Dos mesos després que el Tribunal Suprem inhabilités el llavors fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, per un delicte de revelació de dades reservades, el govern espanyol tramita una primera petició d'indult total. Segons ha avançat El País i ha confirmat el govern espanyol, el ministeri de Justícia ja ha demanat al Suprem que emeti un informe sobre la mesura de gràcia després que la sol·licitessin dos particulars.

Hi ha sentències tramposes i sentències que en si mateixes són una trampa. La sentència del Tribunal Suprem que condemna el fiscal general és de les segones. Aquest tribunal, fent gala de la gran preparació i de l'alt nivell jurídic d'alguns dels seus membres, ha redactat una decisió en aparença tècnicament sòlida, però que s'equivoca quan va a l'essència del que ha de resoldre.

La guerra bruta judicial, o lawfare, a penes ja és notícia a Espanya. Ens hem d’entendre: ocupa portades i obre telediaris, però és qualsevol cosa menys un secret o una sorpresa. N’admeten l’existència, de manera més o menys oberta, diferents fiscals i jutges amb una ètica que encara els permet escandalitzar-se d’allò que veritablement és un escàndol i es produeix a ulls de tothom. El darrer cas és la condemna a qui fins fa poc va ser fiscal general d’Espanya, Álvaro García Ortiz, amb una sentència que s’ha fet esperar quasi tres setmanes i uns raonaments jurídics que han fet tornar a endur-se les mans al cap, si més no al sector progressista de l’àmbit judicial espanyol. Que el context de la condemna sigui un torcebraç de la Fiscalia amb la parella de la presidenta de Madrid ho fa tot tristament comprensible. Que Ayuso és una intocable que ha superat diversos escàndols que haurien hagut de tenir conseqüències penals (només durant la pandèmia: compravenda de mascaretes sanitàries, construcció exprés de l’hospital Isabel Zendal, mort de més de set mil persones als geriàtrics de Madrid a causa dels anomenats protocols de la vergonya; aquesta mateixa setmana, amb un episodi de testimonis que no es presenten a declarar) és un fet sabut. Sabem ara que també en són, d’intocables, el seu nòvio i el seu assessor.

Dinou dies després d'anunciar el veredicte, finalment el Tribunal Suprem ha fet pública la sentència en què justifica per què ha inhabilitat dos anys el fiscal general de l'Estat. Considera que Álvaro García Ortiz va cometre un delicte de "revelació de dades reservades", ja que, per als magistrats que la firmen –cinc dels set que conformaven el tribunal– hi ha un conjunt de proves "sòlides" per afirmar que ell "o una persona del seu entorn immediat i amb el seu coneixement" van filtrar als periodistes el correu de l'advocat de la parella d'Isabel Díaz Ayuso en què demanava un pacte i reconeixia el delicte de frau fiscal. És sorprenent que després de tants dies la sentència estigui plena de condicionals i suposicions que els magistrats consideren indicis clars. Que hi aparegui l'expressió "o el seu entorn" ja sembla demostrar que exactament no han pogut esbrinar qui ho va fer, i en altres parts de la sentència indiquen també que el fet, per exemple, que esborrés els missatges de WhatsApp d'aquell dia és, per a ells, una prova que volia amagar el que havia fet. En aquest sentit, resulten preocupants tants condicionals i també el to general de la sentència. Sobretot perquè el vot particular de les dues magistrades progressistes desmunta aquests arguments assegurant que, de fet, no hi ha proves clares que incriminin directament García Ortiz.

En aquesta Espanya dual i permanentment confrontada, tot és susceptible de convertir-se en arma llancívola. És el guerracivilisme contumaç i atàvic. La dreta espanyola no dona treva. Si algú ha fet una esmena a la totalitat a l'esperit de consens de la Transició és la confluència competitiva PP-Vox, a veure qui assenyala més suposats traïdors a la pàtria. L'últim episodi és el que afecta la Fiscalia General de l'Estat. Un cop assolida la caiguda del fiscal Álvaro García Ortiz, la tria de l'executiu de Pedro Sánchez ja ha despertat els instints bel·licosos de la dreta. La Moncloa ha proposat com a substituta la progressista feminista Teresa Peramato (Salamanca, 1962), membre de la Unió Progressista de Fiscals, associació que va presidir del 2019 al 2021.

El fiscal general de l'Estat no ha esperat a la notificació de la sentència que el condemnarà per revelació de secrets –encara no està redactada– i ha renunciat aquest dilluns al matí al càrrec. Álvaro García Ortiz ha enviat una carta a primera hora al ministre de Justícia, Félix Bolaños, en la qual li demana que el cessi "sense esperar ni tan sols a conèixer la motivació" de la decisió del Tribunal Suprem, que va avançar la setmana passada que l'inhabilitarà durant dos anys per la filtració d'un correu en què la parella d'Isabel Díaz Ayuso admetia frau fiscal. En el text, el fiscal assegura que el seu pas al costat "és un acte degut no només al ministeri fiscal, sinó a tota la ciutadania espanyola". García Ortiz evita així allargar el seu ineludible comiat i obre la via perquè el govern espanyol faci públic el seu relleu, que encara és una incògnita. "Hem posat ja en marxa el mecanisme per al nomenament del nou fiscal", ha explicat Pedro Sánchez des de la reunió del G-20 a Angola. El president espanyol no ha concretat si ho deixaran resolt en el consell de ministres d'aquest dimarts, però ha dit que hi haurà novetats "en un breu espai de temps".

Malament rai quan les decisions judicials es llegeixen com si fossin un partit de futbol: conservadors 5, progressistes 2. Així s’encapçalen les cròniques de la sentència del Tribunal Suprem que condemna el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, a dos anys d’inhabilitació. I el que és més greu és que si les lectures polítiques dels alts tribunals s’han convertit en costum és perquè els senyals de politització de la justícia no decauen, fins i tot alguns jutges s’autoidentifiquen amb naturalitat per les seves disposicions ideològiques.

Inhabilitació de dos anys, multa i indemnització a la parella d'Isabel Díaz Ayuso. La condemna del fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, al Tribunal Suprem va arribar aquest dijous, el dia que se celebraven els 50 anys de la mort de Franco, quan ningú l'esperava. Més aviat del previst i, de fet, sense la sentència encara redactada. Qui són els cinc jutges de la sala penal que han pres aquesta decisió? I qui són les dues magistrades que en discrepen? Repassem els perfils d'un tribunal amb majoria conservadora i on abunden els noms propis de la judicialització del Procés.

La decisió del Tribunal Suprem d'inhabilitar el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, ha arribat només una setmana després del final del judici, però la redacció de la sentència podria trigar molt més i allargar-se desenes de pàgines. Els juristes consultats per l'ARA estan a l'expectativa dels arguments dels magistrats, que hauran de justificar com, amb el que es va exposar al judici –els periodistes el van exculpar–, han arribat a la conclusió que García Ortiz va ser qui va filtrar els missatges en què l'advocat de l'empresari Alberto González Amador, parella de la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso, intentava un pacte de conformitat amb la Fiscalia i admetia que el seu client havia comès frau fiscal. A l'espera de la justificació dels magistrats, la connexió entre les dues causes fa que diferents veus es preguntin fins on podria arribar l'impacte de la condemna al fiscal general en la causa de González Amador.

La condemna al fiscal general de l'Estat ha provocat un terrabastall a la política espanyola. La inhabilitació de dos anys per a Álvaro García Ortiz és un cop dur per al president espanyol, Pedro Sánchez, que ha defensat la seva innocència fins al final. D'aquí s'entén que no s'hi hagi volgut referir explícitament en l'acte amb motiu del 20-N al Congrés, en el cinquantè aniversari de la mort de Franco. Ha defensat, en tot cas, la "llibertat de premsa" davant "temps complexos per al periodisme" mentre hi ha "abusos de poder" i "campanyes de desinformació".

La condemna del fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, és de les que marquen un període, una etapa de la vida de l'Estat i de les relacions entre les seves institucions. S’haurà de veure el raonament de la sentència, per descomptat, però ja d’entrada el fet mateix que el fiscal hagi estat considerat autor d'un delicte implica una correcció imposada al govern de Pedro Sánchez, que havia defensat la seva innocència. D’altra banda, aquí es jutjava la conducta de la Fiscalia per desmentir una manipulació informativa. El que va fer García Ortiz va ser sortir al pas d’una mentida que comprometia la credibilitat de la seva gestió. La falsa notícia era que el ministeri públic havia aturat una negociació amb l’empresari Alberto González Amador –denunciat per frau fiscal– seguint instruccions rebudes des d'altes instàncies, és a dir, des del govern. S’afegia que l’intent d’acord havia sigut inicialment impulsat pels fiscals, quan en realitat ho havia demanat la defensa.

Continua la caça major, ara en la persona del fiscal general de l’Estat, condemnat per revelació de secrets. Tal com havia vaticinat la mà dreta d’Ayuso, Miguel Ángel Rodríguez, al fiscal general se l’han emportat “p'alante”. Queden avisats.

El fiscal general de l’Estat assegut al banc dels acusats del Tribunal Suprem és una imatge insòlita, gairebé impensable en qualsevol democràcia madura. Aquesta setmana, Álvaro García Ortiz ha estat jutjat per un presumpte delicte de revelació de secrets arran de la filtració d’un correu electrònic relacionat amb la causa per frau fiscal de la parella de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso. Més enllà del cas concret, la fotografia és d’una força simbòlica extraordinària. És l’Estat jutjant l’Estat.

L'Audiència Provincial de Madrid ha confirmat aquest divendres el processament d'Alberto González Amador, parella de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso. Se l'investiga pels delictes de frau fiscal, falsedat documental, delicte comptable continuat i pertinença a organització criminal per haver defraudat a la Hisenda pública gairebé 351.000 euros en els exercicis del 2020 i el 2021 mitjançant diverses factures falses.

El judici al Tribunal Suprem contra el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, per un presumpte delicte de revelació de secrets, amb petició d'anys de presó i tot, és un bon reflex d'on arriba una guerra pel poder en què la dreta nacionalista no té inconvenient a demolir les institucions de l'Estat per salvar-lo, segons diuen, d'una dictadura comunista.

En setmanes com aquesta es percep de manera clamorosa la desaparició de la política catalana de la primera línia del protagonisme. Amb tot el que està passant a València, amb el judici al fiscal general, amb els casos de corrupció assetjant el PSOE, no és estrany. Però no és d’ara. Illa es va imposar pacificar i està lligat molt estretament a Pedro Sánchez, tant políticament com personalment, i tant Junts com Esquerra tenen els seus líders inhabilitats. Tant el de Catalunya com el d’Espanya són governs fràgils, però ja hem entrat en l’època en què no poder aprovar uns pressupostos ja no és motiu per convocar eleccions. Resultat? Un joc d’impotències.

El Tribunal Suprem acollirà durant les pròximes dues setmanes un dels judicis amb els quals PP i Vox volen acorralar Pedro Sánchez i que suposarà una posada en escena del xoc de la dreta amb la Moncloa. No és la culminació de cap de les investigacions al seu entorn personal sinó que es tracta del cas emprat pels conservadors per exemplificar que la "degradació institucional" de la qual culpen el líder socialista ha arribat a uns límits mai vistos fins ara en democràcia. El cert és que la situació que es donarà a partir de dilluns a l'alt tribunal és inèdita. Serà la primera vegada que un fiscal general de l'Estat segui al banc dels acusats en l'exercici del càrrec. El futur d'Álvaro García Ortiz, que va ser nomenat directament pel govern espanyol, estarà marcat per les sis sessions que tindrà el judici per revelació de secrets. Caldrà veure si s'hi pot determinar si va ser ell qui va filtrar a la premsa el correu amb informació confidencial d'Alberto González Amador, nòvio d'Isabel Díaz Ayuso. A banda de les conseqüències polítiques que pugui tenir una condemna, el fiscal general s'enfronta fins a sis anys de presó. Repassem el qui és qui d'aquest judici.

El fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, ha decretat l'obertura d'una investigació a Espanya sobre els "crims" d'Israel a Gaza. Segons ha avançat la SER i ha confirmat la Fiscalia, les diligències havien estat sol·licitades per la fiscal de sala de drets humans i memòria democràtica, Dolores Delgado, amb l'objectiu de determinar si les accions poden ser "greus violacions del dret internacional dels drets humans i del dret internacional humanitari, constitutives de crims previstos en els articles 607 i següents del Codi Penal". Es tracta dels delictes de genocidi, de lesa humanitat i contra les persones i bens protegits en cas de conflicte armat.

Aquesta legislatura passarà a la història política del país com una etapa plena de paradoxes, possiblement com a resultat de la contradicció inicial. Té tot el sentit del món que governi qui pot reunir una majoria parlamentària, però les coses haurien sigut ben diferents si hagués accedit al poder el PP, com a partit més votat. La queixa permanent de Feijóo, des que va fracassar en el seu debat d’investidura, ho ha contagiat tot, en especial al món judicial, i ha aconseguit el deteriorament progressiu de les condicions en què s'ha hagut de desenvolupar l'acció de govern. Ja se sap que les línies paral·leles, si es troben en algun lloc, és a l'infinit. I ha estat així, en paral·lel, com han anat avançant els camins dels socis del pacte per fer president Pedro Sánchez, fins a arribar a un punt en què res resulta ja pronosticable. Ni com i quan acabarà la legislatura, ni com i quan arribaran al seu termini els procediments judicials que mantenen el PSOE en suspens.