Quants màsters convé tenir al currículum? Els riscos (i beneficis) de la sobrequalificació
A Catalunya, el nombre de persones que es matriculen en un màster oficial s’ha multiplicat per tres en els darrers quinze anys, i ja supera les 51.000. El mercat laboral valora aquestes titulacions, però també té molt en compte l’experiència i les competències transversals.
"El grau universitari és un requisit imprescindible per a les empreses que han contractat titulats i titulades recents, a diferència del màster universitari, que no és percebut com a requisit essencial". Aquest és un dels resultats destacats del darrer informe de l'Agència per a la Qualitat Universitària de Catalunya (AQU). Es tracta d'una enquesta feta al col·lectiu ocupador sobre la formació de l'alumnat universitari. "Una de les missions fonamentals de l’educació superior és afavorir la inserció laboral dels titulats i titulades", recorda l'AQU a la introducció del document. "No obstant això, diversos estudis apunten l’existència d’un desajust entre la formació universitària i les necessitats reals del mercat laboral, sigui per la manca de competències específiques o per la insuficiència de titulats en determinats àmbits", adverteix.
Tot plegat porta a una pregunta que cada cop es fan més joves acabats de graduar: convé fer un màster immediatament? I encara una altra: en calen dos, tres, o més, per tenir un perfil competitiu? Des del Servei d’Ocupabilitat de la UAB confirmen a l'ARA que, si bé no hi ha indicadors quantitatius que ho avalin, perceben que cada vegada hi ha més estudiants que cursen més d'un màster. Sovint, assenyalen, són alumnes que combinen formacions tècniques amb altres de gestió o estratègia. Tot i això, llancen un avís doble. "Allargar l’etapa formativa pot endarrerir l’entrada al món laboral, i tenir un curriculum vitae farcit de formació acadèmica, però amb poca experiència professional, pot ser un obstacle a l’hora de cercar feina", apunten. Així doncs, exactament què mira el col·lectiu ocupador a l'hora de decantar-se per un candidat o un altre?
Més enllà dels màsters
Segons l’enquesta recent de l’AQU al col·lectiu ocupador, només un 36,5 % de les empreses consideren que les persones titulades universitàries estan "del tot preparades" per entrar al món laboral. Tot i que un 84 % valoren positivament la formació que reben, els ocupadors detecten mancances en habilitats clau per al dia a dia professional. Entre les competències més sol·licitades, la resolució de problemes, el treball en equip i la comunicació oral són les més citades. També s’hi afegeixen la capacitat d’aprenentatge, l’autonomia i la gestió del temps. Totes són competències que no depenen tant del nombre de màsters cursats com de l’experiència i del context professional en què s’hagin desenvolupat.
Des del Servei d’Ocupabilitat de la UAB insisteixen que, per damunt de l’acumulació de títols, el més important és tenir un objectiu professional clar i triar la formació que realment ajudi a assolir-lo. "Recomanem que cada persona treballi l’autoconeixement, descobreixi la seva vocació i estableixi el seu propi objectiu professional", expliquen. Aquest procés de definició ha d’incloure tant la formació acadèmica com les competències professionals requerides, i adaptar-se a cada cas. "Si fer un màster pot obrir les portes desitjades, definitivament recomanem cursar-lo", afegeixen.
Més enllà del nombre de titulacions, els experts insisteixen també en gestionar les expectatives. En paraules del Servei d’Ocupabilitat de la UAB, és important que els joves titulats "ajustin les seves expectatives a la realitat del mercat laboral i evitin possibles frustracions". L’excés de formació sense una orientació clara pot acabar generant desànim si les oportunitats professionals no s’ajusten a allò que el currículum promet. Per això, recomanen definir un objectiu concret i entendre bé les necessitats reals dels sectors als quals es vol accedir.
Davant d’aquest escenari, recomanen no prendre la decisió de cursar un màster per inèrcia o per pressió social, sinó fer-ho a partir d’un procés previ d’autoconeixement i orientació. “Cada persona ha de descobrir la seva vocació i establir el seu propi objectiu professional”, insisteixen. Un cop definit aquest objectiu, cal esbrinar quina formació i quines competències calen per assolir-lo, i si un màster pot ser una bona porta d’entrada. I, en qualsevol cas, complementar-lo amb experiència pràctica a través de pràctiques acadèmiques externes: una via clau per posar els coneixements en joc, enriquir el currículum i facilitar la inserció laboral.
En un context de creixement sostingut de l’oferta formativa universitària, les empreses continuen prioritzant criteris molt concrets a l’hora de seleccionar personal. L’últim informe elaborat per l’AQU Catalunya sobre l’opinió del col·lectiu ocupador deixa clar que l’experiència professional continua sent el factor més determinant a l’hora de contractar graduats i graduades recents. Tot i que un 84% dels ocupadors valoren positivament la formació universitària que reben els estudiants, només un 36,5% consideren que estan del tot preparats per accedir al món laboral.
Quan es pregunta pels requisits més valorats, el títol de màster universitari no es considera essencial. Es veu com un complement útil, però el que es prioritza són les competències aplicables en entorns reals de treball, com la resolució de problemes, el treball en equip, la comunicació oral o la capacitat d’aprenentatge i d’adaptació. En aquest sentit, les pràctiques acadèmiques externes guanyen pes com a eina clau per facilitar la inserció laboral.
A aquestes dades s’hi afegeix el que recull el Baròmetre de competències i ocupacions de Catalunya elaborat per Pimec i la UOC, que mostra com creix la importància de les anomenades competències toves. Segons aquest estudi, en un 76,8% de les ofertes de treball publicades a Catalunya es demanen habilitats personals com la capacitat d’adaptació als canvis (48,3%), el treball en equip (31,75%), la gestió del temps (31,75%) o crear solucions per als problemes (30,65%). Aquest percentatge ha crescut més de tres punts en només un any, i indica una tendència consolidada: els coneixements tècnics són imprescindibles, però ja no suficients.
