El Suprem confirma que el fiscal general haurà d'anar a judici per revelació de secrets

MadridEl fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, no podrà evitar ser jutjat per revelació de secrets en el cas del nòvio d'Isabel Díaz Ayuso. La sala d'apel·lació del Tribunal Suprem ha rebutjat els recursos que havien presentat tant la seva defensa com la Fiscalia amb un vot particular en contra de la decisió majoritària. Així doncs, García Ortiz veu frustrada l'última oportunitat que tenia d'evitar el judici per haver filtrat presumptament el correu en el qual la defensa d'Alberto González Amador reconeixia a la Fiscalia que el seu client havia comès dos delictes fiscals. En canvi, l'alt tribunal ha optat per exonerar la fiscal en cap de la Fiscalia Provincial de Madrid i, per unanimitat, ha acordat l'arxivament de la causa contra Pilar Rodríguez.

Tot i el moviment de l'alt tribunal, des de la Moncloa mantenen la confiança en García Otriz, tal com han fet des de l'inici de la investigació. Així ho han expressat fonts del govern espanyol i ho ha reiterat hores més tard el mateix president de l'executiu, Pedro Sánchez, després de la seva reunió amb el rei a Palma: "Creiem en la seva innocència i compta amb l'aval del govern d'Espanya". El PP, en canvi, ha aprofitat l'avinentesa per pressionar el govern espanyol, a qui retreuen no haver forçat la sortida del fiscal general de l'Estat. "Ha de dimitir immediatament. No pot continuar ni un minut més", ha exigit Alberto Núñez Feijóo. En un missatge a X, el líder del PP ha argumentat que "qui seu al banc dels acusats no pot perseguir delictes".

En la interlocutòria del Suprem que confirma el processament, els dos magistrats de la sala penal que la subscriuen —Julián Sánchez Melgar i Eduardo de Porres— conclouen que "l'apreciació conjunta de tots els elements indiciaris" que ha anat obtenint l'instructor de la causa, Ángel Hurtado, du a la conclusió que la filtració del correu electrònic a la premsa, "amb informació reservada i que no s'havia de publicar", la nit del 13 de març del 2024, va ser "una actuació coordinada i impulsada personalment pel fiscal general de l'Estat". La resolució remarca que García Ortiz "l'havia reclamat dues hores abans de la seva publicació per difondre-la".

Encara que nombrosos periodistes, que han declarat com a testimonis, van afirmar que coneixien la informació filtrada —el missatge enviat el 2 de febrer per part de l'advocat del nòvio d'Ayuso, Carlos Neira, al fiscal del cas, Julián Salto— abans que s'enviés per correu al fiscal general, els dos magistrats del Suprem rebutgen que això l'exculpi. "No es pot passar per alt que el fiscal general, malgrat la seva posició institucional, va esborrar els correus electrònics del seu compte de correu personal i també tots els missatges de WhatsApp, la qual cosa ha impedit als investigadors, tot i els esforços realitzats, accedir a tota la informació que existia sobre les comunicacions dels investigats", remarca la interlocutòria. Els dos magistrats subratllen, a més, que "és d'experiència comuna que quan s'esborren dades es fa d'elements que poden resultar desfavorables".

El paper de la fiscal de Madrid

La fiscal en cap de la Fiscalia Provincial de Madrid, Pilar Rodríguez, va ser qui va enviar al correu personal de García Ortiz, a petició del fiscal general de l'Estat, la comunicació entre la defensa de González Amador i el fiscal Salto. Ho va fer el 13 de març del 2024 a les 21.59 h, després que haguessin parlat per telèfon uns vint minuts abans, presumiblement sobre això després que El Mundo publiqués a les 21.29 h una versió errònia dels fets en la qual sostenia que era la Fiscalia qui havia ofert el pacte a González Amador. És a partir d'aquell moment que García Ortiz es va mobilitzar per mirar de desmentir la informació —ho va fer oficialment amb la publicació l'endemà d'una nota de premsa.

El fiscal general ha admès la responsabilitat de la difusió del comunicat en el qual negava que fos cert que hagués estat un oferiment del fiscal Salto, però ha negat haver filtrat prèviament el correu a la premsa. Ara bé, el Suprem considera que el fet que García Ortiz el tingués fa possible que el reenviés aquella mateixa nit a periodistes —concretament, a la Cadena SER, que n'informava a partir de les 23.25 h en antena i a les 23.51 h a la web—. La resolució remarca que Rodríguez era "conscient" que enviava "informació sensible" al seu superior per desmentir públicament una notícia. Ara bé, el Suprem arxiva la causa contra ella justament pel fet que complia el que estableix el principi de dependència jeràrquica de la Fiscalia, com és l'obligació d'informar dels seus moviments el seu màxim responsable.

El Suprem veu justificat que passés la informació a García Ortiz i subratlla que Rodríguez no va estar vinculada a la redacció de la nota de premsa. Així doncs, l'alt tribunal conclou que la fiscal madrilenya no té responsabilitat penal i veu "possible" que "no s'adonés de les eventuals conseqüències jurídiques de la publicació o no volgués contradir el criteri del seu superior". En tot cas, els magistrats consideren que "no tenia capacitat de supervisió ni d'impedir la iniciativa del fiscal general de l'Estat".

El vot particular: no hi ha prou indicis

El magistrat Andrés Palomo, en canvi, discrepa de la decisió dels altres dos jutges i sosté que no hi ha prou indicis contra García Ortiz. Palomo argumenta que "la relativa coincidència cronològica" entre l'arribada del correu al compte del fiscal general i la difusió a la Cadena SER és "absolutament insuficient" per confirmar el processament i incideix que el fet que esborrés missatges tampoc acredita que cometés el delicte. El magistrat retreu que s'hagi tirat endavant la causa quan no s'ha pogut acreditar una "base indiciària sòlida" i defensa que "en cap cas li és exigible [al fiscal general] que acrediti la seva innocència [...] Són les acusacions les que han d'acreditar la seva posició", cosa que a parer d'aquest vot particular no s'ha aconseguit en aquest cas.