Xiulada a l’himne d’Egipte, crits de “musulmà qui no boti!”, insults a Pedro Sánchez i l’imprescindible “Gibraltar espanyol!”. Què és això sinó Torrente anant ahir a Cornellà-El Prat a animar la selecció espanyola?

Els Mossos d'Esquadra han detingut un home de 27 anys per una agressió homòfoba que ha deixat sense la visió d'un ull a un menor de 17 anys. Els fets van passar l'1 de novembre a la matinada en un cèntric bar de la capital del Bages. Segons fonts policials, eren passades les tres de la matinada i, a l'exterior d'aquest establiment, el presumpte autor va començar a insultar el menor. Les mateixes fonts apunten que eren insults de caràcter homòfob per la condició sexual de la víctima.

Ara fa setanta anys James Dean va pagar 800 dòlars –el que equivaldria a 13.700 euros– al publicista Rogers Brackett per comprar el seu silenci sobre la seva orientació sexual. Aquest secret de qui va ser jove promesa de Hollywood ha sortit a la llum després que el Daily Mail avancés algun dels fragments de The secret life of James Dean, el llibre escrit per Jason Colavito sobre la vida privada de l'actor, que va morir en un accident de cotxe als 24 anys. En la publicació, que surt a la venda aquest dimarts als Estats Units, es detallen els escrits de Dean i Brackett, el publicista que va ser parella de l'actor i que posteriorment va extorsionar el jove amenaçant-lo de fer públic que era gai.

"Volia gresca, la va prendre amb en Samuel com podia ser amb qualsevol, no li busquin una explicació". D'aquesta manera, l'advocat del principal acusat del crim homòfob a Samuel Luiz ha intentat convèncer el jurat per treure importància a la pallissa a crits de maricó que va matar el jove en una platja de la Corunya el 3 de juliol de 2021, quan la víctima tenia 24 anys. La investigació i les imatges de l'agressió indiquen que hi van participar presumptament set persones, entre ells dos adolescents que van confessar davant d'un jutge de menors que els va condemnar a tres anys i mig d'internament. Aquesta setmana ha arribat el torn dels cinc adults, quatre homes i una dona, en un judici a l'Audiència de la Corunya que durarà al voltant d'un mes. Davant de peticions de condemna que oscil·len entre els 22 i els 27 anys de presó, els acusats han encarat l'inici del judici fent els primers moviments per intentar aconseguir un atenuant, fins i tot un eximent, per aconseguir l'absolució o bé una pena més baixa.

Cinc exalumnes de diferents edats han denunciat davant la conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana un docent del centre concertat Madre Josefa Campos de la localitat d'Alaquàs per sotmetre'ls presumptament a teràpies de conversió sexual durant la seva etapa escolar, segons ha avançat el diari Levante.

Quan tenia 17 anys, Elena Ribera va asseure's amb els seus pares i els va explicar que li agradaven les noies. Era el pas final del procés de sortir de l'armari, que havia començat un any abans, quan ella va ser conscient de la seva orientació sexual i ho va comunicar a les seves amistats més pròximes. "Aleshores ja jugava en un equip de futbol, el Can Baró, i l'ambient del vestidor em va ajudar. Allà, pel fet de ser noies que jugàvem a futbol i moltes de nosaltres homosexuals, hi havia més tendència a tenir la ment oberta. Sí, el futbol em va ajudar a sortir de l'armari", explica a l'ARA l'actual futbolista del CF Sant Just.

“Quan vaig ser a Madrid vaig conèixer dos senyors al Museu del Prado. Es van presentar com companys de viatge. Vam començar una conversa sobre Tiepolo i em van convidar a sopar. Eren molt viatjats i encantadors. En un moment donat, un d’ells va posar la mà sobre la mà del seu amic. Suposo que m'ho vaig quedar mirant fixament, perquè va apartar la mà a l’instant. Els nostres ulls es van trobar. Mai oblidaré la seva mirada”. Això és el que li diu la Lucy al seu futur marit, el Hawk. És en el context dels anys cinquanta als Estats Units, en plena Caça de Bruixes del senador Joseph McCarthy, quan l’homosexualitat estava considerada un delicte. L’escena forma part del cinquè episodi de la sèrie Fellow travellers (Sky Showtime), que vol dir companys de viatge. En aquest cas el títol de la sèrie és un eufemisme per referir-se a una parella homosexual que, al llarg de més de tres dècades, ha d’amagar el desig i l’amor que senten l’un per l’altre. És la història del Hawk i el Tim. Es coneixen a Washington, on un treballa per al Partit Demòcrata i l’altre per al Partit Republicà, quan McCarthy vetllava pel que ell considerava els autèntics valors nord-americans, amb una política ultraconservadora d’espionatge que va acabar per escanyar els drets civils en suposat benefici de la seguretat nacional. 

El 3 juliol del 2021 set homes van matar d'una pallissa un jove gai a la platja de Riazor de la Corunya mentre li cridaven "maricó". Es deia Samuel Luiz, tenia 24 anys i la seva figura s'ha convertit en una de les icones més recents en la lluita contra l'homofòbia a l'Estat. Dos anys després del seu assassinat la Fiscalia demana condemnar cinc dels set agressors de Luiz –dos d'ells eren menors d'edat i ja van ser condemnats a tres anys i mig d'internament en un centre de règim tancat pel crim– a penes d'entre 22 i 25 anys de presó. En el seu escrit d'acusació assegura que es va tractar d'un assassinat homòfob.

“En aquest llibre s'aborden preguntes sobre com es pot passar de ser homosexual a ser heterosexual”. “Hi trobarà idees per afrontar les distorsions que enterboleixen la seva veritable identitat masculina”. “¿Hi ha algun pare que vulgui que el seu fill tingui una vida homosexual? L’autor creu que no”. Són frases que apareixen a Comprender y sanar la homosexualidad (Libros Libres), Quiero dejar de ser homosexual (Ediciones Encuentro) i Homosexualidad y Esperanza (Campomanes Editores), respectivament, llibres que encara es poden comprar a La Casa del Llibre o El Corte Inglés, per exemple.

Darrerament s’està sentint massa persones que fan exhibició d’un discurs obertament racista, discriminador de minories o sarcàstic vers les ideologies que intenten combatre una denigració secular del sexe femení o dels homosexuals. És cert que aquestes darreres orientacions, com qualsevol altra, tenen evidents falles epistèmiques. Utilitzar, però, fora d’un context satíric, una ironia amb ànim vexatori per rebatre-les, ultrapassa el que és acceptable en un debat científic que es desenvolupi en uns termes simplement constructius, com ha de ser sempre en una discussió sobre qualsevol àrea del coneixement. La ironia en ciència no només no fa avançar, sinó que intimida qualsevol que hi vulgui participar per defensar opcions minoritàries que, a més, no només poden ser les més interessants, sinó les que veritablement acabin per tenir raó.

Els casos de LGTBI-fòbia augmenten a Catalunya: les denúncies que han rebut els Mossos s'han gairebé duplicat el primer trimestre, fins a arribar a 70, i el nombre de víctimes s'enfila a 133 (+146%), segons el balanç que ha emès el cos amb motiu del Dia Internacional de l'Orgull LGTBIQ+. La majoria dels delictes han estat agressions, amenaces i coaccions, un "repunt preocupant" que entitats com l'Observatori de l'Homofòbia (OCH) asseguren que s'està produint també aquest segon trimestre.

Des que el cap de setmana passat dos homes del segle XXI que es dediquen al futbol van decidir portar bolso a un casament, molta gent ha descobert que l'homofòbia campa sense complexos per la nostra societat. A tots aquests: benvinguts a la realitat. És una llàstima que hagi hagut de passar un despropòsit com aquest perquè molta gent obrís els ulls, però almenys ara han pogut calibrar en quin estat es troba l'homofòbia en la nostra societat. Imagino que el fet diferencial entre tots els casos d'homofòbia que es documenten regularment en la majoria de mitjans i el dels futbolistes del Betis, és que el segon afectava dos homes oficialment heterosexuals. És a dir, hi ha molta gent no conscientment homòfoba i racionalment LGTBIQ+ friendly que quan veu que es maltracta verbalment algun homosexual a les xarxes li sap greu però no s'escandalitza, cosa que ara sí que ha passat perquè els afectats han estat dues poderoses icones del mainstream: dos futbolistes.

Primer el racisme, ara l'homofòbia. En aquest cas, contra els jugadors del Betis Borja Iglesias i Aitor Ruibal. Aquest cap de setmana la manada d’energúmens ancorats al mesolític va saltar en tromba per criticar la vestimenta dels futbolistes bètics i el fet que duguessin bossa de mà en una cerimònia. "Unga, unga". La intolerància supina expressada a través del futbol, un univers ideal perquè fanàtics execrables –però també gent aparentment normal– vomitin les seves frustracions i pulsions més animals. Ja ho vam veure fa unes setmanes, quan una bona part del Bernabéu va atacar amb càntics homofòbics Pep Guardiola. I ningú va dir ni fer res, òbviament. Guardiola no és Vinícius, només faltaria.

Aquest cap de setmana alguns jugadors del Betis van estar junts amb motiu de la celebració d'una boda. En una foto que Víctor Camarasa va pujar a stories al seu perfil d'Instagram, es podia veure Borja Iglesias i Aitor Ruibal cadascun amb un bolso a la mà. En la mateixa foto també hi apareixen altres futbolistes com Juanmi, Víctor Ruiz i el mateix Camarasa. Després de fer pública aquesta fotografia, una "minoria sorollosa", en paraules de Ruibal, va dedicar insults homòfobs tant al jugador bètic de Sallent (Bages) com a l'ex de l'Espanyol. El motiu dels insults i de la mofa anava dirigit tant per com anaven vestits com pel bolso que portaven.

El Tolosa ha decidit apartar cinc jugadors abans del partit contra el Nantes de la 35a jornada de la Ligue1 francesa perquè s'havien negat a utilitzar les samarretes amb dorsals amb els colors de l'arc de Sant Martí, tal com s'ha establert per a tots els partits de les lligues professionals, per commemorar el Dia Mundial Contra l'Homofòbia i la Transfòbia, que se celebra dimecres que ve, 17 de maig. Es tracta del marroquí Zakaria Aboukhlal, el malià Moussa Diarra, l'algerià Fares Chaibi, el bosnià Said Hamulic i el capverdià Logan Costa.

Tres gotes que fan vessar el got: misogínia, racisme i homofòbia. Amb aquestes paraules, el pràcticament ja inexistent prestigi que li quedava a Scotland Yard, la força policial més important del Regne Unit, amb 43.000 agents, ha quedat fet mil bocins una vegada més després que aquesta matinada es fes públic un informe que hi denuncia "problemes sistèmics fonamentals". Uns problemes que han conduït a la desconfiança dels ciutadans en la Policia Metropolitana de Londres (Met) com a garant de la seguretat de la capital.

Veritablement, per sortir de l'armari s'ha de tenir molt de valor. No tant per l'acte en si, que ja és molt exigent, sinó pel lloc on t'has de quedar a viure un cop n'has sortit. Aquesta setmana el futbolista txec Jakub Jankto ha explicat al món que li agraden els homes i que no volia seguir amagant una cosa tan normal com és estimar a qui et demana el cor. Malauradament, el seu gest de valentia ha quedat eclipsat per una sèrie de fets adjacents que expliquen perfectament per què tota la resta de futbolistes homosexuals –i bisexuals...– de la Lliga i de les altres competicions futbolístiques del món decideixen viure la seva opció sexual en la clandestinitat, com si fos una il·legalitat, una immoralitat o un defecte de fabricació contra el qual no es té prou força per lluitar.

Entre l'octubre del 2019 i el març del 2020 van aparèixer a Terrassa diverses pintades que discriminaven l'alcalde de la localitat, Jordi Ballart, per la seva condició sexual. "Maricó", es llegia a la majoria de textos, que portaven una esvàstica pintada. El presumpte autor de les pintades s'ha assegut aquest matí al banc dels acusats a l'Audiència de Barcelona. La Fiscalia li demana dos anys de presó per lesionar la dignitat de Ballart, que aquest dijous també ha declarat al judici com a testimoni. "Estic orgullós de ser qui soc", deia l'alcalde a través de Twitter fa tres anys, en una piulada que feia esment a les pintades.

Els Mossos d'Esquadra han detingut aquest dilluns a Barcelona tres homes i una dona com a presumptes autors d'una agressió homòfoba a dos homes a l'interior d'un vagó de tren de Rodalies que circulava per l'estació de plaça Catalunya.