Microsites 10/09/2021

La demanda per accedir al màster de Formació del Professorat es manté a l’alça

La pandèmia i la crisi econòmica són alguns dels factors que explicarien aquest increment, que s’ha evidenciat els últims anys. L’edat mitjana dels estudiants creix i canvia el perfil d’alumnat, que troba en el sector educatiu un nou rumb professional

4 min
Un professor donant indicacions als alumnes en una sessió d'exàmens PISA

Jara de Tomás té 24 anys i fa un any que és docent de secundària a l’Escola Augusta de Barcelona. Graduada en Estudis Literaris per la UB, l’any passat va cursar el màster de Formació del Professorat a la mateixa universitat, en l’especialitat de llengua i literatura catalana i castellana. El curs li ha permès començar a exercir com a docent, professió que no s’havia plantejat fins a l’arribada de la pandèmia: “Feia tres anys que treballava en una feina poc qualificada, amb un sou baix i horaris difícils. La pandèmia va tocar de ple el sector cultural i em va fer replantejar aspectes essencials de la vida: tenir temps per veure a qui estimo i cobrar un sou que em permeti viure amb dignitat”, explica.

Jara de Tomás

Com ella, la majoria d’estudiants de la promoció del màster havien accedit a fer els estudis per raons similars a la seva: “Als joves ens han venut la idea que podrem treballar en allò que ens faci sentir realitzats i quan entres al mercat laboral això no és així. La majoria dels meus companys de màster i jo érem allà per necessitat vital. Sabíem que faríem una feina que ens faria sentir realitzats i que és gratificant, tot i que no es trobava entre les nostres primeres opcions quan vam acabar el estudis de grau”, assegura.

La crisi econòmica i l’arribada de la pandèmia han disparat en un 60% la demanada per accedir al màster professionalitzador de Formació del Professorat d’ESO, Batxillerat, FP i ensenyaments d’idiomes. Segons dades d’UnPortal, el curs 20-21 hi va haver 4.700 sol·licitants per les 1.850 places que ofereixen les 10 universitats catalanes on es cursa, entre públiques i privades. Es tracta d’un increment que universitats com la de Barcelona, la que més places ofereix del màster, han percebut els últims anys, com apunta Susana Arànega, coordinadora: “Des del 2017 hem vist un increment de les sol·licituds. La sortida és interessant i entre un 30% i un 40% de les persones que el cursen ja tenen feina fins i tot abans d’acabar-lo. Són factors que hi ajuden, segurament més afavorits per la crisi econòmica que per la pandèmia”, assegura.

Des de la UAB, Jordi Deulofeu, coordinador del màster de Professorat de Secundària de Matemàtiques, afegeix que les peticions encara són més altes segons la matèria: “En el cas de l’especialitat de matemàtiques la demanda per fer el màster és molt elevada, però encara ho és més la necessitat de trobar professors d’aquesta assignatura a secundària. Caldria ampliar places tot i que és una qüestió que no depèn directament d’universitats. Avui els meus 130 alumnes titulats del màster el curs passat ja tenen feina”, explica.

Fonts del departament de Recerca i Universitats asseguren que “el sistema universitari de Catalunya (SUC) ha considerat, d’una banda ajustar el màxim possible l’oferta de places de les diverses especialitats del màster (MUFPS) a la demanda obtinguda en el procés de preinscripció d’aquests estudis, i, de l’altra, intentar donar resposta a les necessitats de professorat del sistema educatiu de Catalunya, informades pel departament d’Educació”.

Perfil divers d’estudiant

Persones d'entre 20 i 45 anys, de procedència i expedient molt divers, que veuen en el màster una oportunitat per aconseguir una feina estable i segura i als quals la docència no els desagrada, tot i no haver sigut la seva primera opció laboral. És el perfil de molts dels estudiants d’aquest curs, que també ha anat variant amb el temps, com apunten Arànega i Deulofeu: “En el cas de matemàtiques a la UAB, tenim un 50% d’alumnes enginyers, seguits d’arquitectes, físics o economistes. Existeix un percentatge important d’alumnat de més de 30 anys i fins i tot algun de més de 40. En aquests casos, la motivació per fer el màster recau en voler fer un gir professional, en la voluntat de trobar en l’educació una feina més humana i amable que la que estaven fent”, comenta Deulofeu.

En el cas de la UB, la mitjana d’edat també s’ha incrementat alhora que han crescut els alumnes internacionals: “Molts dels alumnes que tenim ja estan treballant però volen canviar de feina. Hem augmentat molt en alumnat internacional i fins i tot alumnes catalans que el curs passat feien el màster des de l’estranger”, explica Arànega. La virtualitat obligada per la pandèmia en el cas de la UB no seguirà aquest curs: “Ens podem plantejar una semipresencialitat més elevada, però som una universitat presencial i no ens plantegem fer el curs online”, apunta.

Més enllà de qui es matricula al màster per aconseguir una feina estable, també n’hi ha que ho fan a l'acabar el grau perquè tenen clar que aquest és el seu camí professional. És el cas de Meritxell Pujol-Galceran, 23 anys, graduada en INEF i màster en l’especialitat d’Educació Física: “Sempre m’he volgut dedicar a la docència de joves i adolescents. Molts dels meus companys de màster també tenien clar que volien ser docents per vocació i no com una alternativa laboral més. El meu no és l’únic cas”, afirma.

Imatge d'una classe de 4t d'ESO fent l'examen de competències de català i castellà

Adolescents a l’aula

“Crec que em van preparar bé”, apunta la Jara. “Donar classes és molt dur i no sé quina hauria de ser la preparació ideal, però a mi em va ajudar molt poder combinar el màster amb l’exercici del professorat, arran del decret excepcional que permetia accedir a la docència sense el màster acabat”, diu. Actualment el màster del professorat és d’un any de durada, d’octubre a juliol, amb dos períodes de pràctiques, de tres i sis setmanes, respectivament (en el cas de la UB). Un curs insuficient, com reclamen els respectius coordinadors, que caldria ajustar al model europeu 3+2: “Hi ha molta matèria condensada”, diu Susana Arànega, tot i que afegeix: “Estem tendint a treballar a partir de reptes i preguntes i de casos reals que formen part del dia a dia. A més, incorporem xerrades i seminaris de gestió de l’aula, vinculats a qüestions més emocionals, tractament audiovisual i competències digitals, etcètera, que no estan previstos a les matèries”. “Caldria tendir a graus de tres anys amb especialització de dos anys, que ens permetessin fer unes pràctiques més llargues. Però les directrius les marca el ministeri espanyol i tenim poc marge”, conclou Deulofeu.

Saber comunicar el projecte educatiu

El màster en Lideratge de la Innovació Pedagògica i Innovació de Centres Educatius de la URL proporciona eines per desenvolupar una praxi professional innovadora, gestionar l’aula i dinamitzar l’escola amb rigor, integrant les tendències educatives actuals.

Pensat per a les direccions dels centres escolars o professionals educatius, aquest màster, de màxim dos anys de durada, ofereix competències en pensament estratègic, gestió d’emocions i conflictes, habilitats i destreses, creativitat i pensament crític, i eines d’autoconeixement. “S’ofereixen les anomenades soft skills, les habilitats toves, tan importants per saber gestionar equips com els d’un centre escolar”, explica Miquel Àngel Prats, coordinador. A més, el curs incorpora una assignatura sobre màrqueting educatiu, en la qual s’ofereixen claus perquè les escoles sàpiguen comunicar el seu projecte educatiu destacant allò que les diferencia de la resta. “Xarxes socials, pàgines web, portes obertes, comunicació amb les famílies... Una escola utilitza diàriament aquests recursos. Saber com utilitzar-los i sota quins criteris és molt important i pot esdevenir un element diferenciador de centre”, apunta Eduard Blasco, professor de l’assignatura.

stats