La manca de talent i personal qualificat per cobrir llocs de treball no és només un problema de les empreses, sinó que també afecta el creixement econòmic. La patronal vallesana, Cecot, ha llançat avui aquest crit d'alerta i ha plantejat a través d'un informe titulat Cap a un mercat de treball sostenible 38 propostes per afrontar el problema, que té diferents vessants, que van de la demogràfica als canvis en el mercat laboral. Entre les propostes hi ha adequar l'horari escolar al laboral, promoure la jubilació activa i reversible i fomentar més el teletreball, entre altres destinades a atraure més talent a les empreses.

"Des de Cecot valorem positivament que el govern hagi posat una proposta sobre la taula, però no podem confondre un pas endavant amb una solució definitiva: no és un concert econòmic ni s'acosta a les xifres que Catalunya requereix". Així ha valorat el president de la patronal Cecot, Xavier Panés, el nou model de finançament per a Catalunya, durant la tradicional trobada amb els mitjans que fa la patronal a principis d'any. En aquest sentit, l'entitat celebra que el nou model de finançament és un "pas endavant" per corregir el dèficit fiscal que té Catalunya, però lamenta que no sigui suficient i, per tant, no serà la solució definitiva al "problema estructural" que té el territori.

76.400 euros. És el preu mitjà fins aquest mes al qual s'estan venent micronegocis i petits negocis en funcionament perquè altres els continuïn. Suposa un increment del 3,6% respecte a la mitjana de l'any passat i encara més si es compara amb els 67.734 del 2023. És una dada dels responsables de Reempresa, el mercat de compravenda de negocis creat el 2011 per la patronal vallesana Cecot i la Fundació Autoocupació i que porta deu anys de col·laboració amb CaixaBank.

La primera patronal que es va fer una fotografia pública amb l’expresident Carles Puigdemont des de l'exili de l'any 2017 va ser Foment del Treball. Era la campanya de les eleccions catalanes del 12 de maig (per tant, en un moment clau), quan la cúpula de la patronal va pujar a Perpinyà per retrobar-se amb el líder de Junts. La trobada la va cuinar el president de l'entitat (i exdirigent d'Unió), Josep Sánchez Llibre, que manté habitualment el contacte amb Puigdemont, segons diverses fonts consultades. Ara, però, ja no està sol: el contacte de Junts amb la patronal s'ha intensificat des que el partit és clau al Congrés dels Diputats per donar estabilitat al govern de Pedro Sánchez i en les darreres setmanes han desfilat una pila de patronals per Waterloo per tal que Puigdemont reculli les seves demandes. Sobretot la d’aturar la reducció de la jornada laboral a les 37,5 hores a la setmana que impulsa la vicepresidenta espanyola i líder de Sumar, Yolanda Díaz.

Només un 21% d'empresaris que són membres de la Cecot no tenen "cap inquietud" davant l'opa del BBVA al Banc Sabadell, que pot comportar la desaparició de l'entitat bancària d'origen vallesà. Així ho mostra un sondeig de la patronal que presideix Xavier Panés, feta entre el 14 i el 17 de gener a 557 socis. Entre els que declaren que els preocupa l'opa, un 16% senten "molta preocupació", un 17% una "inquietud alta" i un 46% una preocupació "moderada" per l'operació, que s'hauria de resoldre durant la pròxima primavera.

Aquesta setmana, l'empresariat i la societat civil es van unir en un clam multitudinari per demanar una reforma de l'administració, que a grans trets reclama una reducció de la burocràcia, la professionalització de la direcció pública i reduir la teranyina normativa. Un acord impulsat pel Fòrum d’Entitats per la Reforma de l’Administració (FERA) que va aconseguir l'adhesió d'unes 300 entitats i que es va presentar a la Casa de la Llotja dimecres passat.

Reducció de la burocràcia, professionalització de la política i la direcció pública i reduir la teranyina normativa són reclams ja històrics, però que estan més a l'ordre del dia que mai. Per posar-ne un exemple, actualment a Catalunya un permís d'obres o una llicència ambiental poden trigar més de dos anys, cosa que acaba desincentivant l'interès empresarial i la inversió.

CriteriaCaixa, el hòlding d'inversions que gestiona el patrimoni de la Fundació La Caixa, viu un moment d'expansió que s'ha vist materialitzat amb l'entrada a l'accionariat del gegant dels perfums Puig, el retorn al capital de la socimi Colonial o la duplicació de la seva participació a Telefónica. Tot i això, segons ha pogut saber l'ARA, la Fundació ha destituït alguns directius. Més enllà de Criteria, a Pastas Gallo tenen un nou director general i Banca March es queda sense un conseller clau.

Les patronals busquen el seu lloc en la campanya electoral. Pocs dies abans que comenci oficialment el període de campanya per a les eleccions catalanes del 12 de maig, Foment del Treball envia un document amb 465 propostes i, per altra banda, la vallesana Cecot insta a crear una conselleria antiburocràcia.

El manifest conjunt de les principals entitats empresarials i econòmiques del país per reclamar un nou model de finançament per Catalunya ha revifat velles disputes entre les patronals. Entre la vintena d'entitats que signen el comunicat inicial no hi apareix la patronal egarenca Cecot, malgrat que les crítiques al model de finançament actual han estat sovint presents als seus discursos.

Crec que molts podeu estar d'acord amb mi quan dic que l'associacionisme ha fet gran aquest país. Qui participa en la vida associativa, sigui en l'àmbit cultural, esportiu, social o empresarial, com és el meu cas, pot reconèixer la importància de la societat civil en qualsevol comunitat, local o global. Aquestes organitzacions són crucials per construir el bé comú i han jugat un paper fonamental com a contrapart i complement de l'acció dels governants al llarg de la història.

Antoni Abad (Barcelona, 1958) deixa la presidència de Cecot després de 17 anys. Conegut pels seus enfrontaments amb Foment del Treball i pels seus posicionaments durant el Procés, en aquesta entrevista repassa la seva trajectòria.

Antoni Abad està a punt de deixar la presidència de la patronal Cecot després de quatre mandats consecutius. Segons ha pogut saber l'ARA, l’entitat iniciarà aviat els tràmits electorals per a la convocatòria d’eleccions i Abad no es presentarà a la reelecció.

Fa setmanes que Esquerra Republicana i el Partit Socialista acaparen portades per l’escàndol de l’espionatge amb el sistema Pegasus, fins al punt que en algun moment ha semblat –només semblat– que l’estabilitat parlamentària del govern espanyol corria perill. Mentrestant, però, hi ha una altra qüestió important que està passant inadvertida i que, sorprenentment, no està provocant guspires significatives entre aquests partits. Es tracta de la llei de seguretat nacional.

La patronal Cecot critica que el govern central estigui "fent política" amb els fons Next Generation i aplicant una política centralista que ha deixat de banda qualsevol tipus de capacitat de decisió per a les comunitats autònomes. "La Generalitat ens remet a Madrid perquè és una mera gestora de les convocatòries [per aconseguir fons]", lamenta Oriol Alba, secretari general de Cecot. "Les entitats estem veient amb incertesa i descontentament com s’està gestionant –afegeix Alba–. Tot el que no sigui fer una bona gestió tècnica voldrà dir que s’està fent política amb els fons europeus".

La patronal vallesana Cecot s'ha afegit a les crítiques contra el govern espanyol per la gestió dels fons Next Generation, després que Pimec i totes les cambres de comerç de Catalunya també expressessin la seva preocupació per com s'està duent a terme el repartiment dels fons. Igual que les altres entitats empresarials, les queixes de la Cecot se centren sobretot en els terminis i les dates de les convocatòries d'ajudes, que –a parer de l'entitat– afavoreixen un nombre reduït de grans companyies.

No fa tant de temps era habitual que les patronals catalanes fossin notícia per conflictes entre elles. Ara, excloent el vers lliure de la Cambra, la situació ha canviat: l’arribada de Josep Sánchez Llibre a Foment a finals del 2018 i especialment l’esclat de la pandèmia han fet que les organitzacions empresarials catalanes tinguin una sola veu en matèries tan diferents com la regulació laboral, la necessitat d’aplicar ajudes directes als sectors més afectats per l’actual crisi i, aquests últims dies, la celebració de les eleccions en la data prevista aquest febrer.

El Consell de Cambres de Comerç de Catalunya, la patronal vallesana Cecot –associada a Foment del Treball– i el RACC han criticat que el govern espanyol vulgui compensar les concessionàries d'autopistes de peatge de l'Estat, tal com ha explicat l'ARA. El govern va aprovar la setmana passada un decret llei que estableix les compensacions que aquestes concessionàries poden rebre per l'afectació del covid-19. Aquestes compensacions implicaran que els peatges de l'AP7 i de l'AP-2, que s'haurien d'acabar el 31 d'agost de l'any vinent, finalment s'allarguin una mica més, tot i que no n'hi ha cap data encara.

La patronal vallesana Cecot ha presentat un recurs contra el govern espanyol perquè no ha tornat als consumidors el cost de manteniment del polèmic magatzem de gas Castor, que mai va entrar en funcionament, sinó que ha destinat aquests diners a altres inversions a través de l'empresa controlada per l'Estat Enagás.

Les organitzacions empresarials segueixen reaccionant després de les sorprenents anades i vingudes del PSOE amb la reforma laboral, que dimecres es va comprometre a derogar per complet per, unes hores després, fer marxa enrere. Les patronals reclamen a l'executiu de Pedro Sánchez que rectifiqui i porti qualsevol reforma de la legislació laboral a una taula de negociació amb els agents socials.