El Suprem publica la condemna al fiscal general: "No pot respondre a una notícia falsa amb la comissió d'un delicte"
La sentència, de 180 pàgines, compta amb el vot particular de les dues magistrades progressistes
Madrid"Hem de condemnar i condemnem Álvaro García Ortiz com a autor d'un delicte de revelació de dades reservades". Dinou dies després d'anunciar la condemna, el Tribunal Suprem ha fet pública la sentència que consuma un xoc institucional sense precedents i que inhabilita dos anys el fiscal general de l'Estat. El tribunal, per una majoria de cinc vots a dos, es basa en un conjunt de proves "sòlides, coherents i concloents" per afirmar "necessàriament" que ell o "una persona del seu entorn immediat i amb el seu coneixement" van filtrar el correu a la Cadena SER. Considera que ell tenia un "reforçat deure de reserva" que "va infringir sense justificació". En canvi, les progressistes Ana Ferrer i Susana Polo, que han emès un vot particular, sostenen que "no ha quedat acreditat que el fiscal general de l'Estat sigui l'autor de la filtració". Álvaro García Ortiz serà substituït en els pròxims dies per Teresa Peramato al capdavant del Ministeri Públic.
Finalment, el Suprem l'ha condemnat tant per la filtració del correu en el qual l'advocat de la parella d'Isabel Díaz Ayuso admetia que "certament" havia comès dos delictes fiscals com per la nota informativa que es va publicar hores més tard. Va ser la resposta oficial després que Miguel Ángel Rodríguez, el cap de gabinet de la presidenta madrilenya, escampés falsament que la Fiscalia havia ofert un pacte a Alberto González Amador –quan realment havia sigut al revés i la iniciativa havia sigut d'ell– i que s'havia aturat per ordres "de dalt" –quan això mai va arribar a passar–. Tanmateix, el Suprem creu que contenia dades que "no havien de ser divulgades".
El criteri que s'ha imposat ha sigut el de la majoria conservadora, liderada pel president de la Sala Penal, Andrés Martínez Arrieta. La sentència argumenta que no hi ha cap "explicació alternativa raonable" que "permeti qüestionar" que la filtració va produir-se a la Fiscalia General de l'Estat i que Álvaro García Ortiz va tenir-hi una "participació directa". Sobre la nota informativa, la sentència sosté que Álvaro García Ortiz "no pot respondre a una notícia falsa mitjançant la comissió d'un delicte" i esgrimeix que per desmentir una "notícia incerta" no cal recórrer a "l'afirmació pública de la responsabilitat penal reconeguda".
[Estem treballant per ampliar aquesta informació]
