre el doctorat honoris causa al conjunt de la seva trajectòria—. Tot el que hem construït i totes les solucions per superar obstacles han vingut de la imaginació. El més important que podem oferir als joves és el superpoder de la imaginació". L'hem de "protegir, honorar i respectar" igual que Aladí fa amb la llàntia màgica que troba a dins d'una cova i que és el punt de partida del nou llibre de l'autora d'Escrit al cos (1994) i Per què ser feliç quan podries ser normal? (2011).

Després d'un pic molt sobtat, la corba es desinfla i es normalitza. Aquest és el comportament a Catalunya del teletreball, una modalitat laboral que s'ha consolidat a casa nostra i ara es manté estable després del fort impuls provocat per la pandèmia de la covid-19. Així ho reflecteix el Baròmetre de Competències i Ocupacions presentat aquest dimarts per la UOC i la patronal catalana Pimec, que se centra en aquesta nova manera d'organitzar el treball. L'informe analitza més de dos milions de vacants publicades entre el 2018 i el 2024 i mostra que, tot i que la presencialitat continua sent majoritària, el treball a distància –especialment en el format híbrid– és un element estructural del mercat laboral català. Així i tot, només el 10% de les ofertes filtrades per aquest estudi donen la possibilitat de fer-ne.

Un dels deures pendents del sistema educatiu català és la falta de professorat d'algunes especialitats als instituts de Catalunya. Per fer-hi front, fa sis anys es va decidir permetre que es pogués entrar a fer classe a un institut encara que no es tingués el màster de professorat que habilita per exercir. Això sí, amb el compromís de treure-se'l Aquesta mesura va permetre engreixar la borsa d'interins, però tot plegat ha derivat en què ara hi hagi docents que fa anys que exerceixen sense haver-se tret el màster. L'any passat, l'anterior Govern va tancar l'aixeta a aquesta pràctica i va establir que, per poder continuar a la borsa de docents, passats tres anys calia estar inscrit al màster. Això ha fet que la demanda pel màster habilitant, que ja era alta, hagi crescut encara més.

Un estudiant matriculat a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) podrà cursar un grau a la seva universitat, però fer un tram de la formació seguint el pla docent del mateix grau a la Universitat a Distància de Hagen, a Alemanya, i un altre a la Universitat Oberta dels Països Baixos. Aquest és l'exemple més clar dels ambiciosos objectius que, en un futur, vol assolir l'OpenEU, una aliança entre deu universitats europees en línia que es coordinarà des de Barcelona. A efectes pràctics, aquesta coalició es traduiria en la creació de la primera universitat a distància integrada a la Unió Europea (UE). Es calcula que uns 368.000 alumnes podrien accedir-hi per curs acadèmic, tenint en compte el nombre actual de matriculats.

En un recent editorial, s’alertava des de l’ARA contra el procés de privatització del nostre sistema universitari arran de l’eclosió d’institucions educatives online amb ànim de lucre. Aquesta proliferació té una causa i una conseqüència evidents. La primera és causada per la irresponsabilitat política de renunciar a fer prescriptius els informes de les agències de qualitat universitària. La segona amenaça amb gripar l’ascensor social, un dels encàrrecs més rellevants atorgats a la universitat per part de la ciutadania. Hi ha massa en joc.

Doctorada en ciències econòmiques amb màster en direcció fiscal i financera de l'empresa, Àngels Fitó (1970) va ser vicerectora de competitivitat i ocupabilitat de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Fa un any i mig va prendre possessió com a rectora.

Davant la trista notícia de la mort del professor Gabriel Ferraté i Pascual, els he de dir que ha estat el meu exemple a seguir a la universitat. Començaré descrivint el primer moment en què el vaig conèixer i el darrer que vaig compartir amb ell.

"Sempre he estat implicat en la vida del poble i aturar-ho tot durant quatre anys per fer una carrera no m'encaixava". Ho explica Sergi Petit per telèfon des de Vilagrassa (Urgell). "Som 650 habitants i és veritat que falten empreses, només hi ha un restaurant i una farmàcia i no tenim cap botiga, però jo m'imagino vivint sempre aquí", reconeix. En Sergi té 24 anys i està estudiant el grau de comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Com ell, més de 7.000 estudiants que viuen en pobles petits –de menys de 10.000 habitants– han decidit fer un grau a distància per no marxar del poble o per poder-hi tornar. És una tendència que els últims anys ha anat a l'alça, fins i tot abans que arribés la pandèmia: des del curs 2016-2017 fins al curs 2021-2022 (l'últim del qual es tenen dades), el nombre d'alumnes que es van matricular per fer un grau a distància a la UOC ha augmentat més d'un 25%, tot i que l'últim curs analitzat es va registrar un lleu descens pel fet que durant el confinament hi va haver un increment inusual de matriculacions.

Optar per estudis de formació professional és una decisió que cada any prenen més persones, i les institucions educatives són molt conscients d’aquesta realitat. En aquest context, els cicles formatius que Jesuïtes Educació imparteix en col·laboració amb la UOC són la resposta no només a la demanda del mercat, sinó al repte d’oferir un ensenyament de qualitat, pràctic i flexible.

"Us proposo que apostem obertament i sense complexos per l’optimisme". És la invitació que ha fet la flamant rectora de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), Laia de Nadal, en l'acte de presa de possessió del càrrec que ha tingut lloc aquest dilluns a l’auditori del campus de la Ciutadella. De Nadal ho ha dit davant el conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal, i en referència a l'etapa d'incertesa que viu el món universitari.

La Universitat Oberta de Catalunya celebra aquest any el seu 25è aniversari. El físic Josep A. Planell és el rector des del 2013 de l'única universitat catalana a distància.

S'ha especulat molt sobre el futur de Pablo Iglesias després que el 4-M decidís abandonar la política arran dels mals resultats de Podem a les eleccions de Madrid. Doncs bé, una part del seu futur laboral passarà, segons ha pogut saber l'ARA, per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). L'exlíder del partit lila ha guanyat una de les places que s'havien obert a l'àrea d'investigació de la universitat, concretament, a l'IN3, l'Internet Interdisciplinary Institute, que es dedica a la investigació i, especialment, a l'estudi d'internet i dels efectes de la interacció de les tecnologies digitals amb l'activitat humana.

La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) tindrà més presència al districte tecnològic de Barcelona, el 22@. En concret, al pol d'equipaments de Can Jaumandreu, un dels vestigis del passat industrial del Poblenou. L'alcaldessa, Ada Colau, i el rector de la universitat, Josep Anton Planell, han segellat un acord que estableix que la ciutat cedeix a la UOC part de l'antiga fàbrica, al carrer Sant Joan de Malta, perquè hi situï bona part dels equipaments que actualment té repartits entre diferents ubicacions i pugui, així, concentrar l'activitat acadèmica. Es tracta d'un espai de 1.700 metres quadrats que havia estat cedit a la Universitat de Barcelona, que hi ha renunciat. Ara la UOC en podrà disposar durant els pròxims 15 anys i té previst traslladar-s'hi ja el curs 2021-22.

La Universitat Oberta de Catalunya va néixer el 1995 amb un model d’aprenentatge propi. Vint-i-dos anys després, la UOC té un nivell d’experiència que li permet oferir una formació superior de qualitat en línia i assessorar altres universitats i altres països per ampliar els sistemes d’educació superior a través dels estudis no presencials.

Com a professor d’estudis econòmics a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Daniel Viader creu que la seva tasca i la de la universitat en general té molt a fer contra els paradisos fiscals. Tot i admetre que pot resultar “naïf”, Viader opta per la “formació ètica de les futures generacions” com a eina indispensable per posar fi a aquestes pràctiques. Però, a curt termini, les mesures que es plantegen són unes altres.

L'enciclopèdia virtual per excel·lència, la Viquipèdia, sempre ha estat un enemic per als professors universitaris.