Les professions agràries del futur: de gestionar una ‘smartfarm’ a repensar el sistema alimentari

Des de fa un any i escaig, a l'aeroport del Prat ja és possible agafar vols sense haver d'ensenyar cap document: n'hi ha prou amb situar la cara davant d'una càmera. La tecnologia biomètrica –similar a la que es fa servir per desbloquejar el telèfon mòbil amb el rostre de l'usuari– cada cop és més present als aeroports d'arreu del món per agilitzar els controls i millorar la seguretat. Si bé, de moment, a Barcelona només l'ofereix Vueling en algunes connexions i sota petició del passatger, un estudi de l'organització d'aerolínies IATA revela que, el 2024, el 46% dels viatgers ja van fer servir aquesta tecnologia en algun aeroport d'arreu del món. A més, un 73% asseguren que prefereixen aquest sistema abans que haver d'anar mostrant els passaports o les targetes d'embarcament al personal. Però, què té a veure tot això amb les professions agràries del futur?

La biometria és una tecnologia que també pot ser molt útil a les granges catalanes. "Hem tirat endavant un projecte pilot per adaptar sistemes de reconeixement facial com els dels aeroports per identificar porcs de manera individual mitjançant el seu rostre", concreta a l'ARA Lluís Miquel Plà Aragonés, professor de la Universitat de Lleida (UdL) i investigador a Agrotecnio. Per a l'expert, això obre la porta a deixar enrere els xips identificatius que es col·loquen a cada animal, que són cars i difícils d'implantar massivament en granges. "En canvi, la biometria és una tecnologia més barata i reutilitzable, que requereix, per exemple, una càmera fixa", continua.

Però no tot són flors i violes. Tot i que la tecnologia ja existeix, la seva aplicació en entorns ramaders presenta diversos reptes. D’una banda, els animals no es deixen escanejar fàcilment, i de l’altra, les condicions d’il·luminació i de moviment dins d’una granja dificulten la precisió del sistema. A més, cal entrenar els algoritmes perquè siguin realment fiables en situacions reals i canviants. Segons Plà, aquest projecte exemplifica molt bé l’estat actual de l’agricultura 4.0: hi ha tecnologies amb un gran potencial, però que encara requereixen temps, adaptació i inversió per convertir-se en eines habituals dins les granges.

A la recerca de nous perfils

Aquesta transformació tecnològica, però, topa amb un mur inesperat: la manca de perfils formats –i interessats–per desenvolupar-la. Segons Plà, els estudis agrònoms o veterinaris no preparen els estudiants per crear eines digitals, sinó per fer diagnòstics, gestionar explotacions o aplicar tractaments. Alhora, els informàtics tampoc es fixen en el sector primari com una sortida professional atractiva. “No miren cap al camp”, resumeix l’investigador. “Els agrònoms esperen que algú els proporcioni una eina útil, però no se la plantegen com a pròpia. I els perfils tecnològics pensen més en la indústria o la ciutat”, diagnostica.

El resultat és un buit: hi ha interès empresarial i potencial tecnològic, però falten professionals capaços de connectar els dos mons. "Caldrien formacions interdisciplinàries específiques, però de moment encara són escasses, i les universitats avancen amb lentitud", afegeix.

Davant d’aquest desencaix entre necessitats i formació, algunes iniciatives comencen a posar fil a l’agulla per acostar recerca, empresa i territori. És el cas del Parc Agrobiotech de Lleida, un centre públic d’innovació agroalimentària vinculat a la Generalitat i a la Universitat de Lleida, que actua com a espai de connexió entre la ciència i el sector productiu. Una de les seves línies de treball és precisament impulsar la transferència de tecnologia i coneixement cap al món agrari, amb l’objectiu de fer-lo més competitiu, sostenible i preparat per als reptes del futur.

En el marc del cicle Breakfast4Inno, el Parc organitza sessions temàtiques que posen en contacte equips investigadors i empreses del territori. En una de les darreres trobades, dedicada a la transformació digital del sector porcí, el mateix Plà va presentar-hi projectes d’intel·ligència artificial que està desenvolupant amb empreses com Selección Batallé.

Les possibilitats de l'agricultura de precisió

Tot i que sovint es fa servir com a sinònim de digitalització al camp, l’agricultura 4.0 és en realitat un paraigua ampli que inclou diverses aproximacions tecnològiques: des de l’automatització i la robòtica fins a la intel·ligència artificial, l’ús de sensors, drons i plataformes de gestió. Entre totes aquestes vies, una de les més consolidades i reconeguda internacionalment és l'agricultura de precisió (AP).

En essència, la disciplina recull, processa i analitza dades espacials i temporals de camps i animals, i les combina amb coneixement expert per prendre decisions adaptades a la variabilitat real de l’explotació. “Tradicionalment, es tractava un camp sencer de la mateixa manera", recorda Àlex Escolà, coordinador del Grup de Recerca en AgròTICa i Agricultura de Precisió de la Universitat de Lleida i del centre CERCA Agrotecnio. "L’AP, en canvi, permet aplicar diferents dosis de reg, adob o fitosanitaris dins d’un mateix camp, segons les necessitats reals de cada àrea”, resumeix Escolà. Això es tradueix en menys malbaratament de recursos, més eficiència i més sostenibilitat.

Nova oferta formativa

Tot i que fa més d’una dècada que la Universitat de Lleida imparteix assignatures d’agricultura de precisió (AP) al grau d’enginyeria agrària i alimentària, fins ara no existia a Catalunya una formació reglada i especialitzada per aprofundir-hi. Durant anys, els estudiants interessats havien de marxar a altres comunitats per continuar formant-se, però aquest curs 2025/2026 això ha canviat: s’estrena una nova intensificació en AP i tecnologies digitals dins del màster interuniversitari en enginyeria agronòmica, amb docents de la UdL, la UPC i altres institucions de referència.

Aquesta nova línia, que forma part d’un màster que habilita per a l’exercici professional com a enginyer/a agrònom, ofereix unes 250 hores de formació específica i ja ha despertat molt d'interès entre els futurs alumnes. A més, la Generalitat ha posat en marxa recentment l’Escola Agrària de Noves Tecnologies i Horticultura a Cabrils, i s’han creat iniciatives com la Càtedra Timac Agro - UdL, que promou activitats de formació i divulgació sobre AP a través de tallers, jornades i premis acadèmics.

Més enllà dels algoritmes

Tanmateix, no tot el futur del sector agrari passa per sensors i algoritmes. Des de fa 26 edicions, el màster en agroecologia i agricultura ecològica de la Universitat de Barcelona forma professionals per repensar de manera crítica el sistema alimentari, combinant coneixements científics, tècnics i socials. "No anem contra ningú: sumem", reivindica Francesc Xavier Sans, director del màster i catedràtic de Botànica. "L’agroecologia és una resposta als impactes socials, ambientals i econòmics del model dominant", diu.

El màster aposta per una formació transdisciplinària, amb estudiants que provenen tant de les ciències naturals com de les socials, i obre la porta a sortides laborals diverses: gestió de finques, projectes d’alimentació sostenible o assessorament a iniciatives ecològiques. “És una formació de present i de futur”, conclou Sans.