Fa uns dies vaig assistir a l’assemblea anual de FemCAT, una fundació que agrupa uns 150 empresaris catalans. Aquest era any de canvi de presidència (el nomenament és per a dos anys). Vaig fruir dels discursos del president sortint, Oriol Guixà, i de l'entrant, Tatxo Benet, elegit a la mateixa assemblea. Conscient que aquest gener FemCAT ha complert 21 anys de vida, dedico aquest article a transmetre què és i què fa. Faig notar que la fundació no mesura el seu èxit pel nombre de membres. Així i tot, la seva petjada econòmica no és menor: les empreses que lideren els seus membres facturen –a tot el món– l’equivalent al 10% del PIB català.

Tatxo Benet (Lleida, 1957) ha estat nomenat aquest dijous nou president de FemCAT, la fundació privada d'empresaris catalans en el marc de la seva assemblea bianual, celebrada aquesta tarda a Arenys de Munt. Tal com va avançar l'ARA, Benet agafa el relleu del fins ara president, Oriol Guixà (La Farga), estarà al capdavant de la institució en el període 2026-2027 i serà el desè president de FemCAT. Alhora, com és habitual en aquesta trobada, s'ha renovat el patronat de la fundació.

FemCAT, la fundació privada d'empresaris catalans, reunirà aquest dijous a la tarda a Arenys de Munt els seus membres en el marc de l'assemblea que se celebra cada dos anys per renovar un terç del seu patronat i també la presidència de l'entitat. Serà aleshores quan es decidirà oficialment qui serà el relleu de l'actual president, Oriol Guixà, però fa setmanes que plana un nom com a candidat més plausible: Tatxo Benet. Segons ha pogut saber l'ARA, l'expresident de Mediapro seria el candidat preferit del president sortint, malgrat que encara està pendent que l'assemblea ho aprovi.

Fa menys d'una dècada, encara s'assimilava Corea del Sud a Tailàndia o altres països del sud-est asiàtic en termes empresarials. El cert, però, és que la República de Corea ha viscut el que ells anomenen un "miracle econòmic", assolint el 2021 el títol del setè país més exportador del món. Amb una indústria tecnològica puntera i una administració que es caracteritza per la rapidesa (pali-pali) i la col·laboració amb l'empresa privada, Corea del Sud s'ha posicionat en els darrers anys com una de les grans potències industrials, amb empreses com Samsung, LG, SK Telecom o Hyundai a la seva cartera. Té un PIB per càpita superior a l'espanyol, de 33.491 euros segons dades oficials del 2024, i la taxa d'atur no arriba al 3%. Les lliçons que Corea del Sud pot donar a l'empresa catalana són múltiples i passen per una aposta fervent per la indústria com a principal motor econòmic, infraestructures de primera, una educació enfocada en la recerca i la innovació i un fort orgull pel seu país i el hallyu, concepte que engloba tot el relacionat amb la cultura coreana i que els ha situat al mapa global.

En un context global de transformacions accelerades, ens trobem en un moment decisiu per definir el model de futur d’Europa i, per extensió, de Catalunya. Així, podem plantejar-nos com ens imaginem Catalunya d’aquí a 20 anys. Quin és el llegat hem de deixar el 2044 als joves d’avui? És un exercici necessari per començar avui el full de ruta de futur. I això és el que vam compartir durant el XIII Forum FemCAT al Petit Palau el dia 12 de novembre.

FemCat ha celebrat, amb una gran conferència al Palau de la Música, el seu vintè aniversari. Els orígens de FemCat són anàlegs als del Cercle d’Economia: un grup d’empresaris joves, molts dels quals segones o terceres generacions d’empreses familiars, s’associen per debatre i participar, des de fora de la política, en el progrés de societat que els envolta. Els temps, però, eren diferents. Als anys cinquanta, quan neix el Cercle, s’imposava fer propostes per a Espanya: Europa, democràcia, mercats lliures. Des d’un arrelament a la tradició econòmica catalana, és el que fa molt bé el Cercle. Quan neix FemCat, Espanya ja és una democràcia europea. Calia llavors comptar amb una visió empresarial que posés el focus en la competitivitat de Catalunya. És el que fa molt bé FemCat. Amb dos accents: aprendre de les experiències del món i impulsar projectes concrets. No puc en un article recollir tot el que ha fet. Però comentaré tres grans temes d’ara que FemCat va recollir a la seva conferència per fer-nos pensar. En la convicció, que comparteixo, que marcaran la Catalunya del 2044: el desafiament de Putin a Europa, la immigració i la intel·ligència artificial (IA). Els ponents van ser majoritàriament catalans a la diàspora. Una bona idea. A l’economia catalana li convé estar ben enxarxada amb el talent del món. Els catalans a l'exterior són nodes d’aquesta xarxa que ens generen lligams, no necessàriament altament formalitzats, que sovint ens ofereixen oportunitats inesperades (és el que en sociologia s’expressa com la virtut dels lligams febles).

Avui ens toca a nosaltres estar en alerta i mirar el cel, sobretot de l’Ebre a Tarragona. I aquesta, l’alerta i les restriccions de la mobilitat, serà la nostra nova normalitat perquè els fenòmens atmosfèrics violents poden ser més freqüents. 

Com serà Catalunya d'aquí 20 anys? Encara més, com volem que sigui? Aquesta és la pregunta inicial que ha plantejat aquest dimarts el XIII Fòrum de la fundació empresarial FemCat, que ha acollit durant tot el dia una sèrie de xerrades al voltant de la immigració, la cohesió social, l'economia productiva i la innovació al Petit Palau de la Música Catalana. En la jornada s'hi han deixat veure personalitats del món empresarial com Joan Font (Bonpreu), Jaume Guardiola (Cercle d'Economia), Miquel Martí (Moventia), Xavier Fitó (Semillas Fitó), Jordi Casas (Foment del Treball), Josep Santacreu (Cambra de Comerç de Barcelona) i Gabriel Jené (Barcelona Oberta); i també del món polític, com l'expresident Pere Aragonès, l'expresident José Montilla, l'exconseller d'Empresa Roger Torrent, el diputat de Junts Joan Canadell i Anna Navarro, entre un llarg etcètera.

"El que cal és apujar salaris i millorar la productivitat, no reduir la jornada laboral; hi ha un error de concepte". Així ha valorat Oriol Guixà, president de la fundació d'empresaris FemCat, la proposta de reducció de jornada laboral a les 37,5 hores que planteja el Ministeri de Treball i que manté sindicats i patronals enfrontats. Ho ha dit aquest dimecres en una roda de premsa de l'associació, en què han plantejat els reptes de l'economia i l'empresa catalanes per als pròxims vint anys i han fet un repàs dels temes més actuals en matèria econòmica.

"És un actiu que, si el perdem, hi perdem tots”. Amb aquestes paraules Oriol Guixà, president de FemCat, ha remarcat l'oposició de l'entitat empresarial a l'opa plantejada pel BBVA sobre el Banc Sabadell. L'organització ha emès un comunicat aquest dijous advertint de les conseqüències que tindria aquesta operació, sobretot pel que fa a la pèrdua de treballadors i la disminució de l'oferta de crèdit. Els seus socis entenen que la decisió final sobre aquesta transacció "dependrà únicament" de l'accionariat de totes dues entitats i de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), però reivindiquen que aquesta opa "tindrà efectes negatius per a l'economia catalana i, de retruc, per a tota la societat en general".

Oriol Guixà ja és el nou president de FemCat. Tal com va avançar l'ARA, el president de l'empresa de derivats del coure La Farga YourCopperSolutions pren el relleu de David Marín al capdavant de la fundació d'empresaris. La decisió s'ha confirmat després de l'assemblea anual de patrons, celebrada aquest dijous a Vic.

La fundació privada d'empresaris de Catalunya FemCat ha de renovar la seva cúpula la setmana vinent. Segons ha pogut saber l'ARA, Oriol Guixà, el president de l'empresa de semielaborats de coure La Farga YourCopperSolutions, és qui sona amb més força per assumir la presidència de l'entitat, rellevant al càrrec l'actual president, David Marín.

Pocs dies abans de les eleccions municipals, i pendents de veure com es mouran les fitxes per liderar els municipis catalans els propers quatre anys, alguns excàrrecs públics troben el seu lloc a la privada. D'una banda, l'exministre de Defensa i exvicepresident espanyol Narcís Serra entra al consell de la paperera catalana Miquel y Costas; de l'altra, FemCat fitxa l'ex directora general d'Acció Exterior de la Generalitat Muntsa Vilalta com a nova directora general de l'associació.

Les associacions empresarials Barcelona Global, Cercle d’Economia i FemCat s'han unit per primera vegada per impulsar un cicle de debats sobre els projectes que consideren estratègics per al futur de l’economia catalana, amb la intenció d’impulsar el seu coneixement i la implicació dels agents públics i dels privats, tant econòmics com industrials.

La fundació d'empresaris FemCat ha formalitzat aquest dimecres el nomenament de David Marín, conseller delegat d'Inaccés, com a nou president de la institució, tal com va avançar l'ARA el mes passat.

Front comú de diverses entitats empresarials per posar a l’agenda política el domini d’idiomes estrangers. La fundació FemCat ha presentat aquest dimecres un nou observatori dels idiomes amb el qual han constatat la impossibilitat de tenir dades per valorar de forma global el coneixement de llengües com l’anglès, el francès o l’alemany. Patronals com Pimec i Cecot o les cambres de comerç s’han adherit a aquesta iniciativa que reclama, entre d’altres, que es reinstauri l’obligació d’acreditar un nivell B2 d’un idioma estranger per poder obtenir el títol universitari. La Generalitat ha retirat enguany aquesta exigència malgrat que, tot i estar en vigor des del 2014, mai s'havia aplicat. El nivell B2, en anglès, equival al First Certificate.

La fundació d’empresaris FemCat escollirà David Marín com a nou president després de tres anys de mandat d’Elena Massot, segons ha pogut confirmar l’ARA. Massot ha completat tres anys al càrrec malgrat que la tradició de FemCat és que la cúpula es renovi cada dos anys. De fet, els estatuts de la fundació fixen en tres anys la durada dels mandats, però la tradició és que passats els dos primers exercicis el president plegui. Aquest cop es va decidir que Massot sí que esgotés el mandat degut a la paràlisi provocada per la pandèmia de covid-19.

La fundació d’empresaris FemCat té la tradició de viatjar, cada dos anys, a un país o regió que consideren exemplar: han visitat Israel, Baviera, Silicon Valley o Estònia, per exemple. L’objectiu és aprendre’n lliçons que es puguin importar a Catalunya. El covid ha trencat aquesta tradició, però, per compensar-ho, FemCat va decidir fer un viatge interior i recórrer diverses zones de Catalunya. Aquesta setmana han visitat el Vallès Occidental.

Els burgesos han estat una figura decisiva en la història dels últims dos segles a Catalunya, però el seu paper s’ha anat desdibuixant i, fins i tot, confonent amb el de l’establishment. Una cosa són els capitans d’indústria (burgesos que tenien les seves pròpies empreses i que en alguns casos destinaven temps i diners a fer altres coses a banda de gestionar la seva companyia) i l’altra l’establishment, la classe dirigent catalana, on es barregen altres perfils. La figura dels primers sembla cada cop més en vies de desaparició, segons explica Jordi Alberich, que durant molts anys va ser secretari general del Cercle d’Economia, una de les institucions on la burgesia ha participat més activament en les últimes dècades.

La presidenta de la fundació empresarial FemCat, Elena Massot, es mantindrà un tercer any en el càrrec, segons ha confirmat a l’ARA la directora de l’entitat, Teresa Navarro.